Julián Sánchez New Quartet, i Esmuc Jazz Project Univers Zawinul, 8 de juny de 2017

Doncs per aquest dijous 8 de juny també teníem un concert doble, tot i la dificultat per anar d'un a l'altre. L'assumpte, que jo recordi, va anar així. De vegades, i si vens amb cotxe pel litoral, et trobes que vens ràpid, i en d'altres ocasions doncs et trobes unes cues que ·t'hi cagues". Aquest dia va ser d'aquesta manera. Cues que em varen fer arribar tard a Jamboree a veure la segur magnífica proposta del Julian Sanchez New Quartet, amb Julián Sánchez trompeta, Marco Mezquida piano, Bori Albero contrabaix, Ivo Sans bateria. Una formació estable, si considerem que el 23 de novembre de 2013 van venir els mateixos, amb diferents músiques, és clar. Recordo parlar amb l'Oscar i comentar-li que m'estaria una estona i que després marxaria a l'Auditori a veure l'Esmuc Jazz Project i el seu "Univers Zawinul". No et preocupis, vols prendre alguna cosa Miquel? va ser la seva resposta. Una abraçada ben forta i somriures compartits, ell a la feina i jo a escoltar el projecte del Julian. Recordo que no hi érem masses, i també que entre el públic assistent hi havia Fernando Brox, Ivan González i Jaume Llombart, tot i que potser hi havia més músics. 

Des del web de Masimas/jamboree Pere Pons ens deia això:


El Jamboree acull una de les propostes més excitants del panorama nacional a través del New Quartet de Julián Sánchez. El trompetista de Granada basa la seva nova aventura en un repertori original des del qual exposa la seva estreta complicitat amb alguns dels músics més inquiets de l’escena catalana. Un quartet amb què explora les múltiples possibilitats que ofereix el llenguatge del jazz i la música improvisada en ple segle XXI.


El primer tema que jo vaig poder escoltar, arribant a "misses quasi dites" va ser una mena de balada, força lenta en la intervenció del líder, amb un solo ple de tendresa, calidesa i d'altres epítets relacionats amb la magnitud de la seva interpretació, per després, i ja amb el solo de Marco, créixer el concepte rítmic gràcies a la persistència de l'Ivo, on els plats hi varen tenir una gran preponderància. Un tema preciós tot i la remarcada melancolia existent i fins tristor. Quelcom com "alguna gran pèrdua", ens estava dient Julian. Recordo també que entre els coneguts hi havia el Daniel Barry Rossi, nom en "clau" al FB d'un gran aficionat i crec que també músic aficionat, guitarrista?, amic també del Joan Cortès, absent aquell dia. La següent intervenció de la formació, llarga també, la va encetar el gran Bori Albero, germà de Roqui. Una "intro" llarga i profundament "sentida", tal va ser la sensació que al menys jo vaig viure. Marco i la resta de base rítmica el van recolzar una mica per deixar pas finalment a Julian, en un altre tema on la languidesa hi era també present. Era evident que el projecte que presentava Julian era quelcom així de profund, on el groove sorgia gràcies a les sàvies mans de l'Ivo, en un tema que, ai las, va anar agafant cos rítmic en el solo del líder. En fi, que només vaig poder escoltar aquests dos temes per haver de marxar a l'Auditori. L'endemà, Barry em va comentar que m'havia perdut meravelles diverses i magnífiques. Llàstima. Ja ho diem sovint amb el Joan Recolons que no podem ser-hi a tot arreu.


Metro i caminar una mica va ser el recorregut fins arribar a la Sala 2 Oriol Martorell de l'Auditori amb moltes ganes, ara sí, de veure un projecte de l'Esmuc Jazz Project el dia de la seva estrena. Me n'ha perdut alguns, i vaig poder veure el de l'Univers Ornette en la seva darrera "representació". El que primer vaig fer va ser saludar al gran Ferran Conangla, mestre dels sons, arribant també a misses quasi dites havent-me perdut el primer tema. Passat el temps, i ben cert que mirant el programa de mà un es dóna compta que l'ordre dels temes, per res va ser el que van fer el dia del concert. O sigui que més valdrà que us posi la llista de temes i haurem d'esperar que enregistrin aquest magnífic projecte per així poder-lo tornar a gaudir. 

I els músics que hi van participar,  conjuntament amb els seus professors...


Remarcables totes les intervencions solistes en cadascun dels temes de Zawinul i/o dels magnífics professors. Dir-vos però que recordo les moltes intervencions de Gabriel Amargant al asxo tenor, soprano i clarinet; Òscar Latorre i Oriol Vallès, trompeta, l'Adrià Martínez, guitarra i la secció força rítmica amb Nicolás Mellón, baix elèctric; Andreu Moreno, bateria i Xoan Sanchez, percussió, essent-ne ells els qui més varen participar en els corresponents solos. I si em deixo algú, doncs ja em perdonarà, i no oblido als mestres Joan Monnè, Joan Díaz, Joan Sanmartí, Lluís Vidal i el cap del Departament de Jazz en Francesc Capella.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari