Ramón Díaz Grup al Molí dels Frares, 26 de maig de 2017

Doncs el concert de maig l'havíem programat amb temps amb el Ramón Díaz i va estar provocat per un malaguanyat canvi de data del concert de Jaume Vilaseca Trio. Per motius que no venen al cas, vaig haver de canviar la data del concert del projecte JazzNesis II i va resultar que la nova data que els hi vaig proposar no li anava bé al Ramón. Ell, "ni corto ni perezoso" em va sotmetre a un implacable xantatge emocional, obligant-me a donar-li una ulterior data per així poder presentar el seu nou projecte. Jo, front aquesta agosarada osadía no vaig poder reaccionar de manera coherent i vaig caure en el parany d'haver-li de donar una nova data. Quedarà a la història del JCLV com un dels xantatges emocionals més ben trenats i del qual se'n va extreure el millor resultat. Així és que, enganxat a les xarxes més tèrboles dels ritmes diabòlics i percussions més tenebroses, el 26 de maig vam caure de grapes en les molt més que sofisticades músiques d'aquest compositor i gran drummer, Ramón Díaz. Un projecte, el disc físic, que em va donar físicament una tarda després ell d'enregistrar en un estudi del Poble Nou i jo de menjar una magnífica paella en un restaurant de la plaça de la Barceloneta, que no sé si correctament es diu així. Allà, entremig de taxis i demés vehicles vam quedar amb el Ramón i recordo que tot i parlant-nos amb el mòbil, ens vam veure un a l'altre, mòbil penjat a cadascuna de les nostres orelles entremig de taxis plens de guiris.

Un altre dels concerts que vam fer al Molí dels Frares i ves per on, sense massa quorum per part de la gent del nostre poble. És una cosa molt estranya que facis, que organitzis un concert gratuït, (gràcies al patrocini de l'Ajuntament) amb músics de primera línia, i que per mor d'haver de desplazar-se amb cotxe al Molí, la gent del poble no sigui capaç de fer-ho. Si abans venien uns quants, presumiblement a peu a la Sala Xica i pagant poquet, ara que és gratuït és sorprenent que vinguin menys, i la única explicació està relacionada amb el mitjà de transport. Pel que sigui, que encara no ho he esbrinat, van venir més amics i aficionats de fora del poble que de dins, la qual cosa m'ha fet repensar moltes vegades la utilitat o no de continuar amb aquest projecte. Tinc constància directe que aquest és un projecte important pel municipi pel que fa a la cultura i ja amb una relativa llarga trajectòria de 8 anys  programant Jazz a Sant Vicenç dels Horts, a la vegada que realitzant el Festival de Jam Sessions i el reconegut programa de ràdio Jazz Club de Nit. Sembla que tot plegat és un "pack" de pes, i per això seguirem, tot i esperant que els aficionats tornin a confiar en nosaltres, en aquest qui això escriu. El projecte de Ramón Díaz Grup va sonar dues setmanes seguides a Jazz Club de Nit fent-li per tant la "cobertura informativa" adequada, alhora que amb rètols i esdeveniment creat a Facebook. Un disc magnífic de temes propis amb una "trempera" impressionant, evidenciant el perquè aquestes músiques les ha compost un baterista. Tot i comentar que el vaig posar en dos programes, la qual cosa és veritat, di-vos que el "gruix" del projecte va sonar al programa 285, i del qual aquí en teniu l'enllaç:


En el programa 286 hi vam reincidir tot i que no de manera global, dedicant el programa majorment al nostre estimat Eric DolphyUn projecte que vam poder gaudir no masses i així és que ho vaig deixar escrit al FB amb aquestes quatre ratlles:

Ramón Díaz Group, i el seu Bumpy Road, un projecte extraordinari amb una energia brutal sorgint de l'escenari amb unes intervencions solistes de màxim nivell. Un projecte personal de Ramón, totalment recolzat pels seus dos amics i grans músics, Jeppe Rasmussen i Emilio Martín. A l'auditori del Molí dels Frares hem gaudit força els no masses que hi hem estat. Gràcies a l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts per recolzar la música de qualitat i el Jazz de manera particular. Gràcies als qui heu decidit venir. I un pensa i es pregunta, per què no s'omple un auditori en un concert gratuït de magnífics músics? Tant costa bellugar-se i anar al Molí? Avui, majoría abrumadora d'aficionats i amics de fora del poble com en cadascun dels altres concert que s'han fet en aquest espai. En fi, què hi farem. Com.diuen els castellans, "contra viento y marea"???.

Com que la intenció és recordar el concert,  la qual cosa ja he fet, i en vam deixar constància enregistrant un parell de vídeos de temes del disc, aquí us poso doncs els enllaços perquè els podeu visualitzar quan us vingui de gust.


Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari