GABRIEL AMARGANT DE NOU A LA LLIBRERIA "EL SIGLO"

Hola amigues i amics del Jazz. El dissabte teníem una jornada completa, a les 20h el derbi Espanyol Barça i després del futbol, Jazz amb el quintet del Gabriel Amargant. Això és el que s'havia preparat perquè la gent, a més de gaudir amb el futbol, després ho fes amb un bon concert de Jazz. S'ha de dir que la gent va respondre de manera adequada i la sala El Siglo es va veure amb una bona entrada. Acabat el futbol, el quintet va fer unes proves de so i abans de començar,  la Rosa va fer la seva presentació, aquesta vegada una mica més llarga tot recordant-me els meus "rotllos" de manera afectuosa, gràcies Rosa. El quintet estava format per Gabriel Amargant / saxo tenor i alt, Carlos Martín / trombó, Txema Riera / piano, Ray Ferrer / contrabaix, Ramón Angel Rey / bateria. El Gabriel es va encarregar de presentar la nit, una nit que estaria dedicada als Jazz Messengers, de l'Art Blakey. Van començar amb un tema del Bob Timmons i ja vam veure que la nit aniria de molt bon Jazz, amb molt de Hard Bop. El Biel, ha passat una temporada a New York i ha vingut renovat, amb noves idees, més tècnica i precisió i molta més música. Aquest jove músic, que el divendres va fer 24 anyets, te un present immillorable i un futur encara millor. Els seus solos són encara més tècnics, precisos i musicals. Es passeja per tot l'instrument a una rapidesa increïble; els seus dits es belluguen d'una manera controlada anant on ell vol que vagin, cosa no gens fàcil i si a més fa sonar el seus saxos de la manera que varem poder escoltar. Et quedes frapat mirant-lo al mateix temps que l'escoltes, i et preguntes això que sona d'on collons surt? doncs del seu instrument mitjançant els seus dits i la seva embocadura. Van fer diferents temes, tots dels Jazz Messengers, en les diferents èpoques en les quals moltes de les grans figures del Jazz hi van tocar de joves.  Balades i temes Hard Bop, balada com Lament, que va fer el Carlos Martin, o I can't get started que va fer el Gabriel, i d'altres temes increïbles, no tots però eren massa coneguts. El Biel va saber escollir uns temes dels Messengers que no són els més coneguts, aquells que els coneix tothom, i així nosaltres els varem poder escoltar i valorar de manera molt positiva. Varem fer un descanset i després hi van tornar, tot i que abans hi havia una sorpresa que li havíem preparat, i que va resultar ser un pastís amb unes espelmetes d'un 2 i un 4. El Biel, que no s'ho esperava va quedar molt sorprès i visiblement emocionat, ens va donar les gràcies a tots plegats tot dient que sempre que ha vingut al Siglo s'ha sentit molt ben tractat i estimat, cosa que va agrair de nou, i ara sí, s'hi van tornar a posar. La segona part va seguir la tònica  de la primera, amb més temes dels Messenjers, i més qualitat, més solos de tots els músics i sempre una molt bona secció rítmica al darrera dels "pitus" fent una molt bona feina durant tot el concert. Sempre hem de dir-ho ja que són totalment imprescindibles. Un Ramon Angel fent anar aquesta màquina amb molta precisió i claredat d'idees, sense fer massa soroll, amb uns redobles molt suaus, cosa d'agrair per la majoria de pianistes. El Ray  mantenint-se sempre amb una molt bona pulsió, fent uns molt bons solos i ajudant a fer córrer la màquina, sempre amatent als canvis rítmics i melòdics.  El Txema va tocar el piano de la manera que ell ho sap fer, tot i haver algun petit problema de tipus tècnic. Se'n va sortir airosament, i l'hem de felicitar per això. Saber controlar els inconvenients és cosa de sabis, i ell ho va saber ser.El dissabte teníem com a primícia la incorporació del gran trombonista Carlos Martin, mestre en l'art de remenar la barra amunt i avall, difícil art aquest el de tocar el trombó de vares. Va fer-nos uns solos ràpids i melòdicament increïbles, per això se'l considera un dels grans en aquest instrument, i així ens ho va demostrar. El segon set va continuar i va arribar ja al final, oh quina pena. En el tema Bis el Biel ens va demanar que quin tema volíem; el Ricard n'hi va demanar un que semblava que no tots el coneixien, jo els hi vaig demanar el Doxy i sembla que va passar el mateix, i finalment varen decidir fer-ne un ells i que va ser un Cherokee tocat a la manera del gran Clifford Brown, tan pel que fa a la velocitat d'execució com en la seva finalització. Després dels aplaudiments de tots nosaltres la Rosa va pujar i després de dir-los que havien estat magnífics, ens va arrencar uns altres aplaudiments, ara sí, ja els darrers. Finalment va presentar el proper concert i que serà ja l'any vinent, el 22 de gener i on podrem escoltar un quintet de Jazz Modern, liderat per dos germans cubans, el Maikel  i el Jorge, els Vistel Brothers. Aquest quintet vindran per primera vegada a Catalunya, i el primer concert el faran el divendres 21 de gener a la Nova Jazz Cava de Terrassa, mentre que l'altre concert es farà aquí a la llibreria "El Siglo". Deixeu-me que us digui que aquest quintet vindrà a Catalunya de la mà del Jazz Club la Vicentina, que és qui ha organitzat ambdós concerts. Doncs res més, que tingueu molt bon Nadal i un millor 2011. Miquel Tuset.