Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Aquest any hem tingut un parell de concerts a la Sala Xica; concerts de diferents estils però tots dos a un gran nivell. El primer va ser el divendres 21 de gener, en el qual s’hi havia programat un concert de música mediterrània amb el grup Terra Blava i el segon, el dissabte 22 amb la Big Band de Begues. La música de Terra Blava va des de la música popular fins les havaneres passant per la música de taverna i d’altres estils mediterranis. El quintet de Terra Blava van fer una música de gran qualitat interpretativa, mantenint també una molt bona relació amb el públic, poc públic, que hi va assistir. La seva cantant Yasmina, professora de l’Escola de Música Sant Vicenç, va saber estar a l’alçada dels temes escollits, i va transmetre sensibilitat i musicalitat a cançons conegudes per tots. La resta de músics, guitarra clàssica, acordió (José Manuel Olaya), percussió i contrabaix (Paco Perera) van tocar a un gran nivell. Un concert de Festa Major hauria d’encoratjar a les sòcies i socis de l’entitat a anar-hi, a gaudir-lo, a participar-hi; sí que feia fred sí, però per això serveixen els abrics i gavardines, per tapar-nos i poder circular. Ànims, hem de sortir de casa i apagar el televisor que no hi fan gaire cosa, si exceptuem la Riera, el Polònia i el Crakòvia, i no gaire més, és clar.
Els qui varen decidir quedar-se el divendres van sortir el dissabte i això es va notar. La Sala Xica va fer goig i la Big Band de Begues es va veure molt ben acompanyada. Aquesta Big Band ens va impressionar jo crec que a tots els qui hi érem. Va sonar impactant, amb molta força musical, i una gran interpretació de totes les seccions, metalls, canyes i secció rítmica. Un gran director (quasi arribava al sostre pujat dalt la tarima) musicalment parlant va dirigir a 18 músics durant els dos passes del concert. Tothom en va quedar gratament satisfet i tot que hi ha va haver qui es pensava que eren aficionats, donat que se’ls veia joves d’una trentena d’anys, els sons que sortien de l’escenari no ens ho van semblar. Eren 18 professionals, professors d’instrument alguns, directors d’escoles de música d’altres, però tots ells, grans músics els quals toquen en diverses formacions en petit format de manera habitual. A destacar en alguns dels temes la sonoritat de la secció de canyes, els saxos, interpretant tots plegats trossos de solos melòdics a un gran nivell i amb un so magnífic. En definitiva un gran concert, d’aquells d’abans, els que feien la Meravella, la Selvatana, tot i que l’estil va ser ara més depurat, i les músiques més atrevides, totes elles encabides dins del món musical del Jazz. Miquel Tuset.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada