Golden Shower a la WTF

Golden Shower by Josep Tomas

Ahir una WTF liderada pel Golden Shower, personatge nascut fa 6 anys de l'enginy i imaginació desbordants d'en Llibert Fortuny, tot i començar prop d'un quart de nou del vespre, i amb el reclam del més eclèctic dels saxofonistes. La incògnita de com serà una WTF amb el Llibert hi és sempre, i ahir es va desvetllar aviat. Només sortir a l'escenari impregnat de Golden Shower ja va sorprendre tothom. Les fotos d'en Josep Tomàs ho mostren clarament, tot i no mostrar el contingut dels monòlegs d'en Golden, punyents, sarcàstics, iconoclastes, però sempre divertits. Pels qui anem al Jamboree a escoltar música, i els dilluns pot ser la que sigui, ens va semblar que la música va sonar poc si la comparem amb l'estona de les xerrades i diàlegs amb l'artífex de tot plegat, l'Aurelio Santos, ara bé, el concepte de "llibertat" en una WTF hi és amb la seva màxima expressió, i per tant la cosa va anar com va anar sorgint.... Abans de seguir, dir-vos que en Golden no cavalcava sol, el van acompanyar impertèrrits el   Martín Léiton al baix elèctric i el Caspar St. Charles, a la bateria. Ambdós van anar seguint els camins imbricats musicals del líder a base de ritmes bàsicament "funks", ho dic bé Aurelio?, amb un volum força important pel que fa al baix del Martín i no tant el del Caspar que va ser prou adequat. 

Golden i Martín by myself

Una potència sonora que a cops era força gran i que em va fer desplaçar-me al costat del Leo Bianchi i del Sergio Cebrián, guitarrista que aleshores era amb el Leo. Tot i això, s'ha de dir que "l'espectacle" va ser impressionant, i molts més adjectius més, de tots tipus segons qui ho valori. Ja passa, de vegades, que la gent que ve per primera vegada a una WTF al cap d'una estona se'n va. L'assumpte és la definició del concepte Jazz...què és Jazz i què no ho és. Un concepte tan ampli no pot encabir pocs estils, ans al contrari, la seva amplitud de mires fa que totes les músiques improvisades hi puguin entrar. 

Golden, Martín (no tan impertèrrit) i Aurelio, by Josep Tomàs.

Amb el Llibert, totes les músiques són improvisades des de l'inici fins el seu final, i només comences a identificar temes a la Jam Session i quan hi ha dalt l'escenari diversos músics que s'hi han afegit. Alguns d'aquest músics que van pujar van ser el Sergio Cebrián, a la guitarra, dos canadencs, un al piano, anglòfon i l'altre a la trompeta, francòfon, un pel inexpert, en Lluc Casares Alcobé al tenor, Bruno Calvo Anillo a la trompeta, Hubert Colau, de les Antilles, a la bateria i ja quasi al final, Jurandir Santana a la guitarra. Aquest darrer, brasiler, serà al moll de la Marina el 8 de setembre a la festa que fan cada any els nostres amics brasilers celebrant el dia de la seva independència, el 7 de setembre. l'Aurelio va fer pujar a un dels organitzadors el qual va explicar-nos-ho tot i també ens va convidar a participar-hi. Pel meu gust musical, el moment de gaudi total va ser a la Jam Session on les músiques m'eren més properes i no hi va haver tan diàleg. Reconec però que la majoria de la població del Jamboree s'ho va passar pipa, sobretot les "mosses" que flipaven amb el desvergonyit Golden. Una altra WTF pròpiament WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

I ara, unes paraules de l'Aurelio Santos:

La WTF Jam Session de ayer noche, protagonizada por Golden Shower, Martín Léiton y Caspar St. Charles, fue un absoluto escándalo por razones musicales y no tan musicales. Y os explicaré por qué...

Musicos hay miles, así como público pero que conecten de la manera que ayer lo hicieron en un lugar como Jamboree Jazz Club en una teórica jam session de Jazz, fue una demostración total de que el concepto de las etiquetas de estilo son algo que tiene que erradicarse. Jazz, Funk, Hip hop, Reggae, Drum & Bass entre otras disciplinas convergieron en el escenario de mano de músicos de un par de decenas de paises y edades diversas. Fluidez, sonrisas, alegría, contundencia... son palabras que intentan describir lo vivido, sin embargo, para mí lo que mejor define la receta de lo que hubo en el escenario de la WTF Jam Session es la SINERGIA entre las personas, el bajar un escalón cuando es necesario o subirlo por la misma razón, ya tengan más o menos nivel los músicos con los que se comparta escenario, y todo ello en pro de hacer gozar al personal, gozando en primera persona.

Hubo personas en el público que tomaron la decisión de abandonar la sala a las primeras payasadas que nos largamos Golden Shower y yo mismo, así como algunos músicos que se pudieron sentir incómodos por lo que pudieran ver allá en el escenario... Bien... Es justo... Yo, con lo que me quedo, después de 5 horas ininterrumpidas de música de una contundencia y frescura totales, después de hacer subir al escenario a más de 25 músicos y una decena de personas del público a bailar en primerísima fila, después de dejarme los pulmones en el micrófono y los oídos en los monitores... solo con ver las caras de felicidad de los presentes, sus ropas empapadas de sudor, sus bailes, sus gritos, sus abrazos con los músicos, la barra del club llena de músicos y público comentando la jugada entre risas y comentarios cómplices... Señores, ESTO es lo que la música ha de provocar, sinergía y conexión entre las personas, dejando de lado nuestras tribulaciones y luchad diarias, para encontrar una válvula de salida a la dureza de la situación actual en lo económico y social. Para otros menesteres y expectativas, ya hay muchos otros lugares y eventos en los que encontraréis vuestra música y ambiente, eso sí, NO OS QUEDÉIS EN CASA, consumiendo propaganda televisiva, alimentando el sedentarísmo físico y mental, que ataca fieramente a la apertura de miras, la tolerancia y la vergüenza...

WTF Jam Session, riéndonos de nosotros mismos en compañía de miles de PERSONAS con sentido del humor y del amor, desde Junio del 2001. Aurelio Santos.