Doncs nosaltres vam celebrar el concert de Jazz de novembre amb un magnífic quartet liderat pel nostre vell amic i gran saxofonista, en Carles Pineda. Ell ens va presentar el seu primer disc anomenat "SoulBop" amb clares connotacions musicals relacionades amb el títol. Una formació amb mestres com ell mateix, Carles Pineda, saxo alto; Fede Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Pau Bombardó, bateria ens va oferir una gran sessió de Jazz pels poquets que hi vam ser. Molt bona música per tan poca gent fa fredat. Podríem dir que va ser el pitjor concert pel que fa a assistència de públic. No s'acaba d'explicar el perquè de tal davallada. Només desitjar que el mes vinent puguem veure una Sala Xica amb l'aspecte "normal".
En Carles ens va oferir tota la seva mestria interpretativa alhora que ens va presentar una de les seves composicions, la dedicada a la seva sogra. En broma, en broma, li vaig dir que pocs gendres haurien fet una cosa així, dedicar-li quelcom de bo a la sogra, però ell ho va fer pels motius evidents relacionats amb la bondat de la persona. El quartet va estar excels en tots els temes, i les improvisacions de tots ells van ser superbes. El Fede ja havia vingut amb el Matthew Simon Quartet quan ells ens va presentar el "Continental Blues" i crec que va tornar, ara no recordo amb qui. Mestre en això de les 88 tecles, aquest músic argentí establert a casa nostra, és a més a més una magnífica persona estimada per tots els seus companys, apreciació igualment aplicada a la resta de companys, evidentment.
En Pau Bombardó ens havia acompanyat en un anterior Concert-Jam amb Geni Barry i va tornar a mostrar-nos la seva experiència i compromís en el projecte a la vegada que fer-nos gaudir amb la seva mestria acompanyant i en els seus solos. Qui no havia vingut mai va ser el Joan Martí, contrabaixista que té en el seu haver l'haver tocat amb Wayne Shorter (segons el meu amic Carlos Sampietro). En Joan ens va encandilar a tots els presents amb el seu total control d'aquest instrument acústic tan profund de sons i emocions i que tant bé ell sap tocar. Si acompanyant va seguir els pols rítmic del Pau, en les improvisacions va estar superb, no endebades aquest és un dels molt bons contrabaixistes del país.
Parlar del Carles Pineda és parlar del músic i amic que va decidir venir a les Jams inicials am b en Geni Barry i els altres músics que mes rera mes venien a tocar. Es va formar un combo que és el que cada any clou el Festival de Jam Sessions el dia de la Festa Major d'Estiu a la Plaça Sant Jordi. Carles forma part de projectes reeixits com un "parit" a Girona i relacionat amb la música de Chalrie Parker, projecte basat amb els solos dels seus temes. En fi, que aquest músic és un tros de músic, i tot i que s'ho pren tranquil·lament pel fet que la seva vida professional va per d'altres bandes, és un músic professional amb qui s'ha de comptar.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada