Doncs aquesta era la proposta que ens va captivar el dijous, també amb ganes de tocar al costat d'aquests joves mestres i sinó amb ells, amb el qui hi anessin. l'Oriol Vallès Quartet estava format pels seus amics Jöel González, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Una formació sòlida que ens havia d'oferir el darrer projecte d'aquests dos amics amb temes propis i potser d'algú altre. Ells dos, també amb el Lluc Casasres, van formar un grup anomenat "Smack Dab" amb el qual han editat ja un disc, i aquest projecte era per presentar el nou disc editat d'aquesta formació. Un disc que encara no hem pogut escoltar però que aviat ho farem, segurament, car em sembla que està editat per Fresh Sound New Talent o sigui que probablement el tindrem a Jazz Club de Nit de cara a la propera temporada. Tot un seguit de temes en l'estil més proper al NeoBop o NeoHardBop, al qual, aquests joves cracs ja ens tenen acostumats. A qui no ens esperàvem era a la magnífica saxo alto Irene Reig la qual venia d'Holanda amb el seu darrer disc sota el braç, el primer al seu nom, disc enregistrat durant la seva estada a Philadelphia i que em va donar a la mitja part, (i que vam posar en un anterior programa de Jazz Club de Nit) després que ella intervingués en un parell de temes. El descans és ideal per fer petar la xerrada al pati de fora, fumar els fumadors, i prendre alguna cervesa. Moment de troballes i comentaris diversos sobre el que acabàvem d'escoltar.
La Jam va començar amb un parell de pesos pesants, en Pol Omedes, trompeta i Jofre Alemany, saxo tenor amb l'Irene i el quartet inicial. Un septet d'allò més impactant amb dos metalls i dues canyes de primer ordre. Aquesta va ser una Jam en la qual vaig poder tocar un parell de temes amb els joves, tot i constatant la distància abismal que em separa d'ells i que mai podré reduir, en tot cas ells, podran ampliar. Moments de desànim que et fan replantejar la situació de si continuar tocant o sinó. Els motius, en el meu cas són diversos, i els més importants són els acúfens força importants que tinc, a l'orella esquerra i ara també, amb menor intensitat a la dreta. No sabeu què vol dir això, els que no en teniu, i sí que us ho podeu imaginar els que en teniu. Pel què he parlat amb algú que en té, cadascú els té d'una manera diferent, of course. Alguns tenen sorolls però jo tinc un pito, una freqüència fixa que m'escolto les 24h al dia des de fa 45 anys. S'em van produir en tornar d'un viatge al Marroc, una setmana santa del 1974, més o menys. Ja veus tu. La veritat és que tocar en un lloc on els sons dels altres músics tinguin un elevat nivell no em va gens bé. Tampoc si el volume general és alt i el baterista li fot ben fort. El meu cap sembla una olla de grills, jo ben sol, doncs imagineu-vos què deu ser amb tot un combo de músics, i pitjor si van tots ells amplificats. És per això, que si em planteixo seguir amb el saxo serà per tocar en llocs de nivell adequat, acústic/sonor i musical com el JazzPetit, tot i que també em trobo be al Sinestesia.
2.- Elisabet Raspall Trio al Sinestesia Bar Musical.16 de juny:
El divendres vam anar a la Jam del Sinestesia Bar Musical a compartir les músiques amb la Elisabet Raspall, piano; Paco Weth, contrabaix i Joao Vieira, bateria. Un trio de cracs i amb ganes de poder tocar amb l'Elisabet. El Paco Weth va venir ja fa uns anys a les Jams que fèiem amb el Geni Barry a la Sala Xica i l'he vist posteriorment moltes vegades ell participant en mogudes diverses, i a Joao el veig quasi cada divendres que hi ha Jam al Sinestesia i la coordina i toca ell. Van estar-s'hi una estona i ben aviat va començar la Jam Session amb la cantant Imma Gomes vella jove coneguda nostre de d'altres Jams en el local.
La va acompanyar el seu company al piano essent contrabaix i bateria Paco i Joao. Ves per on que qui es va deixar caure, des del Taller de Músics del carrer Requesens, amic de l'Elisabet, l'amic Manel Vega. Aquest és un gran mestre i baixista però també gran contrabaixista, tal i com vam poder comprovar. Vaig tenir la sort de poder tocar amb ells, amb ella i ell. En David Martínez, guitarra també hi va ser, com la setmana anterior, ell, un bon guitarrista amb moltes ganes de tocar. L'Elisabet em va fer algunes fotos mentre ella descansava i jo tocava amb el Manel un "Body and Soul" i potser algun tema més dels meus, "Just Friends", "Alone Together", etc....En fi, que ens ho vam passar la mar de bé.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada