Jazz d'autor i contemporani al Jazz Club La Vicentina amb l'Albert Vila Quintet

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. De nou hem pogut gaudir d'un gran concert de Jazz a la Sala Xica. Aquesta vegada ens ha acompanyat un altre quintet de Jazz de gran nivell, l'Albert Vila Quintet, quintet format pel mateix Albert Vila a la guitarra, Santi de la Rubia al saxo tenor, Roger Mas al piano, Marko Lohikari al contrabaix i Marc Ayza a la bateria. El líder del grup i compositor de tots els temes, l'Albert Vila, és un dels millors guitarristes de l'escena jazzística de casa nostra, de l'estat espanyol i fins i tot d'Europa. De fet, tot just ha acabat una gira per Bèlgica amb un gran èxit de públic i de crítica. l'Albert ens va presentar el seu darrer treball "TACTILE", disc editat per Fresh Sound Records, a la seva secció New Talent, acompanyat de quatre músics de primera fila. Músics d'estils i maneres diferents, però encabits en un TOT, el resultat va ser d'una compactació completa, tot i les particularitats, i tot gràcies a les grans composicions de l'Albert. La Sala Xica es va anar omplint mica mica i tot just començar ja feia goig. Després de presentar els músics varen començar amb un tema del seu primer disc "FOREGROUND MUSIC", "Hundred Years of Solitude", (Centenars d'anys de Soledat), el darrer tema del primer disc, per continuar amb el primer tema del seu darrer treball, Talk. El centenar d'anys de soledat, és un tema suau, amb un toc melancòlic, però d'una gran tendresa. Tema ideal per començar, tema per introduir-nos en el mon sonor de l'Albert. El tema Talk, comença amb uns arpegis a la guitarra, essent aquests sons identificatius, el motiu principal del tema, on toquen tots els músics, per després començar l'Albert un solo nítid, tècnic com el que més, i de molta sensibilitat. El tema segueix però amb gran força rítmica, amb solos del Santi, Roger i d'un sempre incansable Marc, constantment creant sons, redobles, ritmes, i mai quedant com només un bateria acompanyant. El tercer tema va ser Blue del seu darrer disc. Tema aquest que comença amb una melodia interpretada a dues veus per saxo i guitarra, melodia dolça també i d'una gran bellesa, que recorda una mica a algun dels temes de Wayne Shorter. Passada la melodia, el tema que diuen els músics, és llavors quan cadascun dels músics varen fer la seva interpretació mitjançant els seus solos, i sempre seguint l'harmonia bàsica del tema. De nou l'Albert començà el seu solo, d'una tècnica i finor exquisides. Sempre però en Marc improvisant tocs, ritmes, redobles sense parar....és un bateria increïble per la seva concepció de l'instrument el qual esdevé sempre una  "veu" important en cadascun dels temes. Roger Mas va fer-nos el primer solo de la nit en aquest tema dolç, tristot però no gaire, tema Blue que ell va saber interpretar tant bé cercant notes lluny dels estereotips bàsics, de les escales estàndards, tocant les més precioses i modernes de les escales. Després....el tema ja per anar acabant fent les dues veus, saxo i guitarra, la melodia. El quart tema, també de TACTILE, va ser el Perception. Tema delicat també, però immiscit de interpretacions tècniques de qualitat i sensibilitat. Ja per acabar el primer set, varen tocar The Bean, tema aquest del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema que en els seus inicis te un tempo no gaire ràpid, però que a mida que els músics van entrant el van convertint a la seva manera, el van enriquint. De manera particular, el solo del Roger acompanyat del Marc, va ser excels, per la manera com el van realitzar. També el Santi ens va fer gaudir d'allò més en el seu solo...i el tema va acabar tal i com havia començat, millor diria jo, ja que els músics van aconseguir crear un clima extraordinari. Varen fer un descans d'uns 10 minuts i hi varen tornar amb un altre tema del seu TACTILE, el Leviatan. Tema que comença també de manera suau, però que ràpidament canvia i es converteix una mica més viu, però no gaire. La tònica rítmica del concert va ser més o menys aquesta; ritmes cadenciosos, allunyats del concepte "swing" i endinsats més en la modernitat, el jazz que fan ara els nostres músics. Entremig del tema, l'Albert es va quedar sol amb la guitarra, tornant a la intro, i tocant després amb el Santi, també d'una manera molt suau, seguint una melodia que mica a mica se'ns va anar enganxant al cap, una melodia preciosa. Posteriorment, amb aquesta mateixa melodia, el grup es va endinsar en una mena de clímax que va anar en crescendo, fins arribar al límit on llavors el ritme va canviar i.......meravellós. El segon tema del segon set va ser també del TACTILE, Transgènic. Tema una mica funky, amb el Marc marcant constantment ritme i sempre investigant amb timbales, caixa, bombo, etc.. Els solos es van anar encadenant entremig del tema principal, sempre present, per acabar a modo de crescendo també, un tema llarg que se'ns va fer curt. Varen continuar amb el tema Signes, també del mateix disc. Va començar l'Albert fent uns arpegis nítids per després afegir-se el Santi i ja tots dos iniciar la melodia, també suau i cadenciosa. Aviat va arribar el solo al contrabaix del Marko, fet entremig d'un silenci absolut per part dels qui hi érem. Semblava no creure-s'ho l'Albert, mentre mirava al públic en silenci i el Marko en el seu solo. Després s'hi va ficar l'Albert, so clar, tècnica depurada, música excelsa, i tothom muts i a la gàbia. Després s'hi va apuntar el Santi que ens va fer un solo preciós, i pel darrera l'Albert amb un persistent rif a base d'arpegis, mentre la resta de músics anaven acabant el tema, que va tenir un final llarg i un dels més preciosos escoltats mai.  El darrer tema "oficial" va ser el  Gym-Jam, segon tema del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema viu i envoltat d'una melodia que ràpidament vàrem identificar. l'Albert te aquesta gran habilitat, la de construir unes melodies gens complicades, melodies que passat poc temps et pots fer teves; això facilita molt la comprensió del tema, tot i que després, en els solos dels diferents músics, cadascun d'ells investigui segons la seva voluntat. Aplaudiments llargs pel tema i perquè nosaltres en volíem més i més, i més en vàrem tenir, i va ser el tema Bis de rigor. Varen acabar la nit amb el primer tema  del seu primer disc, el Berenklauw. Varen acabar aquest tema i va acabar una nit amb un gran sabor d'orella, una nit, màgica com totes les que hem pogut viure en aquesta Sala Xica que ja s'ha convertit en una petita Cava de Jazz. Esment especial al Santi de la Rubia, que amb el seu tenor va fer que la nit fos "negre" en el sentit musical. Els seus solos varen ser d'un gran nivell. Roger Mas, vell amic nostre ja, qui ens ha visitat tres vegades i que en aquesta ocasió ens va tornar a mostrar com n'és de gran pianista. Amb el nostre vell i bell piano ens va fer gaudir d'allò més. El va fer sonar com si fos nou deixant però que quedi bell. Marko Lohikari amb el seu contrabaix va mantenir un duel rítmic amb el Marc i melòdic amb la resta de companys, sempre amb una pulsió precisa i amb totes les notes a "lloc" en un mànec difícil de controlar. Ja per finalitzar fer esment a la manera com Marc Ayza va tocar la bateria. Una manera diferent pel que fa al concepte principal, que és el d'acompanyar amb ritmes a la resta de companys. Marc això ho supera creant sense parar en cadascun dels temes; mentre els companys fan melodia, ell investiga; mentre els companys fan solos, ell investiga....i així tota la nit. Increïble, per dir-ho en una sola paraula. Bé, això va ser tot, i així ho vàrem viure els qui hi vam anar, que cada vegada som més. Gràcies per venir a tots els assistents i convocar-vos pel proper concert que serà el dissabte 9 d'abril amb el Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.