Cloenda del ViJazz, 3 de juliol de 2016.

Doncs em limitaré a posar-vos les meves impressions plasmades al FB....que deu n i do...primer amb el Manu Katché i després amb l'ínclit Ibrahim Maalouf....tot són gustos.

Ja estem en dansa al Vijazz...que ja tocava. Doncs quatre paraules post concert Manu Katché....l'assumpte és que la sensació final és agradable...tot i això, crec no haver "captat" dues o tres balades bastant apalancades, sense cap dels soliloquis habituals...vaja...bastant muermos....els temes amb una més clara resposta rítmica m'han semblat quasi tots iguals...evidentment hi havia algunes diferències tot i que no massa harmòniques, aquestes. Els dos instrumentistes italians, crec, del flugel i saxos han sonat prou bé i ben ajudats, les més de les vegades pels estris electrònics de pads i software. En algunes ocasions, no masses, han sonat a pèl i forç bé. Els teclats, contrabaix i el líder a la bateria han estat la potent màquina rítmica que ha fet caminar la mar de bé tot plegat. El teclista s'ha lluït prou igualment què el líder, aquest amb un magnífic solo en el bis. Crec que ha sonat molt bé, i no massa fort, per la qual cosa agraeixo als tècnics el control i gust sonor...la música s'escolta millor a un volum moderat. Ara, esperem millorar amb l'Ibrahim...voilà.


Comencem molt malament....un volum eixordador....no crec que aguanti massa estona...Un error....no crec en aquests festivals amb projectes efectistes..el teclat se'l podria fotre pel cul....el baix, ja no pot sonar més fort.. I ara surten quatre vents més...efectes de llums acompanyen una merda de projecte que potser seria acceptable sense tanta parafernalia..només els faltaria ballar als qui piquen de mans en un solo del teclista igualment efectista. Ara l'Ibrahim farà cantar als "entesos" aficionats els quals eixordats ja no tenen capacitat de resposta intel·ligent...no hi ha vida intel·ligent al ViMart. Continuen els efectes visuals, com si en una discoteca ens estiguéssim...crits de UOU...i ell que els diu que si esteu bé? Que si la música és la del seu disc...per si algú el vol comprar (i cremar-lo)..i seguim amb la mateixa tònica...over tònica...va...tots drets i a ballar...Un projecte festivalero on no he pogut escoltar en 28 minuts res que em situï en el Jazz...flipant de veure les cares de bocabadats, com si estiguessin assistint a lo més, a lo màxim....XD...X10...al·lucino de tanta estupidesa.....ara estem en una mena de break rítmic, i com sempre el repetitiu teclista tocant els collons amb quatre notes mal tocades...em sembla que aguanto gràcies als taps i perquè és la primera vegada en la vida que, passant del soroll que no música, escric i deixo anar tota la meva mala baba...i ara segueix, al minut 34, i fa aixecar a tota la colla d'imbècils i ells picant de mans i seguint un ritme..."memorable" final per un ViJazz que segur va ser acollonant el divendres amb la Dee Dee Brigwater i potser ahir també, no ho sé....el que sí sé és que no ens mereixíem aquesta merda de final. I el noi segueix fent cantar als atontats i bocabadats (sort que no tots) els quals es pensen estar assistint a lo més gran que es podien imaginar...i segueixen.....Naaaaaa, naaaa naaaa...collons què bo i vibrant...ara amb tot l'escenari vermell com l'infern què és on ens han transportar entre uns i els altres...si això és l'infern...no hi vull anar....jo vull estar amb els esquerrans com jo, els músics trencadors d'esquemes, etc...i segueix amb el....Ahhhh ahhhhh ahhhhh..música aquesta del purgatori, del limb, del no res....sort que m'he fotut dues copes d'un bon cava i una de vi blanc, fresquetes les tres....si no, no seria aquí...i també perquè m'acompanya la meva estimada Joana Juana Muñoz Andreo...ella ja hauria fotut el camp, però no vull parar de dir-vos lo merdós què és això...i ara de color verd l'escenari...color de la desesperança....de l'avorriment...si la gent no és capaç de separar el bri de la palla.....i ara...Pa pará pará pará pará...i jo penso...para collons...i és que el volum arriba a saturar l'enteniment de qualsevol ésser intel·ligent....i nosaltres ja no podem més....ja s'ho faran.

Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada