Molt bon dia a tothom, bon dissabte tot i estar un pèl enteranyinat. Avui encara amb el plaer d'haver escoltat, vist i millor encara, saludat, al més històric en actiu del jazz peninsular a la vegada que entranyable persona, Pedro Iturralde. En un segon passe ple i en el primer a vessar (paraula de l'home del jazz, Pere Pons), Iturralde ens va oferir un petit mostrari del seu amplíssim repertori. Va recordar musicalment als mestres espanyols com Turina i va parlar d'ell, Granados, Falla, etc. Va alternar el saxo tenor amb el clarinet, i el soprano el va lluir en una sola i curta intervenció. Va tocar assegut motivat per la seva avançada edat, 84 crec, i sí que se'l veia cansat, sobretot en presentar, on la seva veu poc s'escoltava motivat també per la no sustentació del micro prop de la boca (aquí poc podia fer l'Àlex Monsoliu, que ja va fer lo adequat per què sonés tot molt bé) suposo jo que també per l'esgotament comentat. Tot i això, el seu llenguatge jazzístic està intacte i se'l va poder escoltar fins i tot en algun tema bopper a un tempo prou viu i improvisant amb prou energia.
Les seves anècdotes, explicades amb tendresa i humilitat, la dels grans mestres, i sense donar-les importància, ens situaven gràficament a Tànger, on va aprendre el francès i va començar a escoltar el Jazz i el "Quintet du Hot Club de France", història relacionada amb el darrer tema de la nit "Les fueilles mortes", "Autumn Leaves", de la qual ens va comentar que quasi ningú tocava la introducció i que ell ho faria, i que li hauria agradat fer-ho cantant, però no, ho va fer amb el clarinet. D'aquest, ens va recordar de quina manera se'l va deixar de banda a partir del Bebop i que ell mateix, deia, el va haver de deixar tancat a la funda durant una pila d'anys. Un instrument que va sonar tocat per ell amb la màxima calidesa i que ens va fer posar la pell de gallina. Entremig va fer una meddley amb trossos de Turina, Ellington (Sofisticated Lady), etc, tot i mostrant-nos el seu extens saber. Val a dir que va estar acompanyat d'una bona secció rítmica liderada pel pianista Mariano Díaz amb en Richie Ferrer al contrabaix i César de Frías a la bateria. Una secció rítmica a la mida del mestre, tot i donant-li el suport necessari i adequat alhora que també essent uns grans improvisadors. Una vetllada magnífica, una vetllada de bon Jazz i el què és més important, d'una gran humanitat. Si la música va sonar com ho va fer, la mar de bé, i ja he dit qui en va ser el responsable, dons aquesta vegada la simpatia a la barra la va protagonitzar na Marlen. Voilà.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada