LA VIZZENTINA BIG BAND: ESTRENA AL TEATRE DE L'ENTITAT

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: Aquest darrer diumenge varem assistir a l'estrena de la que ja podem dir "nostra" Big Band. És nostra o no ho és, això tan se val, el que sí és, que aquesta ViZZentina Big Band ha assajat durant llargs mesos a la sala del teatre de l'entitat, que el nom que ells mateixos li han posat fa referència a l'entitat i que per tant, tots els qui hi som socis, i sòcies, ens hi sentim un xic identificats. El diumenge la gent no va fallar i la sala es va veure força plena. En època de crisi, convé que entre tots plegats ajudem, quan puguem, a fer anar aquest carro que es diu la Vicentina. La sala plena i la música que va sorgir de l'escenari ens va fer aplaudir cada cop més. Si els primers aplaudiment eren una mica freds, tot i que tothom aplaudia, a mica mica anaven sent més i més llargs. També hi havia qui s'aixecava de la butaca i aplaudia dempeus, fent veure als demés que no ho feien, que....nois...que no ho veieu que són molt bons? Varen tocar temes estàndards de Jazz amb molt solvència, fent algun solo de tan en tan també ben executat. La idiosincràsia d'aquesta Big Band fa que els temes es toquin segons uns cànons i que els solos no siguin massa llargs, la qual cosa fa, de vegades, avorrir al personal oïdor. El Ramon, que n'és el director executiu així m'ho havia expressat un parell de vegades. El so va ser impactant, com sol passar amb totes les Big Bands, però a més a més va ser un so rítmicament clavat, sempre entrant tots els músics a temps, i tot això gràcies a que al capdavant hi va haver un jove director d'orquestra, Dimitri,  el qual va saber donar-los-hi l'empenta adequada i necessària. Després de fer un petit descans per anar a fer un got a la Cuina d'en Toni o xerrar i estirar les cames, hi van tornar, ja amb el convenciment el públic s'hi posaria molt ben predisposat. Van tocar temes de música molt coneguts per a tots i així varen continuar fins que es va acabar l'acte. S'ha de dir que hi havia representació municipal, la qual cosa dóna encara més importància a l'esdeveniment. Més temes i més aplaudiments, més "bravos" i així fins el final. La nit encara no s'acabava ja que en el programa s'havia explicat que en finalitzar es  faria un "Jam Session" amb músics de la orquestra o d'algú que volgués pujar a tocar. Aquí és quan entro jo, ja que una Jam Session és això mateix, que tothom qui vulgui i pugui fer sonar un instrument, pot pujar a tocar amb els altres músics, i així ho vaig fer jo mateix, però també una jove dona amb una flauta, i els músics de la Big Band, els quals, en algun cas varen canviar d'instrument, deixant la trompeta i anant a tocar el piano. Un altre pianista també va pujar a acompanyar-nos en el "Blue Bossa", tema estàndard que sempre sona a les Jam. Al cap d'una bona estona, amb el públic que si havia quedat i que fins i tot va aplaudir, ho varem deixar córrer, prou contents tots per tal i com havia anat la tarda-nit en l'estrena oficial de la "ViZZentina Big Band". Us poso ara la llista de músics de la Big Band i la llista dels temes que varen tocar. 

Director: Dimitri Dolganov
Director adjunt: Òscar Salvador
Band Leader: Ramon Folgado.


1er saxo alt: Francesc Elies
2n saxo alt i clarinet: Ramon Folgado
1er saxo tenor: Eugeni Pino
2n saxo tenor: Joaquim Colomé
saxo baríton: Antoni Falgar.


trompetes per ordre del 1er a 4rt
Jesús del Rio, Jordi Sanjuán, Felipe Martinez i Jesús Costalago


trombons per ordre del 1er a 4rt
Todor Madzharoz, Ignaasi Ferrer, Francesc Fontdevila i Francesc Sirvent


piano: Marc Martínez
guitarra: Víctor Martínez
contrabaix: Jaume Ferrés París
bateria: Frederic Pereira

El programa que varen fer va ser a la primera part:
On Broadway, A nightingale sang in berkley square, Caravan All I ask, Brazil,
Georgia on my mind, All of me i Blue moon.
I a la segona part va ser:
Amapola, Misty, Perfidia, Summertime, Moon River, Les feuilles mortes,
Katie i Hay Burner.

Els temes que es varen tocar a la Jam van ser:

I nigth in Tunissia, Tenor Madnes, The Chicken, Cantaloupe Island, Blue Bossa i potser algun més.

Miquel Tuset.



0 comentaris:

Publica un comentari