Petites Cròniques del Jazz i Jazz-Funk

Ahir, divendres 22 de desmbre al Cafè Marula, o Marula Cafè que va dir la Belen, vam poder gaudir d'una alenada d'aire fresc i català. Hi vaig anar amb el Carlos Sampietro Pardina, del Club de Jazz Sant Cugat i vam anar a veure i escoltar als Fam de Funk, al capdavant dels quals i amb la màxima il·lusió possible hi ha en Lluís Pasqual des de ja fa una colla d'anys. Ahir hi havia una alegria sobrevolant per la sala que tenia un nom, Jubilació. El Cafè és una lloc que darrerament s'ha transformat en un àmbit on s'hi pot escoltar Jazz, Jam Sessions amb el Vicenç Solsona Belmonte en format trio, i el concert d'ahir, un concert de Jazz Funk. De fet, la majoria o tots els músics que hi havia dalt l'escenari són músics que els podem veure en diverses formacions Jazzístiques. 

http://youtu.be/iu8Qs1mYwl0

Foto de la Banda no en el Cafè Marula

Comencem doncs pel mateix Lluis Pasqual, trombonista que havia format part de la BJO allà en els seus inicis. Matias Miguez Mastrarrigo, baixista que participa de diverses mogudes i que el podem veure molt sovint a les WTF de l'Aurelio Santos els dilluns al Jamboree. La Gloria Torres, saxofonista que de la mateixa manera es belluga per aquest món. L'Albert Cruz, substitut temporal de l'amic Guillermo Calliero, (bon voyage Guillermo) viu també en aquest món. A ell i a la Gloria se'ls va poder escoltar en magnífics i diversos solos i haig de dir que amb un "so" fantàstic de cadascun dels seus instruments. En Toni Solà, saxofonista i gran amic, veïns que som l'un de l'altre del Baix, amb el seu característic so Texà, quan vol estripat, va fer tot una colla de solos d'aquells als quals ja ens te acostumats i dels quals vam gaudir d'allò més. Eugeni Gil a la guitarra ens va demostrar que l'experiència va acompanyada de la qualitat. Ell, músic de diversos estils, i de diversos sons. Joan Carles Capdevila, compositor i arranjador dels temes de la Banda, amb un llarg historial docent al darrera i experiència televisiva, va acompanyar a la cantant en alguns temes. Ell, bàsicament teclista, va acompanyar perfectament a la resta de companys fent també algun solo. El bateria original de la Banda és en Daniel Levy, però ahir no em va semblar que hi fos ell. De totes maneres, qui va ser-hi ho va fer força bé. Ja finalment comentar que la primera imatge d'una banda amb veu és la pròpia veu, la veu de la Belen Alonso. Una noia lleidatana que canta la mar de bé i que te la simpatia com a primera presentació. Ahir la vam veure bellugant una crossa i incitant al personal a ballar, a cantar, en definitiva a participar. Com ha de ser la Belen ballant i cantant dalt l'escenari.....una mena de Tsunami amable però amb la mateixa energia d'aquest. En definitiva un projecte divertit, alegre amb una molt bona orquestració i músiques originals, la majoria, i a més a més cantats en Català Occidental. Què més es pot demanar per recolzar aquest país? No hi va faltar el tema dedicat al moviment 15-M, el moviment i tema dels indignats, demostrant també el seu vessant polític i de compromís. El Cafè Marula es va veure ple d'amics i aficionats que vam anar-hi per acompanyar a la Banda i en particular a Lluís Pasqual en la nova etapa vital.

Nicolás i Fred

El dijous però, vaig tenir el plaer d'anar convidat a la 2ª festa de Urbaanjazz convidat pels organitzadors, la Patricia Irigoin i en Nicolas Point. Una festa al Cafè Royale Live al capdavant del qual hi ha un altre incombustible, en Fred. Lloc carismàtic, que s'ha dedicat a extraure el millor de les músiques avantguardistes relacionades amb el Jazz. Lloc per on hi passa de manera habitual Marc Ayza amb la seva formació; Raynald Colom amb la seva i d'altres músics experimentals i no. 

Afro Blue

A la festa hi va haver els Afro-Blue Latinjazz, amb la seva particular moguda i simpatia, acompanyada de la gran qualitat dels seus músics, del magnífic Guim Garcia-Balasch, del sobri i solvent Xavier Figuerola Monzonís, del sempre comunicatiu i excel·lent músic Xavier Algans, del sempre concentrat Ricard Grau i del gran baixista Pepo Domènech. 

Patricia Irigoin i Marc Armengol

Una formació estable i super conjuntada que ens va fer gaudir escoltant tots i ballant alguns els temes més emblemàtics de la Banda. El que hagi de dir dels Afro Blue és prou conegut de tots vosaltres, del seu magnífic i divertit Latin Jazz, ara bé, potser el que no sabeu és que presenten el seu darrer disc a l'ABI de Montcada, carrer Colom nº 4 o 5, prop de l'estació de la Renfe, esdeveniment organitzat pels amics Miquel Angel, i Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, a més a més d'una colla més d'aficionats. Això serà el dia de Nadal 25 de desembre a les 22h. Mentre tot això passava, els organitzadors van fer de perfectes amfitrions rebent al personal i parlant amb tothom amb la seva particular gràcia i simpatia. Va aparèixer el Jose Alberto Medina amb la seva parella i vam fer-la petar una estona mentre hi havia el canvi d'instruments. 

Raynald Colom

Després dels Afro Blue va agafar el micro l'amic Nicolas per presentar la formació liderada pel Raynald Colom  i en particular el nou disc d'aquest. Una formació co-liderada podríem dir també pel Marc Ayza, i amb el Mark Aanderud i en Martin Leiton. La música va canviar, no però la qualitat interpretativa que va ser la mateixa. Raynald va presentar el seu nou disc anomenat "Rise" del qual només vaig poder escoltar un parell de temes. Un disc que haurem d'adquirir i escoltar amb cura i deteniment. Raynald ha esdevingut l'estendard de la investigació musical, de la fusió amb el flamenc i de l'avantguarda del Jazz a casa nostre. 

Raynald, Guim i Martin

La seva tècnica no fa més que millorar i evolucionar de la mateixa manera que ho fa ell com a persona, que "creix" com a persona. Doncs res, que l'haurem de comprar. Vaig haver de marxar a buscar a la filla que cantava amb l'Andreu, abans però vaig poder saludar al Roger Blàvia, al Marco Mezquida i a l'Aurelio Santos que també s'hi van deixar caure com segur que molts més que no vaig poder veure. Miquel Tuset.

 

Bon Nadal i ........

Petita i trista crònica de les WTF amb Land Space

La WTF d'avui ha estat dedicada al ALE.....aquest petitet ens ha deixat després de lluitar molt de temps contra la malaltia que malauradament de l'ha endut. Encara recordo la WTF en el seu honor; va ser el 30 d'abril passat, una WTF organitzada per a recaptar fons per poder fer front a la seva costosa malaltia. Una WTF organitzada per Aurelio Santos, com la d'avui, com totes les dels dilluns, i que va ser emotiva per molts motius. La van fer en Llibert Fortuny - Saxo tenor, Raynald Colom - Trompeta, Albert Bover - Piano, Martín Laportilla - Baix Eléctric i Dani Domínguez - Batería. També van venir músics amb els seus fills com és el cas del Jon Robles que va venir amb el seu. Jordi Matas també hi va ser i molts més que hi van participar. Nosaltres hi vam ser, a primera fila com sempre, però ja al cap d'una estona tots ens vam posar drets, ja que quasi no s'hi cabia. Recordo haver fet fotos d'aquell dia amb músics i nens tots dalt l'escenari. Unes fotos que vaig penjar al blog del Jazz Club La Vicentina, a més a més de fer la crònica de la WTF. Aquell va ser l'inici de les cròniques que encara ara faig, que tampoc fa gaire...Una abraçada a la família del ALE, al Dani Pérez i a Robin Oxman.
El Carlos Sampietro va enregistrar-ho en vídeo i aquí en teniu l'enllaç.

http://www.wtfjamsessions.com/2012/05/09/video-wtf-por-ale-30042012-grabado-por-club-de-jazz-sant-cugat/

Avui, només una estoneta de WTF......però, com sempre sol passar, ha estat molt i molt interessant. Una formació estable a nivell de quartet, amb músics de llarga trajectòria i reconegut prestigi, que ja porten força temps junts, el suficient per fer les coses força ben fetes. Compenetració és el que hi ha hagut, a més a més de grans interpretacions, tan a solo com en conjunt. Un grup, Land Space format per Nico Sanchez, Albert Cirera, Paco Weht i en Dani Dominguez, han sigut els encarregats de fer-nos gaudir. Una primera part presentant temes del seu primer àlbum, "Sueños", però també fent-nos escoltar en primícia alguns dels temes del seu proper disc. S'ha de dir que la proposta és excel·lent, de qualitat i amb molt de rigor interpretatiu. Totes les composicions són d´en Nico la qual cosa és certament extraordinària. A la Jam Session ha pujat el saxo tenor i millor cuiner Morten Sandholt, i el gran pianista Mark Aanderud tot just arribat de Mèxic. Han fet una parell d´estàndards tocats a màxim "swing" remarcat pel Paco i en Dani, on ambdós músics de la secció rítmica han estat sublims. Albert Cirera ha mostrat la seva sobrietat i tècnica a la vegada que sensibilitat en algun dels temes a tempo de balada que han tocat. Grans solos de l´Albert i millors melodies interpretades amb un so magnífic del seu tenor. Nico, a més a més de ser un magnífic compositor és també un millor guitarrista. Els solos que ens ha interpretat així ens ho han mostrat; sempre tocant en la mateixa posició, peu dret sobre el pedal, i molt concentrat en tot moment. Paco Weht, el nostre amic i contrabaixista de les Jam Sessions que fem el darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina, ha esta sublim, sempre seriós per concentrat, i fent sonar a la "berra" d´una manera magnífica; una berra que en els solos ha estat molt i molt bé. La sonoritat que ha obtingut del seu contrabaix, plena i profunda, amb una perfecta entonació en tot moment, ha estat mereixedora de forts aplaudiments. La harmonització de tots els temes i arranjaments ha estat compartida per tots ells, la qual cosa ja ens fa veure la forta cohesió del grup. Dani ha estat una màquina rítmica perfecta; se'l veia content, animós i també seriós en moments de concentració col·lectiva. Ha fet un magnífic solo, ja a les acaballes, que ha valgut tot el concert.....però no, durant tot el concert ha estat sublim i el solo final ha estat la cirereta del pastís. Els companys que han participat en la Jam han estat com sempre increïbles. Una WTF que recordarem bàsicament només per un motiu....Bona nit Dani i Robin, Robin i Dani, serà difícil el Jaç. Ànims.

» (VIDEO) WTF por Ale 30/04/2012 Grabado por Club de Jazz Sant Cugat. WTF Jam Sessions / Loving Live

Petita Crònica del Tomàs Fosch Trio a les WTF del Jamboree

Benvolgudes i benvolguts amic dels Jazz Club La Vicentina. Amb una setmana de retard i poques lletres per comentar la darrera Jam Session de dilluns passat a les WTF  del Jamboree. Ens va acompanyar el Tomàs Fosch Trio fent una primera part sòbria i perfecte amb temes del propi Tomàs. El primer va ser el "Brunch Time", preciós tema amb un pont a un ritme diferent de la "A", on varen explorar una altra tonalitat. El següent va ser el "Alhoa Shrts", o "Camises de flors", d'aquelles que hi ha al Pacífic...tema amb reminiscències properes al "funk" i al "soul", amb un interludi on el ritme es canvia a un "drum&bass" i també passa d'una tonalitat menor a una de major. Després, el Tomàs va convidar a un amic seu i guitarrista, en Guillem Callejón i van fer un tema a 3/4 el "MeatBalls", on el Guillem va participar-hi amb un magnífic solo. El quart tema va ser-ne un basat en acords de "sexta napolitana" anomenat "El barbero napolitano", dedicat a un saxofonista amic del Tomàs, l'Alvaro Barbero, mort darrerament. En el cinquè tema ens van delectar amb una magnífica balada anomenada "Martinez's Portrait". Ja quasi acabant aquesta primera part van tocar un tema força complicat rítmicament parlant en un 7/4 i amb una estructura harmònica moderna, més modal, anomenat "Sant Moritz", en clara referència a la "nostra" marca de cerveses, 100% catalana, la cervesa Moritz, la qual sempre ha demostrat està al costat del poble català. I ja aper acabar, en Tomàs Fosch  va convidar a pujar a  l'amic Claudio Marrero, saxofonista habitual de les WTF  i amb qui van tocar un tema de Wayne Shorter, el magnífic "Black Nile"./

Tomàs Fosch by Josep Tomàs

La Jam va comptar amb una bona quantitat de músics, els quals anaven pujant en funció de les sol·licituds de l´Aurelio Santos qui els va anar cridant.

El primer tema que va fer el trio, amb guitarrista  i saxo tenor, va ser el conegut Bye, bye blackbird un estàndard per anar fent boca. En el segon, el magnífic Invitation, l´Aurelio va donar-li un "break" al Guillem Arnedo i va cridar al gran Anton Jarl. Bateria que va mantenir una "marxa" increïble durant tota la seva actuació. No cal dir que els solos de tots els músics van ser excel·lents mantenint una gran compenetració. En el tercer tema, el Billie´s Bounce, va ser requerit el jove "crac del violí", l´Apel·les Carod. Violinista de gran tècnica i millor llenguatge jazzístic, que sempre que el veiem i l'escoltem, flipem. Ara l´Aurelio va cridar al poliinstrumentista Joan Rovira, dels Rovira de tota la vida....Va donar un break al baixista José López i va cridar a l'Ismal Alsina que va destapar el seu preciós baix elèctric de 5 cordes. També va pujar el jove americà Greg Blair amb el seu saxo tenor de tudell de fusta. 

Guillem Callejón by Josep Tomàs

El tema que van interpretar va ser el conegut "Isn't she lovely", tema que en Joan va cantar a la perfecció, amb una magnífica veu i un millor somriure. Després de les improvisacions de cadascun dels instrumentistes s'hi va posar el cantant i carall, de quina manera controla la improvisació en Joan. És clar que com saxofonista, pianista i ves a saber què més sap tocar, això de la improvisació ho te controlat del tot. l'Aurelio va donar un break al Tomàs Fosch i també al Joan Rovira i va cridar al Pedro Dalmau al piano. El tema que van tocar, a ritme de "funky" va ser el modal del Miles, l'"All blues". Realment va ser una passada la proposta, ja que el resultat va ser increïble. No sé a qui se li devia acudir la idea de tocar-lo amb aquest ritme, però la va encertar de totes, totes. Aplaudiments els van escoltar durant tota la nit, i ja per acabar la Jam van fer el "Caravan", del Duke. Un tema que, tot i ser tan i tan vellet, et fa vibrar cada vegada que l'escoltes, i parlo per mi. Aquella melodia aràbiga, a 6x8?, que et situa ben bé al mig de les mil i una nits, t'enganxa des de l'inici i ja no et deixa  mai. 

Joan Rovira by Josep Tomàs

El pont te un "swing" a 4x4 que et deixa clavat a la cadira mentre tot tu et bellugues i quasi t'aixeques per ballar.  Bé, això va ser tot musicalment parlant, per què humanament la cosa no va acabar així, ja que l'amic Pedro Dalmau, preguntat i requerit per l'Aurelio, en pocs minuts va fer un acte de sinceritat exposant de quina manera va començar amb això del Jazz, ell que venia del Clàssic, i com va haver de superar una entrebancada vivencial, la qual, una vegada superada li va permetre aprofundir en aquest, el nostre món, i gaudir-lo i fer-nos-en gaudir. Una petita crònica, molt petita, però que segur que val per animar als que se la llegeixin a venir a les WTF del Jamboree a gaudir amb tots nosaltres, els que hi anem. Un darrer apunt, aquesta vegada relacionat amb els àudios enregistrats; l'àudio de la primera part està penjat per error al blog del Jazz Club de Nit, mentre que el de la Jam Session està penjat aquí. Només heu d'anar als reproductors de l'IVOOX per poder-lo escoltar. Aquí teniu l'enllaç del programa de ràdio on hi ha el concert del Tomàs Fosch Trio. http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
Miquel Tuset.

THE JUMP WTF EXPERIENCE

Carme Puche  by  Josep Tomàs

Deixeu-me que us faci esment de manera resumida d'un projecte que s'està portant a terme en el Jamboree. Se li ha posat el nom The Jump WTF Experience i és una obra de gran envergadura, obra fílmica i sonora de les WTF que s'han fet i que es fan al Jamboree així com també de les "antigues" Jams Sessions que s'havien fet en aquest emblemàtic local. Per això, i des de fa alguns mesos, un grup de professionals filma i enregistra el so de manera totalment altruista, seguint les directrius de Carme Puche, dona jove, no arriba als quaranta, de gran empenta, la qual li va proposar aquest projecte al nostre Aurelio Santos el qual "va flipar".  Després d'aconseguir l'Aurelio el "vist i plau" dels de dalt, la Carme està realitzant aquest projecte del qual es porten ja una "carretada" d'hores filmades, les quals s'hauran d'editar, mesclar, etc... amb tota la feinada que això representa. La Carme aconseguirà, mitjançant el suport dels gerents del local i de Joan Mas en particular, la presència d'un dels músics americans que hi va participar antigament. A aquest músic se li va fer una entrevista, que possiblement surti en el documental, i que es va fer a la seu de Ràdio Sant Vicenç, a Sant Vicenç dels Horts i on la directora Eva Garcia ens va deixar les instal·lacions per poder fer la trucada telefònica a Miami i enregistrar-la a la vegada. Allà hi vam ser jo mateix, la Carme i el seu estimat company de fatigues diàries i alhora també tècnic de so i a qui podem veure els dilluns que hi ha enregistrament, i els dilluns que hi ha WTF, ja que ell és un cantant, de qualsevol estil, amb una gran predisposició a l'escenari i a la improvisació. Em refereixo a Jordi Rabascall amic que ens ha acompanyat en alguna Jam Session que fem al Jazz Club La Vicentina.  De fet, i més concretament, el documental és una producció independent, coproducció d'AVED Producciones i Estudipuche amb la col·laboració de Mas i Mas, Ergosum Productions i Soundub. Bé, doncs ja sabeu que se n'està preparant una i de molt grossa a la qual no hi podem ser aliens i si cal donar-los suport, doncs ho hauríem de fer. Miquel Tuset.

Petites Cròniques de les WTF amb Albert Bover Trio

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. El dilluns passat, i després de gaudir una vegada més am la WTF organitzada pel sempitern constant Aurelio Santos, vaig deixar anar quatre ratlles abans d'anar a dormir.......són quatre ratlles que estaran acompanyades dels àudios una vegada estiguin "penjats" al web de l'Ivoox. 

Aviso, que qui ho fa ja no se li pot dir traïdor, que cròniques com aquestes de "quatre ratlles" les deixaré de fer, exceptuant-ne les que encara continuaré fent dels concerts que faci al Jazz Club La Vicentina. Ja us podeu adonar que el temps emprat en fer-les és excessivament llarg...Miraré de fer que les "quatre ratlles" s'acostin més a la realitat numèrica.

Albert Bover by Josep Tomàs

Va, quatre ratlles abans d'anar a dormir...Resumint, ha estat un gran concert amb l'Albert Bover, Manel Fortià i Joan Casares. Feia dies que no veia a en Manel, músic que ens ha acompanyat un parell d'anys en els Festivals de Jam Sessions que fem el juliol a Sant Vicenç dels Horts, i m'ha sorprès la seva evolució, si se'm permet aquesta expressió. Ha estat molt solvent en tot moment acompanyant i improvisant, tot i la certa dificultat dels temes escollits per l'Albert (propis, el 45 minuts, un parell de complicats de Monk, etc..). Joan ha fet la feina molt ben feta, amb molt de swing, i fent uns magnífics solos en cadascun dels temes, a més de la compenetració dels "quatres" diversos. S'ha lluït durant tota la seva intervenció i segur que recordarà aquest dia en el qual va compartir l'escenari del Jamboree, amb l'Albert Bover. Aquest darrer, un dels pianistes més importants de l'estat peninsular i europeu, ens ha deixat amb la boca ben oberta en cadascuna de les seves interpretacions. La capacitat "improvisatòria" és tal, i tan gran la seva tècnica que constantment t'estàs dient...."has vist el què fa?", i ho dic jo que no hi entenc gaire. Però és que els músics que estan al seu voltant també ho diuen, o potser ho pensen, segur que ho pensen. Avui ens hem quedat a veure i escoltar un parell de temes de la "segona part", la part on l'Aurelio Santos deixa anar tota la seva maquinària inventiva, que és molta. Hi ha hagut algun despitat un pel massa begut que......Bé, el primer tema li han dedicat a un tal "menistre werth", a base de "rots" diversos cada vegada que l'Aurelio pronunciava el fatídic nom, alguns dels quals han sorgit de les entranyes d'en Jordi Rabascall Madrid, també d'en Claudio Marrero Santana i d'una espontània que anava bastant a gust. Abans però, hem pogut gaudir de la Jam de Jazz amb el trio de l'Albert Bover, on hem pogut veure com dia a dia en Claudio està agafant un gran nivell. També hi ha hagut en Martin Laportilla, Xavi Torres Vicente, Àlex Fortuny, en Pere Miró al saxo baríton, Fred Heinkel?, Rodrigo G. Pahlen, Juan Luís Castaño, Tamar Mc Leod. Avui però ha pujat a l'escenari un tal Marcelo amb el trombó que potser no ho hauria d'haver fet. Abans de marxar, hem pogut escoltar a la Paula Dominguez, que amb la seva valentia habitual es planta dalt l'escenari a "lo que me echen", i ella que s'ho escolta una mica, a l'Albert Bover que iniciava el segon tema al teclat, i sense embuts s'hi llença. Bé, quatre ratlles són quatre ratlles i ara a clapar. Bona nit i bon JAÇ. Això és el que deia la mateixa nit en arribar a casa, però ara ve comentar abastament i fer la crònica de com va anar el concert i les Jams posteriors.

Manel Fortià by Josep Tomàs

Un concert on hi vam anar amb el David Carreras, del Club de Jazz Sant Cugat arribant amb el primer tema començat després d'haver fet un quart de "pitza" i un parell de Murphys al pub Irlandés que hi tenim prop del Jamboree. Només arribar, amb un Jamboree que feia goig, amb un ple total excepte un parell de cadires a primera fila, lloc on sempre ens hi posem al costat del nostre amic i gran fotògraf, Josep Tomàs. El tema l'estava fent el gran Albert Bover amb una gran mestria, fent el solo amb gran delicadesa i més dificultat tècnica. Després d'ell s'hi va posar en Manel Fortià qui es va enfrontar a la seva "berra" amb gran seguretat fent el seu solo de manera magnífica, solo melòdic i amb la pulsió adequada que va estar en tot moment recolzat per pinzellades rítmiques de la resta de companys. Després d'ell, l'Albert va donar el primer peu per entrar als típics "quatres" amb el jove bateria Joan Casares. Aquest els va fer amb prou contundència rítmica dient-nos "ei, que estic aquí nois" però també amb força tècnica. Aquest jove bateria, de la nissaga dels Casares, músic el pare, el germà, ell i potser algun més de la família, ens va acompanyar aquest estiu en el Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, conjuntament amb el seu germà gran, en Lluc Casares ara pels freds d'Holanda. Després de la tanda de "quatres", l'Albert hi va tornar amb la melodia, magnífica balada estàndard prou coneguda i millor interpretada, per anar-la diluint mica a mica i poc a poc, fent una llarga "coda" que va arribar al final amb prou suavitat. 

Joan Casares  by Josep Tomàs

Després d'aquesta magnífica balada, ell mateix va presentar els dos temes següents que segons ens va dir eren del compositor que més li agrada, Thelonious Monk. El primer va resultar tenir una "intro"  típica de Monk, amb grans intervals i melodia d'autor identificable, per després fer-la amb el típic "swing" ben marcat pel "walking" d'en Manel i la gran pulsió rítmica d'en Joan. l'Albert va encetar el seu increïble solo, refermat per la cara d'incredulitat de tot el personal que escoltava bocabadat la seva interpretació intentant comprendre, o si més no, seguir les melodies sorgides de la seva imaginació. Al costat meu hi tenia una jove mossa que segur que devia ser pianista, i que estava enlluernada, com tots, però que se li veia un gran coneixement del tema. Gran i magnífic solo aplaudit per tots els atordits i que va deixar pas al solo del Manel, molt ben executat i recolzat pel darrera pel company dels timbals. Aquest jove contrabaixista se'l veu molt més madur i amb molta millor capacitat i tècnica dia dia que passa i nosaltres veiem. Després d'ell el solo del més jove de tots, en Joan Casares qui en va fer un de força ben executat, amb total control dels diferents estris, timbala, goliat i demés aparells percussors. Per acabar el tema, l'Albert  va fer una "coda" magnífica que va donar pas al següent tema de Monk, així, sense cap interrupció. Va resultar ser una balada a ritme de vals, tema no massa conegut pel públic i molt conegut pels músics que segur hi havia entre el públic. Un tema amb una melodia molt curta i que va deixar pas al solo del Manel Fortià, executat amb gran solvència i pulsió rítmica. Després d'ell, el "mestre" de molts, el pianista a qui tothom va mirar en morir el gran Tete Montoliu, el músic que havia d'agafar la torxa que li va cedir el del carrer Muntaner. El "nostre" Albert sap anar per uns camins poc transitats, de fet segur que transitats per no gaires. Una millor tècnica és difícil de trobar i de la imaginació, com que és lliure i tothom en te, doncs res, només s'ha de saber com aplicar-la, on i de quina manera. Un magnífic solo que va servir per acabar també amb el tema. 

Tamar McLeod by Josep Tomàs

El quart tema de la nit va ser una composició pròpia, el "45 minuts". Un tema amb un marcat "swing" recolzat per la secció rítmica de contrabaix i bateria, aquest darrer amb molta profusió de cops als plats, "ride" i"crash" i una constància en remarcar el "bombo" amb el seu corresponent pedal. "Swing" i "Blues" en un altre gran solo de l'Albert Bover, qui va meravellar-nos a nosaltres, en David i a mi, al Josep i a la jove pianista del meu costat. Si giraves el cap, que ho vaig fer, veies a la gent amb cara d'incredulitat i amb cara de satisfacció, la que et fa pensar..."collons, que bé que hi soc jo en aquest concert...". Magnífic solo i llarg solo aquest el del seu tema "45 minuts", tema que no va durar tant, i se sol dir "per sort o per desgràcia", més aviat per desgràcia. Després d'ell i dels merescuts aplaudiments va fer el seu solo el jove contrabaixista Manel Fortià. Un solo ple de qualitat, de progressió harmònica i de pulsió, amb certs tocs melòdics també. En acabar-lo, l'Albert hi va tornar fent uns increïbles arpegis amb la mà dreta mentre l'esquerra anava fent i desfent acords, magnífics acords, pe així anar acabant suaument, suaument. 

Després van seguir amb una magnífica balada que l'Albert es va encarregar de presentar abans, mencionant-ne el compositor i el nom d'aquesta, però se m'ha fet difícil aclarir ambdues informacions...Balada iniciada per ell mateix amb gran sol·lemnitat, tal i com es mereix aquest tema, que més aviat sembla un tema clàssic allunyat del Jazz. Una preciosa melodia, amb un toc de transcendència, que l'Albert es va encarregar d'interpretar abastament. Després d'ell, el Manel va seguir amb la mateixa tònica profunda desgranant unes magnífiques notes que van arrencar aplaudiments entre el públic i així deixar pas a la gran improvisació que ens va fer l'Albert. Jo diria que sortien "colors" de l'escenari, uns colors de tons brillants mentre va fer la curta improvisació, per esdevenir d'uns colors més tènues, donada la malenconia del tema, acabat entre aplaudiments agraïts.

Claudio Marrero by Josep Tomàs

Varen acabar aquesta exquisida primera part amb un tems del Sonny Rollins, el conegut "Airegin", que ell mateix ens va recordar que era Nigeria a l'inrevés. Tema iniciat per la bateria del Joan però que l'Albert es va encarregar de liderar amb la melodia i el Manel amb el contrabaix. Després del "curt" tema, l'Albert ja s'hi va posar a improvisar amb un magnífic swing creat per la màquina rítmica que anava a la perfecció. Un magnífic solo recolzat en tot moment per contrabaix i bateria però que va brillar sol en tot moment. Les passejades a  munt i a vall de les 88 tecles, els arpegis difícils, estranys, les inescrutables escales, etc...ja m'agradaria poder dir més coses de les que fa, però com que no soc músic, me n'estic, només puc comentar com a oient, i això sí, un oient amatent, amant del Jazz i que n'escolta i n'ha escoltat i en continuarà escoltant, la qual cosa em permet deixar anar algunes opinions més o menys tècniques. Després d'ell va ser el Manel el que va fer la seva part del solo. Un solo també molt ben trenat i que va mantenir-nos dins del mateix swing per acabar fent els típics "vuits" que van ser aquesta vegada entre el bateria i el pianista, el qual, després de la combinació amb el bateria, va anar a parar a la "coda" i així acabar aquesta "Master Class". 

La Jam Session va començar després que l'Aurelio cridés a alguns dels músics habituals i que van ser el Claudio Marrero en el tenor i el Sebastián Domínguez a la guitarra. Ells dos, conjuntament amb el trio inicial van tocar el Billie's Bounce de Charlie Parker. Després de fer-nos gaudir amb els seus respectius solos, l'Aurelio va cridar a la gran cantant Neozelandesa, la Tamar McLeod i tots plegats van fer el magnífic tema "But not for me", tema que va popularitzar el llavors jove cantant i trompetista Chet Baker així com molts altres més, mascles i femelles. La Tamar el va cantar de manera exquisida tan la melodia com després en la improvisació que va fer de la seva particular manera. Després d'aquest tema i una molt bona estona dalt l'escenari, l'Aurelio va donar un "break" al trio que havia encetat la Jam i va donar peu i escenari a Xavi Torres al piano, Àlex Fortuny a la guitarra, a Martin Laportilla al baix elèctric i al simpàtic Fred (Heinkel? Hashkel?)  a la bateria. Tots ells van tocar el magnífic tema de Wayne Shorter, el "FootPrints". Després van fer el "Have you met miss Jones?" i seguidament el mestre de cerimònies va cridar a Pere Miró i el seu saxo baríton, a l'amic Juan Luís Castaño a la bateria i a un jove llançat, massa llançat, en Marcelo al trombó. Aquesta atípica formació va encetar un "Blues" que va sonar força bé, exceptuant-ne algunes puntuals intervencions metàl·liques. Després d'aquest tema ja ens acostàvem al final que va ser amb el tema "Caravan" interpretat al piano pel gran pianista Uruguaià, en Rodrigo G. Pahlen que va substituir al voje "crac" Xavi Torres. Espero no haver-me equivocat en l'ordre dels convocats i temes que van fer, que ben bé podria passar.

Després d'aquesta "primera part" de Jazz més o menys estàndard va arri bar l'hora "zero", les 23h de cada dilluns on tot es transforma i esdevé si més no una mica caòtic, on el "caos", la "sorpresa", la "conya", la "música", tot, tot és diferent. Aquesta vegada li va tocar el rebre al menistre WERTD que va ser el cap de turc on van anar a parar tota la nostra mala llet. Van sortir diversos voluntaris cridats per l'Aurelio qui els hi va demanar si sabien o no aconseguir extreure del seu interior diversos sons guturals, "rots", vaja. Es van posicionar en fila i quan el regidor mencionava el fatídic nom gens cultural, els tres en fila feien un magnific "rot". Els tres eren el mateix Claudio Marrero, en Jordi Rabascall i una jove apassionada que anava molt a gust. Després en el darrer tema que vam escoltar d'aquesta segona part, va pujar a l'escenari la jove i valenta Paula Domínguez qui s'hi va ficar crec que ja havia tornat de sopar l'Albert Bover i mentre ella se l'escoltava al teclat iniciant el que seria el "tema", es va anar concentrant per després improvisar tant en la melodia com a la part de la pròpia improvisació. Doncs això va ser tot el que vàrem poder escoltar, amigues i amics de les WTF i del Jazz Club La Vicentina. Miquel Tuset.

Petites Cròniques de les WTF amb Guillermo Calliero Quartet; més que petita.

Val més tard que mai....no fa gaire.... però ja podeu entrar al blog per escoltar els àudios de la WTF de dilluns 19 de novembre on hi va participar el Guillermo Calliero Quartet amb el Federico Mazzanti Perez, Martin Laportilla i Santi Colomer. També hi ha l'àudio de la Jam Session on hi van participar Claudio Marrero Santana, Tomàs Fosch, Matias Miguez Mastrarrigo, Àlex Fortuny, Oriol Bagès, Joan Casares Alcobé, Apel·les Carod i Greg Blair.   

Dir d'aquesta WTF que va ser de gran qualitat, on el quartet del Guillermo Calliero va brillar des de la primera nota i va mantenir-se així fins la darrera, que va ser la primera de l'Aurelio. Els estàndards van ser diversos i alguns de coneguts, tot i no recordar el nom del tema, cosa que em passa sovint, mencionar les grans intervencions de tots quatre, amb magnífics solos de tots ells. Federico Mazzanti es va estrenar a la WTF mentre que el Martin Laportilla n'és un asido i en Santi Colomer s'hi deixa caure de tant en tant.

Després de la primera part hi van anar pujant alguns dels habituals de cada dilluns com són ara Claudio Marrero Santana, Tomàs Fosch, Matias Miguez Mastrarrigo, Àlex Fortuny, Oriol Bagès, Joan Casares Alcobé, Apel·les Carod i Greg Blair. Tots ells van estar a un gran nivell, tan els joves com els no tan joves. Alguns d'ells aviat encetaran la WTF encapçalant el cartell...som-hi en la crònica....

El primer passe, el concert, del Guillermo Calliero Quartet va estar dedicat als "estàndards", alguns més coneguts que d'altres. Un concert que va començar un pel fred, pel que feia fora i pel que feia dins, ja que fins i tot va mancar l'escalfor de la gent que mica a mica va anar venint. Els habituals ja hi érem, amb el Josep Tomàs a punt de deixar-ne constància gràfica, com fa des de una pila d'anys. 

El primer tema que van tocar va ser el "It could happen to you", tema del gran Jimmy Van Heusen amb lletra de Johnny Burke i que han cantat multitud de cantants i interpretat encara més músics amb els seus instrument com són ara Chet Baker, Red Garland, etc...i que els nostres herois van interpretar de manera magistral. Primer van començar fent la melodia del tema de la mà del líder de la formació. Guillermo, trompetista argentí que va deixar-se caure a casa nostra fa uns cinc anys,  va iniciar-la amb una gran delicadesa i de la mateixa manera va iniciar el seu solo ple d'inventiva i qualitat. Un solo que sempre va estar acompanyat de la secció rítmica liderada pel Federico Mazzanti, i amb el Martin Laportilla i en Santi Colomer. Un gran solo que va deixar pas al primer solo que Federico feia al Jamboree. Vell amic nostre i gran persona, aquest pianista argentí establert a casa nostra d'ençà ja fa uns anys, ens va meravellar amb la seva interpretació plena de swing i de modernitat. Aplaudiments dels presents per deixar pas al solo d'en Martin Laportilla, argentí també, i assidu a les WTF dels dilluns on el veiem sempre amb el seu baix elèctric participar a les Jams i sempre fent-ho amb una gran solvència. Després d'ell, s'hi van posar a fer els "quarts" amb en Santi Colomer, qui amb  la seva particular suavitat fa fer tots una sèrie de redobles acompanyats d'un magnífic swing, mostrant-nos el que ja sabíem, el seu domini de l'instrument. Després d'ell, Guillermo va fer la"coda" final per anar acabant el tema mentre la resta l'acompanyava, acabant-lo finalment entre els aplaudiments del públic que ja havia anat arribant. 

El segon tema va ser el "The Cat", un tema amb un ritme més "funky" recordant aquells que havia composat el gran Horace Silver i interpretat també per l'orgue del magnífic Jimmy Smith Tema iniciat amb la melodia per deixar pas al primer solo aquesta vegada del Federico. Un so nítid aconseguit amb la mà dreta mentre l'esquerra l'omplia amb magnífics acords. Després d'ell s'hi va posar en Guillermo qui va fer una sèrie de magnífics arpegis de gran dificultat. Un gran músic que tindrem al Jazz club La Vicentina de cara a la primavera del 2013. Solo de gran dificultat i tocat amb gran solvència i que va deixar constància del gran nivell d'aquest músic argentí. El va seguir en Martin Laportilla amb el seu baix elèctric. També va refermar el seu bon nivell fent la seva part amb una gran inventiva i tècnica, sempre amb la seva particular manera d'interpretar i mirar-se el seu baix. Després d'ell, altra cop amb el tema amb el so de la trompeta d'en Guillermo i així el varen acabar.

Van continuar amb un altre estàndard el "Black Nile??". En aquest tema ens vam situar ja en un ambient Hard Bop amb un magnífic swing de la mà de la secció rítmica. La curta melodia va deixar pas immediatament després al solo del líder Guillermo qui va tornar-nos a enlluernar amb el seu saber. Després dels aplaudiments, va ser en Federico qui va fer la seva secció de solo, ben interpretat i ben refermat per la resta de companys, un sòlid Martin i un més que magnífic Santi. Després d'ell van encetar la tanda de "quatres" per deixar al bateria fer la seva participació, que va ser magnífica. En acabar van tornar-hi amb la melodia per després acabar-la entre aplaudiments, ja molt més càlids.

Ara li va tocar al Federico iniciar el quart tema, preciós tema que va resultar ser una dolça balada anomenada "I Fall In Love Too Easily", tema interpretat entre d'altres per Chet Baker, tema de 1944 composat per Jule Styne amb lletra de Sammy Cahn, introduït per Frank Sinatra el 1945 a la pel·lícula "Anchord Aweigh". Guillermo  va començar ell mateix el tema fent la "intro" per deixar pas al tema a la trompeta d'en Guillermo. Va ser ell mateix qui ens va embadalir amb el seu magnífic so en aquesta magnífica balada continuant amb el tema. Després d'ell, el pianista va desgranar una magnífica melodia en la seva part de solo. Llarg i delicat  solo que va deixar pas al del Guillermo seguint en la mateixa tònica de delicada harmonia i melodia, balada increïble d'una gran tendresa. Gran solo d'en Guillermo , llarg i delicat on vam poder-lo escoltar abastament per reafirmar-nos en el convenciment que és un dels grans bufadors actuals.

El cinquè tema va ser molt més mogut, amb molt de swing i blues, tema anomenat "C.T.A." tema interpretat per Lee Morgan entre d'altres. Una petita intro de la melodia feta pel Guillermo va deixar pas a la mestria d'en Federico qui va començar amb gran força rítmica gràcies també al recolzament del baix del Martin i de la bateria d'en Santi. Una vertadera màquina de fer ritme estava en marxa, al capdavant de la qual el pianista, el qual estava vertaderament imbuït de ritme i melodia en el seu solo. Després ja ser el líder de la formació qui va seguir-lo, mentre al darrera de la mateixa manera la secció rítmica seguia "a tota hòstia". Gran solo d'en Guillermo que va deixar pas al del Martin Laportilla qui amb la seva solvència el va executar de manera magistral, mostrant-nos de nou el seu gran domini de tècnica i instrument. Aplaudiments que van deixar pas als "quatres" típics entre el bateria i la resta de músics, moment d'esbarjo i gaudi per a tots els bateries. Santi Colomer va gaudir i ens va fer gaudir a tothom, a tota la sala que ja es veia amb un magnífic aspecte. Després d'ell hi van tornar amb el tema i ja per acabar-lo.

El següent va ser el tema "Street of dreams", balada d'origen, i interpretada per Chet Baker en el disc homònim, on li sobren les cordes, i també cantada per Doris Day per exemple, sí sí, Doris Day que a més de ser una actriu de comèdia abans ja havia estat una força bona cantant. Ells però el van reconvertir en una magnífica bossa-nova a un ritme prou trepidant començant-lo el Guillermo amb un magnífic solo, aquesta vegada amb el Fiscorn, amb un so molt més ple i profund. Tot i tocar un instrument més "pesat" a l'hora de fer els solos, ell el va tocar amb una gran lleugeresa. Després d'ell el Federico va seguir-lo amb la mateixa lleugeresa, ben entès que em refereixo a la manera "fàcil" com toquen els instruments, quan tots sabem el difícil que és. Gran solo d'en Federico que va deixar pas al del Martin amb la complicitat sonora del bateria que va baixar el volum per així poder-lo gaudir. En acabar el Martin  s'hi van posar en la tanda de "quatres" on en Santi va tornar a lluir, ara amb molta més suavitat fent uns magnífics solos, suaus, amb toquets al canto de la caixa, i amb la caixa esmorteïda i ajudat pel xarles. Després s'hi va tornar a posar el Guillermo fent la coda per acabar el tema suaument entre forts aplaudiments.

El darrer tema d'aquesta primera part va ser el conegut "You don't know what love is", tema  de Gene de Paul estàndard com el que més interpretat per quasi tothom, i que ells van fer amb un tempo entretallat i a ritme de vals. El va iniciar el líder de la formació fent-ne la melodia mentre la resta de músics gaudia mantenint aquest "estrany" ritme. Tema interpretat pel Guillermo després del qual va ser el Federico qui va iniciar-ne el magnífic solo amb algunes "perles" melòdiques i rítmiques. Un solo ple de recursos diversos que ens va fer gaudir d'allò més i així deixar pas al líder del quartet qui va encetar el seu. Mentre, al darrere, la secció rítmica mantenia una magnífica pulsió que va permetre al líder lluir-se encara més. Guillermo va mantenir en tot moment un nivell altíssim de imaginació i tècnica, interpretant de manera increïble amb molt de "gust" i sensibilitat mostrant-nos sempre un magnífic "llenguatge" jazzístic. D'aquesta manera varen anar acabant, fent ell, al final de tot, un "lick" d'un dels grans boleros.

Ara va ser el moment de pujar a l'escenari al gran Aurelio Santos qui es va encarregar de tornar a presentar als músics amb la mateixa gràcia de sempre. A partir d'ara va començar la Jam Session amb alguns dels músics habituals. 

El primer músic a pujar a l'escenari va ser l'habitual a les WTF i gran saxofonista tenor, el canari Claudio Marrero i el primer tema a interpretar va ser el conegut "There will never be another love". Tema on en Claudio es va lluir a la primera de canvi compartint part de la melodia i fent la primera part del solo. Molt bon solo executat amb solvència, tocant com sol fer, amb un so prou contundent i "estripat" quan així ho creu convenient. Després d'ell, el líder va continuar amb la mateixa tònica interpretativa de gran qualitat. Federico també va seguir-lo de la mateixa manera amb igual dedicació i solvència. Martin va fer-ne la seva part acompanyat del silenci de la resta de companys,volum rebaixat, que li va permetre comunicar millor i a nosaltres escoltar millor. Després d'ell va venir la tanda de "quatres" on tots i van participar i més encara al bateria que ens va deixar anar uns magnífics redobles tocats amb gran suavitat a l'estil dels bons, sense marcar massa el bombo i acaronant la bateria. En acabar-los hi van tornar amb el tema fent-lo ambdós vents per així acabar-lo de manera suau. Ara va ser el moment de deixar descansar al Federico fent pujar al també habitual Tomàs Fosch. El tema que van interpretar va ser el "blues" del gran Thelonious Monk el "Straight no chaser", Després d'iniciar la melodia ambdós vents, va ser el Guillermo qui es va encarregar de fer el seu solo, fent uns magnífics "licks" repetitius de gran dificultat. Un magnífic solo en el més pur estil "bop" tocat a un tempo força viu ideal per aquest tipus d'interpretacions. Després d'ell i ja amb molta més suavitat "volumètrica" va ser el jove Tomàs Fosch qui es va estrenar en aquesta jornada al capdavant del yamaha mitja cua del Jamboree. Va fer-nos un solo molt interessant ple d'inventiva i tècnica i també sensibilitat. Després d'ell s'hi va ficar el mateix Claudio qui va encetar-lo també a un volum reduït permetent-lo "pensar" i així poder plasmar millor les idees que li anaven sorgint. Un magnífic solo que ell mateix es va encarregar d'anar-ne incrementant el clímax fins arribar a cotes de gran altura emotiva. Aplaudiments per deixar pas al baixista Martin Laportilla qui amb la seva demostrada solvència va fer-lo, també amb prou quietud, permetent-lo mostrar el que tots ens esperàvem. Després d'ell, dos cors del tema i punt i final. Per fer el següent tema l'Aurelio va deixar descansar al Martin Laportilla per cridar al Matías Miguez i també convidar al guitarrista Alex Fortuny i a la trompeta al jove "Terrassenc" l'Oriol Bagès, jove habitual a les Jams de la Nova Jazz Cava i jove de gran present i millor futur. El tema que van tocar tots plegats va ser el preciós "Stella by starlight", interpretat a tempo suau un pel passat a "bossa". Melodia iniciada pel Claudio i compartida després pel Guillermo qui va ser l'encarregat d'iniciar la tanda de solos. Gran tema interpretat de manera excel·lent i amb un solo de gran factura fet per l'encara líder de la formació, músic solvent dalt l'escenari, on manté la prestància del líder accentuada per la seva gran personalitat. Després d'ell va ser l'Alex Fortuny qui es va encarregar de suavitzar el tema, ja que aquesta és la manera com toca ell, amb acords jazzístics i un "punteig" nítid i clar, acompanyat d'imaginació i tècnica. Ara va ser el més jove de tots, l'Oriol jove "crac" qui va deixar-nos uns magnífics "licks" i arpegis de gran nivell tècnic, passant per escales disminuïdes i fent-nos gaudir a tots. Claudio va ser-ne el següent iniciant-lo ben suau, amb "licks" repetitius ben emmarcats harmònicament. Es va anar engrescant i va semblar que les idees li sorgien d'una gran font, aconseguint arrodonir un magnífic solo, un dels millors que li he escoltat, i així mateix li ho vaig dir després. Ara va ser el Tomàs qui va continuar en la tanda de solos, mostrant-nos la part millor d'aquest jove pianista que aviat encetarà una de les WTF. Va estar brillant, melòdicament i harmònica, i així deixar que el Matías es lluís al baix elèctric. Aquest, és també dels habituals a les Jams de les WTF, on sempre que surt ens fa gaudir d'allò més. Tècnica i inventiva varen anar acompanyades de la mà del Matías. En acabar ell van tornar a compartir la melodia tots plegats per així fer-ne una roda i acabar aquesta magnífica balada a ritme de bossa suau. Seguidament va descansar en Santi Colomer per deixar pas al jove Joan Casares entrant també el violinista Apel·les Carod, ambdós joves "cracs". Van tocar un parell d'estàndards per finalitzar aquesta Jam Session, descansant en Tomàs Fosch i pujant Ataches? i també el jove americà també habitual el Greg Blair. El darrer tema va ser el conegut "All the things you are", tema que te una progressió d'acords per intervals de quarta i que és també un dels més interpretats a les Jams. Els solos es van anar succeint en aquesta recta final, i realitzats amb la mateixa "serietat" i solvència de cadascun dels grans músics amb els quals vam gaudir aquesta magnífica vetllada. Bé, i aquestes "quatre ratlles" han estat escrites força dies després en un matí i tarda de diumenge. Ja són ganes ja, però és que els nostres músics es mereixen el reconeixement i per això en quedarà constància en aquest blog dedicat en cor i ànima al JAZZ JAÇ. Miquel Tuset.

IJAZZ informa de les Jams del Jazz Club La Vicentina

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. El programa IJAZZ que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals emet per internet cada diumenge a partir de les 21h, ens va dedicar una part del program parlant de les diverses activitats que fem al Jazz Club La Vicentina. Tot això va ser gràcies a la bona voluntat d'en Toni Pola, col·laborador d'aquest programa dirigit pel Carles Talleda que va venir a fer-nos algunes entrevistes i que a més a més va participar a la Jam tocant el seu saxo tenor. S'ha de dir que vam escoltar un molt bon saxofonista, amic a més a més, del nostre estimat Carles Pineda. Aquí teniu el programa que van emetre aquest darrer diumenge 2 de desembre de 2012. La primera part és la nostra, acabant amb un tema interpretat per Geni Barry i companys en el disc que van fer amb Daniel Cros. En el reproductor de l'IVOOX sona només la part dedicada a nosaltres.....o sinó podeu desplaçar el cursor fins el minut 10 a partir del qual comença l'explicació d'en Toni Pola. Miquel Tuset.

http://www.ivoox.com/ijazz-parla-les-jam-sessions-al-jazz_md_1618185_1.mp3

Concertàs de la formació Hot Stuff al Harlem Jazz Club.

Sorpresa per la proposta, on en una formació amb veu, guitarra, baix i bateria, aquesta darrera, moltes vegades capdavantera del volum i per tant tapant sovint la resta dels músics (Ei, bateries de Jazz, que no va per vosaltres), s'ha mantingut en un remarcable segon nivell permetent a la resta sobresortir  amb gran claredat per sobre de sí mateixa. Aquesta situació ha permès poder escoltar els altres tres companys (gràcies, Roger Guàrdia) Marina Tuset, veu / Andreu Martínez, guitarra / Miki Santamaria, baix, amb perfecta claredat. Ha estat, doncs, un concert suau, amb un gran nivell tècnic sobrerament demostrat per tots quatre, remarcant a cadascun d'ells per les seves interpretacions individuals en els seus instruments. Els temes, molt ben escollits, ens han transportat per diferents estils, sempre però, amb el Blues omnipresent, el Soul, el Funk, i el Jazz, que ha aparegut per obra i gràcia de la trompeta d'en Gregori Hollies, jove trompetista que ha vingut de Sant Esteve de Palautordera per fer aquest magnífic bolo. Un Harlem ple a vessar ha estat el punt i final d'aquest increïble 44é Festival Internacional de Jazz de Barcelona; ple d'amics, familiars, guiris (al menys he escoltat parlar amb francès i anglès), simpatitzants i curiosos, molts de nosaltres coneixedors de aquí anàvem a veure i escoltar. Els aplaudiments no han parat des del començant pel primer tema fins a aconseguir el Bis de rigor, i els músics han agraït el reconeixement que els ha mostrat el públic en tot moment. Una magnífica cirereta per acabar aquest Festival, ja que la CIRERA l'ha posada de ben segur el gran Chick Corea. Aviat el podreu escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina, ja que on va en Miquel Tuset va el seu ZOOM H4, capturant tot el que estigui compost de silenci i manca de silenci, o sigui, música. Bona nit i bon JAÇ. Miquel Tuset.

Un vídeo del Felipe Muñoz, que participa en el concurs QTQ

Hola companyes i companys. Aquí teniu el vídeo del Felipe Muñoz, bateria en la formació estable a les Jams del Jazz Club La Vicentina, que participa en el concurs QTQ organitzat pel Miquel Ballester i amics. Es tracta doncs de visualitzar-lo per anar puntuant. Ara està en la segona posició del ranking. A veure si aconseguim que guanyi el concurs. Miquel Tuset.

Petita Crònica del concert de Vicens Martin Quintet a l'ABI de Montcada

Ahir jam session i avui, a les 22h érem a Montcada i Reixac amb el Carlos Sampietro Pardina pujant les escales de l'ABI. Ja abans d'entrar, i a través de la vidriera de la porta hem pogut veure els músics en animada conversa post diner. Salutacions, una mica de conversa...i baixar al local per saludar a l'amic Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs. Abraçades mútues, presentacions diverses i tornem a dalt a fer unes birres les quals ens acompanyaran durant el concert. Concert? Quin concert?.....doncs el que han fet el Vicens Martín Quintet al local municipal ABI, concert organitzat pels companys que el porten i promogut per l'incombustible Andreu Fàbregues. Agrair-li a l'Andreu la convidada i felicitar-lo pel coratge que s'ha de tenir per organitzar mogudes d'aquestes, més encara si penses que potser la gent que hi mancava entre el públic havia optat per anar a fer d'altres activitats, com per exemple quedar-se a casa a veure com li fotrien la garrotada al reial Madrid. Ja sabem que a la gent li costa aixecar el cul de la cadira.....Bé, no érem masses però hem gaudit d'allò més escoltant el projecte del Vicens Martín, prolífic compositor segons paraules del seu pianista Alejandro Di Costanzo, que avui ha presentat la seva Suite Urbana. Un disc que jo mateix ja he posat en un anterior programa de ràdio, al Jazz Club de Nit. Un projecte interessant, ple de diversitat cultural i també musical, amb variacions rítmiques que el fan entretingut i que sempre et fan estar pendent de les músiques magnífiques que sorgeixen de l'escenari. És clar, unes músiques sorgides de dintre del cor dels magnífics músics que acompanyen habitualment al Vicens en aquest projecte. El mateix Alejandro al piano, Rai Ferrer al contrabaix, Biel amargant,  saxos tenor i soprano, el líder Vicens Martín a la guitarra i la sorpresa de veure a Marc Ayza substituint Ramon Angel Rey. Què voleu que us digui dels solos....ja us els podeu imaginar, brutals....Abans de començar a sonar la música tots hem pogut veure i escoltar al gran Andreu fent la presentació del concert al més pur estil Village Vanguard, Blue Note, etc.....Gran comunicador i company de programa de Jazz, ell amb el seu premiat Camps de Cotó. Tots hem gaudit d'allò més del concert, ajudats per les explicacions fetes pel líder del quintet. En acabar ja amb el "dormir" i després de forts i insistents aplaudiments, l'Andreu ens ha encoratjat a picar de mans o de dits marcant-los un ritme cadenciós per acompanyar-los en un blues que han fet, i que ha sigut espatarrant, el "Turn Around". I nosaltres també hi tornarem però serà again, again a escoltar més música en directe. Gràcies a l'Andreu i més companys com el Miquel Àngel i d'altres més que porten aquesta història de l'ABI de Montcada. Gràcies també als magnífics músics que han estat com sempre generosos. Que no pari la música i que l'anem a veure i escoltar. Bona nit i bon JAÇ. Miquel Tuset.

Crònica del magnífic concert d'en David Sánchez Quartet amb Yasmina Azlor.

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina, de nou la crònica de l'anterior concert, del concert que vam fer el darrer divendres 16 de novembre. Un concert on la sorpresa pel que fa  a les músiques era total i absoluta. Poques vegades he programat un concert sense saber massa què sonaria, però les vegades que ho he fet, sempre he confiat amb els coneixements que tinc dels músics, de les seves habilitats i tècniques, tot i desconèixer a vegades el seu nou projecte. Aquesta vegada va passar així mateix. Sabia dels músics però no de les músiques. 

David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor  By  Gustaf Soldevila

Els músics van ser en David Sánchez, guitarres / Yasmina Azlor, veu / Rubén Bes, piano i teclat / Iñaki Marquiegui, baix elèctric i Xavi Muñoz, bateria. El líder d'aquesta formació, en David Sánchez ens presentava el seu darrer treball, disc que està a punt de sortir anomenat "Punt i Seguit". Un treball discogràfic que encara no hem escoltat i del qual, en directe, ens van deixar escoltar la majoria dels temes, sinó tots, que s'inclouran en el disc. El concert el van presentar amb composicions pròpies i algunes versions dels grans de la música en general, però abans, algunes coses més......

Els músics van arribar a l'hora prevista ,més o menys, per muntar i assajar algun tema i després anar a sopar. El sopar l'havíem preparat al restaurant casolà Ca La Morera, on el pseudo-cuiner, o sigui jo, havia preparat unes magnífiques truites de patates amb ceba, especialitat de la casa, tot acompanyat d'uns magnífic embotits de Cal Bon Preu i regats per unes magnífiques begudes de Ca l'Estrella Damm, uns magnífics "quintets". Hi havien d'anar tots però no va ser així, ja que en aquest restaurant hi ha gats diversos, com a tots els restaurants casolans, la qual cosa li va impedir a la Yasmina acompanyar-nos, ja que sembla que els hi te alguna petita aversió provocada per una incòmoda al·lèrgia. Després del suculent àpat, ens vam presentar a les 22h en punt al lloc indicat, o sigui a l'entrada de La Vicentina, on ja ens esperaven aficionades i aficionats, entre els quals amigues i diversos socis impacients per escoltar els músics. Alguna crítica pel fet de no tenir-ho ja obert i cap a munt. 

David Sánchez by Gustaf Soldevila

El concert va començar com sempre, a quarts d'onze, quan la sala ja tenia un bon aspecte. Un bon aspecte gràcies a la presencia de gent diversa, amics dels músics que van venir-los a escoltar en aquesta la presentació del seu treball, i la permanent presència d'alguns dels nostres amics col·laboradors, sense la presència periòdica cada mes dels quals, el Jazz Club La Vicentina deixaria d'existir.

Els temes que van tocar a la primera part van ser:

L'arquitecte dels somnis, (David Sánchez)

L'habitació sense finestres (David Sánchez)

Pistacho (David Sánchez)

Don't Let The Sun (Ray Charles)

El camí (David Sánchez)

El blues del autobús (Miguel Ríos)

La porta   (David Sánchez)

Els tres primers temes van ser composicions pròpies, on la delicadesa va anar acompanyada dels ritmes pops i en els quals hi va haver melodies molt agradables, acompanyades en alguns casos per la magnífica veu de la Yasmina a mode de "cors". La presència permanent de la bateria d'en Xavi Muñoz el qual ens mostrava un ritme allunyat de l'habitual "swing", ens emmarcava dins de l'estil més proper a les músiques populars, tot i veure'ns en alguna ocasió en un àmbit bastant "funk". David Sánchez, va brillar ens els solos que va fer, mostrant-nos la seva qualitat com a instrumentista a la vegada que com a compositor. 

David Sánchez Quartet by Gustaf Soldevila

El tercer tema va començar suaument per seguir una mica més viu, això sí, contingut i amb molta suavitat on la resta de companys, inclòs en Xavi es van mantenir dins d'un control sonor que nosaltres vam agrair. Després de la melodia inicial David va continuar fent el seu solo, melòdic, emmarcat en la construcció harmònica del tema. Després d'ell va ser l'Iñaki el que va fer la seva part de solo, un molt bon solo també aplaudit pel públic. Després d'ell, altre cop la melodia del tema, suau tema i melodia composada pel líder de la formació que va agradar-nos a tots plegats.

Després dels seus temes van fer el quart, tema de Ray Charles on ells en van fer la versió que en va fer el gran Roben Ford. Aquesta vegada vam poder escoltar per primera vegada la veu de la Yasmina Azlor cantant aquest magnífic tema. Una balada situada en el "Blues" i el "Soul", en la música popular americana. La Yasmina te una magnífica veu, controlada i treballada per l'estil que ella estudia, el VoiceCraft. El líder de la banda va fer-nos un magnífic solo, un solo en clau de "Blues", molt suau i ben interpretat en la "A", per deixar a la Yasmina cantar de nou en la "B", el "pont". D'una manera magnífica i suau van acabar el tema entre forts aplaudiments.

Després, un altre tema propi, "El camí", a un ritme una mica més viu, un punt "funky", marcat pel piano, baix i bateria, i iniciada la melodia pel David, per després ser en Rubén qui fes el seu solo a teclat sintetitzat mentre la resta de secció rítmica l'acompanyés amb marcat sentit rítmic. Aplaudiments per deixar al líder fer el seu solo, amb reminiscències "RobenFordianes" per l'estil, per les músiques i per algun "lick" que va deixar anar, acabant el tema poc després, de manera prou suau.

David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor by Gustaf Soldevila

El següent tema va ser el conegut "El Blues del autobús"  d'en Miguel Rios, interpretat a un ritme prou cadenciós, arrastrat, tema reconegut per tots nosaltres situat ja en un estil més "rocker" però molt contingut, i molt ben cantat per la Yasmina. Després de la veu, la guitarra d'en David en un petit solo per deixar pas de nou a la veu de la Yasmina, la qual va acompanyar a la resta de la banda mentre en David  feia una sèrie de "riffs" per així anar acabant el tema i fent-ho de manera molt  i molt suau. 

El darrer tema de la primera part va ser "La porta", tema original d'en David Sánchez. Tema iniciat amb la guitarra una mica distorsionada però que ràpidament va deixar pas a la melodia amb clares reminiscències rockeres de finals dels 60s. Tema a un ritme tranquil reforçat per la "força" suau de la magnífica guitarra del líder. Després d'un magnífic solo, s'hi va posar el Rubén amb el teclat reconvertit en orgue fent unes quantes notes ràpidament recolzades per la guitarra. Després suavitat per acabar entre forts aplaudiments i encarar el descans per això, descansar, refrescar-nos tots i comentar amb els habituals les diverses músiques escoltades i copsar de quina manera havien "entrat" dins el personal. 

Com que ja havíem vist i escoltat de  quina manera havia sonat la primera part, les respostes a les preguntes eren totes les mateixes.....Molt bé, ho fan molt bé....o diferent, diferent però molt bé...o ja era hora que canviessis d'estil......o és que la Yasmina canta tant bé.....o, o, totes les respostes eren similars valorant la feina feta de manera molt positiva......I encara faltava la segona part, que vindria acompanyada de sorpreses, agradables sorpreses.

Els tems que van tocar la segona part van ser:

Mentre dorms    (David Sánchez)

I don't know        (Noa)

Punt i seguit       (David Sánchez)

Para llevarte a vivir  (Javier Rubial)

Tot està per venir     (D. Sánchez & Rusó Sala)

Sorra i aigua   (D. Sánchez & Yasmina Azlor)

Yasmina Azlor i David Sánchez   by  Gustaf Soldevila

Una segona part que va ser molt més càlida encara i que van començar amb un tema, "Mentre dorms" balada del líder, i que ell mateix va iniciar amb la seva guitarra amb una tendresa remarcable on ens va deixar anar les dolces notes de la melodia, mentre, al darrera, piano, baix i bateria en clau d'extrema suavitat semblava que no hi fossin. Després va ser en Rubén l'encarregat d'enfrontar-se al piano i deixar anar unes precioses notes que van conformar el seu solo. Molt bon pianista en Rubén que ens ha visitat en alguna Jam Session havent-li vist les seves "bones maneres" interpretant estàndards de Jazz. Li va seguir en David continuant la seqüència de solos, fent-lo amb una gran sensibilitat mantenint la dolçor del tema, "Mentre dorms". acabant-lo així amb una total suavitat. Tema on ben bé podríem imaginar-nos al compositor observar la seva estimada mentre dormia i així composar el tema.

Després d'aquesta preciositat en va venir una altra, el "I don't know", aquesta vegada composició aliena però amb la magnífica veu de la Yasmina, qui ens va mostrar el seu potencial, cantant amb molta tendresa, amb una veu força càlida i mostrant-nos també la tècnica del "VoiceCraft", arribant a registres prou alts. Gran tema que va deixar pas al tema que dóna títol a l'àlbum, "Punt i seguit". Tema amb un punt de força rítmica en estil "Funky" ben marcat per la secció rítmica, bateria d'en Xavi i baix elèctric de l'Iñaki. Aquest darrer es va encarregar de fer un magnífic solo, força aplaudit, per deixar pas al solo del compositor i líder de la banda. David va fer un fantàstic solo acompanyat per la secció rítmica incidint amb el so elèctric del teclat. Després hi van tornar amb la melodia del tema, afegint-s'hi la Yasmina fent una mena de cors, arrodonint-lo i aconseguint forts aplaudiments del respectable.

Yasmina, Iñaki i David by Gustaf Soldevila

Després d'aquest tema ens van sorprendre amb el format de veu i guitarra acústica en un tema del Javier Rubial, tema d'autor doncs. "Para llevarte a vivir" va resultar ser una cançó preciosa cantada en castellà, evidentment, on Yasmina va aconseguir deixar-nos clavats i ambdós músics, fer que només se sentís el "rum rum" de la nevera, ai, ai. Una guitarra que deixava anar poques notes, les justes per harmonitzar la melodia que la cantant cantava de manera magnífica, una melodia que ràpidament se'ns va enganxar i que tots interiorment segur anàvem cantant. 

Després de llargs aplaudiments van continuar en format acústic ara però amb la col·laboració de l'Iñaki també a la guitarra amb un altre tema, música d'en David Sánchez, i lletra de Rusó Sala, el "Tot està per venir". Una balada cantada en català per la Yasmina  i on les dues guitarres acústiques van sonar amb una gran suavitat. Un tema melancòlic amb una melodia preciosa que amb la veu de la Yasmina ens va fer estar totalment atents, totalment en silenci, com sempre fa el públic del Jazz Club La Vicentina. 

Ara havia de venir el darrer tema, aquest però amb la música d'en David però amb lletra de la Yasmina, El tema va ser "Sorra i aigua", una altra tema suau amb una melodia maca i que encara va millorar en el canvi harmònic, la "B", el pont. L'orgue d'en Rubén sonava amb suavitat així com els "licks" a la guitarra d'en David. Tema on la veu, a mode de cor, que va fer Yasmina enaltien encara més l'ànim, mentre David ens feia un altre dels seus grans solos. Altre cop a la melodia del tema, ja acabant-lo, amb uns aguts magnífics de la "veu", per acabar-lo poc després delicadament.

Quan et diuen que és el darrer tema és quan et toca presentar-te davant l'escenari i sol·licitar-los el "bis", ara bé, el públic és qui l'ha de demanar i així ho va fer entre forts aplaudiments i demanant-ne una altra.

Acabant el concert i demanant-los un BIS  by Gustaf Soldevila

Aquest, ara sí darrer tema, va ser el "On&On" de Erykah Badu, tema cantat en anglès, seguint la dinàmica "groove", va resultar ser un tema relaxat també, seguint la dinàmica del concert, suau, poc sorollós, amb tots els estris controlats, aconseguint una bona conjunció entre modernitat elèctrica i músiques càlides. David va fer-nos un altre dels seus magnífics solos, melòdics i ple de missatge poètic. Després d'ell, baix elèctric i guitarra, a la vegada, van fer-nos uns acords entretallats, mentre Yasmina cantava com a "background" de tot el grup. Aquest darrer tema va ser un bon exemple, una mena de resum del què havíem escoltat, i tots nosaltres ho vam agrair mostrant-los-els amb llargs i forts aplaudiments.

De fet, és d'agrair la proposta musical presentada pel David i la seva gent, ja que, essent com era d'elèctric el format amb un clar "groove", van incloure temes acústics, balades i d'altres temes prou suaus, ara bé, el què va fer en David Sánchez va ser presentar-nos el seu projecte, ell i la seva música, i tota aquesta amalgama de sons diversos, balades i no balades, que tant ens van agradar és la seva música, fins i tot podríem dir que és ell mateix, sinó del tot, una part molt important d'ell. Com sempre, les fotos les va fer en Gustaf Soldevila , que quan me les doni, en penjaré algunes al blog entre aquestes ratlles, i totes en un àlbum al Facebook. Miquel Tuset.