Doncs això és el que vaig escriure un dia després al FB...
"Aquest temps tan malparit que de moment em deixa a casa m'ha permès recordar amb força claredat les músiques que van sonar ahir al Jamboree Jazz Club amb Geni Barry Quartet i el seu projecte de l'únic fotografiat en el rètol presentació, en Bobby Hutcherson. Albert Bover, Thomas Kent Warburton Jr. i Aldo Caviglia van ser els selectes acompanyants del més inquiet dels vibrafonistes actuals. Després de dos primers temes vibrants, el primer "Like Sonny", on ja ens vam situar en plè Hard Bop, Geni va presentar el tema propi dedicat a la seva mare, la "Mamita", com així és diu el tema. Un tema alegre, com la seva mare, a ritme de cha-cha-cha i una melodia molt agradable i bonica i segons el geni, tema amb mil acords sobretot en el pont.
Amb aquests tres primers temes ja portàvem una bona estona gaudint de les virtuts interpretatives de tots quatre, i assenyalant potser més als dos solistes que van intervenir més amb els seus solos, Barry i Bover, o sigui "B & B". Després dels 3 cha, va venir una preciosa balada de Michel Legrand, "What are you doing the rest of your Life". Si la melodia va ser (és) preciosa, més ho va ser la manera com la va interpretar Geni, tan "arrastrada", o tocant molt per darrera de tempo també en la improvisació. El tete-a-tete entre els dos amics, B & B, es va repetir en cadascun dels temes i també la seva compenetració alhora d'afegir-hi quelcom de personal i improvisat in situ.
Després d'aquesta preciosa balada el duet "B & B" ens va oferir un ràpid "Solar". Aquí sí que la velocitat del tema els va servir per enlairar-se ben amunt. Un improvisant i l'altre acompanyant amb acords i a l'inrevés si l'un és Barry i l'altre és Bover. Una esclatant demostració de tècnica i bon rotllo i més quan l'Albert es va quedar sol amb la mà esquerra; brillant. Després, de nou calma amb la bossa de l'homenatjat Hutcherson, amb el "Till Then", encabit en el disc "Oblique" amb el mateix Hancock al piano. Un tema ideal per tornar a brillar ara però amb la pau i felicitat d'una cançó com aquesta amb un Bover esplèndidament creatiu.
La delicadesa del vibràfon de Barry es va imposar de nou dins les nostres oïdes, elles totes obertes per deixar-hi entrar les prístines notes. La secció rítmica semblava que no hi fos per la seva dedicació explícita a servir en safata els temes als dos solistes. Caviglia va estar moderat i contingut i Tom va mantenir una pulsió rítmica i melòdica a l'alçada del projecte. Aquest havia de ser el darrer tema però vam insistir tan i tan que s'hi van tornar a posar amb el magnífic "Old Devil Moon". I així és que amb aquest tema es van acomiadar d'un Jamboree ple d'amics i on en Pere Pons va fer la seva presentació d'aquest concert de gala homenatge a Bobby Hutcherson. El so, com sempre, va estar sota el destre control de l'Àlex Monsoliu i així és que va sonar de manera magnífica. l'Òscar, ara ja amb un posat més seriós pel càrrec però igualment sempiternament amable. Voilà."
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada