WTF amb Philip Czarnecki Trio

Gilles, Philip i Jonathan  by  myself

De nou una WTF súper potent....amb una formació liderada pel Philip Czarnecki, guitarra;Jonathan Ihlenfeld Cuniado, baix elèctric i un insuperable Pere Foved, bateria. Em comentava en Pere una estona després del seu break, ja quasi al final de la primera part, les dificultats que va tenir per seguir les músiques composades pel Philip considerant el seu únic assaig el dia anterior. El bateria havia d'haver estat el Marc Ayza, crec que va dir l'Aurelio Santos i a darrera hora s'hi va afegir el Pere substituint Marc. Temes de Jazz-Rock, segons paraules del líder, amb un marcat accent "funk" i amb ritmes entretallats i amb contra temps i finals sobtats aparentment imprevistos que en Pere va clavar en tot moment. Una potència acústica mesurada sempre pel geni dels sons i llums, en Leo Bianchi, però que a mi em va obligar a protegir-me els meus acúfens amb els auriculars sords a mode de taps. 

Philip, Jonathan i Pere

Bon ambient a la sala i força guiris, com ja és habitual els dilluns i la resta de dies. Les músiques que van sonar van ser tots de factura pròpia d'en Philip, el qual va mostrar les seves grans habilitats a la guitarra. S'ha de dir que tots els temes són del Philip i que aquest projecte te un nom, el P.C. Energetic, projecte consolidat i amb les arrels ficades a Amsterdam. Tinc ganes d'escoltar l'àudio per veure si hi va haver alguna saturació sonora, considerant que va ser bastant canyero. La Jam la va iniciar el Gilles Estoppey al piano, vell amic d'en Philip i d'en Jonathan, havent-se trobat fent els seus estudis musicals a Holanda, Amsterdam crec, com ja va sent habitual per molts i molts joves músics d'aquí i d'arreu d'Europa. Sembla que es van trobar per casualitat per les Rambles, que ja és casualitat, oi? A partir d'aquí, alguna xerrada del Gilles a l'Aurelio i finalment una WTF....suposo jo, és clar. En un dels temes que van tocar va pujar a cantar una jove i guapa cantant, parella del líder de nom Raquel Salazar, la qual va donar un altre color a la música i ho va fer força bé. Després del break del Philip, i amb la incorporació d'un magnífic saxo alt anomenat Ingo Ihlenfeld Cuniado, germà del Jonathan, les músiques van canviar, i més també amb la incorporació a la bateria d'en David Carcelén i el Morten Sandholt al saxo tenor. 

Jonathan, Marina, Hubert i Ingo

Abans de pujar el Morten va pujar una altra jove cantant, la Marina Tuset la qual va cantar un tema del seu repertori però que va quallar força entre el públic i va estar molt ben acompanyat pels músics. La Marina ens va mostrar la seva magnífica veu, i també el seu ampli registre arribant a uns aguts prou impressionants. Amb ella hi va tocar també un molt bon bateria, el Hubert Colau he, amb tota la pinta de ser afroamericà, amb un control força suau de les baquetes i demés. Al final va pujar un guitarrista, l'Israel Garcia, que amb l'"stratocaster blanca" penjada en plan rocker, va proposar un tema de Traffic, el "Feeling Alright" de Dave Mason, tema interpretat també per Joe Cocker..i tanta altres.... 

Ingo, Jonathan i David

Quan tot això passava el Jonathan havia viscut el seu break i ja teníem al Martín Léiton al baix elèctric..i al piano...uf quina memòria.....i a la bateria un Ule Morten?....he. Vam arribar al final de la primera part amb molta marxa, més o menys com va ser quasi tot el concert, i ja va ser l'hora de marxar, aquesta vegada però amb una furga un pel atrotinada cap a Sant Vicenç dels Horts. l'Aurelio segur que em farà el favor de corregir-me els errors en els noms del músics...Voilà. Miquel Tuset iMallol