Doncs aquest segon dia de Festival de Jam Sessions el vam tornar a fer al pati jardí de Can Comamala i va començar amb el combo d'alumnes de grau professional de l'escola El Musical de Bellaterra.
Aquest combo es va presentar amb una formació jove amb una base rítmica liderada pel Jordi Gaspar al baix elèctric, guitarra baixa més aviat. El van acompanyar el seu fill Ricard al teclat i en David a la bateria. Amb la guitarra nítida del jove Albert Muñoz, aquest quartet va iniciar les músiques d'aquesta segona nit de festival amb un tema instrumental. Aquesta va ser la seva presentació i va ser el mateix Jordi qui la va fer després del tema. Teníem però la sorpresa d'escoltar a una veu gens típica però amb molta personalitat i que segur ens donarà moltes alegries en un futur no gaire llunyà, esperem. Aquest és la veu de Mirentxu Palomar. Una veu de registre mig i entonació acurada a la vegada que amb una gran creativitat interpretativa. Temes de Steve Wonder per després el Let's Cool One de Monk, van anar configurant el concert d'aquest combo el qual va estar força aplaudit. Sempre hauria de ser així, que els aplaudiments vinguessin del públic aficionat però també d'una munió de familiars i amics que van acompanyar a aquest combo.
Els primers en arribar van ser els avis de la Mirentxu i ben bé que es van presentar i jo que els vaig situar a primer fila, amb reserva de més taules per els altres familiars. Mentre aquests joves tocaven, els del combo de l'Esmuc s'estaven alimentant amb les magnífiques menges de La Taska. Sempre faig que mentre uns toquen els altres escolten, i així va passar en acabar els temes aquesta escola, que els nois de l'Esmuc es van posar a tocar i els de El Musical a sopar, conjuntament amb pares i profes de l'escola. D'altres temes van sonar com el Softly as in the morning sunrise i demés temes estàndards "portats" al "Funk" amb tot el respecte per la tradició.
Havíem de comptar amb l'Eladio Reinón però no va poder venir per problemes de salud no greus però que el van indisposar. Tots que ho vam lamentar. Una gran llàstima l'absència forçada d'aquest gran mestre i millor persona.
Els solos d'aquesta formació es van anar desenvolupant amb la participació de tots els nois, i la del gran màster dels sons més baixos de l'espectre, en Jordi Gaspar, el qual va arrencar sense esforç aparent els nostres aplaudiments. Els temes van anar-se desenvolupant de manera natural, essent alguns d'ells coneguts del món del pop amb uns arranjaments força reeixits i ben interpretats pels joves músics i màster acompanyant.
Després d'ells i els merescuts aplaudiments van pujar els joves de grau superior de l'Esmuc. El combo que es va presentar va ser el Combo Coltrane amb el Joan Mar Sauqué, trompeta; Albert Carrique, saxo alto; Clara Lai, teclat; Xavi Castillo, contrabaix i Joan Moll, bateria. Una formació excel·lent amb un treball sobre la música de Coltrane el qual han desenvolupat al llarg del curs i que tant bé van saber-nos interpretar. De fet teniem moltes ganes d'escoltar-los per diversos motius, com per exemple la parella solista de vents, l'Albert / Joan Mar, ambdós ja amb una sòlida reputació pels seus treballs amb formacions de prestigi com la Vicens Martin Dream Big Band en el cas de l'Albert i amb la Sant Andreu Jazz Band / Joan Chamorro en el cas del Joan Mar. La secció rítmica la liderava la pianista Clara Lai de la qual n'havíem sentit a parlar així com del bateria Joan Moll aquest assidu a les Jam Sesions de la Nova Jazz Cava. Teníem però en aquesta formació a un músic ja professional, en Xavi Castillo, el qual col·labora amb força projectes actuals. Aquest és un músic amb un llenguatge fresc i àgil, dominador de l'instrument i un referent actual del contrabaix.
De fet en Xavi va venir fent una substitució del contrabaixista original del combo, el qual no va poder venir. El mateix Albert va venir substituint a un altre vent, i ja veieu de quina manera ho van fer tots dos. Després de dos temes amb marcat accent hard bop van delectar-nos amb una magnífica balada, Naima, per totes les senyes. Ja els havíem escoltat abans i gaudit amb el magnífic so de trompeta i saxo alto. Quin so més impressionant i jazzístic. Uns nois amb tot un futur al seu davant. Una formació que venia preparada amb un gran i llarg repertori que malauradament no van poder interpretar per assumptes de temps i que ho havíem de fer perquè els músics que van venir poguessin tocar també. Al final aquests van ser el Juan Carlos "Speedy" i jo mateix. Ja va essent "normal" trobar-nos tots dos a l'escenari compartint-lo amb aquests joves mestres. Gràcies a ell, no m'ho haig de "fer" jo sol. Gràcies Juan Carlos. La teva afició també és la meva i espero que així segueixi. Aquest combo va tocar més de tres quarts d'hora incloent-hi el primer tema de Jam que van fer amb els dos Jordis de l'escola El Musical, en Jordi Gaspar i Jordi Martínez, contrabaix ara sí i teclat respectivament. S'ha de dir que el repertori de Coltrane escollit i treballat no és el més trillat de temes súper coneguts i sí que se li notava l'empremta i estil. Aquest darrer tema interpretat per les dues escoles va resultar ser un magnífic Blues que va servir per donar pas a la Jam Session on hi vam participar nosaltres amb alguns d'ells.
El primer tema va tornar a ser protagonitzat pel combo de El Musical i tot gràcies a la insistència dels seus amics i familiars, així és que els vam tornar a convidar a pujar a l'escenari i tocar un tema instrumental. Després d'ells ens hi vam posar amb el Blue Monk i havent convidat a la Mirentxu a cantar, a improvisar el que volgués. Ens trobàvem ja en la nostra salsa amb temes coneguts i on ens podíem desenvolupar segons les nostres limitacions i habilitats o manca d'elles. Mirentxu va improvisar amb força gust per la seva edat. I és que no us havia dit que te només 15 anyets, tot i no semblar-ho. La nena sembla més noia que nena. Més formada mentalment per l'edat que te, la qual cosa ja ens diu que s'ho pren força en serio. Després ens hi vam posar amb el Alone Together amb el reforç magnífic del Jordi Gaspar al contrabaix.
El Juan Carlos va seguir el solo amb el seu característic i potent so, totalment desinhibit. Després d'aquest tema vam convidar als dos vents de l'Esmuc a tocar el Bye bye Blackbird. Poder estar-nos amb ells tot i escoltant-los de quina manera i frescor van interpretar-lo, amb un fraseig ràpid i lleuger, és quelcom que em fa molta il·lusió al menys a mi. A l'Albert li segueixo la seva evolució de fa anys, de quan van venir amb l'Òscar Latorre i d'altres nois amb metalls representat a l'Escola Municipal d'Olesa de Montserrat en un ja llunyà Festival de Jam Sessions, potser el segon, quan ho fèiem tot a la Plaça Sant Jordi. Bé, doncs aquests nois són ara ja uns mestres als quals haurem de veure de lluny. El darrer tema que vam fer va ser el Now's the Time , un Blues en F, en D per a nosaltres, tema de Parker que també ens agrada molt i amb el qual ens apanyem més o menys bé. Després d'això i minuts abans de l'hora fatídica, les 00h, vam acomiadar el segon dia de Festival tot i agraint a tots els músics la seva participació, a les escoles la seva participació, a tots els presents el seu recolzament i a l'ajuntament el seu recolzament el qual va succeint any rera any.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada