Fernando Brox Quartet,The Second New Jam at The Jamboree, dilluns 12 de juny

Doncs si el darrer dilluns del mes de maig ens acomiadàvem de les WTF creades fa més de 16 anys pel gran darrer instigador musical, Aurelio Santos, aquest 12 de juny va ser per a mi la segona New Jamboree Jam de la nova època. Un projecte que portarà (ja porta) l'entranyable Òscar de Pombo amb l'assessorament musical de Claudio Marrero i Juan Rodríguez Berbín. Segons he pogut saber, les següents Jam Sessions estaran marcades també per la professionalitat i "bon savoir faire" d'alguns dels millors músics de l'escena de casa nostra. Per aquest dilluns comptàvem amb una magnífica formació, la del flautista malagueny Fernando Brox a qui ja havíem vist a la Segona Marató Underpool un mes abans. Tot i això, no podíem faltar a una proposta acústica (ara parlo per mi) i tampoc als nous camins endegats per l'Òscar i companys. Doncs aquest quartet estava format pel Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. 

Un quartet doncs amb gent que ja porta "tralla" i gent que no tanta. Fernando ens va presentar el seu disc, de Underpool i que encara no tinc, (Ai las!) escoltat, com he dit abans, en la segona marató d'aquesta discogràfica. Una molt bona estona de música en quartet que es va veure ampliada pel jove i gran trompetista Oriol Vallès ja en el primer tema de la Jam. En el següent tema que van tocar, el "Four" de Miles Davis, s'hi va afegir el gran saxo tenor Gianni Gagliardi formant doncs una "front line" de vents i canyes de primera línia. Aquest saxofonista italo-català, viatger per quasi tot el món, ha tocat des de Tòkkio a Nova York i fins i tot també, crec al Canadà, o Quebec. Pel "con sud" també s'hi ha passejat i sempre molt ben rebut pels companys músics de cadascun d'aquests indrets. Com a l'Albert Vila, i segur que molts d'altres, el músic va amunt i avall amb el seu instrument a tocar la seva música o la dels altres. Si ho fas bé, pots anar a tot arreu, cosa evident. 

Aquest va ser un dia en el qual encara estava animat a tocar en llocs tan emblemàtics i així és que el Claudio Marreo crec, em va cridar a tocar un tema amb una noia molt maca que tocava el clarinet. El tema va ser "All The Thing You Are", tema típic a les Jams i que no és ben bé fàcil (rés és fàcil si no ho saps fer) i allà que m'hi vaig trobar al costat d'aquella noia jove, molt jove, jo, un iaio jove molt iaio, jove. Un dels amics habituals de les Jams del dilluns és el cirurgià Albert Prunera, gran aficionat al Jazz el qual fins i tot havia rebut classes de l'estimat i desaparegut Morten Sandholt. Ara per ara, crec que te bastant abandonat el saxo tenor, tot i que jo l'animo cada vegada que el veig. Doncs l'Albert va ser molt amable i em va fer fotos amb el meu mòbil, i és per això, perquè jo no surto mai (tampoc em preocupa massa) que avui sí en penjaré alguna. Una formació amb un contrabaixista foràni del qual no en sé el nom, el Robert, bateria; Fèlix Rossy, trompeta i algú més que ara no recordo. Sembla que més  o menys me'n vaig sortir, tot i que això és molt relatiu, crec jo, o potser no, no és gens relatiu i ho fas bé o ho fas malament. Lo relatiu deu ser la valoració que un li fa. La objectivitat és una i clara. Bé o malament. Serà que potser hi ha un punt entremig? 

Després d'aquest tema hi va haver canvi de contrabaixista, de pianista, de baterista ara amb el Jordi Pallarès, i van pujar el Claudio Marrero i el Fèlix quan puja ja no baixa i les músiques van anar derivant cap el punt més funky, ja, amb la presència del Martín Léiton i Federico Carreras un molt bon saxo alto argentí al qual em vaig trobar posteriorment a les Jams del Campari Milano. Gianni també s'hi va apuntar i això ja no podia anar millor. El públic, força content de com sonava tot plegat, després d'haver sonat un aficionat com jo, i així és que ho expressaven amb els seus aplaudiments. Després encara vaig tenir la oportunitat de tocar un tema que m'agrada molt, el "All of you" i ves per on que l'estimat Òscar em va filmar un trosset del meu solo, i així és que us el posaré perquè en valoreu la meva "aficionalitat", terme que m'acabo d'inventar. 

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207828795752494/

Doncs res, que sigueu indulgents amb un aficionat que s'estima el Jazz però sembla que no de la manera suficient, sinó no el "destrossaria" com evidentment faig.
Miquel Tuset i Mallol