Dani Molina Quartet, aprenent cada dia una mica més
Deixeble de Perico Sambeat, Dani Molina (saxo alt) es va traslladar des de la seva València natal a Barcelona per aprendre jazz i treballar com a músic clàssic, d'això fa uns deu anys en què Dani Molina no ha parat d'acumular coneixements i experiències com a músic.
Ajustant-nos al tema jazz, Dani va muntar el seu grup el 2003 amb Pere Arguimbau (guitarra), Joan Solà-Morales (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria). Des del primer moment han barrejat estàndards del jazz amb composicions pròpies de qualsevol dels membres del quartet.
Amb aquesta formació ha realitzat innombrables directes i ha participat en festivals com l'Internacional de Menorca, el Voramar Music Festival, el 15è Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella a Barcelona, a més de quedar finalistes en el Concurs de Jazz Sala Montjuïc.
Va ser precisament arran de la seva participació al Festival Internacional de Menorca, que se'ls va presentar l'ocasió de gravar el seu primer disc "Toc Toc" (2006) en directe a la Sala Sa Clau de Ciutadella (Menorca).
ÀFRICA, un 2n disc que reafirma una trajectòria
Quatre anys després DANI MOLINA QUARTET presenten el seu segon disc "Àfrica", Un àlbum on es demostra clarament la gran evolució d'aquest grup de jazz que dia a dia busca progressar, innovar i renovar, sempre amb respecte. Les seves melodies són intel·ligibles, amb bases energètiques i directes, amb autoritat, control i modernisme, i amb un so molt mediterrani amb un toc elèctric.
El fet de ser majoritàriament peces instrumentals suposa que el que percep l'oient pot no tenir res a veure amb el que originalment va inspirar el compositor. Així, "Recés" ens pot transportar a una història d'intriga desenvolupada al barri antic d'una populosa ciutat àrab, "La Serp" sona més cosmopolita, ens porta a una nit plujosa a Nova York o "Àfrica", amb un principi de free jazz que dóna pas a una lluita tribal d'instruments de metall en què el saxo i la trompeta lluiten per sobreviure.
El disc es tanca amb un bonus track sorprenent, una adaptació del clàssic de REM "Losing my religion" per al qual han comptat amb la veu de Maria Lorea. En el disc també han participat
David Pastor (trompeta) i Pau Domènech (clarinet baix).
De David Molina s'ha dit: "Dani té la virtut d'enfrontar als seus sols (de saxo) d'una manera molt contemporània, però on es deixa veure de reüll el gust per la tradició del hard boppost bop, amb atacs i cadències plenes de notes que es modulen a través de la intensitat o fragilitat dels seus frasejos, i aconseguint per tant, un efecte de notable autoritat, control i modernisme "(Andreu Fàbregas).
Deixeble de Perico Sambeat, Dani Molina (saxo alt) es va traslladar des de la seva València natal a Barcelona per aprendre jazz i treballar com a músic clàssic, d'això fa uns deu anys en què Dani Molina no ha parat d'acumular coneixements i experiències com a músic.
Ajustant-nos al tema jazz, Dani va muntar el seu grup el 2003 amb Pere Arguimbau (guitarra), Joan Solà-Morales (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria). Des del primer moment han barrejat estàndards del jazz amb composicions pròpies de qualsevol dels membres del quartet.
Amb aquesta formació ha realitzat innombrables directes i ha participat en festivals com l'Internacional de Menorca, el Voramar Music Festival, el 15è Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella a Barcelona, a més de quedar finalistes en el Concurs de Jazz Sala Montjuïc.
Va ser precisament arran de la seva participació al Festival Internacional de Menorca, que se'ls va presentar l'ocasió de gravar el seu primer disc "Toc Toc" (2006) en directe a la Sala Sa Clau de Ciutadella (Menorca).
ÀFRICA, un 2n disc que reafirma una trajectòria
Quatre anys després DANI MOLINA QUARTET presenten el seu segon disc "Àfrica", Un àlbum on es demostra clarament la gran evolució d'aquest grup de jazz que dia a dia busca progressar, innovar i renovar, sempre amb respecte. Les seves melodies són intel·ligibles, amb bases energètiques i directes, amb autoritat, control i modernisme, i amb un so molt mediterrani amb un toc elèctric.
El fet de ser majoritàriament peces instrumentals suposa que el que percep l'oient pot no tenir res a veure amb el que originalment va inspirar el compositor. Així, "Recés" ens pot transportar a una història d'intriga desenvolupada al barri antic d'una populosa ciutat àrab, "La Serp" sona més cosmopolita, ens porta a una nit plujosa a Nova York o "Àfrica", amb un principi de free jazz que dóna pas a una lluita tribal d'instruments de metall en què el saxo i la trompeta lluiten per sobreviure.
El disc es tanca amb un bonus track sorprenent, una adaptació del clàssic de REM "Losing my religion" per al qual han comptat amb la veu de Maria Lorea. En el disc també han participat
David Pastor (trompeta) i Pau Domènech (clarinet baix).
De David Molina s'ha dit: "Dani té la virtut d'enfrontar als seus sols (de saxo) d'una manera molt contemporània, però on es deixa veure de reüll el gust per la tradició del hard boppost bop, amb atacs i cadències plenes de notes que es modulen a través de la intensitat o fragilitat dels seus frasejos, i aconseguint per tant, un efecte de notable autoritat, control i modernisme "(Andreu Fàbregas).
Nota: La totalitat del text ha esta extret del web de Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada