M'he deixat "Histórias curiosas del Jazz" de Lawrence Lindt al tren......quins collons, tant content que venia després d'haver anat a veure el Victor de Diego Trio al Centre Cívic Urgell en el petit (no tant petit) i magnífic auditori, el qual s'ha omplert del tot de gent diversa però amb molta aficionada entrada en anys, i d'altres que no tant, com el David Carcelén que en finalitzar ha anat a saludar el seu profe, Gonzalo del Val, bateria, el qual ha mantingut uns ritmes entretallats a base de cops al canto de la caixa i d'altres immillorables ritmes amb la característica suavitat que el caracteritza. El trio el culmina un dels millors baixistes del país, Jordi Gaspar, el qual amb el contrabaix ens ha fet tremolar des de l'arrel. Víctor, que ha tocat el saxo tenor i el soprano aconseguint força aplaudiments en cadascun dels seus solos, ha muntat un projecte a trio on s'esplaia abastament en diversos registres melòdics i rítmics, interpretant fins i tot un conegut bolero i acabant el recital amb un ritme prou trepidant, fins i tot incitant el personal a bellugar-se. Un disc carregat d'estàndards interpretats en un estil potent i gens fàcil per la galeria. Tot i ser alguns dels temes bastant coneguts i amb melodies relativament fàcils, el desenvolupament que en fan és ostensiblement força modern. Un projecte força interessant que ja fa temps que és a la cua de les propostes pel Jazz Club La Vicentina, fins i tot abans de parir-se el disc.
Avui hauré aconseguit un nou aficionat al Jazz, si es llegeix el llibre de les "Histórias curiosas del Jazz".....una altra manera no gaire adequada de fer penya. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Avui hauré aconseguit un nou aficionat al Jazz, si es llegeix el llibre de les "Histórias curiosas del Jazz".....una altra manera no gaire adequada de fer penya. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada