Vicens Martin Quartet + Gemma Abrié: "Els Fruits Saborosos" al FormatJazz de Borredà

Tot just retrobat a casa després d'uns dies pel Berguedà...i em trobo amb la trista notícia mostrada per l'Alex...que d'entrada et deixa sense massa respiració...però com què la vida continua i nosaltres amb ella fins que ens arribi el nostre final, mirarem de fer el què fèiem, el què fem habitualment i així apaivagar penes amb simulades alegries..i anar fent i perdent pel, nosaltres....per tant faré el què faig més o menys sempre que vaig a veure un concert....escriure'n quatre ratlles.....

Gemma Abrié i Vicens Martín   by  Natxo Oñatibia

Ahir vam anar a Borredà (El Berguedà) a veure i escoltar el "Fruits Saborosos" del Vicens Martín Quartet amb la Gemma Abrié....eps..des d'Avià i no des de Sant Vicenç dels Horts......Un projecte magnífic amb les lletres del mateix poema d'en Josep Carner musicades pel Vicens, i que més o menys tots vosaltres coneixeu. Em va fer molta il·lusió anar-hi tot i compartint germanor amb el Carles Pineda i família, Montse, Maria i Carles Jr, i també amb el Pep i la seva dona, la Sra. Maria Serrat i també amb el meu cunyat Ferran Coma i parella, la Marta, i d'altre gent de Berga com la Montse Farré, i demés....Vàrem ser al FormatJazz....un esdeveniment que ja porta tres anys fent-se on hi ha en aquest cas el maridatge del Jazz amb els formatges. Uns magnífics formatges italians, tendres i d'altres de ben curats, ai però acompanyats d'una mitja llesqueta de pa i un gotet de vi negre. 

Paco Weht   by  Natxo Oñatibia

Molt formatge i molt poc pa i vi; sort que la música va suplir aquesta petitesa. Un esdeveniment que en el primer any va comptar amb els "Free Spirits" del Josep Mª Farràs, Carles Pineda i companyia, i que en la segona edició va ser-h amb el projecte del Benjamí León, Adrià Font, i Pere Soto?....Una música, la dels "Fruits" interpretada pel mateix Vicens, a la guitarra i efectes; per la preciosa veu i simpatia de la Gemma; per la tècnica i delicadesa al piano de l'Alejandro Di Costanzo i pels dos "suplents", Paco Weht al contrabaix i Joan Terol Amigó a la bateria. Només asseure'm a primera fila al costat del meu cunyat Ferran i ja veure com se m'acostava el Joan amb el seu gran somriure i braços oberts, sorprès de la meva presència...després el Vicens, Paco, Gemma i Alejandro...realment fa molta il·lusió retrobar els músics, amics, a tot arreu on un hi pugui anar, i veure de quina manera et mostren la seva estimació, que per descomptat és mútua. 

Alejandro diConstanzo i Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Després dels somriures i abraçades va començar a sonar la música, coneguda per mi, pels temes musicats i cantats i desconeguda, en els temes recitats per la Gemma i també musicats pel Vicens...Sembla que el disc que aviat sortirà, inclourà els 18 poemes del llibre d'en Carner, alguns musicats i d'altres recitats per una gran veu....el Vicens ens ho va dir però ara mateix no la recordo. Les músiques van anar sorgint de l'escenari en una nit perfecte, sense una goteta de pluja i amb una fresqueta lleugera. Unes músiques que van agradar força i que van permetre als músics esplaiar-se en la seva concentració. Els solos es can escoltar, i en finalitzar, la gent va preferir continuar escoltant deixant els aplaudiments pel final, la qual sosa sovint s'agraeix. 

Vicens Martín by  Natxo Oñatibia

Després d'una bona estona de perfecte comunió hi va haver el descans, moment en el qual, tots, menys els músics, vam optar per anar a fer les menges dels formatges d'Itàlia amb el pa i el vi. Moment de relax, de xerrades, de comentaris, i de pensar en un mateix.....un moment que es va allargar massa, ja que la mateixa situació de "soroll" es va mantenir en algun lloc del pati de cadires fins i tot després d'haver començat la segona part. Un aspecte a millorar de cara a noves edicions, i també el d'ampliar-hi la quantitat de pa i vi, al menys aquesta és la meva apreciació. Tot aquest muntatge està coordinat pel Jemi, de "La Berguedana de Jazz", conjuntament amb algú més, el màxim encarregat, en Toni Chueca qui a més es cuida de tota la secció gastronòmica, i sense oblidar-nos del simpàtic batlle de Borredà qui es va encarregar de fer les presentacions i fins i tot ens va lliurar el programa de l'esdeveniment. La idea original rau en la personalitat d'en Toni Chueca, essent-ne el màxim responsable de tot plegat.

Joan Terol  by  Natxo Oñatibia

Unes músiques que van sonar tan i tan bé gràcies a què el mateix autor, en Vicens Martín, les deixés tan ben escrites. El contrabaixista oficial, en Miquel Àngel Cordero, va avisar el migdia que no podia venir per una urgència que esperem que s'hagi pogut solucionar; llavors va ser quan el Vicens va trucar al Paco per dir-li que tenia aquesta substitució...segons paraules d'aquest magnífic contrabaixista i amic, es va estar mirant les partitures en el camí d'anada, i sort que després van poder-les assajar abans que arribés el públic. El mateix va passar amb el Joan Terol, qui va substituir al bateria oficial, en Ramón Ángel Rey qui tampoc va poder venir. Joan i Paco, van estar-se mirant els papers tota l'estona, mostrant-nos la seva gran professionalitat i saber, i també, segons paraules del Vicens, deixar constància del grandíssim nivell dels nostres músics, capaços de superar aquestes dificultats i sempre estar oberts a ajudar en aquests entrebancs. 

Gemma Abrié  by  Natxo Oñatibia

Al final vam estar menjant-nos els formatges tots plegats, parlant de Berga i la seva Patum, i de com havia anat el bolo...i em quedo amb les darreres paraules del Joan......"vas a tocar a un local i et trobes el Miquel...vas a un altre i et trobes el Miquel....com si hi haguessin diversos Miquels, i un va a un bolo mentre que l'altre va a un altre..." he....he. Aquest que escriu això és el Miquel_One, mentre que el Two, s'està fotent un bany a la piscina.....he. Per acabar comentar què, en el camí de tornada, jo cap a Berga i Avià i els músics els  uns a Barna i el Joan a Reus, vaig veure just en el trencant de Berga Sud a una "patrulla" de Mossos al bell mig de la carretera C16, a l'espera d'algun incaut que hagués mamat més del compte....només espero i desitjo que hagin arribat a casa amb tots els punts i comes i sense cap sanció de les de bufar ampolles.....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.