Doncs l'expectació era extraordinaria i les ganes de tenir-los a un pam de nas ho era encara més. Una formació de màsters amb noms llegendaris i algun altre de més jove que no tant però que també. Un septet magnífic amb Billy Harper, saxo tenor; Donald Harrison, saxo alto; Eddie Henderson i David Weiss, trompetes; George Cable, piano: Cecil McBee, contrabaix i Bily Hart, bateria. Tot i que ja fa dies d'aquest concert, així com dues setmanes, em sembla com si els veiés encara a tots ells dalt l'escenari del Jamboree en un altre concert més presentat per qui és el responsable que puguem gaudir amb aquests i els altres concerts, en Pere Pons. Ell mateix ens deia això com a presentació del concert...
Sessió històrica al Jamboree amb Els 7 Magnífics del Hard bop reunits amb el nom de The Cookers i presentant un nou treball discogràfic. Billy Harper, Cecil McBee, Georges Cables, Eddie Henderson i Billy Hart van començar la seva carrera musical a mitjans dels 60. Durant aquest període van transformar les dimensions del hard bop i cadascun d’aquest músics –des dels grups en què participaven– va contribuir a facilitar el procés. Hart i Henderson van ser membres de l’innovador grup Mwandishi format per Herbie Hancock; Cecil McBee va estar en el quartet de Charles Lloyd on també formaven part Keith Jarrett i Jack DeJohnette; Billy Harper va formar part de l’Últim grup de Lee Morgan, a més de ser membre del quartet de Max Roach i els Messengers d’Art Blakey; mentre George Cables va pertànyer a les bandes liderades per Sonny Rollins, Joe Henderson, Freddie Hubbard, Dexter Gordon i Art Pepper. Els més joves de la banda, Weiss i Harrison, compten amb l’experiència adquirida al costat d’Art Blakey, Bobby Hutcherson, Freddie Hubbard, Charles Tollivier, Roy Haynes i Herbie Hancock. Si sumem les carreres de The Cookers el grup compta amb 250 anys d’experiència en el món del jazz i forma part de més de 1.000 gravacions. Algú dóna més?
He..amb tanta experiència conjunta i gravacions a milers, què podíem esperar sinó? Doncs això, una de les més potents bandes actuals amb la millor Brass Front Line actual i una increïble secció rítmica. Composicions d'en Billy Harper de Cecil McBee, de Billy Hart, i jo diria que de cadascun dels músics van anar omplint d'energia la nostra Cova-Cava amb una potència sonora aclaparadora però mai eixordadora....i seguiria però em remeto al que ja vaig deixar escrit al FB tot i coincidint amb el primer aniversari del traspàs del nostre mestre, Juan Cláudio Cifuentes, "Cifu".
Molt bon dijous plujós a tothom, dia de records musicals, d'ahir mateix al Jamboree amb un majestuós concert a càrrec d'una de les formacions més sòlides del panorama jazzístic actual, The Cookers, on l'edat es demostra i mostra amb tot el saber acumulat, l'experiència, el bon gust i fins i tot la modernitat. I dic i fins i tot, només per incidir en el fet que fer anys no vol dir "quedar-se" en una determinada història, vital o musical. Fer anys, fer-se gran estant al "lloro" de la música actual, composant músiques que t'enganxen per la seva força, pels seus arranjaments, i interpretant-la amb una solvència de "mestre", aplaudits ahir per un gran nombre d'aficionats i músics professionals, els nostres mestres, els quals no es van voler perdre aquest esdeveniment, només vol dir una cosa (moltes més), i és que vam assistir, possiblement, a un dels millors concerts de Jazz qué hem pogut escoltar i veure a la nostra cova-cava. Ara mateix en recordo alguns més d'un nivell similar, o sigui Pere, que amb una programació com aquesta, el Jamboree, com a Club de Jazz que és, es referma dia a dia com el club referent dins l'àmbit peninsular. Un concert que serà inoblidable, per un munt de detalls, i no només musicals. D'estil i presència a l'escenari; de bones i educades maneres amb la màxima seriositat possible però mai ni excessiva ni distant, amb una bona comunicació amb el públic i sobretot una descàrrega d'energia rebuda des de l'escenari per una colla de grans músics, grans, però no vells, i sí belles les músiques que ens van regalar. Un concert digne d'estudi, i per això només calia veure els amics músics, els nostres mestres, de quina manera s'ho miraven, s'ho escoltaven i de quina manera en comentaven les glòries. Dia a dia i cada vegada més, entenc de quina manera ho deuen fruir ells, els músics, els coneixedors de la teoria i praxis musicals, quan escolten als seus mestres en concerts com el d'ahir, i també en d'altres de similar envergadura. Un intenta esbrinar què està passant i els altres ho esbrinen. Tot i això, els neòfits (comparats amb els músics) també gaudim escoltant les meravelles tot i sovint sense aprofundir-ne en els continguts. Un tal dia d'ahir, i un dia després, avui, l'aniversari del traspàs a l'infinit musical del més enllà del Jazz d'un dels qui més hauria gaudit amb un concert així, en Cifu. Ell, no només hauria gaudit de manera plena, sinó què a més a més, s'hauria abraçat amb tots ells, com a col·lega, com a admirador, com a partícip del missatge, com a missatger del Jazz. Un any després i un dia per recordar-lo, com cada dia alguns fem quasi de manera involuntària tot i escoltant-lo o repassant els seus "Jazz entre amigos". O sigui que sàpigues, que ja ho saps, ho sabies i ho sabràs, que mai t'oblidarem.
Doncs això, que va ser un dels darrers millors concerts que hem pogut escoltar a casa nostra, i parlo evidentment només per mi.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada