Dani Molina Quartet presenta ÀFRICA

Dani Molina Quartet, aprenent cada dia una mica més

Deixeble de Perico Sambeat, Dani Molina (saxo alt) es va traslladar des de la seva València natal a Barcelona per aprendre jazz i treballar com a músic clàssic, d'això fa uns deu anys en què Dani Molina no ha parat d'acumular coneixements i experiències com a músic.

Ajustant-nos al tema jazz, Dani va muntar el seu grup el 2003 amb Pere Arguimbau (guitarra), Joan Solà-Morales (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria). Des del primer moment han barrejat estàndards del jazz amb composicions pròpies de qualsevol dels membres del quartet.

Amb aquesta formació ha realitzat innombrables directes i ha participat en festivals com l'Internacional de Menorca, el Voramar Music Festival, el 15è Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella a Barcelona, a més de quedar finalistes en el Concurs de Jazz Sala Montjuïc.

Va ser precisament arran de la seva participació al Festival Internacional de Menorca, que se'ls va presentar l'ocasió de gravar el seu primer disc "Toc Toc" (2006) en directe a la Sala Sa Clau de Ciutadella (Menorca).

ÀFRICA, un 2n disc que reafirma una trajectòria

Quatre anys després DANI MOLINA QUARTET presenten el seu segon disc "Àfrica", Un àlbum on es demostra clarament la gran evolució d'aquest grup de jazz que dia a dia busca progressar, innovar i renovar, sempre amb respecte. Les seves melodies són intel·ligibles, amb bases energètiques i directes, amb autoritat, control i modernisme, i amb un so molt mediterrani amb un toc elèctric.

El fet de ser majoritàriament peces instrumentals suposa que el que percep l'oient pot no tenir res a veure amb el que originalment va inspirar el compositor. Així, "Recés" ens pot transportar a una història d'intriga desenvolupada al barri antic d'una populosa ciutat àrab, "La Serp" sona més cosmopolita, ens porta a una nit plujosa a Nova York o "Àfrica", amb un principi de free jazz que dóna pas a una lluita tribal d'instruments de metall en què el saxo i la trompeta lluiten per sobreviure.

El disc es tanca amb un bonus track sorprenent, una adaptació del clàssic de REM "Losing my religion" per al qual han comptat amb la veu de Maria Lorea. En el disc també han participat
David Pastor (trompeta) i Pau Domènech (clarinet baix).

De David Molina s'ha dit: "Dani té la virtut d'enfrontar als seus sols (de saxo) d'una manera molt contemporània, però on es deixa veure de reüll el gust per la tradició del hard boppost bop, amb atacs i cadències plenes de notes que es modulen a través de la intensitat o fragilitat dels seus frasejos, i aconseguint per tant, un efecte de notable autoritat, control i modernisme "(Andreu Fàbregas).

Nota: La totalitat del text ha esta extret del web de Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.

Jazz d'autor i contemporani al Jazz Club La Vicentina amb l'Albert Vila Quintet

Hola amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. De nou hem pogut gaudir d'un gran concert de Jazz a la Sala Xica. Aquesta vegada ens ha acompanyat un altre quintet de Jazz de gran nivell, l'Albert Vila Quintet, quintet format pel mateix Albert Vila a la guitarra, Santi de la Rubia al saxo tenor, Roger Mas al piano, Marko Lohikari al contrabaix i Marc Ayza a la bateria. El líder del grup i compositor de tots els temes, l'Albert Vila, és un dels millors guitarristes de l'escena jazzística de casa nostra, de l'estat espanyol i fins i tot d'Europa. De fet, tot just ha acabat una gira per Bèlgica amb un gran èxit de públic i de crítica. l'Albert ens va presentar el seu darrer treball "TACTILE", disc editat per Fresh Sound Records, a la seva secció New Talent, acompanyat de quatre músics de primera fila. Músics d'estils i maneres diferents, però encabits en un TOT, el resultat va ser d'una compactació completa, tot i les particularitats, i tot gràcies a les grans composicions de l'Albert. La Sala Xica es va anar omplint mica mica i tot just començar ja feia goig. Després de presentar els músics varen començar amb un tema del seu primer disc "FOREGROUND MUSIC", "Hundred Years of Solitude", (Centenars d'anys de Soledat), el darrer tema del primer disc, per continuar amb el primer tema del seu darrer treball, Talk. El centenar d'anys de soledat, és un tema suau, amb un toc melancòlic, però d'una gran tendresa. Tema ideal per començar, tema per introduir-nos en el mon sonor de l'Albert. El tema Talk, comença amb uns arpegis a la guitarra, essent aquests sons identificatius, el motiu principal del tema, on toquen tots els músics, per després començar l'Albert un solo nítid, tècnic com el que més, i de molta sensibilitat. El tema segueix però amb gran força rítmica, amb solos del Santi, Roger i d'un sempre incansable Marc, constantment creant sons, redobles, ritmes, i mai quedant com només un bateria acompanyant. El tercer tema va ser Blue del seu darrer disc. Tema aquest que comença amb una melodia interpretada a dues veus per saxo i guitarra, melodia dolça també i d'una gran bellesa, que recorda una mica a algun dels temes de Wayne Shorter. Passada la melodia, el tema que diuen els músics, és llavors quan cadascun dels músics varen fer la seva interpretació mitjançant els seus solos, i sempre seguint l'harmonia bàsica del tema. De nou l'Albert començà el seu solo, d'una tècnica i finor exquisides. Sempre però en Marc improvisant tocs, ritmes, redobles sense parar....és un bateria increïble per la seva concepció de l'instrument el qual esdevé sempre una  "veu" important en cadascun dels temes. Roger Mas va fer-nos el primer solo de la nit en aquest tema dolç, tristot però no gaire, tema Blue que ell va saber interpretar tant bé cercant notes lluny dels estereotips bàsics, de les escales estàndards, tocant les més precioses i modernes de les escales. Després....el tema ja per anar acabant fent les dues veus, saxo i guitarra, la melodia. El quart tema, també de TACTILE, va ser el Perception. Tema delicat també, però immiscit de interpretacions tècniques de qualitat i sensibilitat. Ja per acabar el primer set, varen tocar The Bean, tema aquest del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema que en els seus inicis te un tempo no gaire ràpid, però que a mida que els músics van entrant el van convertint a la seva manera, el van enriquint. De manera particular, el solo del Roger acompanyat del Marc, va ser excels, per la manera com el van realitzar. També el Santi ens va fer gaudir d'allò més en el seu solo...i el tema va acabar tal i com havia començat, millor diria jo, ja que els músics van aconseguir crear un clima extraordinari. Varen fer un descans d'uns 10 minuts i hi varen tornar amb un altre tema del seu TACTILE, el Leviatan. Tema que comença també de manera suau, però que ràpidament canvia i es converteix una mica més viu, però no gaire. La tònica rítmica del concert va ser més o menys aquesta; ritmes cadenciosos, allunyats del concepte "swing" i endinsats més en la modernitat, el jazz que fan ara els nostres músics. Entremig del tema, l'Albert es va quedar sol amb la guitarra, tornant a la intro, i tocant després amb el Santi, també d'una manera molt suau, seguint una melodia que mica a mica se'ns va anar enganxant al cap, una melodia preciosa. Posteriorment, amb aquesta mateixa melodia, el grup es va endinsar en una mena de clímax que va anar en crescendo, fins arribar al límit on llavors el ritme va canviar i.......meravellós. El segon tema del segon set va ser també del TACTILE, Transgènic. Tema una mica funky, amb el Marc marcant constantment ritme i sempre investigant amb timbales, caixa, bombo, etc.. Els solos es van anar encadenant entremig del tema principal, sempre present, per acabar a modo de crescendo també, un tema llarg que se'ns va fer curt. Varen continuar amb el tema Signes, també del mateix disc. Va començar l'Albert fent uns arpegis nítids per després afegir-se el Santi i ja tots dos iniciar la melodia, també suau i cadenciosa. Aviat va arribar el solo al contrabaix del Marko, fet entremig d'un silenci absolut per part dels qui hi érem. Semblava no creure-s'ho l'Albert, mentre mirava al públic en silenci i el Marko en el seu solo. Després s'hi va ficar l'Albert, so clar, tècnica depurada, música excelsa, i tothom muts i a la gàbia. Després s'hi va apuntar el Santi que ens va fer un solo preciós, i pel darrera l'Albert amb un persistent rif a base d'arpegis, mentre la resta de músics anaven acabant el tema, que va tenir un final llarg i un dels més preciosos escoltats mai.  El darrer tema "oficial" va ser el  Gym-Jam, segon tema del seu primer disc FOREGROUND MUSIC. Tema viu i envoltat d'una melodia que ràpidament vàrem identificar. l'Albert te aquesta gran habilitat, la de construir unes melodies gens complicades, melodies que passat poc temps et pots fer teves; això facilita molt la comprensió del tema, tot i que després, en els solos dels diferents músics, cadascun d'ells investigui segons la seva voluntat. Aplaudiments llargs pel tema i perquè nosaltres en volíem més i més, i més en vàrem tenir, i va ser el tema Bis de rigor. Varen acabar la nit amb el primer tema  del seu primer disc, el Berenklauw. Varen acabar aquest tema i va acabar una nit amb un gran sabor d'orella, una nit, màgica com totes les que hem pogut viure en aquesta Sala Xica que ja s'ha convertit en una petita Cava de Jazz. Esment especial al Santi de la Rubia, que amb el seu tenor va fer que la nit fos "negre" en el sentit musical. Els seus solos varen ser d'un gran nivell. Roger Mas, vell amic nostre ja, qui ens ha visitat tres vegades i que en aquesta ocasió ens va tornar a mostrar com n'és de gran pianista. Amb el nostre vell i bell piano ens va fer gaudir d'allò més. El va fer sonar com si fos nou deixant però que quedi bell. Marko Lohikari amb el seu contrabaix va mantenir un duel rítmic amb el Marc i melòdic amb la resta de companys, sempre amb una pulsió precisa i amb totes les notes a "lloc" en un mànec difícil de controlar. Ja per finalitzar fer esment a la manera com Marc Ayza va tocar la bateria. Una manera diferent pel que fa al concepte principal, que és el d'acompanyar amb ritmes a la resta de companys. Marc això ho supera creant sense parar en cadascun dels temes; mentre els companys fan melodia, ell investiga; mentre els companys fan solos, ell investiga....i així tota la nit. Increïble, per dir-ho en una sola paraula. Bé, això va ser tot, i així ho vàrem viure els qui hi vam anar, que cada vegada som més. Gràcies per venir a tots els assistents i convocar-vos pel proper concert que serà el dissabte 9 d'abril amb el Dani Molina Quartet. Miquel Tuset.

2 concerts per aquest dissabte pels voltants de Sant Vicenç dels Horts

Hola amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: avui us proposo dues sortides musicals, tot i que n'hi ha més, és clar. Avui comença el 1er Cicle Jazz Casal a Olesa i el “V Cicle de Jazz, Blues i Rodalies a Valldoreix. 

El cicle de Jazz al casal d'Olesa és una iniciativa endegada per un jove, molt jove, aficionat al Jazz, que a més a més toca els saxos alt i tenor a un nivell que ja m'agradaria a mi. Aquest jove emprenedor de només 16 anys, a més a més fa un programa de ràdio de Jazz a Ràdio Olesa cada dilluns, i  és l'Albert Carrique Escarrer. 

S'inicia aquest primer cicle de Jazz al casal d'Olesa amb l'actuació del Josep Soto Quintet amb Josep Soto, Xavier Figuerola, Enric Carreras, Cristian Grüner i Roger Blavia.

L'adreça del casal és el carrer Metge Carreras 69, i comença a les 22h i el preu són 8€ pels que no son socis i 6€ pels socis.

També us recomano anar a Valldoreix a veure el Dani Nel·lo presentant el seu projecte. 

El text que us poso tot seguit és el que han preparat els organitzadors del Club de Jazz de Sant Cugat.

EMD VALLDOREIX –  CLUB DE JAZZ SANT CUGAT

NAU DE LA CULTURA, C/ Sant Albert 5, VALLDOREIX

Dissabte dia 5 de febrer a les 22:00 hores   Preu: 3 euros

CONCERT DE JAZZ - ESPECTACLE MUSICAL

DANI NEL·LO - FACTORIA ESCENICA INTERNACIONAL

”MASSA SOROLL PER A SHEKASPEARE” 

Benvolguts simpatitzants, us anunciem que el proper dissabte 5 de febrer comença a Valldoreix a la Nau de la Cultura el “V Cicle de Jazz, Blues i Rodalies” organitzat per l'entitat municipal EMD Valldoreix i pel " Club de Jazz Sant Cugat ".

Els concerts tindran lloc el primer dissabte de cada mes a les 22:00 i l'últim concert d'aquest cicle serà el dissabte 2 de juliol.

El primer concert  que obre el cicle el proper dissabte dia 5 serà "Massa Soroll per a Shekaspeare", un espectacle musical acompanyat de textos de Shakespeare a carrec de Dani Nel • lo - Factoria Escènica Internacional i sota la direcció artística de Carme Portaceli

Cinc músics i una cantant a escena es deixen endur pels ritmes i melodies inspirades per textos de William Shakespeare. Yago i Aumerle conspiren en una taverna de Chinatown a San Francisco. Romeo i Antonio es consolen en la taula d´un club de jazz a Montparnasse mentre Venus versiona una cançó de Billie Holliday. Ofèlia castiga Mowbray a l´habitació d´un hotel al port de Marsella i tot plegat és "massa soroll per a Shakespeare".

Aquestes són algunes de les postals que sonen a ritme de jazz, blues i be bop. Una compilació de fragments de textos del gran dramaturg barrejats en un cocktail musical. Malediccions, promeses d´amor i de mort s´enreden enmig de saxos estripats i timbals eixordadors.

Intèrprets :

DANI NE·LO , Saxo tenor i baríton ; MYRIAM SWANSON , Veu; JORDI PRAT, Saxo alt: FRANCISCO SUAREZ, Piano ; IVAN KOVACEVIC, Contrabaix i ANTON JARA, bateria. Bé doncs res més, com sempre esperem la vostra presència per gaudir junts d'aquest cicle de jazz.

BLUE MONK : THELONIOUS MONK. OSLO ABRIL 1966

Els Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat.

Hola amigues i amics: us passo l'enllaç de la crònica que vaig fer del concert dels Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat. Podeu descarregar els àudios del concert de Terrassa des d'aquest mateix blog, a la descàrrega d'actuacions. Ens veiem. Miquel Tuset.

http://www.clubdejazzsantcugat.com/2011/01/cronica-del-concert-de-vistel-brothers.html

FESTA MAJOR a la SALA XICA

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Aquest any hem tingut un parell de concerts a la Sala Xica; concerts de diferents estils però tots dos a un gran nivell. El primer va ser el divendres 21 de gener, en el qual s’hi havia programat un concert de música mediterrània amb el grup Terra Blava i el segon, el dissabte 22 amb la Big Band de Begues. La música de Terra Blava va des de la música popular fins les havaneres passant per la música de taverna i d’altres estils mediterranis. El quintet de Terra Blava van fer una música de gran qualitat interpretativa, mantenint també una molt bona relació amb el públic, poc públic, que hi va assistir. La seva cantant Yasmina, professora de l’Escola de Música Sant Vicenç, va saber estar a l’alçada dels temes escollits, i va transmetre sensibilitat i musicalitat a cançons conegudes per tots. La resta de músics, guitarra clàssica, acordió (José Manuel Olaya), percussió i contrabaix (Paco Perera) van tocar a un gran nivell. Un concert de Festa Major hauria d’encoratjar a les sòcies i socis de l’entitat a anar-hi, a gaudir-lo, a participar-hi; sí que feia fred sí, però per això serveixen els abrics i gavardines, per tapar-nos i poder circular. Ànims, hem de sortir de casa i apagar el televisor que no hi fan gaire cosa, si exceptuem la Riera, el Polònia i el Crakòvia, i no gaire més, és clar.

Els qui varen decidir quedar-se el divendres van sortir el dissabte i això es va notar. La Sala Xica va fer goig i la Big Band de Begues es va veure molt ben acompanyada. Aquesta Big Band ens va impressionar jo crec que a tots els qui hi érem. Va sonar impactant, amb molta força musical, i una gran interpretació de totes les seccions, metalls, canyes i secció rítmica. Un gran director (quasi arribava al sostre pujat dalt la tarima) musicalment parlant va dirigir a 18 músics durant els dos passes del concert. Tothom en va quedar gratament satisfet i tot que hi ha va haver qui es pensava que eren aficionats, donat que se’ls veia joves d’una trentena d’anys, els sons que sortien de l’escenari no ens ho van semblar. Eren 18 professionals, professors d’instrument alguns, directors d’escoles de música d’altres, però tots ells, grans músics els quals toquen en diverses formacions en petit format de manera habitual. A destacar en alguns dels temes la sonoritat de la secció de canyes, els saxos, interpretant tots plegats trossos de solos melòdics a un gran nivell i amb un so magnífic. En definitiva un gran concert, d’aquells d’abans, els que feien la Meravella, la Selvatana, tot i que l’estil va ser ara més depurat, i les músiques més atrevides, totes elles encabides dins del món musical del Jazz. Miquel Tuset.

TUNING i MARINA TUSET a la Llibreria Martínez Pérez

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Ahir dijous vàrem poder assistir al concert revelació que van fer la Marina i el grup Tuning a la Llibreria Martínez Pérez. Aquesta llibreria fa diverses activitats des de fa un parell d'anys, entre les quals hi ha la música, en tota la seva diversitat, a més a més d'altres manifestacions artístiques com són les exposicions de qualsevol tipus d'art plàstica. Lloc per on hi han passat músics de la talla de l'Ignasi Terraza, Oriol Romaní, la Sant Andreu Jazz Band, Raynald Colom, Marcelo Mercadante, Gabriel Amargant, i un llarg etcètera. És doncs un espai dedicat a la cultura en general, i a les arts escèniques i plàstiques en particular. Bé, és una llibreria, o sigui que primer quan entres et trobes els llibres, i més endins, en un espai ampli i sobri, el lloc on s'hi fan aquestes manifestacions. Ahir, en aquest espai hi vàrem poder escoltar un grup de professionals els quals varen fer-li un gran coixí musical a la jove cantant, dimecres havia fet 16 anys, Marina Tuset. Feia goig aquell espai ple de quadres, làmpades amb unes formes artístiques magnífiques, i una bona decoració. La gent va començar a venir puntual, començaven a les 20h 30m, i les cadires que hi havia col·locat la organització es van omplir pràcticament totes, veient-se el local amb un magnífic aspecte. El Manel, propietari de la Libreria Martínez Pérez, i organitzador de l'esdeveniment va fer una petita presentació fent referència a la potència de veu de la cantant i que no li feia falta cap amplificació. Varen tocar una desena de temes, tots molt aplaudits per tots els qui hi érem. Estils, diversos,  bastant de blues, algun tema de Jazz i fins i tot una mica de pop-rock. S'ha de dir que, per fer la seva primera actuació "en serio", Marina va estar acompanyada per uns músics excel·lents;  tots ells formats i bregats en múltiples Jams però des de ja fa diversos anys, en les que es fan cada diumenge al JazzSí del Taller de Músics, la qual està dirigida pel mateix David Sam, pianista del grup Tuning, qui també dóna classes de piano a l'Escola de Música Sant Vicenç. El David ens va deixar bocabadats per la manera com toca el piano, que en aquest cas va ser una piano de mitja cua, vell, però que va sonar força bé. Va fer-nos uns solos magnífics, rítmics, molt rítmics a vegades i també va saber impregnar a la música que sortia del seu cap,  del seu cor, amb el sentiment i sensibilitat que calia. Excel·lent músic, persona i professor. Seguim amb el Roberto Olori, gran bateria i que en aquesta actuació va portar els elements mínims, ja que el local tampoc era per fer-hi grans espetecs. Va mantenir el ritme amb les escombretes, mantenint-se molt discret i acompanyant perfectament als seus companys. Roberto és un bateria bregat en mil batalles, de gran força  rítmica i amb una gran tècnica. Va fer algun redoble molt ben executat i va col·laborar a que l'actuació fos perfecte. Miki Santamaria, jove músic enamorat del seu baix elèctric, crec que en te uns quants, i que va mantenir una molt bona pulsació durant tot el concert fent també algun solo de gran factura. Ell, però, és un músic a qui li agrada molt tocar el baix de manera "funky", i haig de dir que ho fa de manera extraordinària. Marc Bahamonde, guitarrista, que amb la seva Gibson tipus "Lucille" del B.B. King, va tocar de manera excel·lent una sèrie de solos que va fer. Sempre però acompanyant a la resta de companys amb molta finor i de manera discreta. Finalment, la Marina, que tot just el dia anterior, dimecres, havia fet 16 anyets, va estar al capdavant dels seus companys, cantant, presentant-los i presentant algun dels temes. Prou responsabilitat per una jove de la seva edat, i que va saber portar amb total enteresa, tranquil·litat i seguretat. Va cantar de manera molt meritòria tots els temes que van interpretar, i va estar molt aplaudida per tothom dels presents. Ens va sorprendre a tots, als qui la seguim i molt més als qui la sentien per primera vegada, aquests, després del concert, no paraven de felicitar-la. Vam aplaudir tant, en finalitzar la seva actuació, que els vàrem obligar a sortir a fer el tema Bis, i que va resultar ser un gospel magnífic. David i Marina el varen començar, ells dos sols i per una bona estona, sense cap tipus d'acompanyament rítmic, ella fent uns canvis de registre, la qual cosa va fer durant tota la actuació, per després, afegir-se la resta de companys, canviar el ritme, convertint-se en un Gospel desenfrenat, a l'estil dels que es feien a les esglésies evangelistes de Nord Amèrica. Marina ens va demostrar diverses coses; que pot cantar de manera execel·ent diferents estils, que te una gran sensibilitat, una gran potència de veu, que controla els nivells de volum, que te un registre molt ampli en la seva veu, una gran personalitat en escena i la simpatia adequada per agradar a qui l'escolta. En definitiva, agrair als músics que la van acompanyar la seva professionalitat, la qual cosa va permetre a una jove cantant debutant, realitzar el seu primer concert a un gran nivell. Escolteu vosaltres mateixos, a veure què us sembla. Miquel Tuset.

FESTA MAJOR de SANT VICENÇ DELS HORTS a LA VICENTINA

Recordar-vos que per aquesta Festa Major de Sant Vicenç dels Horts, tindrem, el dissabte, a la Sala Xica, JAZZ  amb la increïble Big Band de Begues. Ens veiem el dissabte. Miquel Tuset.

GABRIEL AMARGANT DE NOU A LA LLIBRERIA "EL SIGLO"

Hola amigues i amics del Jazz. El dissabte teníem una jornada completa, a les 20h el derbi Espanyol Barça i després del futbol, Jazz amb el quintet del Gabriel Amargant. Això és el que s'havia preparat perquè la gent, a més de gaudir amb el futbol, després ho fes amb un bon concert de Jazz. S'ha de dir que la gent va respondre de manera adequada i la sala El Siglo es va veure amb una bona entrada. Acabat el futbol, el quintet va fer unes proves de so i abans de començar,  la Rosa va fer la seva presentació, aquesta vegada una mica més llarga tot recordant-me els meus "rotllos" de manera afectuosa, gràcies Rosa. El quintet estava format per Gabriel Amargant / saxo tenor i alt, Carlos Martín / trombó, Txema Riera / piano, Ray Ferrer / contrabaix, Ramón Angel Rey / bateria. El Gabriel es va encarregar de presentar la nit, una nit que estaria dedicada als Jazz Messengers, de l'Art Blakey. Van començar amb un tema del Bob Timmons i ja vam veure que la nit aniria de molt bon Jazz, amb molt de Hard Bop. El Biel, ha passat una temporada a New York i ha vingut renovat, amb noves idees, més tècnica i precisió i molta més música. Aquest jove músic, que el divendres va fer 24 anyets, te un present immillorable i un futur encara millor. Els seus solos són encara més tècnics, precisos i musicals. Es passeja per tot l'instrument a una rapidesa increïble; els seus dits es belluguen d'una manera controlada anant on ell vol que vagin, cosa no gens fàcil i si a més fa sonar el seus saxos de la manera que varem poder escoltar. Et quedes frapat mirant-lo al mateix temps que l'escoltes, i et preguntes això que sona d'on collons surt? doncs del seu instrument mitjançant els seus dits i la seva embocadura. Van fer diferents temes, tots dels Jazz Messengers, en les diferents èpoques en les quals moltes de les grans figures del Jazz hi van tocar de joves.  Balades i temes Hard Bop, balada com Lament, que va fer el Carlos Martin, o I can't get started que va fer el Gabriel, i d'altres temes increïbles, no tots però eren massa coneguts. El Biel va saber escollir uns temes dels Messengers que no són els més coneguts, aquells que els coneix tothom, i així nosaltres els varem poder escoltar i valorar de manera molt positiva. Varem fer un descanset i després hi van tornar, tot i que abans hi havia una sorpresa que li havíem preparat, i que va resultar ser un pastís amb unes espelmetes d'un 2 i un 4. El Biel, que no s'ho esperava va quedar molt sorprès i visiblement emocionat, ens va donar les gràcies a tots plegats tot dient que sempre que ha vingut al Siglo s'ha sentit molt ben tractat i estimat, cosa que va agrair de nou, i ara sí, s'hi van tornar a posar. La segona part va seguir la tònica  de la primera, amb més temes dels Messenjers, i més qualitat, més solos de tots els músics i sempre una molt bona secció rítmica al darrera dels "pitus" fent una molt bona feina durant tot el concert. Sempre hem de dir-ho ja que són totalment imprescindibles. Un Ramon Angel fent anar aquesta màquina amb molta precisió i claredat d'idees, sense fer massa soroll, amb uns redobles molt suaus, cosa d'agrair per la majoria de pianistes. El Ray  mantenint-se sempre amb una molt bona pulsió, fent uns molt bons solos i ajudant a fer córrer la màquina, sempre amatent als canvis rítmics i melòdics.  El Txema va tocar el piano de la manera que ell ho sap fer, tot i haver algun petit problema de tipus tècnic. Se'n va sortir airosament, i l'hem de felicitar per això. Saber controlar els inconvenients és cosa de sabis, i ell ho va saber ser.El dissabte teníem com a primícia la incorporació del gran trombonista Carlos Martin, mestre en l'art de remenar la barra amunt i avall, difícil art aquest el de tocar el trombó de vares. Va fer-nos uns solos ràpids i melòdicament increïbles, per això se'l considera un dels grans en aquest instrument, i així ens ho va demostrar. El segon set va continuar i va arribar ja al final, oh quina pena. En el tema Bis el Biel ens va demanar que quin tema volíem; el Ricard n'hi va demanar un que semblava que no tots el coneixien, jo els hi vaig demanar el Doxy i sembla que va passar el mateix, i finalment varen decidir fer-ne un ells i que va ser un Cherokee tocat a la manera del gran Clifford Brown, tan pel que fa a la velocitat d'execució com en la seva finalització. Després dels aplaudiments de tots nosaltres la Rosa va pujar i després de dir-los que havien estat magnífics, ens va arrencar uns altres aplaudiments, ara sí, ja els darrers. Finalment va presentar el proper concert i que serà ja l'any vinent, el 22 de gener i on podrem escoltar un quintet de Jazz Modern, liderat per dos germans cubans, el Maikel  i el Jorge, els Vistel Brothers. Aquest quintet vindran per primera vegada a Catalunya, i el primer concert el faran el divendres 21 de gener a la Nova Jazz Cava de Terrassa, mentre que l'altre concert es farà aquí a la llibreria "El Siglo". Deixeu-me que us digui que aquest quintet vindrà a Catalunya de la mà del Jazz Club la Vicentina, que és qui ha organitzat ambdós concerts. Doncs res més, que tingueu molt bon Nadal i un millor 2011. Miquel Tuset.

LA VIZZENTINA BIG BAND: ESTRENA AL TEATRE DE L'ENTITAT

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: Aquest darrer diumenge varem assistir a l'estrena de la que ja podem dir "nostra" Big Band. És nostra o no ho és, això tan se val, el que sí és, que aquesta ViZZentina Big Band ha assajat durant llargs mesos a la sala del teatre de l'entitat, que el nom que ells mateixos li han posat fa referència a l'entitat i que per tant, tots els qui hi som socis, i sòcies, ens hi sentim un xic identificats. El diumenge la gent no va fallar i la sala es va veure força plena. En època de crisi, convé que entre tots plegats ajudem, quan puguem, a fer anar aquest carro que es diu la Vicentina. La sala plena i la música que va sorgir de l'escenari ens va fer aplaudir cada cop més. Si els primers aplaudiment eren una mica freds, tot i que tothom aplaudia, a mica mica anaven sent més i més llargs. També hi havia qui s'aixecava de la butaca i aplaudia dempeus, fent veure als demés que no ho feien, que....nois...que no ho veieu que són molt bons? Varen tocar temes estàndards de Jazz amb molt solvència, fent algun solo de tan en tan també ben executat. La idiosincràsia d'aquesta Big Band fa que els temes es toquin segons uns cànons i que els solos no siguin massa llargs, la qual cosa fa, de vegades, avorrir al personal oïdor. El Ramon, que n'és el director executiu així m'ho havia expressat un parell de vegades. El so va ser impactant, com sol passar amb totes les Big Bands, però a més a més va ser un so rítmicament clavat, sempre entrant tots els músics a temps, i tot això gràcies a que al capdavant hi va haver un jove director d'orquestra, Dimitri,  el qual va saber donar-los-hi l'empenta adequada i necessària. Després de fer un petit descans per anar a fer un got a la Cuina d'en Toni o xerrar i estirar les cames, hi van tornar, ja amb el convenciment el públic s'hi posaria molt ben predisposat. Van tocar temes de música molt coneguts per a tots i així varen continuar fins que es va acabar l'acte. S'ha de dir que hi havia representació municipal, la qual cosa dóna encara més importància a l'esdeveniment. Més temes i més aplaudiments, més "bravos" i així fins el final. La nit encara no s'acabava ja que en el programa s'havia explicat que en finalitzar es  faria un "Jam Session" amb músics de la orquestra o d'algú que volgués pujar a tocar. Aquí és quan entro jo, ja que una Jam Session és això mateix, que tothom qui vulgui i pugui fer sonar un instrument, pot pujar a tocar amb els altres músics, i així ho vaig fer jo mateix, però també una jove dona amb una flauta, i els músics de la Big Band, els quals, en algun cas varen canviar d'instrument, deixant la trompeta i anant a tocar el piano. Un altre pianista també va pujar a acompanyar-nos en el "Blue Bossa", tema estàndard que sempre sona a les Jam. Al cap d'una bona estona, amb el públic que si havia quedat i que fins i tot va aplaudir, ho varem deixar córrer, prou contents tots per tal i com havia anat la tarda-nit en l'estrena oficial de la "ViZZentina Big Band". Us poso ara la llista de músics de la Big Band i la llista dels temes que varen tocar. 

Director: Dimitri Dolganov
Director adjunt: Òscar Salvador
Band Leader: Ramon Folgado.


1er saxo alt: Francesc Elies
2n saxo alt i clarinet: Ramon Folgado
1er saxo tenor: Eugeni Pino
2n saxo tenor: Joaquim Colomé
saxo baríton: Antoni Falgar.


trompetes per ordre del 1er a 4rt
Jesús del Rio, Jordi Sanjuán, Felipe Martinez i Jesús Costalago


trombons per ordre del 1er a 4rt
Todor Madzharoz, Ignaasi Ferrer, Francesc Fontdevila i Francesc Sirvent


piano: Marc Martínez
guitarra: Víctor Martínez
contrabaix: Jaume Ferrés París
bateria: Frederic Pereira

El programa que varen fer va ser a la primera part:
On Broadway, A nightingale sang in berkley square, Caravan All I ask, Brazil,
Georgia on my mind, All of me i Blue moon.
I a la segona part va ser:
Amapola, Misty, Perfidia, Summertime, Moon River, Les feuilles mortes,
Katie i Hay Burner.

Els temes que es varen tocar a la Jam van ser:

I nigth in Tunissia, Tenor Madnes, The Chicken, Cantaloupe Island, Blue Bossa i potser algun més.

Miquel Tuset.

NIT GENIAL DE JAZZ AMB GENI BARRY TRIO & FRIENDS

Hola amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: aquest divendres varem assistir a un dels concerts més entranyables que hem fet mai. Un concert de Jazz en directe no només és escoltar i sentir la música, gaudir-la, emocionar-te amb aquesta sinó que hi ha quelcom més. És el que sempre diem; no és el mateix veure una pel·lícula que anar al teatre; no és el mateix escoltar un disc a casa teva que anar a escoltar un concert de música, la que sigui, en directe. El directe te això i que és el contacte entre músics i públic, cosa que no passa amb els enllaunats. Si a més a més, qui tens al davant és un home  comunicador com el qui més, entranyable, gran persona, gran músic, un dels millors vibrafonistes i un gran "mestre", i la única persona capaç de trencar el gel entre públic i músics de la manera més natural, doncs llavors convindràs amb mi que la sintonia entre músics i públic és completa. Geni Barry fa sempre el mateix en els concerts, explicar les coses que farà, explicar alguna experiència viscuda, en definitiva ensenyar Jazz a tothom. Així va anar aquest divendres, però hi van passar  moltes més coses. Geni Barry Trio van ser un quartet. Geni va venir acompanyat d'un jove bateria anomenat Carles Goberna, alumne del gran Aldo Caviglia, (qui havia tocat amb el Tete Montoliu Trio). En Carles Goberna va fer el que havia de fer, acompanyar a tres grans músics, i ho va fer a la perfecció, sempre discret. Garry Fimister, contrabaixista escocès, va mantenir sempre una pulsió rítmica perfecte. Va fer uns solos de gran factura i va fer possible que la secció rítmica anés com un rellotge. José Alberto Medina va "estrenar" el benvolgut piano, que després d'un any de vendre números, vam aconseguir comprar-lo (en primera instància semblava que l'havíem cagat), transportar-lo, ajustar-lo i afinar-lo. Gran èxit doncs el que hem aconseguit amb l'adquisició d'aquest piano, que en paraules de José Alberto Medina, "m'agraden aquests pianos que sonen a vell", ja que afinat, ho estava del tot. Ara el que farem serà anar-lo arreglant poc a poc. Un dia li canviarem els bordons, l'altre arreglarem el que s'hagi d'arreglar, una altre alinear totes les tecles, etc...José Alberto Medina, pianista canari establert a casa nostra des de fa 10 anys, parlant català molt correctament, ens va deixar meravellats de la manera com va tocar el piano. Un home d'una trentena d'anys, jove pel seu gran nivell demostrat tan al piano com tocant la melòdica. La melòdica és una mena d'harmònica que toques bufant però que incorpora un petit teclat de dues octaves, i s'usa per fer solos i tocar melodies. Ell ho va fer d'una manera impressionant. Em comentava després que a casa seva també te un saxo alt, i que el toca molt sovint. Gran músic i una persona molt  afectuosa tal i com varem poder copsar posteriorment. Geni Barry.....molt difícil poder expressar en uns poques ratlles el que hom podria dir o escriure d'aquesta figura del Jazz actual, de casa nostra i de més enllà les contrades. Un músic que va viure llargues estones de música en companyia del millor músic de Jazz que, de moment, hi ha hagut a casa nostra, de Tete Montoliu. Va aprendre el que li va ensenyar, van tocar junts, van viatjar junts amb el seu mestre del Vibràfon, en Bobby Hutcherson. Ell diu que toca el vibràfon a la manera del Bobby, i que pocs ho fan així. Hi ha diverses escoles, la del Gary Burton és una altra manera de fer-lo sonar. Ell, el Geni és de l'escola de Bobby Hutcherson, l'escola més Bop. Van començar els quatre músics tocant diversos estàndards incloent-hi un tema preciós d'Henry Mancini. Una primera part que s'ens va fer molt curta!! Solos diversos dels tres grans músics i sobretot una gran connexió entre ells; a destacar però la que van tenir el Geni i el José Alberto. Quan el Geni feia la seva improvisació, i n'obtenia una estructura rítmica insòlita, José Alberto la copsava immediatament i senties com anaven tots dos a la vegada, un fent el seu solo i l'altre acompanyant-lo rítmicament. Increïble el que varem poder veure i escoltar. Sense fer cap descans (la primera vegada que ens passa) Geni va voler començar la Jam Sesion. Havia convidat a un  alumne seu molt jove, jovenet jo diria, de només 15 anys, noi molt alt i seriós, anomenat Roc Fargas a qui va fer pujar a fer el primer tema. Van començar amb el Blue Bossa ells cinc, mentre que els "pitus" (saxos i trompetes) ens anàvem apropant a l'escenari. Després de demostrar les seves habilitats al vibràfon en la melodia, va encetar la seva improvisació. Ho va fer perfecte; es va passejar pels acords d'una manera correcta i ens va impressionar d'allò més. Després dels aplaudiments, ens hi vam anar incorporant la resta, fent esment però en la gran interpretació al saxo soprano que fa ver el meu mestre i amic Toni "Pato", gran músic i amic també del Geni. El soprano és dins dels saxofons el que te el so més particular. Te un so molt càlid, ideal per tocar balades i també per estripar com ho feia en Coltrane, és clar. Però amb temes com Blue Bossa, How insensitive, és particularment preciós. Va fer uns solos de gran factura interpretativa, de gran dificultat i sobretot amb molta sensibilitat. El Toni ens va acompanyar una molt bona estona havent de marxar quan el seu fillet Víctor ja no podia més d'adormit com s'estava a la cadira. Gràcies Toni per venir i acompanyar-nos en aquest nit tan genial. El Quim Castanyer i jo mateix, trompetes diverses i saxo alt respectivament, alumnes com som del Geni, hem tocat junts unes quantes vegades, sempre amb el Geni, i en diversos llocs. On va ha tocar el Geni, i si ell creu que hi podem anar, ens convida i així ha estat que hem pogut tocar al seu costat en llocs com el Luz de Gas, El Bel-luna, a la botiga que te la Victòria (companya del Geni) al barri de Gràcia, durant  el Festival de Jam Sessions que varem fer aquest estiu a la Sala Xica i en la Jam d'aquest divendres. El Quim l'ha acompanyat en d'altres llocs també. O sigui que, mica a mica les coses comencen a sonar cada vegada millor, i haig de dir que aquest divendres, ens va sortir bastant bé. Jo resumiria el concepte de la Jam Session com el lloc on poden tocar músics aficionats amb els professionals i aconseguir que la gent no "foti el camp". Que jo recordi no va marxar ningú d'ençà que vam començar a tocar nosaltres. Després d'una estona de "pitus" i amb un darrer tema suau, el How Insensitive, varem convidar a cantar a la Marina. Sense haver-so preparat gaire, ja que havia tingut una audició a l'Escola de Música Sant Vicenç la mateixa tarda, va sortir a cantar. El grup es va diluir i va quedar només el José Alberto Medina. La Marina li va comentar el tema que volia fer i que va resultar ser el Angel Eyes. Varen començar el tema...silenci absolut a la Sala Xica i tothom "frapat". Un Angel Eyes lent, molt lent, amb temps per gaudir de cada nota de cada so, gaudint de la veu, gaudint del piano. Un tema que ens va deixar veure el gran nivell del José Alberto, nivell que ja li havíem vist però que encara ens va impressionar més. Gran compenetració entre ambdós, l'un professional i l`altra estudiant de cant i piano. A la Marina ja l'hem escoltat d'altres vegades, ja que quan fem una Jam Session, lloc on hi pot venir tothom qui vulgui a cantar o a tocar, ella sempre s'hi apunta. El divendres però ens va deixar emocionats, tal va ser la manera com va cantar el tema, afegint-li el punt dramàtic adequat. Grans aplaudiments per després continuar amb el My Funny Valentine. Tema estàndard, balada també i gran interpretació d'ambdós músics. Abans hem parlat de la manera de ser afectuosa del José Alberto i va ser així per la manera com aquest va acaronar a la Marina, amb els seus aplaudiments vers ella i també per la seva emoció expressada visiblement a la seva cara durant i després de la interpretació. Gràcies a tots, ens vam emocionar d'una altra manera. Encara haig de dir que, el Xavier Lumbiarres va pujar també a l'escenari a tocar la bateria en un parell de temes que vam fer. El Xavier ha tocat en algunes Jams que hem fet i ell sempre s'hi ha apuntat i va col·laborar a que aquesta sortís rodona, que és com va sortir. El Roc Fargas al vibràfon va tocar el So What, de Miles, tema de Jazz Modal i que el noi va tocar d'una manera excel·lent. El que varem veure en aquest tema realment va ser increïble, al menys jo no ho havia vist mai. Mestre i alumne tocant el mateix vibràfon, mentre el Geni li anava dient, "ara ve el pont", "ara tornem al Tema", "...canvi...molt bé molt bé Roc". Va ser increïble, va ser una demostració d'amor per la música, per la pedagogia del Jazz, una demostració de com és el personatge, de la gran talla humana del gran Geni Barrera. Va ser una nit GENIAL. Creieu que m'he deixat alguna cosa, alguna observació? Que tingueu un bon Nadal i molt bona entrada d'any, a veure si aquest 2011 s'ens arregla una mica. Una abraçada a totes i a tots i fins el 15 de gener que tindrem de nou a Susana Sheiman, Ignasi  Terraza i Manel Álvarez. Miquel Tuset.

PROPER CONCERT - JAM SESSION A CÀRREC DE GENI BARRY TRIO

Benvolgudes i benvolguts aficionats al Jazz i seguidors del Jazz Club la Vicentina: Us recordo que aquest divendres hi tornem amb el Jazz a la Sala Xica. Tindrem un concert de gran nivell, ja que els tres músics que ens acompanyaran són tots tres uns vertaders "cracks", a destacar el líder del grup considerat un dels millors vibrafonistes europeus. Primer començarà el trio fent un primer set, per després del descans, encetar una Jam Session amb els músics que hi hagi a la sala, i que es preveu que sigui prou nombrosa.

Geni Barry, nascut a Barcelona, es va familiaritzar amb el Jazz de molt jove. Rodejat de Jazzmen’s i professors particulars, va aprendre diferents maneres d’harmonitzar i també el llenguatge Jazzístc, tot i que la seva educació és en gran part autodidacta. Els mestres més influents que va tenir  i amb els quals va poder compartir escenaris, sessions privades i gran amistat, van ser Tete Montoliu i Bobby  Hutcherson, no obstant això, ell sempre diu que constantment està aprenent  dels músics que l’acompanyen donada la seva gran válua musical i personal. Geni Barry ha tocat amb la majoria dels músics de l'escena actual com són els pianistes Alain Guiu, Albert Bover, Sergi Sirvent, Joan Díaz, el mateix J.Alberto Medina i tants d'altres. Amb contrabaixistes com l'Horacio Fumero, Jordi Gaspar, Curro Galvez, Pere Loewe, etc. Amb bateries com Pau Bombardó, Aldo Caviglia, etc..Va ser el director d'una gran Jam Session que es va fer a la Nova Jazz Cava de Terrassa, en motiu de la celebració del 50é aniversari de la mateixa, on hi van participar Xavi Figuerola, Guim Garcia Balash, Xavi Ortiz, Adrià Font, i un llarg etc..Ha escrit un tractat de terminologia tècnica anomenat “MANUAL PRÀCTICO DE JAZZ” de l’editorial Mitre i també escriu articles de tècnica i opinió a la “Revista de Jazz”, “Guitarra Actual” i la ja desapareguda “Megadrums”. El vibràfon de concert que toca, se’l va construir ell mateix, donada la seva gran professionalitat en el món de la Robòtica i de l’Electrònica. Ha editat diversos discos per FreshSoundRecords i darrerament n’ha fet un amb el Daniel Cross per l’editorial RosAzul.

http://www.genibarry.com/

http://www.freshsoundrecords.com/search.php?artist_string=Geni+Barry&method=by_artist&action=search&artist_id=

José Alberto Medina, nascut a Las Palmas de Gran Canaria: músic i compositor que actualment viu a  Barcelona. La seva música es pot definir com a elegant i plena d’energia. Dirigeix i composa els temes del J-A-M TRIO. Ha estudiat en llocs tan diversos com: l’escola YAMAHA, el Conservatori de Las Palmas de G.C. el Taller de Músics de Barcelona, a l’ESMUC. Ha fet master classes amb Joe Lovano, Steve Coleman, Dave Liebman, Eric Marienthal, Kevin Mahogany, George Colligan, Sheila Jordan, Chano Dominguez, Sambeat Perico, Javier Colina, Herwing Conrad, Dick Oatts, etc. Ha rebut classes de piano, harmonia i arrengaments per part de: Bruce Barth, Dave Kikoski, Aruan Ortiz, Albert Bover, Alvaro Is, Aaron Goldberg, Guillermo Klein, Kenny Werner, etc. .La seva experiència com a docent.....professor de piano i harmonia al Taller de Músics, Director d’Àrea de Música Moderna de Girona. Ha col·laborat amb músics com Sheila Jordan, Jerry Gonzalez, Larry Price, Dick Oatts, Big Band de Canarias, Dayna Stephens, Anton Jarl, Javier Vercher, Jorge Pardo, Ginesa Ortega ...La discografia d’aquest músic és: COLLAGE (Let us play '2002) "Satchmo" - PEÑAS OSCAR GROUP (Astronautus'2004 and The Return of Astronautus .. 2006) "Fresh Sounds" - RAMON DIAZ GROUP (Diàleg 'UMBLOKING 2005 and 2008) "Fresh Sound" - ALBERTO MEDINA JOSE J · A · M TRIO: - FIRST PORTRAIT 2004 (Fresh Sound New Talent) - 2007 IN MY MIND (New Talent Fresh Sound) - "3" 2009 (Marble Records) José Alberto Medina va enregistrar el seu darrer àlbum a New York, on hi va viure els darrers nou mesos.

http://www.myspace.com/josealbertomedina

http://www.josealbertomedina.com/

http://www.freshsoundrecords.com/search.php?artist_string=Jos%C3%A9+Alberto+Medina+J.A.M.+Trio&method=by_artist&action=search&artist_id=

 

Garry Fimister, contrabaixista anglosaxó que actualment viu a Barcelona. Participa regularment com a contrabaixista en diverses formacions entre les quals podem destacar les següents: El quartet Fredrik Carlquist - saxo tenor, Dave Mitchell - guitarra, Garry Fimister - contrabaix i Roberto Faenzi bateria, i en formació de trio sense el Roberto. Amb el trio de Pablo López: Guitarra. Bruce Arkin: Saxo Tenor. Garry Fimister: Contrabaix. Amb el trio de Jay Wallis veu, flugelhorn i trompeta, Dave Mitchell guitarra i Gary Fimister contrabaix. Ha enregistrat un CD per a Blau Records amb el quartet Fredrik Carlquist - saxo tenor, Dave Mitchell - guitarra, Garry Fimister – contrabaix i Joe Smith, bateria.

http://www.blaurecords.com/br-web/fredrik.html