La
WTF d'avui ha estat dedicada al ALE.....aquest petitet ens ha deixat
després de lluitar molt de temps contra la malaltia que malauradament de
l'ha endut. Encara recordo la WTF en el seu honor; va ser el 30 d'abril
passat, una WTF organitzada per a recaptar fons per poder fer front a
la seva costosa malaltia. Una WTF organitzada per Aurelio Santos, com la
d'avui, com totes les dels dilluns, i que va ser emotiva per molts
motius. La van fer en Llibert Fortuny - Saxo tenor, Raynald Colom -
Trompeta, Albert Bover - Piano, Martín Laportilla - Baix Eléctric i Dani
Domínguez - Batería. També van venir músics amb els seus fills com és
el cas del Jon Robles que va venir amb el seu. Jordi Matas també hi va
ser i molts més que hi van participar. Nosaltres hi vam ser, a primera
fila com sempre, però ja al cap d'una estona tots ens vam posar drets,
ja que quasi no s'hi cabia. Recordo haver fet fotos d'aquell dia amb
músics i nens tots dalt l'escenari. Unes fotos que vaig penjar al blog
del Jazz Club La Vicentina, a més a més de fer la crònica de la WTF.
Aquell va ser l'inici de les cròniques que encara ara faig, que tampoc
fa gaire...Una abraçada a la família del ALE, al Dani Pérez i a Robin
Oxman.
El Carlos Sampietro va enregistrar-ho en vídeo i aquí en teniu l'enllaç.
http://www.wtfjamsessions.com/
Avui, només una estoneta de WTF......però, com sempre sol passar, ha
estat molt i molt interessant. Una formació estable a nivell de quartet,
amb músics de llarga trajectòria i reconegut prestigi, que ja porten
força temps junts, el suficient per fer les coses força ben fetes.
Compenetració és el que hi ha hagut, a més a més de grans
interpretacions, tan a solo com en conjunt. Un grup, Land Space format
per Nico Sanchez, Albert Cirera, Paco Weht i en Dani Dominguez, han
sigut els encarregats de fer-nos gaudir. Una primera part presentant
temes del seu primer àlbum, "Sueños", però també fent-nos escoltar en
primícia alguns dels temes del seu proper disc. S'ha de dir que la
proposta és excel·lent, de qualitat i amb molt de rigor interpretatiu.
Totes les composicions són d´en Nico la qual cosa és certament
extraordinària. A la Jam Session ha pujat el saxo tenor i millor cuiner
Morten Sandholt, i el gran pianista Mark Aanderud tot just arribat de
Mèxic. Han fet una parell d´estàndards tocats a màxim "swing" remarcat
pel Paco i en Dani, on ambdós músics de la secció rítmica han estat
sublims. Albert Cirera ha mostrat la seva sobrietat i tècnica a la
vegada que sensibilitat en algun dels temes a tempo de balada que han
tocat. Grans solos de l´Albert i millors melodies interpretades amb un
so magnífic del seu tenor. Nico, a més a més de ser un magnífic
compositor és també un millor guitarrista. Els solos que ens ha
interpretat així ens ho han mostrat; sempre tocant en la mateixa
posició, peu dret sobre el pedal, i molt concentrat en tot moment. Paco
Weht, el nostre amic i contrabaixista de les Jam Sessions que fem el
darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina, ha esta sublim,
sempre seriós per concentrat, i fent sonar a la "berra" d´una manera
magnífica; una berra que en els solos ha estat molt i molt bé. La sonoritat que
ha obtingut del seu contrabaix, plena i profunda, amb una perfecta
entonació en tot moment, ha estat mereixedora de forts aplaudiments. La
harmonització de tots els temes i arranjaments ha estat compartida per
tots ells, la qual cosa ja ens fa veure la forta cohesió del grup. Dani
ha estat una màquina rítmica perfecta; se'l veia content, animós i també
seriós en moments de concentració col·lectiva. Ha fet un magnífic solo,
ja a les acaballes, que ha valgut tot el concert.....però no, durant
tot el concert ha estat sublim i el solo final ha estat la cirereta del
pastís. Els companys que han participat en la Jam han estat com sempre increïbles. Una WTF que recordarem bàsicament només per un motiu....Bona
nit Dani i Robin, Robin i Dani, serà difícil el Jaç. Ànims.
El Carlos Sampietro va enregistrar-ho en vídeo i aquí en teniu l'enllaç.
http://www.wtfjamsessions.com/
Avui, només una estoneta de WTF......però, com sempre sol passar, ha estat molt i molt interessant. Una formació estable a nivell de quartet, amb músics de llarga trajectòria i reconegut prestigi, que ja porten força temps junts, el suficient per fer les coses força ben fetes. Compenetració és el que hi ha hagut, a més a més de grans interpretacions, tan a solo com en conjunt. Un grup, Land Space format per Nico Sanchez, Albert Cirera, Paco Weht i en Dani Dominguez, han sigut els encarregats de fer-nos gaudir. Una primera part presentant temes del seu primer àlbum, "Sueños", però també fent-nos escoltar en primícia alguns dels temes del seu proper disc. S'ha de dir que la proposta és excel·lent, de qualitat i amb molt de rigor interpretatiu. Totes les composicions són d´en Nico la qual cosa és certament extraordinària. A la Jam Session ha pujat el saxo tenor i millor cuiner Morten Sandholt, i el gran pianista Mark Aanderud tot just arribat de Mèxic. Han fet una parell d´estàndards tocats a màxim "swing" remarcat pel Paco i en Dani, on ambdós músics de la secció rítmica han estat sublims. Albert Cirera ha mostrat la seva sobrietat i tècnica a la vegada que sensibilitat en algun dels temes a tempo de balada que han tocat. Grans solos de l´Albert i millors melodies interpretades amb un so magnífic del seu tenor. Nico, a més a més de ser un magnífic compositor és també un millor guitarrista. Els solos que ens ha interpretat així ens ho han mostrat; sempre tocant en la mateixa posició, peu dret sobre el pedal, i molt concentrat en tot moment. Paco Weht, el nostre amic i contrabaixista de les Jam Sessions que fem el darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina, ha esta sublim, sempre seriós per concentrat, i fent sonar a la "berra" d´una manera magnífica; una berra que en els solos ha estat molt i molt bé. La sonoritat que ha obtingut del seu contrabaix, plena i profunda, amb una perfecta entonació en tot moment, ha estat mereixedora de forts aplaudiments. La harmonització de tots els temes i arranjaments ha estat compartida per tots ells, la qual cosa ja ens fa veure la forta cohesió del grup. Dani ha estat una màquina rítmica perfecta; se'l veia content, animós i també seriós en moments de concentració col·lectiva. Ha fet un magnífic solo, ja a les acaballes, que ha valgut tot el concert.....però no, durant tot el concert ha estat sublim i el solo final ha estat la cirereta del pastís. Els companys que han participat en la Jam han estat com sempre increïbles. Una WTF que recordarem bàsicament només per un motiu....Bona nit Dani i Robin, Robin i Dani, serà difícil el Jaç. Ànims.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada