Doncs primer vam anar al segon dia de l'estrena de la música que es farà, en format reduït, a l'antiga Boite i ara anomenada Blue Boite. Ens va avisar/convidar l'amic i great drumer, Oriol González, qui sembla s'encarrega també de programar-ne les actuacions. De fet, això passava aquest divendres de juny, i ara mateix no sabem com van les coses: suposo que estaran de vacances, això esperem.
Toni Solà & Marc Martín, Blue Soda:
Evidentment teníem ganes d'anar a saludar al nostre amic Toni Solà i també a escoltar-lo en aquesta nova proposta, a duet, i amb un jove pianista sorgit a partir de la Sant Andreu Jazz Band i el molt bon savoir faire del Joan Chamorro. S'ha de dir que ja quan vam arribar hi havia públic assegut a les taules, de fet ocupant-se totes, o sigui que ens vam quedar al fons, asseguts als tamborets. Només arribar, però, ens va saludar la Lourdes Serrano, activa "feisbuquera" i aficionada sobretot al Blues i derivats. Aquesta amiga és quasi tan "boja" anant de concerts (de Blues més) com ho som naltros, Joan Recolons i jo mateix. Va a "totes", que es diu. Té també el criteri adequat per valorar els projectes bons, siguin de l'estil que siguin, més o menys com naltros. Com que sempre hi ha anècdotes, us explicaré la que li va passar al Joan, tot i anant a la barra i demanant-li a la guapa camarera, d'algun país del con sud, un JotaBé. Tothom sap què és un JotaBé, excepte l'esmentada mossa, la qual, i després que el Joan li hagués d'assenyalar amb el dit l'ampolla a la prestatgeria, ella li va respondre....."Ah, no, no, esto es un JeiBi, caballero". Podeu comptar com ens vam petar de riure quan m'ho va explicar, he..he...JeiBi.
Bé, parlant de la música que ens van oferir el duet Solà & Martín us haig de dir que va "circular" per diversos estils, tal i com li agrada al Toni. El primer tema va tenir l'esperit "bopper" on vam poder gaudir amb l'energia d'aquest gran saxofonista i les seves frases a tempo "fast" i encabides en el Bop. Alhora vam poder escoltar per primera vegada en format reduït al jove pianista sorgit de la SAJB. S'ha de dir que aquest jovenet ja te el seu primer disc en format trio el qual va presentar al Jamboree en dates anteriors. Doncs el vam poder escoltar i valorar positivament, car la seva maduresa a l'escenari era evident fruit de les moltes intervencions amb el Joan en tots els diferents formats. També la seva tècnica va ser força reeixida, sortint-se'n força bé en tots els temes interpretats. El segon va ser una magnífica balada, tot i no sé si realment va ser aquest l'ordre, balada delicada iniciada pel piano elèctric d'aquest jove pianista per de seguit Toni fer-ne la melodia, preciosa melodia. Les demostracions que ens va fer Martín de ràpides escales descendents, disminuïdes, mentre Toni feia la melodia, ens van fer pensar que aquest jove sap el que té entre mans, i sap "omplir" els espais quan es pot. Després es va trobar sol davant el "perill", i ell i el seu piano elèctric van fer una molt bona feina, improvisant amb la dreta i acompanyant-se amb l'esquerra. Aquest jove músic té una molt bona base, d'això no n'hi ha dubte: també té els recursos que hi van acompanyats, i creativitat per fer solos personals i força ben trenats. Bravo Marc, tot t'anirà força bé, per descomptat. El "Què Maco" del Joan Recolons, ja famós en tots els concerts, el fa ser el de la resposta més ràpida, fins i tot abans que s'acabi el tema. Així se'l pot escoltar clarament i amb veu de "saberut", el "Què Maco". I ara em venen al cap algunes coses relacionades amb aquesta expressió que no venen al cas, he..he. El darrer tema que vam escoltar, abans de la mitja part, va ser-ne un dels que més li agraden al Toni amb aires de R&B evidents, on el mestre de Sant Boi va lluir totes les seves savieses. Li agrada força arribar als "súper aguts", cosa que fa a la perfecció, i en són pocs que ho fan. El Blues volava per l'espai del Blue Boite i així va seguir en el solo que es va marcar el jove pianista, amb so total de piano, com si fos això, un piano de cua. Coses de l'Electrònica, què m'explicareu a mi. Després del reeixit solo del jove pianista hi van tornar tots dos amb la melodia d'aquest Blues, amb aires de R&B. Dir-vos que mentre tot això passava, va entrar el gran guitarrista Balta Bordoy, mallorquí ell, que ja porta un temps a casa nostra, acompanyant en formació de quartet del Lluís Coloma i que també s'acompanya del Joan Pau Comelles. Un parell de mestres del Blues. Us poso un parell de fotos que ens va fer la Lourdes Serrano i va enviar via FB.
Nicolás Cristancho, Alex Valdés, Santi Colomer, Sinestesia Bar Musical Jam Session:
Doncs tal i com van anar les coses, no podíem ésser a un lloc mentre érem a un altre, o sigui que vam marxar cap el Sinestesia amb ganes de gaudir a la Jam. Vaig agafar el saxo del maleter (ja sé que no s'ha de fer mai, però no em veia amb gane d'anar caminant de l'Avinguda de Madrid a la Boite, amb el saxo carregat a l'esquena) i vam anar a menjar uns "pops a la gallega" deu ni do lo bons que els fan al bar del davant de l'altre què és musical. Acabats d'alimentar-nos ens vam dirigir al Bar a escoltar als qui portaven la Jam Session, el trio comentat, també amb l'esperança que apareguessin els tres trompetistes que una estona abans havien fet el concert: Julian Sanchez, Ivan Gonzalez i Pol Psdròs. Doncs només creuar el carrer ja els vam veure fora del Sinestesia, xerrant amigablement amb d'altres músics i amics, i així és que ens vam poder saludar i crec, recuperar l'amistat de l'Ivan, extraviada per culpa d'alguns vídeos penjats als núvols sense consentiment previ. "Mea Culpa". La "llum" del local no em va permetre obtenir les fotos amb l'adequada qualitat, cosa que sovint aquí em passa. N'haurem de parlar amb la Jolanda. Un trio de mestres, el baixista Valdés desconegut per a mi, però si molts reconeguts els altres dos, i sobretot el Santi al qual conec de fa quasi 8 anys, de les Jams que s'organitzaven a "l'Escola el Musical de Bellaterra" i on Benet Palet les coordinava. (Si ara toco com toco, imagina't fa vuit anys: quins collons que tens). Xavi Casellas va ser el primer, (of course) en sortir a la palestra a cantar una balada a ritme salsero, "My Funny Valentine" que va estar molt ben interpretada, amb l'estil, classe i bona veu que ja sabem que té el Xavi. El va acompanyar el guitarrista David Martínez assidu a les Jams del local i magnífic guitarrista el qual ha passat pel Taller de Músics on ha aconseguit el seu G.S. Després d'aquesta balada-salsa, em vaig trobar compartint jo, un aficionat, amb el Julián Sánchez, Iván Gonzalez i demés. M'ho diuen fa uns anys i no m'ho crec. Amb Nicolás Cristancho, Álex Valdés, Santi Colomer, Takeo Takahashi, Pol Padrós, David Martínez, i més, en una foto de Joan Recolons. Tot i l'expressió d'estorament anterior, això no vol dir absolutament res. Bé, sí, que ho faig menys malament. Un altre dels temes que es va tocar a la Jam va ser el "A Night in Tunisia", amb el Pol Padròs, Ivan González, el trio base i la incorporació d'un altre jove guitarrista que també hi ve sovint i del qual ara no en recordo el nom. Mentre tot això passava, vaig rebre un "toquet" per l'esquena i vet aquí que era l'amic Pedro Strukelj, dibuixant magnífic però també implicat en tots els esdeveniments que es fan a Casa Amèrica, el qual va venir acompanyat de tota una agrupació folklòrica provinent de Méxic i que sembla venien de tocar i amb ganes de tornar-ho afer. Encara crec recordar que vam tocar un Blues en Bb, i que hi vaig participar amb tota la colla de músics professionals que hi van venir, i amb ganes de gaudir en aquest el que havia de ser el darrer tema de la Jam.
Doncs ves per on que "ni cortos ni perezosos", els Baxin, van sortit tots a l'escenari a tocar les seves músiques i danses amb guitarres (quatros), panderetes, cantants i balladors. El canvi musical va ser força brutal, però això no ens va fer desdir de la proposta, i ens hi vam quedar per deixar-nos portar per les seves essències. D'aquells moments en vaig poder fer un parell de vídeos els quals van estar convenientment enviats al Pedro per a la seva difusió. L'energia es va desbordar i ben aviat estàvem tots plegats rient i "gozando" escoltant-los i veient-los cantar, tocar i ballar amb una clara alegria. Així dons que aquí teniu l'enllaç a aquests dos vídeos enregistrats amb el mòbil P9 Plus, (deu ni do de la maquineta) tot i esperant que ho gaudiu tal i com vam fer tots nosaltres. Dir-vos també, que aquesta formació va tocar les seves músiques acompanyats dels tres trompetistes, guitarrista Alcazar, crec, i potser algun músic més de la secció rítmica.
Un "bello cascabel": https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207806452313922/
I amb el darrer: https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207807376017014/
Doncs això va ser tot, amigues i amics.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada