Un magnífic dia on vam poder gaudir de dos magnífics concerts primer al Campari Milanoi després al Jamboree.
A la cocteleria de la Ronda Universitat hi vam anar a veure el nostre amic Geni Barry en format trio amb el Gilles Sttopey, piano i Nono Fernández, contrabaix. El projecte que ens va presentar va ser un homenatge a la "Mamita", la mare del Geni que ens va deixar ja fa uns dies. Ell mateix ens deia que feia quasi dos mesos que no tocava ni feia "bolos" i tot motivat pel fet que la seva mare s'estava morint. Vaig poder assistir a l'enterrament al tanatori de Collserola on hi van concórrer els seus amics "motards" i algun músic aficionat com ara jo. Allà, el sempre genial artista ens va explicar anècdotes de la seva mare i de quina manera ell li feia escoltar música en aquests darrers dies de tristor. Ens va posar un parell de temes que li agradaven a ella, tot i explicant-nos els ets i uts de les improvisacions en el més pur estil Barry. Al final, i com a comiat final i d'honor, va fer explotar un gran petard, molt més q'un TRO, i ho va haver de fer a distància, tal era la potència de la deflagració resultant.
Doncs en aquesta primera intervenció posterior al decés de la Mamita, en Geni va escollir un repertori nou amb temes com Old Devil Moon, Like Sonny, Inutil Paisagem, i per acabar el primer passe va convidar a l'amic Oriol Fontclara a tocar el magnífic All The Things You Are. Geni es va mostrar segur i ple de swing, feeling, tot i haver de lluitar amb les permanents "xerrameques" sense les quals el Campari no seria el mateix.....i com m'agradaria que canviés i es dirigís cap el silenci del públic. El líder de la formació es va veure recolzat per una base rítmica (tot i ser-ho ell també i sense bateria) amb el modern pianista suís establert a casa nostra, en Gilles Sttopey. Aquest va desenvolupar uns magnífics solos a la vegada que acompanyar a la perfecció els solos del líder, sempre sorprenents. No oblidem la solidesa al contrabaix de Nono Fernández, ànima primerenca dels concerts al Milano conjuntament amb el guitarrista Dave Mitchell. l'Oriol Fontclara, saxofonista de l'ona Conservatori del Liceu al qual conec des de fa uns tres anys quan va venir al 4rt Festival de Jam Sessions de SVdH amb Santi Colomer, Àlex Fortuny i algú més. L'Oriol és un músic força actiu a l'àrea del Raval on se'l pot trobar tocant a la Sala Fènix o 23 Robadors tot i participant de projectes de Lliure Improvisació o les jams dels dilluns de la Fénix. Al Campari ens vam trobar amb el "Presi del Jazz", en Jordi Pujol Baulenas i ja a la mitja part vam coincidir en voler anar al Jamboree a veure el nou projecte del jove crac Félix Rossy i el seu New Quintet.
Amb el Jordi vam anar de cap al Jamboree amb el seu cotxe, tot i aprofitant-nos del fet de poder aparcar al carrer de Ferran, la qual cosa es pot fer a partir d'una hora determinada, crec que a partir de les 21h....cal mirar-ho abans de fer-me cas...
Vam arribar amb el segon passe començat però amb un Jamboree que tornava a semblar i a tenir l'aspecte de seriositat i respecte, el de les millors ocasions, la darrera amb els The Fly Trio i no feia gaire. Un nou quintet amb els joves iscle Datzira, saxo tenor; Davis Whitfield piano i teclat; Martín Leiton, contraBaix i Eviatar Slivnik bateria. Un quintet de joves excepte un de no tant i sí molt experimentat contrabaixista i director de projecte a Big Band, el canari Léiton. El plaer de tornar a veure al Félix envoltat de joves cracs em va recordar el concert que vam fer amb ell i els seus amics israelians Ofri Nehemia i Ben Solomon i el pianista americà en Davis Whitfield amb el Pedro Campos al contrabaix, concert a la Sala Xica de la temporada passada. Amb en Davis m'hi vaig trobar i saludar i el noi em va recordar a mi i també al soparet amb la truita de patates i ceba que vam menjar tots plegats. Simpàtic el David, reia ell recordant la gran vetllada que van protagonitzar amb una bona assistència de públic. Quins records i quina nostàlgia la de recordar la Sala Xica plena d'amics i aficionats, cosa ara que no passa tan sovint.
En aquest quintet hi vam veure com a novetat a un molt jove i ja magnífic bateria i també al nostre estimat Iscle Datzira, membre d'una família de músics havent iniciat ell i els altres el seu caminar de la mà del Joan Chamorro en la Sant Andreu Jazz Band ara ja fa uns anys.
Em deia el mateix Joan que el va tenir dels 7 als 17 anys, moment en el qual les inquietuds estilístiques del jove crac van divergir amb les més clàssiques del gran director i pedagog. l'Iscle es mostra més i més imaginatiu cada dia que passa i no caldrà esperar massa en veure'l en projectes discogràfics i potser de la mà de qui em va acompanyar cotxe avall i després amunt, ja tard i després de xerrar amb quasi tothom allà a les catacumbes del Jamboree. Per cert que el Manu li va regalar a l'entranyable Òscar de Pombo una magnífica manugrafía d'un dels concerts o WTF amb el Guillermo Calliero Quartet la qual duia ell ben protegida i cuidada.
De la música....poca cosa, car ja fa dies i no la vaig enregistrar, però si recordar que l'espai estaba ben ple, (sembla com també en el primer passe) i que els temes van anar sorgint de l'escenari tot i compaginan diferents estils i ritmes. Temes que començaven a un tempo més o menys tranquil i que a la meitat es desenvolupaven rítmicament i harmònicament tot i mostrant-nos el saber dels joves músics. Recordo que Fèlix va convidar un amic seu al violí, un noi que havia vist a les jams de 23 Robadors però del qual no en recordo el nom. En fi, una grata sorpresa veure de quina manera el mestre Léiton va col·laborar i aportar el seu gra de sorra per fer gran el projecte. No cal dir que amb un contrabaixista com ell la solidesa de la secció rítmica, de la base rítmica va ser total. D'això en van gaudir el pianista Whitfield i el jove baterista Slivnik i per tant també tots nosaltres.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada