Benny Golson Quartet al Jamboree el 9 de juliol

I seguim passant del Facebook al Blogbook....

Ara mateix al tren esperant que surti a les 00h per tornar a casa. Si ahir vam vibrar amb el funk de Princess Of Time avui ho hem fet per partida doble amb un dels Masters del Jazz, en Benny Golson a ritme de swing. Dos passes magistrals amb màster classes en cadascun d'ells. Benny és un gran pedagog i per tant comunicador. Les seves històries li han servit per introduir-nos el tema següent i han estat en alguns casos impressionants, quan ens ha explicat qui era un jove trompetista anomenat Clifford Brown, des de tocar a les Jams de Philly fins el tràgic moment de la seva mort. La Mònica Sabrià Miracle fins i tot s'ha emocionat més i li han caigut unes llagrimetes. El tema per descomptat ha estat "I remember Clifford". Abans havia sonat Whisper Not, després d'explicar-nos que el va compondre en 20 minuts. Quan els hi va explicar als companys li van fer broma tot i dient-li que no podia ser gaire bo. Una primera part magnífica amb una història una mica llarga, sort n'ha tingut de no ser-hi la seva dona, sobre els seus inicis amb els amics de North Philadelphia, Coltrane, Jo Jones (Philly), etc...havent-hi sa mare pel mig i en una ocasió que els hi van cancelar un concert a la Big Band on hi tocaven. Un altre tema que ha sonat, crec que el segon, ha estat "Mr P.C." també després d'explicar-nos que el seu amic Coltrane potser li hauria dedicat a Paul Chambers. El primer set ha conclòs amb el magnífic tema de "Brownie" anomenat "Timekeepers" havent començat amb l'"Horizon Ahead".
El segon passe després d'un quart de pizza ha estat encara millor pel fet d'haver-hi encara més aficionats. Els temes propis han compartit escenari amb el "Take the A train" i un slow "Now's the time" magnífic alhora que el "Confirmation", també de Parker. L'"Stablemates" ha sonat després d'explicar-nos com el va parir i fer una classe magistral sobre la importància de tocar bé els temes a very slow tempo. No ha parat de lloar els músics que l'acompanyaven i ben cert que ha estat merescut, car han estat extraordinaris. En cadascun dels passes han pogut tocar a trio, i ell escoltant-los allà mateix. Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause han brillat com a trio base, com a concept-trio i individualment. Un concert que ha finalitzat sense bis, ni al primer ni segon passe, motivat per la seva generositat tan per les músiques com per la d'oferir-nos històries del Jazz de primera mà.

Doncs el que deia Mr. Benny Golson és que no cal anar a New York per escoltar bon jazz i a bons músics car la nostra "cantera" és de primera qualitat, i te tota la raó. Evidentment convé anar-hi per escoltar què fan els altres però per manca de bons músics locals. Avui ens ho han mostrat tots tres en el "Yesterdays" del segon passe i un altre magnífic tema del primer, el "I hear a rapsody". Una de les coses que també ens ha dit és que això del Jazz no s'acaba mai i que un sempre n'està aprenent. Això constatem cada vegada que escoltem als nostres músics i avui ho hem pogut constatar sobradament. El Joan ha estat increïble en els seus solos, magistrals cadascun d'ells. La compenetració amb el geni americà ha estat total, la qual cosa no és gens baldera, car aquest és imprevisible sobretot quan decideix fer un duet amb el bateria, p.e. Si el piano a les mans del Joan ha sonat sublim, els molts solos que ha fet el Jo Krause l'han catapultat amb l'admiració del màster americà. Després dels solos hi havia els quarts, tot i que no en tots els temes , i Jo s'ha esplaiat i gaudit d'allò més, i amb ell, tots nosaltres. Al contrabaix hi hem tingut a l'amic i entranyable Ignasi González, el qual, avui li hem vist una més que clara progressió. Allò que deia Mr. Golson que constantment estan aprenent i per tant millorant ho hem constatat en tots tres i més encara amb el contrabaixista lleidatà. Aquest ha estat felicitat pel mateix Golson en acabar el primer set, i per alguns més com ara l'Antonio Narváez i jo mateix. Ho parlàvem amb l'Antonio i ves per on que el mateix Golson el felicita. Potser hi entenem fins i tot una mica.

Després d'haver fet alguna foto amb el mòbil (allò de les fotos presencials que no artístiques) m'he dedicat a enregistrar el concert i no tant per la música (l'àudio serà també circumstancial) i sí per les seves històries tan ben explicades. Aquestes em serviran per acabar de "quadrar" aquestes de moment quatre ratlles. De moment, amb això ja podem tirar. Finalment, l'àudio ha sonat avui a la perfecció a les mans de l'Alex Monsoliu i sí que us recomano de totes, totes, anar-hi dissabte o diumenge, car, no passa massa sovint la oportunitat de veure a un pam de nas a una de les icones del Jazz afortunadament encara vivies. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari