Després de la WTF del 16 de setembre al Jamboree Jazz....podria començar d'aquesta manera:
Després d'avisar que venia pel FB, (1 horeta de música amb tren i metro), he
pogut arribat dels primers, cosa estranya...Només endinsar-me cap el pati de
cadires, ja m'ha saludat l'Albert Bover dient-los al Masa Kamaguchi i al Carlos Falanga que jo era el que feia les
crítiques musicals....però abans que acabés ja he deixat clar que jo el
que feia eren cròniques...que mai m'atreviria a fer crítiques, que jo
no soc qui, etc, etc....Després d'encaixar amb el trio inèdit, he anat a
muntar la paradeta per poder enregistrar la WTF......Tot s'ha de dir, i
us ho dic...aquesta vegada ha estat el músic, el líder, qui ha donat el
vist-i-plau per poder-ho enregistrat, prèvia sol·licitud. Així és com
s'han de fer les coses, oi Aurelio?
Al darrera meu hi havia l'únic component del públic fins llavors, i com
només hi érem ell i jo, doncs l'he saludat, és clar. Ha resultat ser un
home uruguaià resident a Israel i que s'estava una setmana de vacances a
Barcelona amb dona i filla. Ell volia escoltar Jazz i li van recomanar
el Jamboree. Sembla que és un pianista reconegut a Israel, dedicat a
la música popular però aficionat al Jazz. Hem estat la primera mitja
hora absorts amb els músics i les seves músiques, i finalment ha hagut
de marxar, no sense dir-me que em deixarà algun comentari al meu
blog....es diu Miguel Angel.....
Els músics que han passat per l'escenari, a part de l'inèdit trio,
han estat Joan Casares, bateria;
En Nathan, magnífic pianista anglès que segur que veurem més sovint pel
Jamboree; En Teo, un altre bon pianista foràni; en Roger Gutierrez,
bateria; Anton Jarl, bateria; Martín Leiton, contrabaix; Dani Dominguez, bateria; Tamar McLeod,
veu interpretant un swingat "Beautiful Love"; un Berlinès amb un
Ukelele interpretant el "So What", i ja finalment, hem tingut la
presència del Claudio Marrero, saxo tenor, qui ha vingut d'una esgarrapada des del JazzSí, després del seu bolo amb "Cream Groove", amb el Jose Alberto, que també ha vingut.
Una WTF on el concepte trio ha estat la dominant de tota la primera part,
excepte el darrer tema amb el Claudio. La secció rítmica formada per
l'Albert, Masa i Carlos, ha estat convocada a corra-cuita i el resultat
no ha pogut ésser millor. Compenetració clara i contundent entre tots
tres. EL gran mestre de les 88 tecles ha enlluernat tothom amb la seva
impressionant tècnica i sobretot amb la seva delicadesa interpretativa.
Han començat interpretant "How
deep is the ocean", tema que Irving Berlin va fer el 1932 i que es va poder escoltar de fons a la pel·lícula "The Life of Jimmy Dolan". El segon tema ha estat una magnífica improvisació sobre la "Musica callada" de F. Mompou. Han continuat amb un tema de Thelonious Monk, el "Work" (Monk és un del compositors preferits de l'Albert). Després ha estat una balada, "Ballad of the
sad young men", de Thomas J. Wolf junior. seguida d'un tema de l'Albert Bover, anomenat "Raynald's doubt", i ja per acabar la primera part de la primera part un altre tema de Monk, l'"Skippy".
A la Jam de la primera part han fet el "You Don't Know What Love Is", de Gene de Paul, a un 5/4, amb en Joan Casares, i també el "Beautiful love", de Wayne King, Victor Young i Egbert Van Alstyne amb la Tamar Mc Leod, i el Roger Gutierrez, bateria.
Alguns estàndards com l'"Alone
Together", i d'altres "perles" ens han desbordat, al menys a mi; els
solos han estat impressionants (haureu d'escoltar-ho tot al blog del Jazz
Club La Vicentina), del primer trio i dels posteriors. Una gran
descoberta la relacionada amb el Nathan....un gran crac, jove i alumne
de l'Albert i força amable, i la ja coneguda potència rítmica de tots
els "drummers" que hi han passat. Avui, com sempre, el "worker man" ha
estat el Masa Kamaguchi, incansable i impertorbable, seriós excepte quan
l'Aurelio li ha parlat del seu fill Hugo. Bé, ho deixo acabant
amb el magnífic "All Blues" que han tocat l'Albert, el Martín, el Dani i
el Claudio, doblant-lo de tempo, i amb un gran solo d'aquest darrer que dia
a dia s'està consolidant com un gran saxofonista. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada