Doncs aquestes van ser les impressions del dia després...
Molt bon dia a tothom, avui i com sempre recordant i compartint les meves inquietuds musicals del dia anterior i així és com és la millor manera d'iniciar el dia, i si considereu que ara mateix estic escoltant el projecte dedicat al "Songs without words" que vaig enregistrar ahir a 23 Robadors dels Monographic Trio (Toni Saigi, Juan Pablo Balcazar i Gonzalo del Val) i que aviat podreu escoltar si ells ho creuen convenient, que espero que sí, doncs encara millor. Una feina la d'aquest trio, dedicada a l'actualització i rememoració de discos de pianistes havent-ho fet ja amb en Bill Evans i el que vindrà dedicat a Lenny Tristano. I quin goig que em fa veure l'evolució del Toni i de quina manera se'l reconeix podent-lo escoltar en multituds de projectes.
Del Juan Pablo i Gonzalo del Val poc podem dir que no sapigueu, només insistir en la seva gran mestria i bonhomia i de reafirmar-me tot dient que la generositat d'aquests músics, dels músics en general, és extraordinària. Un magnífic projecte que vam poder veure una bona colla entre els quals molts joves alumnes pianistes, baixistes i bateristes, escoltant, gaudint i aprenent amb una total i sagrada atenció.
Després havia d'anar a la cita ineludible de la presentació del primer treball de Melisa Bertossi Quintet a la Sala Fènix. Allà m'hi esperava trobar un espai ple de gent i ans al contrari, érem i hi vam ser no masses, en Joan Recolons, David Carreras i pocs més, la qual cosa ja comença a ser preocupant. Els pocs i quasi en família, vam poder gaudir escoltant el projecte de composicions pròpies de la saxofonista de Santa Fe, el qual va resultar estar farcit de dinàmica rítmica barrejada amb un parell de balades. Un projecte vibrant, que no et deixa impassible i amb unes cançons precioses, boniques i pel que vaig copsar escoltant els canvis interiors (de la A a la B, etc.) amb claredat harmònica i cap complexitat difícil d'assimilar, si se'm permet aquesta apreciació totalment subjectiva, és clar.
Els solos, no massa llargs i adequats a la durada de l'esdeveniment, van estar força ben estructurats i amb saviesa per no aburrir, tot i anar canviant l'ordre de fer-los, els solistes, d'un tema a un altre. Els acompanyants van brillar al mateix nivell que la líder i gran saxofonista participant també en un sol tema (composat per ell mateix) en Matías Muñoz. La resta, Mariano Camarasa, sobri; Olivier Jambois, elegant i modern; Rocha al contrabaix, sòlid; Joao Vieira, precís i discret (pobret, sense poder fer cap solo..he) i la líder, magnífica intèrpret amb un so força càlid i un fraseig i seguretat aclaparadors, a més a més d'una calidesa humana i simpatia extraordinàries. Doncs això..que un altre dia, omplim les sales.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada