Doncs el dimecres 8 de juny em vaig deixar caure per 23 Robadors per esbrinar el projecte compartit del Bruno Calvo & Martín Léiton i Andreu Pitarch. Un trio amb el propòsit encobert de fer-nos gaudir amb temes propis i alguns estàndards en un dia, dimecres, on a Robadors primer s'hi fa un concert, aquest, i després encenten una magnífica Jam Session coordinada pel Juan Pablo Balcázar, Miguel "Pintxo" Villar i Carlos Falanga i no s'hi apleguen magnífics músics la qual cosa ja hem pogut constatar. Aquest dimecres però vaig optar per gaudir amb el projecte del Bruno / Martín / Andreu sense enregistrar-lo tot i trobar-nos a les palpentes durant una bona estona. Un projecte aquest que em va agradar força també pel fet de poder escoltar de quina manera ha progressat en Bruno Calvo després de passar-s'he un parell o tres d'anys al Conservatorium van Amsterdam fen el seu màster i compartint escenari amb tots els molts catalans que allà hi conviuen amb gent de d'altres parts d'escanya i de d'altres països inclòs un dels més baixos. Bruno va estar sublim a la trompeta i magnífics van ser els seus temes. La companyia era però magnífica, de fet liderava el trio el més experimentat contrabaixista canari Martín Léiton, mestre ell amb projectes magnífics inclòs el de la seva música per a Big Band amb la Martín Léiton Big Band gaudit en el mateix escenari i en d'altres espais. Andreu Pitarch va estar precís i sobri a la bateria sense fer escarafalls gratuïts, volen dir amb això que va saber mantenir-se dins el volum adequat i igualment va col·laborar en alguns i magnífics solos.
Després encara vaig voler veure què passava a la Sala Fènix on hi havia un projecte de música del con sud barrejada amb el nostre Jazz de cada dia, doneu-nos músic...A la Fènix hi vaig arribar quasi a misses dites (vaja, què religiós que estic avui, collons) però encara vaig poder veure i escoltar la formació liderada pel pianista......amb el Manuel Krapovickas, Sabina Witt, Guillermo Calliero, Rodrigo G. Pahlen i Ramiro Rosa. La música era força tranquila i delicada amb uns intervencions magnífiques dels músics, amb temes arranjats i temes de factura pròpia amb la preciosa veu de la Sabina, l'harmònica del Rodrigo, la trompeta del Guillermo, contrabaix del Manuel i piano del líder, del qual ara mateix no en recordo el seu nom...potser Ricardo Bruni?
Abans de tot això, i prenent-me una bona cervesa artesana al Abrevadero em vaig trobar a l'amic Marc Thió i tot i xerrant em va convidar a anar-lo a veure a la sala Apolo 2 amb el seu projecte Moya Kalongo i allà que hi vaig anar tot i estar-m'hi no massa estona, la suficient per entendre que no m'hi podia quedar escoltant-ho massa fort i essent com era una música per gaudir-la més tot i ballant....i ara per ara si ballo, ballo balls de saló...he..he..què carca....
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada