Céu al Jamboree i Juan de Diego "Trakas" al Restaurant El Foro, 31_3_16

Doncs aquestes van ser les primeres impressions...

Molt bon divendres a tothom, avui encara amb la música que vaig escoltar ahir, música diversa al meu cap. Per ser sincer, m'esperava quelcom més íntim i no tant "trillat" i comercial de Céu. Ben bé va passar que jo no ho devia entendre de la mateixa manera que ho van fer tanta gent al primer passe i segur que també en el segon. Tampoc li he jurat fidelitat com semblen haver fet tot el públic que va omplir la nostra cova-cava. Pel que sigui, i després d'escoltar-la/los una bona estona vaig optar per anar al Foro a veure el projecte, conegut i sempre sorprenent i entranyable de Trakas de l'amic Juan De Diego, acompanyat per l'Abel Boquera i el Caspar St. Charles. 


Un Foro on hi faltava una mica de gent (mai se sap què i quines són les circumstàncies que ho provoquen..és ben bé un misteri). Allà hi corrien aires frescos i hi havia també fidels admiradors i amics entre el públic assistent. Un primer passe ben divertit amb les intervencions i l'humor característic del líder i també amb la bona música i el seu groove va acabar amb una intervenció a "trompeta-solo" del Juan, força aplaudit per tots nosaltres. Una de les ànimes impulsores d'aquest esdeveniment i amic dels músics d'ahir i quasi mànager (sinó del tot) de La Banda del Foro amb el Gorka Benítez i demés, alhora que creador del projecte "Bcn Gin Jazz Band", aquesta formada pel duo del Gorka i David Xirgu és l'Stefan Lismond. Aquest és un altre "personatge" engrescador d'aquests esdeveniments, sempre però convidant els músics a beure la seva magnífica ginebra, obra personal creada i situada a Falset. Amb tots aquests ingredients convindreu amb mi que val la pena deixar-s'hi caure. 

Una estona entranyable compartida amb na Mercè Porras, Joan Mas (que es devia escapar una estona), Xavier Casellas i la seva dona i també amb la Paz Sintes, parella i companya de l'amic Emilio Solla, conjuntament amb tota una colla d'amigues/amics d'aquesta. Xerrar i conèixer la Paz va situar-me a moments a Nova York sobretot quan em va explicar de quina manera més plena, a "full time", treballen els creadors de professions liberals. També vaig gaudir escoltant-la parlant de com de bé li va a l'Emilio, i també de les dèries apartades de la creació i música (que d'això no en tenim cap dubte) del gros Winton Marsalis, "capo" del Lincoln Center. Després de menjar les exquisides menges d'aquest restaurant especialitzat en les millors carns, una estona més de música, abraçades i carantonyes amb temps suficient per perdre el tren i haver de tornar a casa amb un nit bus, el N13 i taxi des de Sant Boi. Una excursió, vaja.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari