23 Robadors, Martín Léiton Quartet i Bover & Fumero, l'1 de juny de 2017

Doncs poder gaudir d'un concert doble en qualsevol espai és una cosa que no es pot obviar, i si el concert és a 23 Robadors on les distàncies són les més curtes i on també saps que el concert serà molt i molt acústic, doncs magnífic.  Però és que a més a més, primer anàvem a veure al Martín Léiton Quartet i després al duet de mestres i amics Albert Bover & Horacio Fumero, o sigui que no hi podíem faltar. Poder seure-hi ben a prop és un altre dels luxes que es poden aconseguir, cal però anar-hi d'hora ben d'hora, val a dir que per alguns concerts de Free no fa falta, però sí per aquest programa magnífic amb dues grans propostes, encabit en el primer Festival de Jazz 23 Robadors.

Martín Léiton Quartet featu Santi DelaRubia:

Una formació liderada pel gran contrabaixista canari, Martín Léiton donant-li veu lead al gran saxo tenor Santi DelaRubia i amb Toni Saigi, piano i Roger Gutiérrez, bateria. El primer tema, si no vaig errat, va sorgir identificable després d'una llarga i immensa intro a contrabaix solo a càrrec del lider. El tema era de Charles Mingus, i com em sol passar, el reconec però no en recordo el títol. Però era de l'univers Mingus fixo, i hi posaria la mà al foc. Un tema llarg de més de 13 minuts on Toni va encetar els solos totalment recolzat a tot swing per Martín i Roger, mentre Santi s'ho escoltava tot a punt per intervenir-hi ell. Un gran solo del jove Saigi que està creixent (com tothom) dia a dia i reafirmant-se com un dels pianistes emergents participant en multitud de projectes. Santi DelaRubia el va seguir amb el seu so tan característic i un fraseig esclatant, impressionant, farcit de bon gust i tècnica. Aquest músic és un altre dels que pots veure/escoltar en molts i molts i magnífics projectes, en format reduït o en Big Band. Mentrestant ambdós músics feien els seus solos, a la bateria, hi teniem el grandíssim baterista Roger Gutiérez, un altre músic "cridat a files" de multitud de projectes. Un solo curtet del líder, ens va situar al final d'aquest magnífic tema. Ell mateix va fer les presentacions dels músics de la banda i així és que ja ens vam trobar en dansa amb el segon tema, de marcat ritme beat, tot i no ser-ho les harmonies. Toni i Santi van lluir de nou en aquest tema, no recognoscible per qui això escriu, d'autoria pròpia anomenat "Levántate" però que sí el va gaudir d'allò més. Un tema que es va acabar amb el solo del saxofonista, força aplaudit per tots nosaltres. Després Martín va presentar el següent tema, també propi, que va resultar ser una preciosa balada anomenada "La hija de la alegria", crec que va dir. Magnífica demostració de delicadesa en una preciosa i càlida melodia interpretada pel Santi DelaRubia, amb els corresponents solos d'alguns d'ells. 

I enganxat també el Joan Cortès al final.
Al meu costat hi tenia al Carlos Sampietro que igualment va gaudir de cadascuna de les interpretacions d'aquest magnífic quartet, tot i comentant-ho en acabar els temes. Van seguir amb un altre tema anomenat "Gran Karma", però abans Martín va fer-nos aplaudir als dos implicats en aquest Festival, al Juan Carlos Balcázar i a la gent d'Underpool, ambdós els causants de tot plegat. Un altre tema encabit en aquell univers Léiton també amb una profunditat de concepte i gran capacitat creativa, on cadascun dels membres passaven del "no swing" al "swing" segons les sagrades escriptures. Particularment, Roger va estar soberg mostrant un control superior en els molts canvis rítmics existents en aquesta meravella rítmica. El walking del líder el va fer ell a tutti plenti canvis rítmics i després ens va enlluernar amb el seu gran solo a base de cops perfectes a la rotllana metàl·lica dels diferents tambors. Martín va presentar el darrer tema, que venia amb regal, va dir, després de dir-nos que una vegada acabat, podríem escoltar de veritat als mestres, als seus mestres, dels quals encara n'aprenen. Un darrer tema de més de 11 minuts, el magnífic "Old Devil Moon", també amb frases referents en el solo del Toni, un tema convenientment passat pel seu sedàs. Santi DelaRubia de nou va mostrar-nos la seva tècnica, so i bon gust interpretant un magnífic solo, on el swing marcat per la base rítmica el va catapultar ben amunt i allà que s'hi va estar una bona estona. Per descomptat que s'entén perfectament que Tom Harrell se l'emporti de gira per Europa, després d'haver lluït a la Nova Jazz Cava fent una substitució d'urgència i tocant "side by side" amb el gran, gran Harrell. Martín va fer-nos també un gran solo, passejant-se pel llarg mànec de la "berra", amb gran demostració de tècnica i així deixar pas al gran Roger Gutiérrez en un altre esclatant solo, marca de la casa, amb cops als "cantus" de caixa i timbales, alhora que gran control de les polirítmies, i mentre això passava, els companys el recolzaven amb una frase recordant-nos el tema amb poques notes, acabant el tema de cop després del solo del gran baterista.

Albert Bover & Horacio Fumero:

Doncs després de gaudir d'allò més amb el quartet de Martín Léiton, ens havíem de preparar mentalment pel canvi sonor que s'estava a punt de produir amb piano i contrabaix a duet. Aquesta és una proposta que ja te uns quants anys, no ho recordo però em sembla que uns quants, i que de tan en tan reediten, tot i fer ara algun temps que no ho feien. Amics i companys de feina a l'Esmuc de fa anys, Bover & Fumero, Fumero & Bover són dos dels millors mestres en els seus respectius instruments, cosa que ja ens havia dit abans en Martín, havent estat i encara sent-ho, tots dos, uns dels referents com a intèrprets i com a mestres. Aquest va ser un concert que vaig enregistrar en vídeo des del primer tema fins el darrer, crec, i on el mateix Albert va posar els títols de cadascun dels temes una vegada varen estar penjats a Facebook. Aquests dos "asos" van començar com no podia ser d'una altra manera amb el tema "Monk's Dream" de Thelonious Monk, fent una preciosa "intro" primer i després ja amb la melodia tots dos en la "A" del tema. Albert va encetar el que seria el primer solo de la nit, d'ells dos, amb una gran mestria, tècnica i delicada pulsió alhora que velocitat interpretativa. Swing en la pulsió i destresa de mestre en les passejades per acords i escales. Un tros de solo, com ell ja ens té acostumats, amb control total d'arpegis i demés elements inclosos en el tema. Un solo que ben bé podia estar  emmarcat en un llibre, en un quadre, així de gran el va fer. Horacio el va seguir en el soliloqui mentre ell l'acompanyava amb acords solts al piano. El nostre amic i contrabaixista ens va enlluernar també, amb una magnífica pulsió i swing en un solo farcit de moments melòdics i bona profusió de recursos tècnics. Al final, van encetar uns "quarts" ells dos, moment en el qual l'Horacio va deixar anar algun "walking", després d'això, retorn als inicis amb el "tema" per finalitzar-lo. En fi, un tros de tema de Monk interpretat de manera magistral.


Després d'aquest tema "viu" de Monk ens van oferir una delícia de Duke Ellington anomenada "Little African Flower", tema començat per uns "glisandos" de Fumero a la vegada que acompanyat per Bover amb la melodia. Magnífica interpretació de l'Albert, tenint sempre la melodia al cap, i escoltant-la a través del seu solo. Després d'ell, Fumero va brillar per dret propi en la seva intervenció solista, com així podreu veure si cliqueu l'enllaç del vídeo penjat a Facebook.


I van seguir, deixant-nos bocabadats com havien fet des del bell principi, ara amb un tema del mateix Bover anomenat "Raynald's Doubt", el dubte de Raynald, tema amb un "punch delicat" marcat per la pròpia melodia a partir de la qual Horacio ens fa una altra demostració de mestria, interpretant el solo amb un total coneixement del tema, d'altri, i que evidentment te al seu cap. Sovint, quan toquen temes d'un altre músic, pot ser que "tirin" de papers, la qual cosa no va passar-los en cap dels temes. El solo de l'Albert va seguir els camins adequats i les seves "maneres" recognoscibles, varen fluir plàcidament, en una altra interpretació magistral. 


El darrer tema, per a mi, car havia d'agafar el train i aquest "doesn't wait", va ser la delícia anomenada "Luiza" de Antonio Carlos Jobim. I quina meravella, una de les moltes, potser totes, que va composar aquest gran geni de la música, la creativitat del qual era sense cap mena de dubtes "desbordant". Una preciositat de tema enregistrat el 1981 per Jobim i ves per on que la seva filla es va dir Maria Luiza Helena Jobim i va néixer el 1987. l'Albert i l'Horacio ens en van fer una preciosa interpretació, amb una bellesa pròpia sí de la cançó però també la "seva" bellesa en el tema i solos de cadascun d'ells.


Llàstima d'haver marxat, car, el darrer tema havia de ser la "cirereta" del concert, i me la vaig perdre. Però cap problema,  deu ni do del dia "complet" que vam poder gaudir a 23 Robadors primer amb el Martín Léiton Quartet i després amb Fumero & Bover.

Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)