WTF amb Albert Bover Inèdit Trio (amb Masa Kamaguchi i Carlos Falanga)

Després de la WTF del 16 de setembre al Jamboree Jazz....podria començar d'aquesta manera:
 

Després d'avisar que venia pel FB, (1 horeta de música amb tren i metro), he pogut arribat dels primers, cosa estranya...Només endinsar-me cap el pati de cadires, ja m'ha saludat l'Albert Bover dient-los al Masa Kamaguchi i al Carlos Falanga que jo era el que feia les crítiques musicals....però abans que acabés ja he deixat clar que jo el que feia eren cròniques...que mai m'atreviria a fer crítiques, que jo no soc qui, etc, etc....Després d'encaixar amb el trio inèdit, he anat a muntar la paradeta per poder enregistrar la WTF......Tot s'ha de dir, i us ho dic...aquesta vegada ha estat el músic, el líder, qui ha donat el vist-i-plau per poder-ho enregistrat, prèvia sol·licitud. Així és com s'han de fer les coses, oi Aurelio? Al darrera meu hi havia l'únic component del públic fins llavors, i com només hi érem ell i jo, doncs l'he saludat, és clar. Ha resultat ser un home uruguaià resident a Israel i que s'estava una setmana de vacances a Barcelona amb dona i filla. Ell volia escoltar Jazz i li van recomanar el Jamboree. Sembla que és un pianista reconegut a Israel, dedicat a la música popular però aficionat al Jazz. Hem estat la primera mitja hora absorts amb els músics i les seves músiques, i finalment ha hagut de marxar, no sense dir-me que em deixarà algun comentari al meu blog....es diu Miguel Angel.....

Els músics que han passat per l'escenari, a part de l'inèdit trio, han estat Joan Casares, bateria; En Nathan, magnífic pianista anglès que segur que veurem més sovint pel Jamboree; En Teo, un altre bon pianista foràni; en Roger Gutierrez, bateria; Anton Jarl, bateria; Martín Leiton, contrabaix; Dani Dominguez, bateria; Tamar McLeod, veu interpretant un swingat "Beautiful Love"; un Berlinès amb un Ukelele interpretant el "So What", i ja finalment, hem tingut la presència del Claudio Marrero, saxo tenor, qui ha vingut d'una esgarrapada des del JazzSí, després del seu bolo amb "Cream Groove", amb el Jose Alberto, que també ha vingut.
 

Una WTF on el concepte trio ha estat la dominant de tota la primera part, excepte el darrer tema amb el Claudio. La secció rítmica formada per l'Albert, Masa i Carlos, ha estat convocada a corra-cuita i el resultat no ha pogut ésser millor. Compenetració clara i contundent entre tots tres. EL gran mestre de les 88 tecles ha enlluernat tothom amb la seva impressionant tècnica i sobretot amb la seva delicadesa interpretativa. 

Han començat interpretant "How deep is the ocean", tema que Irving Berlin va fer el 1932 i que es va poder escoltar de fons a la pel·lícula "The Life of Jimmy Dolan". El segon tema ha estat una magnífica improvisació sobre la "Musica callada" de F. Mompou. Han continuat amb un tema de Thelonious Monk, el "Work" (Monk és un del compositors preferits de l'Albert). Després ha estat una balada,  "Ballad of the sad young men", de Thomas J. Wolf junior. seguida d'un tema de l'Albert Bover, anomenat "Raynald's doubt", i ja per acabar la primera part de la primera part un altre tema de Monk, l'"Skippy". 

A la Jam de la primera part han fet el "You Don't Know What Love Is", de Gene de Paul, a un 5/4, amb en Joan Casares, i també el "Beautiful love", de Wayne King, Victor Young i Egbert Van Alstyne amb la Tamar Mc Leod, i el Roger Gutierrez, bateria.
 

Alguns estàndards com l'"Alone Together", i d'altres "perles" ens han desbordat, al menys a mi; els solos han estat impressionants (haureu d'escoltar-ho tot al blog del Jazz Club La Vicentina), del primer trio i dels posteriors. Una gran descoberta la relacionada amb el Nathan....un gran crac, jove i alumne de l'Albert i força amable, i la ja coneguda potència rítmica de tots els "drummers" que hi han passat. Avui, com sempre, el "worker man" ha estat el Masa Kamaguchi, incansable i impertorbable, seriós excepte quan l'Aurelio li ha parlat del seu fill Hugo. Bé, ho deixo acabant amb el magnífic "All Blues" que han tocat l'Albert, el Martín, el Dani i el Claudio, doblant-lo de tempo, i amb un gran solo d'aquest darrer que dia a dia s'està consolidant com un gran saxofonista. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Víctor de Diego Trio al Centre Cívic Urgell

M'he deixat "Histórias curiosas del Jazz" de Lawrence Lindt al tren......quins collons, tant content que venia després d'haver anat a veure el Victor de Diego Trio al Centre Cívic Urgell en el petit (no tant petit) i magnífic auditori, el qual s'ha omplert del tot de gent diversa però amb molta aficionada entrada en anys, i d'altres que no tant, com el David Carcelén que en finalitzar ha anat a saludar el seu profe, Gonzalo del Val, bateria, el qual ha mantingut uns ritmes entretallats a base de cops al canto de la caixa i d'altres immillorables ritmes amb la característica suavitat que el caracteritza. El trio el culmina un dels millors baixistes del país, Jordi Gaspar, el qual amb el contrabaix ens ha fet tremolar des de l'arrel. Víctor, que ha tocat el saxo tenor i el soprano aconseguint força aplaudiments en cadascun dels seus solos, ha muntat un projecte a trio on s'esplaia abastament en diversos registres melòdics i rítmics, interpretant fins i tot un conegut bolero i acabant el recital amb un ritme prou trepidant, fins i tot incitant el personal a bellugar-se. Un disc carregat d'estàndards interpretats en un estil potent i gens fàcil per la galeria. Tot i ser alguns dels temes bastant coneguts i amb melodies relativament fàcils, el desenvolupament que en fan és ostensiblement força modern. Un projecte força interessant que ja fa temps que és a la cua de les propostes pel Jazz Club La Vicentina, fins i tot abans de parir-se el disc.
Avui hauré aconseguit un nou aficionat al Jazz, si es llegeix el llibre de les "Histórias curiosas del Jazz".....una altra manera no gaire adequada de fer penya. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Raynald Colom Quartet & friends.

Molt bon dia a tothom....
Ahir, dilluns 9 de setembre, vam tornar a les WTF ja amb l'Aurelio Santos al capdavant i amb la seva particular i punyent ironia social; a l'escenari hi teníem però un quartet liderat pel gran, gran Raynald Colom, trompeta; Roger Mas, piano; Thomas Kent, contrabaix i Marc Ayza, bateria.

Manugrafía amb Roger, Thomas, Raynald i Marc  by Manu Dimango

Una formació de grans "mestres" en lo seu, la qual, dirigida pel Raynald ens va fer un concert magistral. Jo diria que es van passejar per indrets poc explorats amb una total solvència. Va ser esclatant, impactant i sorprenent. Algun tema propi barrejat amb temes de músics actuals, a més a més de temes de Miles, Coltrane i demés, el de Miles a la Jam Session.
Els solos del líder van mostrar-nos la seva capacitat d'anar des dels registres baixos fins els molt aguts, sorprenent-nos els diferents sons que obté de la seva trompeta PaulMauriat, sobretot quan s'encasta el micro dins d'ella. Roger va demostrar-nos de nou el seu gran nivell, fent-li dir a l'Aurelio que potser l'hauríem de veure més pel Jamboree. Els temes van anar sorgint de l'escenari per obra i gràcia dels quatre magnífics, essent-ne els primers que van sonar: "Stride" de Danny Grisset, "Dream of you" de Christian Mcbride, un tema del Raynald "12", el "Gingerbread boy" de Jimmy Heath i "Naima" de John Coltrane. Compenetració entre tots quatre al màxim nivell, i més, en temes com "Naima"  i amb arranjaments de Marc Ayza, on la secció rítmica va seguir uns patrons determinats d'interrupcions marcades. Raynald ens va parlar de la desafortunada història d'una pianista de Puigcerdà, a la qual li podrien caure 7 anys de presó per tocar el piano 8 hores al dia, en hores normals, i no a deshores, la qual cosa es fa totalment incomprensible. Va enviar a la merda la situació en la qual hi estem tots plegats i va començar el seu tema, intitulat "12", amb una estructura dodecafònica. Va resultar ser una mena de balada, amb un marcat sentiment trist, iniciada per tota una sèrie d'acords de la mà d'en Roger, acords lents i majestuosos, per després intervenir-hi la resta de músics.

Raynald Colom  by Josep Tomàs

Un tema brutal, interpretat amb la més gran de les males llets. No va ser possible enregistrar-ho, llàstima, perquè dies com aquests, fora interessant que la gent ho pogués tornar a escoltar, o escoltar-ho per primera vegada. De fet, el mateix Raynald ens ho va impedir just abans de començar, abraçat a la seva preciosa filla i fotografiat pel seu pare. Com que la memòria falla, no puc comentar més temes dels que van fer però sí que recordo com va anar la Jam. El primer en pujar va ser el Claudio Marrero, saxo tenor, qui va estar solvent fent parella amb en Ray. Joan Casares, bateria, va pujar després donant el primer break al Marc. D'altres músics que van pujar van ser Pau Vidal, flauta; Jose Alberto Medina, piano; David Carcelén, bateria; etc...Ahir li va tocar ser el "worker man" al Thomas, deixant-se literalment la pell dels dits a les cordes de la "berra". Hi va haver il·lustradors il·lustres, fins i tot un d'ells mencionat pel Ray des de l'escenari, obviant però els altres dos, assidus a les WTF i al Jamboree, el Manu i el Marc. Tres il·lustradors, diversos fotògrafs i cap enregistrador, ves quins collons, ronda. De nou comentar que és una llàstima que la música d'un directe, d'una Jam no es pugui enregistrar i sí es puguin enregistrar les imatges. La música que va sorgir va ser perfecte, des del meu punt de vista, i tornada a escoltar no hauria desmerescut gens ni mica als músics, ans al contrari, hauria magnificat els personatges que van ser capaços de fer-ho. El so i llums va tornar a les mans destres d'en Leo Bianchi, aconseguint un so esplèndid. Segur que em deixo noms de músics, detalls, comentaris....però devia anar més o menys així. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Ara us convido a llegir els comentaris de l'amic i gran il·lustrador, en Manu Dimango, el qual ens explica una part de la segona part, aquella que comença a partir de les 23h, cada dilluns al Jamboree. 

La segona part de la WTF va sonar increïble. En total van ser cinc hores de música sense interrupcions i amb moments realment brillants. El tècnic de so, Leo Bianchi, treballava com si fos un productor musical. Val la pena viure-ho.

Una foto del tema "Elvin Jones" by Xavier Bargués

A la segona part de la WTF es podia gravar i ningú no ho va fer.
Hi van haver una pila de moments rutilants que demostren el gran talent i maduresa dels músics reunits ahir al Jamboree. Em ve a la memòria una improvització titulada "Elvin Jones" que va començar en Xavier Bargués a la bateria, acompanyat magistralment per Thomas Kent Warburton al contrabaix, amb el Jose Alberto Medina creant ambients funky psicodèlics amb els teclats, en Luifer Guirados jugant amb molta finor amb la seva guitarra i el Julito Carbonell al saxo tenor, van desenvolupar una peça compacta amb un final perfecte. L'Aurelio va proposar que fessin uns quants finals alternatius imperfectes, per què segons ell, a una WTF Jam Session els finals haurien de ser una miqueta més caòtics. Això va ser molt divertit. Desprès va pujar la Paula Domínguez i va fer una exhibició de poderío vocal. Boníssim tot... i així va ser fins el final. Nivell superior. Era com una nau extraterrestre on tots els tripulants feien la seva tasca a la perfecció... fins i tot donaven quelcom més del que s'esperava d'ells. Tots es superaven a si mateixos, tots s'escoltaven, no era la baralla d'egos d'algunes jams diguem-ne més caòtiques. Va estar genial. Al final hi havia a l'escenari tres saxos el Julio, el Raúl del Moral i un altre que no li recordo el nom, fen acompanyament en una secció de vents de veritable luxe.  Manu Dimango, il·lustrador i narrador ocasional.

WTF de Lluc Casares & Pablo Martínez Quartet and friends

Roger, Lluc, Pablo, Pau i Joan   by   Josep Tomàs

Ves per on que avui, 26 d'agost de 2013, hem gaudit d'una de les millors WTF que jo recordi. Fa de mal dir, ja que n'hem presenciat unes quantes, i podríem dir que sempre han estat força bones..però avui, potser pel "mono" que jo duia per la meva absència des de finals de juliol o no sé què, però m'ha semblat en conjunt una "passada". És cert que també ha influït el fet que avui hem escoltat Jazz, així, com sona, i coincideix que és amb el que més gaudeixo, però també ha sigut el fet de la gran qualitat del nombrós grup de músics que hi han participat. Inicialment, la WTF l'ha encetat el quartet, sense instrument harmònic, del Lluc Casares, saxo tenor i flauta, Pau Lligadas, contrabaix, Joan Terol, bateria i el trombonista i "tocador de cajón", Pablo Martínez. Un magnífic projecte "parit" sembla ser a Amsterdam, amb aires "flamencs" en alguns temes (un de propi co liderat pels dos vents; un altre del Perico Sambeat, etc..) tot i que la majoria de temes han estat versions de estàndards...unes magnífiques versions a ritme "calent", amb col·laboracions al piano i al "cajón". 

Tal i com em va passar el Lluc, aquí teniu la llista de temes que van tocar a la primera part de la primera part..he.

 

Pablo Martínez  by  Josep Tomàs

-In A Mellow Tone per Rumbas (Duke Ellington)
-You Go To My Head (un arranjament d'en Lee Morgan del disc The Gigolo del 1965)
-Ah-Leu-Cha (Charlie Parker) (vam tocar la versió del disc d'en Miles Davis "Round About Midnight"
-Stompin At The Savoy per Bulerías (un arranjament d'en Pablo i meu)
-Definitivamente (un tema nostre on va pujar a tocar el piano en Roger Giménez)
-De Camino (tema d'en Perico Sambeat del disc "Perico") va pujar en Xavi Torres i en Pablo Martínez va tocar el cajón.
-Bulería Doméstica (tema d'en Pablo Martín Caminero) va pujar en Pablo Gómez al cajón.
 

Lluc Casares, by Josep Tomàs

Una magnífica primera part amb unes grans intervencions del Lluc, del Pablo, qui ha demostrat ser un gran trombonista i compositor, de l'incansable Pau, que ha sigut el "worker man" de la WTF, com sol passar sovint, i de la màquina rítmica a les mans del Joan, magnífic com sempre. 

I un enllaç a un vídeo que em va passar el mateix Lluc Casares...

http://www.youtube.com/watch?v=COyfI0ItS24

El primer en pujar a la Jam ha estat el Joan Casares, acompanyant a la resta de companys inicials. Més convidats han estat el Xavi Torres, al piano, Pol Omedes, trompeta...i ja, amb només el Pau al contrabaix, han pujat el Mark Aanderud, piano, acompanyat d'un magnífic trompetista de nom Thad Wilson, els quals han compartit escenari amb el Pol...fent-nos gaudir a tota la "penya" amb dos trompetes cos a cos. Han anat pujant músics sense parar, essent una de les Jams amb més canvis que jo hagi vist, a la segona part de la primera part....val? Claudio Marrero, saxo tenor; Àlex Fortuny, guitarra; Oriol Vallès, trompeta; una jova i guapa cantant de la qual no en sé el nom; a la bateria hi havia..... Néstor Jimenez, piano; Vic Moliner al contrabaix, etc.....Una darrera formació ha estat la que ha tancat la segona part de la primera part, amb el Martín Leiton, contrabaix; Rodrigo G. Palhen, harmònica diatònica, Gonzalo Levin saxo tenor, i segur que em deixo una pila de músics que hi han participat. Un espectacle de música, de Jazz, interpretat amb la millor de les qualitats i la millor de les emocions, l'amor a la pròpia música. 

Àlex Fortuny i ........by Josep Tomàs

S'ha de dir que la convocatòria feta en motiu de l'acomiadament del Lluc cap a les Amèriques ha estat un èxit, aconseguint fins i tot la presència de la seva "iaia", ben acompanyada pels pares dels dos germans Casares. El públic ha estat magnífic, comportant-se com sempre sap fer, escoltant amb respecte i aplaudint amb sonores exclamacions cadascuna de les intervencions dels músics. En Lluc i companys, també han aconseguit que el Jamboree s'omplis d'amics músics, alguns dels quals ja els he mencionat i d'altres que tot i no tocar, no s'ho han volgut perdre. Un èxit total. Amb l'absència de l'Aurelio, avui ha portat les regnes un altre bon showman....el qual ha gaudit també, com tots nosaltres, gràcies a les manetes del Leo Bianchi, qui ha controlat el so i llums amb la eficàcia que el caracteritza. Avui m'he quedat a escoltar i veure una part del primer tema de la segona part, amb una jove cantant, la Rosalia Vt, que ha deixat anar un trosset del "Body and Soul", amb el Jose Alberto Medina, piano i teclats; Rodrigo a l'hamònica; Martín al contrabaix, el bateria......i un DJ amb plat i mesclador.....Ha estat força bé i segur que ho haurà estat tota l'estona fins la 1h passades....enveja sana. Amb moltes ganes d'editar l'àudio i de penjar-lo al blog del Jazz Club La Vicentina, sempre amb el vist i plau dels músics....que espero que sí. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Vicens Martin Quartet + Gemma Abrié: "Els Fruits Saborosos" al FormatJazz de Borredà

Tot just retrobat a casa després d'uns dies pel Berguedà...i em trobo amb la trista notícia mostrada per l'Alex...que d'entrada et deixa sense massa respiració...però com què la vida continua i nosaltres amb ella fins que ens arribi el nostre final, mirarem de fer el què fèiem, el què fem habitualment i així apaivagar penes amb simulades alegries..i anar fent i perdent pel, nosaltres....per tant faré el què faig més o menys sempre que vaig a veure un concert....escriure'n quatre ratlles.....

Gemma Abrié i Vicens Martín   by  Natxo Oñatibia

Ahir vam anar a Borredà (El Berguedà) a veure i escoltar el "Fruits Saborosos" del Vicens Martín Quartet amb la Gemma Abrié....eps..des d'Avià i no des de Sant Vicenç dels Horts......Un projecte magnífic amb les lletres del mateix poema d'en Josep Carner musicades pel Vicens, i que més o menys tots vosaltres coneixeu. Em va fer molta il·lusió anar-hi tot i compartint germanor amb el Carles Pineda i família, Montse, Maria i Carles Jr, i també amb el Pep i la seva dona, la Sra. Maria Serrat i també amb el meu cunyat Ferran Coma i parella, la Marta, i d'altre gent de Berga com la Montse Farré, i demés....Vàrem ser al FormatJazz....un esdeveniment que ja porta tres anys fent-se on hi ha en aquest cas el maridatge del Jazz amb els formatges. Uns magnífics formatges italians, tendres i d'altres de ben curats, ai però acompanyats d'una mitja llesqueta de pa i un gotet de vi negre. 

Paco Weht   by  Natxo Oñatibia

Molt formatge i molt poc pa i vi; sort que la música va suplir aquesta petitesa. Un esdeveniment que en el primer any va comptar amb els "Free Spirits" del Josep Mª Farràs, Carles Pineda i companyia, i que en la segona edició va ser-h amb el projecte del Benjamí León, Adrià Font, i Pere Soto?....Una música, la dels "Fruits" interpretada pel mateix Vicens, a la guitarra i efectes; per la preciosa veu i simpatia de la Gemma; per la tècnica i delicadesa al piano de l'Alejandro Di Costanzo i pels dos "suplents", Paco Weht al contrabaix i Joan Terol Amigó a la bateria. Només asseure'm a primera fila al costat del meu cunyat Ferran i ja veure com se m'acostava el Joan amb el seu gran somriure i braços oberts, sorprès de la meva presència...després el Vicens, Paco, Gemma i Alejandro...realment fa molta il·lusió retrobar els músics, amics, a tot arreu on un hi pugui anar, i veure de quina manera et mostren la seva estimació, que per descomptat és mútua. 

Alejandro diConstanzo i Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Després dels somriures i abraçades va començar a sonar la música, coneguda per mi, pels temes musicats i cantats i desconeguda, en els temes recitats per la Gemma i també musicats pel Vicens...Sembla que el disc que aviat sortirà, inclourà els 18 poemes del llibre d'en Carner, alguns musicats i d'altres recitats per una gran veu....el Vicens ens ho va dir però ara mateix no la recordo. Les músiques van anar sorgint de l'escenari en una nit perfecte, sense una goteta de pluja i amb una fresqueta lleugera. Unes músiques que van agradar força i que van permetre als músics esplaiar-se en la seva concentració. Els solos es can escoltar, i en finalitzar, la gent va preferir continuar escoltant deixant els aplaudiments pel final, la qual sosa sovint s'agraeix. 

Vicens Martín by  Natxo Oñatibia

Després d'una bona estona de perfecte comunió hi va haver el descans, moment en el qual, tots, menys els músics, vam optar per anar a fer les menges dels formatges d'Itàlia amb el pa i el vi. Moment de relax, de xerrades, de comentaris, i de pensar en un mateix.....un moment que es va allargar massa, ja que la mateixa situació de "soroll" es va mantenir en algun lloc del pati de cadires fins i tot després d'haver començat la segona part. Un aspecte a millorar de cara a noves edicions, i també el d'ampliar-hi la quantitat de pa i vi, al menys aquesta és la meva apreciació. Tot aquest muntatge està coordinat pel Jemi, de "La Berguedana de Jazz", conjuntament amb algú més, el màxim encarregat, en Toni Chueca qui a més es cuida de tota la secció gastronòmica, i sense oblidar-nos del simpàtic batlle de Borredà qui es va encarregar de fer les presentacions i fins i tot ens va lliurar el programa de l'esdeveniment. La idea original rau en la personalitat d'en Toni Chueca, essent-ne el màxim responsable de tot plegat.

Joan Terol  by  Natxo Oñatibia

Unes músiques que van sonar tan i tan bé gràcies a què el mateix autor, en Vicens Martín, les deixés tan ben escrites. El contrabaixista oficial, en Miquel Àngel Cordero, va avisar el migdia que no podia venir per una urgència que esperem que s'hagi pogut solucionar; llavors va ser quan el Vicens va trucar al Paco per dir-li que tenia aquesta substitució...segons paraules d'aquest magnífic contrabaixista i amic, es va estar mirant les partitures en el camí d'anada, i sort que després van poder-les assajar abans que arribés el públic. El mateix va passar amb el Joan Terol, qui va substituir al bateria oficial, en Ramón Ángel Rey qui tampoc va poder venir. Joan i Paco, van estar-se mirant els papers tota l'estona, mostrant-nos la seva gran professionalitat i saber, i també, segons paraules del Vicens, deixar constància del grandíssim nivell dels nostres músics, capaços de superar aquestes dificultats i sempre estar oberts a ajudar en aquests entrebancs. 

Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Al final vam estar menjant-nos els formatges tots plegats, parlant de Berga i la seva Patum, i de com havia anat el bolo...i em quedo amb les darreres paraules del Joan......"vas a tocar a un local i et trobes el Miquel...vas a un altre i et trobes el Miquel....com si hi haguessin diversos Miquels, i un va a un bolo mentre que l'altre va a un altre..." he....he. Aquest que escriu això és el Miquel_One, mentre que el Two, s'està fotent un bany a la piscina.....he. Per acabar comentar què, en el camí de tornada, jo cap a Berga i Avià i els músics els  uns a Barna i el Joan a Reus, vaig veure just en el trencant de Berga Sud a una "patrulla" de Mossos al bell mig de la carretera C16, a l'espera d'algun incaut que hagués mamat més del compte....només espero i desitjo que hagin arribat a casa amb tots els punts i comes i sense cap sanció de les de bufar ampolles.....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

20è aniversari dels De Diego Brothers al Jamboree....Festival Mas i Mas.

Juan i Víctor  by Antonio Narváez

Avui hem anat a fer costat als De Diego Brothers en el seu 20é aniversari. Un esdeveniment encabit en el Festival Mas i Mas que es fa ara, a l'agost, i que hem pogut veure i escoltar al Jamboree. Pere Pons ha fet de "master" of cerimònies, explicant-nos als presents els ets i els uts d'aquest magnífic Festival, i encoratjant-nos a fer el què estàvem fent, escoltar música en directe i a continuar-ho fent arreu. Després ens ha recordat el perquè érem al Jamboree i ha donat pas a la formació dels germans de Diego, Victor de Diego i Juan De Diego. Una formació que ara fa 20 anys i que va començar el 1993 (l'any que va néixer el nostre primer fill, el Valen) quan el Juan va arribar des de Bilbao...sembla que li va dir al Víctor que havien de fer alguna cosa....i aquesta cosa va ser interpretar bàsicament la música de Lee Morgan i d'altres compositors d'aquesta ona "groove" i hard bop, amb grans dosis de ritme i blues, que no rhythm&blues. 20 anys després, i continuen interpretant temes d'aquest mateix estil, temes propis (El sueño de Beatrice, Sant Blas Blues, Luciérnaga, etc) com han estat tots els que han tocat menys el bis, el "Mamacita" de Joe Henderson amb el qual han arrodonit la vetllada. Hi hem anat amb el Carlos Sampietro Pardina (Club de Jazz Sant Cugat) i ens hi hem trobat al Martí Farré Sender, a l'Antonio Narváez Dupuy....a més a més d'una sala ben plena d'aficionats ja amb uns quants anyets a les espatlles....gent saberuda i coneixedora de la proposat que ha gaudit i ha aplaudit tots els solos de cadascun dels intèrprets. 

Elisabet, Juan, Pere, Caspar i Víctor  by Antonio Narváez

Aquests han estat, a més a més dels Brothers, la Elisabet Raspall al piano (magnífica), el Pere Loewe Pedro al contrabaix (sòlid) i en Caspar St. Charles, bateria (contundent). Una formació que porta una trajectòria sòlida i de llenguatge inconfusible de 20 anys i que va començar amb el Juan i el Víctor, a més a més del Joan Monné, piano; Rai Ferrer, contrabaix i Xavier Maureta, bateria. Un estil personal que els ha fet tocar per tot arreu sense haver d'editar massa compactes...de fet en tenen un parell i s'ha de dir que són magnífics tots dos. Una formació que ha vingut al Jazz Club La Vicentina i que també ha passat per la Llibreria el Siglo de Sant Cugat a més a més de passar per la majoria de locals i clubs de casa nostra i de la resta de la península. l'Antonio Narvaez ha capturat unes magnífiques imatges de la sessió de les 20h (la nostra) i segur que també ho haurà fet a la de les 22h. Només cal ja felicitar-los a tots per mantenir viva aquesta magnífica flama del Jazz a casa nostra. Com ha dit el Juan, Visca el País Basc i Visca Catalunya, lliures.....ells que són Euskalduns.....Voilà. Miquel Tuset Mallol.

Cloenda 4rt Festival de Jam Sessions

Bé, ja han passat uns dies i jo sense deixar les meves "quatre ratlles".....inadmissible.
El passat divendres 26 de juliol vam fer la cloenda del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts dins el marc de la Festa Major d'Estiu i a la plaça de sant Jordi. La convocatòria tenia l'al·licient de veure en acció conjunta a dos "cracs" de la música...el guitarrista Arturo Blasco i el vibrafonista Geni Barry...Com cada any l'escola Jam Session EscueladeMúsica ens va acompanyar amb una representació dels seus músics, profes de l'escola. Enguany el combo va ser el de l'Arturo Blasco Quartet, amb el mateix Arturo Blasco, guitarra; Daniel Villa, piano; Emilio Nieto, baix elèctric; Enric Asensio Batet, bateria i amb un magnífic disc sota el braç, "Barcelona- Vitoria", els quals van tocar una bona estona presentant el seu disc, per després afegir-s'hi  Miquel Munté Torres com a cantant i també Geni Barry. S'hi va afegir també el guitarrista vingut del país basc Alfonso Junguito, gran persona i millor músic. Una formació que venia de passejar-se pel Festival de Jazz de Vitoria amb força èxit. S'ha de dir que la plaça estava força plena de gent, alguns als bars i d'altres amb avidesa d'escoltar bon Jazz, bona música, i que tothom ho va gaudir. Després de la primera formació es va presentar el combo estable de les Jam Sessions que fem el darrer divendres de mes al Jazz Club La Vicentina. En aquesta ocasió la formació va ser de sextet i va estar formada per Geni Barry, vibràfon; Carles Pineda, saxo alt; Albert Caire, piano; Jordi Pujol, guitarra; Quico Mampel, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Una formació sòlida i ben conjuntada amb tot un any de Jams a la Sala Xica que ens va fer gaudir d'allò més a tots els presents. Estàndards per un tub, i virgueries interpretatives de tots. Després d'un ratet amb aquests amics i grans músics, va començar la Jam Session. Aquesta va comptar amb la participació de músics d'ambdós combos a més a més de la meva participació i la de la Sílvia Juncà. Va tocar el piano un jove músic que va venir de Montcada a veure'ns i sembla que s'ho va passar força bé i també ho va fer el Jeroni Pagan en alguns temes. Una nota simpàtica va ser la disfressa del Geni, totalment femenina, amb perruca, vestit i ulleres, cantant el "The day of wine and roses", i impedint cap participació masculina en els solos......he...he. Un altre que va gaudir d'allò més va ser el Miguel Angel, Percusión de la Torre, qui va passar-s'ho com sempre, de collons....tot i fotre's de cap des de l'escenari, embolicat amb cables de micros diversos. S'ha de dir que entre el públic hi va haver força amics col·laboradors, i també una nodrida colla d'amics de l'escola Jam Session amb el Luis Blanco Patús i la Elisabet al cap davant. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Golden Shower a la WTF

Golden Shower by Josep Tomas

Ahir una WTF liderada pel Golden Shower, personatge nascut fa 6 anys de l'enginy i imaginació desbordants d'en Llibert Fortuny, tot i començar prop d'un quart de nou del vespre, i amb el reclam del més eclèctic dels saxofonistes. La incògnita de com serà una WTF amb el Llibert hi és sempre, i ahir es va desvetllar aviat. Només sortir a l'escenari impregnat de Golden Shower ja va sorprendre tothom. Les fotos d'en Josep Tomàs ho mostren clarament, tot i no mostrar el contingut dels monòlegs d'en Golden, punyents, sarcàstics, iconoclastes, però sempre divertits. Pels qui anem al Jamboree a escoltar música, i els dilluns pot ser la que sigui, ens va semblar que la música va sonar poc si la comparem amb l'estona de les xerrades i diàlegs amb l'artífex de tot plegat, l'Aurelio Santos, ara bé, el concepte de "llibertat" en una WTF hi és amb la seva màxima expressió, i per tant la cosa va anar com va anar sorgint.... Abans de seguir, dir-vos que en Golden no cavalcava sol, el van acompanyar impertèrrits el   Martín Léiton al baix elèctric i el Caspar St. Charles, a la bateria. Ambdós van anar seguint els camins imbricats musicals del líder a base de ritmes bàsicament "funks", ho dic bé Aurelio?, amb un volum força important pel que fa al baix del Martín i no tant el del Caspar que va ser prou adequat. 

Golden i Martín by myself

Una potència sonora que a cops era força gran i que em va fer desplaçar-me al costat del Leo Bianchi i del Sergio Cebrián, guitarrista que aleshores era amb el Leo. Tot i això, s'ha de dir que "l'espectacle" va ser impressionant, i molts més adjectius més, de tots tipus segons qui ho valori. Ja passa, de vegades, que la gent que ve per primera vegada a una WTF al cap d'una estona se'n va. L'assumpte és la definició del concepte Jazz...què és Jazz i què no ho és. Un concepte tan ampli no pot encabir pocs estils, ans al contrari, la seva amplitud de mires fa que totes les músiques improvisades hi puguin entrar. 

Golden, Martín (no tan impertèrrit) i Aurelio, by Josep Tomàs.

Amb el Llibert, totes les músiques són improvisades des de l'inici fins el seu final, i només comences a identificar temes a la Jam Session i quan hi ha dalt l'escenari diversos músics que s'hi han afegit. Alguns d'aquest músics que van pujar van ser el Sergio Cebrián, a la guitarra, dos canadencs, un al piano, anglòfon i l'altre a la trompeta, francòfon, un pel inexpert, en Lluc Casares Alcobé al tenor, Bruno Calvo Anillo a la trompeta, Hubert Colau, de les Antilles, a la bateria i ja quasi al final, Jurandir Santana a la guitarra. Aquest darrer, brasiler, serà al moll de la Marina el 8 de setembre a la festa que fan cada any els nostres amics brasilers celebrant el dia de la seva independència, el 7 de setembre. l'Aurelio va fer pujar a un dels organitzadors el qual va explicar-nos-ho tot i també ens va convidar a participar-hi. Pel meu gust musical, el moment de gaudi total va ser a la Jam Session on les músiques m'eren més properes i no hi va haver tan diàleg. Reconec però que la majoria de la població del Jamboree s'ho va passar pipa, sobretot les "mosses" que flipaven amb el desvergonyit Golden. Una altra WTF pròpiament WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

I ara, unes paraules de l'Aurelio Santos:

La WTF Jam Session de ayer noche, protagonizada por Golden Shower, Martín Léiton y Caspar St. Charles, fue un absoluto escándalo por razones musicales y no tan musicales. Y os explicaré por qué...

Musicos hay miles, así como público pero que conecten de la manera que ayer lo hicieron en un lugar como Jamboree Jazz Club en una teórica jam session de Jazz, fue una demostración total de que el concepto de las etiquetas de estilo son algo que tiene que erradicarse. Jazz, Funk, Hip hop, Reggae, Drum & Bass entre otras disciplinas convergieron en el escenario de mano de músicos de un par de decenas de paises y edades diversas. Fluidez, sonrisas, alegría, contundencia... son palabras que intentan describir lo vivido, sin embargo, para mí lo que mejor define la receta de lo que hubo en el escenario de la WTF Jam Session es la SINERGIA entre las personas, el bajar un escalón cuando es necesario o subirlo por la misma razón, ya tengan más o menos nivel los músicos con los que se comparta escenario, y todo ello en pro de hacer gozar al personal, gozando en primera persona.

Hubo personas en el público que tomaron la decisión de abandonar la sala a las primeras payasadas que nos largamos Golden Shower y yo mismo, así como algunos músicos que se pudieron sentir incómodos por lo que pudieran ver allá en el escenario... Bien... Es justo... Yo, con lo que me quedo, después de 5 horas ininterrumpidas de música de una contundencia y frescura totales, después de hacer subir al escenario a más de 25 músicos y una decena de personas del público a bailar en primerísima fila, después de dejarme los pulmones en el micrófono y los oídos en los monitores... solo con ver las caras de felicidad de los presentes, sus ropas empapadas de sudor, sus bailes, sus gritos, sus abrazos con los músicos, la barra del club llena de músicos y público comentando la jugada entre risas y comentarios cómplices... Señores, ESTO es lo que la música ha de provocar, sinergía y conexión entre las personas, dejando de lado nuestras tribulaciones y luchad diarias, para encontrar una válvula de salida a la dureza de la situación actual en lo económico y social. Para otros menesteres y expectativas, ya hay muchos otros lugares y eventos en los que encontraréis vuestra música y ambiente, eso sí, NO OS QUEDÉIS EN CASA, consumiendo propaganda televisiva, alimentando el sedentarísmo físico y mental, que ataca fieramente a la apertura de miras, la tolerancia y la vergüenza...

WTF Jam Session, riéndonos de nosotros mismos en compañía de miles de PERSONAS con sentido del humor y del amor, desde Junio del 2001. Aurelio Santos.

Carles Benavent Trio al Jamboree

Ahir, al Jamboree 1,2,3 en concert, presentant el seu disc dels mateixos números.. Un magnífic trio liderat pel més internacionals dels nostres baixistes, en Carles Benavent i amb dos Rogers, l'un al piano i teclat, el Roger Mas, l'altre el Roger Blàvia a la bateria i percussió diversa de plats i platerets...Un magnífic concert que es repetirà avui a les 22h i que vaig tenir el plaer de gaudir-lo en companyia de molts, entre els quals la persona que va tenir la gentilesa de convidar-me, la Lorenna Del Mar, amable i simpàtica en quantitats importants, a més a més d'estar ficada en el moll de l'os d'aquest projecte. També ens vam trobar amb el Deme Gómez, i alguns músics que van anar a veure al Carles i que no paraven d'expressar la seva admiració mentre aquest remenava el baix amb mestria i moviments de control. Uns temes rítmicament complicats, ideals per ésser interpretats pel més especialista de tots els "bateques" i musicats per les magnífiques harmonies del més eclèctic de les 88 tecles. Solos en cap moment aplaudits, signe de concentració i ganes d'escoltar fins el final per part de tot el públic, i sí després grans aplaudiments de satisfacció general. Músiques, algunes de les quals de gran bellesa, concretament crec que va ser una preciosa balada, i totes elles de gran factura compositiva, obra i gràcia del líder amb la col·laboració dels dos Rogers. En Deme i jo vam tenir la sort de xerrar una estona amb en Carles, tot i explicant-li els nostres projectes, i gràcies a les bones maneres de la Lorenna que va ser qui ens va presentar. Un grup de tres convertit en cinc, Lorenna i Ignasi, aquest darrer el manetes tècnic de so propi del grup, que va compartir seient amb l'Àlex...Al final, una bona estona a la barra i poc temps per sopar...potser la meitat d'un swarma, per després a les 22h tornar-hi amb les mateixes ganes i il·lusió, i també amb un pleno al Jamboree. O sigui que avui, qui no hi hagi anat ahir, ja sap que te una cita ineludible a les 20h i a les 22h al Jamboree per veure i escoltar a Carles Benvanet Trio, 1, 2 , 3. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Philip Czarnecki Trio

Gilles, Philip i Jonathan  by  myself

De nou una WTF súper potent....amb una formació liderada pel Philip Czarnecki, guitarra;Jonathan Ihlenfeld Cuniado, baix elèctric i un insuperable Pere Foved, bateria. Em comentava en Pere una estona després del seu break, ja quasi al final de la primera part, les dificultats que va tenir per seguir les músiques composades pel Philip considerant el seu únic assaig el dia anterior. El bateria havia d'haver estat el Marc Ayza, crec que va dir l'Aurelio Santos i a darrera hora s'hi va afegir el Pere substituint Marc. Temes de Jazz-Rock, segons paraules del líder, amb un marcat accent "funk" i amb ritmes entretallats i amb contra temps i finals sobtats aparentment imprevistos que en Pere va clavar en tot moment. Una potència acústica mesurada sempre pel geni dels sons i llums, en Leo Bianchi, però que a mi em va obligar a protegir-me els meus acúfens amb els auriculars sords a mode de taps. 

Philip, Jonathan i Pere

Bon ambient a la sala i força guiris, com ja és habitual els dilluns i la resta de dies. Les músiques que van sonar van ser tots de factura pròpia d'en Philip, el qual va mostrar les seves grans habilitats a la guitarra. S'ha de dir que tots els temes són del Philip i que aquest projecte te un nom, el P.C. Energetic, projecte consolidat i amb les arrels ficades a Amsterdam. Tinc ganes d'escoltar l'àudio per veure si hi va haver alguna saturació sonora, considerant que va ser bastant canyero. La Jam la va iniciar el Gilles Estoppey al piano, vell amic d'en Philip i d'en Jonathan, havent-se trobat fent els seus estudis musicals a Holanda, Amsterdam crec, com ja va sent habitual per molts i molts joves músics d'aquí i d'arreu d'Europa. Sembla que es van trobar per casualitat per les Rambles, que ja és casualitat, oi? A partir d'aquí, alguna xerrada del Gilles a l'Aurelio i finalment una WTF....suposo jo, és clar. En un dels temes que van tocar va pujar a cantar una jove i guapa cantant, parella del líder de nom Raquel Salazar, la qual va donar un altre color a la música i ho va fer força bé. Després del break del Philip, i amb la incorporació d'un magnífic saxo alt anomenat Ingo Ihlenfeld Cuniado, germà del Jonathan, les músiques van canviar, i més també amb la incorporació a la bateria d'en David Carcelén i el Morten Sandholt al saxo tenor. 

Jonathan, Marina, Hubert i Ingo

Abans de pujar el Morten va pujar una altra jove cantant, la Marina Tuset la qual va cantar un tema del seu repertori però que va quallar força entre el públic i va estar molt ben acompanyat pels músics. La Marina ens va mostrar la seva magnífica veu, i també el seu ampli registre arribant a uns aguts prou impressionants. Amb ella hi va tocar també un molt bon bateria, el Hubert Colau he, amb tota la pinta de ser afroamericà, amb un control força suau de les baquetes i demés. Al final va pujar un guitarrista, l'Israel Garcia, que amb l'"stratocaster blanca" penjada en plan rocker, va proposar un tema de Traffic, el "Feeling Alright" de Dave Mason, tema interpretat també per Joe Cocker..i tanta altres.... 

Ingo, Jonathan i David

Quan tot això passava el Jonathan havia viscut el seu break i ja teníem al Martín Léiton al baix elèctric..i al piano...uf quina memòria.....i a la bateria un Ule Morten?....he. Vam arribar al final de la primera part amb molta marxa, més o menys com va ser quasi tot el concert, i ja va ser l'hora de marxar, aquesta vegada però amb una furga un pel atrotinada cap a Sant Vicenç dels Horts. l'Aurelio segur que em farà el favor de corregir-me els errors en els noms del músics...Voilà. Miquel Tuset iMallol

2n dia del 4rt Festival de Jam Sessions

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. El darrer divendres 12 de juliol vam continuar amb el 4rt Festival de Jam Sessions, aquesta vegada amb alumnes del Taller de Músics i de l'ESMUC. Una sessió que va començar més d'hora, a un quart de 10 del vespre per acabar igualment a les 24h....prop de tres hores de grans temes i interpretacions dels alumnes de les dues escoles. A les 20h ja van començar a arribar, i mentre el Marc i el Joan acabaven de muntar la parada, els nois es van refrescar prenent-se unes birres a La Taska. 

Els primers en fer proves de so van ser els nois de l'Esmuc: 
Josep Contreras, saxo tenor,  que substituïa a Claudio Marrero
Diego Valenzuela, guitarra
Mateu Peramiquel, teclat
Josep Sina, baix elèctric
Fidel Minda, bateria
Jordi Rodríguez, percussió.Mentre tot això passava vam tenir algun mal de cap i poc enteniment amb alguns companys de l'associació d'aturats de Sant Vicenç dels Horts, els quals no podien parlar amb el so dels músics....bé, una mica d'adrenalina i prou.

Després d'ells van fer les proves de so els nois del Taller de Músics:

Pol Padrós,Saxo tenor,  que substituïa a Nil Mujal

Toni Saigi, Teclats

Pau Rosselló, Baix

Joan Palà, Percussió

Jose Luís Garrido, Bateria

Per les músiques que van estar tocant ja vaig albirar que "la moguda" seria força potent. De fet el "projecte" del combo de l'Esmuc  ja el coneixia d'haver-lo escoltat en una WTF al Jamboree, aquella vegada però amb el Claudio Marrero, saxo tenor. 

Mentre els de l'Esmuc sopaven allà mateix (i així van poder escoltar el treball dels del Taller), els del Taller van començar a tocar els seus temes..

Abans però, vaig fer una petita presentació del què és el Festival agraint per trams als implicats, Ajuntament, Escola de Música Moderna Sant Vicenç i comentant-ne els responsables de l'organització...Jazz Club La Vicentina...JCLV i finalment la presentació dels músics representant al Taller de Músics, ESEM.

Van tocar tot un seguit de temes gens fàcils rítmicament, fins i tot amb un tema a 7/4..m'equivoco? Grans temes i solos es van anar alternant durant els més de 30 minuts que van tocar. Mentre tant, el públic anava omplint l'espai, el pati-jardí de Can Comamala, un lloc que comença a ser ja una icona imprescindible per a gaudir d'un bon espectacle, sigui el que sigui. 

Després dels nois del Taller faig fer les presentacions dels alumnes que representaven a l'Esmuc i fer un agraïment també al tècnic de so, en Marc. 

Aquestes músiques em sonaven força, tot i notar algunes diferències entre els temes que van sonar aquí i els que van sonar al Jamboree. Allà em va sembla notar molta més "canya" i al jardí, a l'aire lliure, tot em va sonar molt millor...ja ho havia dit...Mateu va ser l'encarregat de presentar el projecte; tocarien música de Gary Willis, professor de combo d'ells, i un dels referents més importants en això del baix elèctric d'arreu. He tingut la ocasió de veure'l en acció diverses vegades; una al Cafè del Conservatori del Liceu i una altra a una WTF al Jamboree; ambdós dies formant part del Llibert Fortuny Trio.

Bé, la música va ser força "canyera", considerant també el fet d'haver-hi una guitarra elèctrica, a més a més de teclats-baix-bateria-percusió, a més a més del saxo tenor del Josep. Una formació similar a l'anterior amb la única diferència del guitarrista. 

Haig de dir que el públic s'ho estava passant força bé, aplaudint en cadascun dels temes i encoratjant més i més als músics, de la mateixa manera que ja havia passat abans amb els seus companys.

Després d'una bona estona de tocar, em vaig plantar a l'escenari amb la sana intenció de fer-los plegar per donar pas a la Jam Session, però no va poder ser. Vam tenir un estira i afluixa amb en Mateu i al final vaig cedir a la seva proposta de tocar el darrer tema convidant a algun company del Taller. Va pujar en Pol i així vam poder escoltar el darrer tema, en Blues força viu, amb els dos saxofonistes tocant plegats...començava la Jam....

Després d'aquest tema de repertori de Gary Willis, vaig pujar a l'escenari a cridar a d'altres músics per així seguir, ara ja al complet, amb la Jam Session. El primer tema va ser el So What interpretat a un ritme força ràpid, i on els saxos, guitarra, teclats, baix, bateria i percussió ens van fer gaudir força, amb gran interpretacions als solos. Impressionant aquest tema i com va sonar. Havia pujat el Toni i el Jose Luis, teclat i bateria del Taller, tocant amb la resta d'implicats.

Després de demanar si hi havia algun músic amb ganes de participar, vaig ser jo el qui es va presentar voluntari per interpretar un tema, el Walkin, seguint amb l'ona Davis.

Un tema que va sonar força bé, i que fins i tot a mi que reconec que no en sé, em va sonar de manera digna. A veure quan arribarà el dia que podré dir que em va sonar bé....

Un darrer tema, ja sense mi, crec del Sonny Rollins, a ritme de "Calypso", més o menys, i ara  sense recordar el nom del tema.. 

per després acabar ja amb el "Ain't no sunshine..." amb la col·laboració de la Manuela i la  Marina Tuset. Un fi de festa impressionant que va fer aplaudir a tothom, i més encara amb tots els músics que hi van participar dalt l'escenari. Darrers agraïments per a tothom qui havia vingut i convocar al personal pel proper dia, el 26 de juliol a la Plaça Sant Jordi i en plena Festa Major d'Estiu. 

Un darrer agraïment per La Taska per donar-nos suport de menges i refrescos, que a tots ens van anar força bé.

Voilà. Miquel Tuset i Mallol.