Sovint em passa que em quedo sense paraules per poder comentar abastament algun concert o actuació. Tot i que és una situació temporal, afortunadament, d'entrada em preocupa pel fet de tenir cada menys recursos, coses de l'edat algú diria, per estirar del fil de l'enteniment i expressar de manera escrita les meves emocions post concert. A vegades passa pel fet que el propi esdeveniment em sobrepassa per diversos motius. Més o menys això és el que em passa ara mateix tot i escoltant el concert enregistrat a la Casa de Cultura de Valldoreix. En aquest indret s'hi fan cicles de Jazz des de fa alguns anys organitzats pels amics de Promúsica Club de Jazz Sant Cugat amb el Carlos Sampietro, David Carreras i Carles Escude.
N'he presenciat i presentat alguns, bastants, tot i que ara feia temps que no ho feia per qüestions diverses. Aquest divendres vaig tenir la oportunitat de ser-hi (amb la Juana Muñoz i el Joan Recolons) per gaudir en gran manera del projecte "Minimal Hits" de Carola Ortiz & Juan Pablo Balcazar amb un convidat de luxe, el Marco Mezquida. Un concert exquisit vist per uns aficionats els quals vam "flipar" literalment amb la proposta per valenta, agosarada, imaginativa, creativa, "lliure" en la seva exposició. Temes propis i alguns "covers" de Joni Mitchell, Radiohead, The Beatles, etc, van anar sorgint de l'escenari amb una gran "frescor", gràcies a la "gràcia i lliure desenvoltura" de na Carola Ortiz, la qual i conjuntament amb un altre iconoclasta anomenat Juan Pablo Balcazar formen aquest "Minimal Hits", el qual potser s'haurà de dir "The New Minimal Hits" per la incorporació d'un dels pianistes més eclèctics, en Marco Mezquida.
Carola, a més a més de cantar com els àngels, interpreta com una gran artista què és, toca el clarinet i diverses percussions usant també el seu cos com a caixa de ressonància i és l'ànima més visible del projecte, per comunicadora amb el públic. Un magnífic gust en escollir els temes i els arranjaments, que n'hi ha, és la clau de l'èxit de la proposta alhora que les seves grans interpretacions. Juan Pablo està immens tocant el contrabaix, amb un magnífic i profund so, en un concert "acústic" on el "SO" així en majúscules, i l'acústica, la música, brolla i se'ns fica dins el cervell impunement. I quina sort. Marco afegeix aquell plus que tots sabem quin és, un plus que fa que el projecte agafi una altra dimensió. No és només un altre instrument, és molt més que això, és també una nova identitat creativa i de gran volada. La comunicació entre els tres va ser també un altre factor per aconseguir que "allò tan gran" que passava, passés. No hi vagis si pretens escoltar quelcom com el "swing"...ves-hi si pretens gaudir escoltant i veient un gran espectacle íntim que t'acaronarà els sentits i quelcom més. Quan pugui i em deixin, el penjaré al blog del JCLV. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada