Crònica del magnífic concert d'en David Sánchez Quartet amb Yasmina Azlor.

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina, de nou la crònica de l'anterior concert, del concert que vam fer el darrer divendres 16 de novembre. Un concert on la sorpresa pel que fa  a les músiques era total i absoluta. Poques vegades he programat un concert sense saber massa què sonaria, però les vegades que ho he fet, sempre he confiat amb els coneixements que tinc dels músics, de les seves habilitats i tècniques, tot i desconèixer a vegades el seu nou projecte. Aquesta vegada va passar així mateix. Sabia dels músics però no de les músiques. 

David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor  By  Gustaf Soldevila

Els músics van ser en David Sánchez, guitarres / Yasmina Azlor, veu / Rubén Bes, piano i teclat / Iñaki Marquiegui, baix elèctric i Xavi Muñoz, bateria. El líder d'aquesta formació, en David Sánchez ens presentava el seu darrer treball, disc que està a punt de sortir anomenat "Punt i Seguit". Un treball discogràfic que encara no hem escoltat i del qual, en directe, ens van deixar escoltar la majoria dels temes, sinó tots, que s'inclouran en el disc. El concert el van presentar amb composicions pròpies i algunes versions dels grans de la música en general, però abans, algunes coses més......

Els músics van arribar a l'hora prevista ,més o menys, per muntar i assajar algun tema i després anar a sopar. El sopar l'havíem preparat al restaurant casolà Ca La Morera, on el pseudo-cuiner, o sigui jo, havia preparat unes magnífiques truites de patates amb ceba, especialitat de la casa, tot acompanyat d'uns magnífic embotits de Cal Bon Preu i regats per unes magnífiques begudes de Ca l'Estrella Damm, uns magnífics "quintets". Hi havien d'anar tots però no va ser així, ja que en aquest restaurant hi ha gats diversos, com a tots els restaurants casolans, la qual cosa li va impedir a la Yasmina acompanyar-nos, ja que sembla que els hi te alguna petita aversió provocada per una incòmoda al·lèrgia. Després del suculent àpat, ens vam presentar a les 22h en punt al lloc indicat, o sigui a l'entrada de La Vicentina, on ja ens esperaven aficionades i aficionats, entre els quals amigues i diversos socis impacients per escoltar els músics. Alguna crítica pel fet de no tenir-ho ja obert i cap a munt. 

David Sánchez by Gustaf Soldevila

El concert va començar com sempre, a quarts d'onze, quan la sala ja tenia un bon aspecte. Un bon aspecte gràcies a la presencia de gent diversa, amics dels músics que van venir-los a escoltar en aquesta la presentació del seu treball, i la permanent presència d'alguns dels nostres amics col·laboradors, sense la presència periòdica cada mes dels quals, el Jazz Club La Vicentina deixaria d'existir.

Els temes que van tocar a la primera part van ser:

L'arquitecte dels somnis, (David Sánchez)

L'habitació sense finestres (David Sánchez)

Pistacho (David Sánchez)

Don't Let The Sun (Ray Charles)

El camí (David Sánchez)

El blues del autobús (Miguel Ríos)

La porta   (David Sánchez)

Els tres primers temes van ser composicions pròpies, on la delicadesa va anar acompanyada dels ritmes pops i en els quals hi va haver melodies molt agradables, acompanyades en alguns casos per la magnífica veu de la Yasmina a mode de "cors". La presència permanent de la bateria d'en Xavi Muñoz el qual ens mostrava un ritme allunyat de l'habitual "swing", ens emmarcava dins de l'estil més proper a les músiques populars, tot i veure'ns en alguna ocasió en un àmbit bastant "funk". David Sánchez, va brillar ens els solos que va fer, mostrant-nos la seva qualitat com a instrumentista a la vegada que com a compositor. 

David Sánchez Quartet by Gustaf Soldevila

El tercer tema va començar suaument per seguir una mica més viu, això sí, contingut i amb molta suavitat on la resta de companys, inclòs en Xavi es van mantenir dins d'un control sonor que nosaltres vam agrair. Després de la melodia inicial David va continuar fent el seu solo, melòdic, emmarcat en la construcció harmònica del tema. Després d'ell va ser l'Iñaki el que va fer la seva part de solo, un molt bon solo també aplaudit pel públic. Després d'ell, altre cop la melodia del tema, suau tema i melodia composada pel líder de la formació que va agradar-nos a tots plegats.

Després dels seus temes van fer el quart, tema de Ray Charles on ells en van fer la versió que en va fer el gran Roben Ford. Aquesta vegada vam poder escoltar per primera vegada la veu de la Yasmina Azlor cantant aquest magnífic tema. Una balada situada en el "Blues" i el "Soul", en la música popular americana. La Yasmina te una magnífica veu, controlada i treballada per l'estil que ella estudia, el VoiceCraft. El líder de la banda va fer-nos un magnífic solo, un solo en clau de "Blues", molt suau i ben interpretat en la "A", per deixar a la Yasmina cantar de nou en la "B", el "pont". D'una manera magnífica i suau van acabar el tema entre forts aplaudiments.

Després, un altre tema propi, "El camí", a un ritme una mica més viu, un punt "funky", marcat pel piano, baix i bateria, i iniciada la melodia pel David, per després ser en Rubén qui fes el seu solo a teclat sintetitzat mentre la resta de secció rítmica l'acompanyés amb marcat sentit rítmic. Aplaudiments per deixar al líder fer el seu solo, amb reminiscències "RobenFordianes" per l'estil, per les músiques i per algun "lick" que va deixar anar, acabant el tema poc després, de manera prou suau.

David Sánchez Quartet & Yasmina Azlor by Gustaf Soldevila

El següent tema va ser el conegut "El Blues del autobús"  d'en Miguel Rios, interpretat a un ritme prou cadenciós, arrastrat, tema reconegut per tots nosaltres situat ja en un estil més "rocker" però molt contingut, i molt ben cantat per la Yasmina. Després de la veu, la guitarra d'en David en un petit solo per deixar pas de nou a la veu de la Yasmina, la qual va acompanyar a la resta de la banda mentre en David  feia una sèrie de "riffs" per així anar acabant el tema i fent-ho de manera molt  i molt suau. 

El darrer tema de la primera part va ser "La porta", tema original d'en David Sánchez. Tema iniciat amb la guitarra una mica distorsionada però que ràpidament va deixar pas a la melodia amb clares reminiscències rockeres de finals dels 60s. Tema a un ritme tranquil reforçat per la "força" suau de la magnífica guitarra del líder. Després d'un magnífic solo, s'hi va posar el Rubén amb el teclat reconvertit en orgue fent unes quantes notes ràpidament recolzades per la guitarra. Després suavitat per acabar entre forts aplaudiments i encarar el descans per això, descansar, refrescar-nos tots i comentar amb els habituals les diverses músiques escoltades i copsar de quina manera havien "entrat" dins el personal. 

Com que ja havíem vist i escoltat de  quina manera havia sonat la primera part, les respostes a les preguntes eren totes les mateixes.....Molt bé, ho fan molt bé....o diferent, diferent però molt bé...o ja era hora que canviessis d'estil......o és que la Yasmina canta tant bé.....o, o, totes les respostes eren similars valorant la feina feta de manera molt positiva......I encara faltava la segona part, que vindria acompanyada de sorpreses, agradables sorpreses.

Els tems que van tocar la segona part van ser:

Mentre dorms    (David Sánchez)

I don't know        (Noa)

Punt i seguit       (David Sánchez)

Para llevarte a vivir  (Javier Rubial)

Tot està per venir     (D. Sánchez & Rusó Sala)

Sorra i aigua   (D. Sánchez & Yasmina Azlor)

Yasmina Azlor i David Sánchez   by  Gustaf Soldevila

Una segona part que va ser molt més càlida encara i que van començar amb un tema, "Mentre dorms" balada del líder, i que ell mateix va iniciar amb la seva guitarra amb una tendresa remarcable on ens va deixar anar les dolces notes de la melodia, mentre, al darrera, piano, baix i bateria en clau d'extrema suavitat semblava que no hi fossin. Després va ser en Rubén l'encarregat d'enfrontar-se al piano i deixar anar unes precioses notes que van conformar el seu solo. Molt bon pianista en Rubén que ens ha visitat en alguna Jam Session havent-li vist les seves "bones maneres" interpretant estàndards de Jazz. Li va seguir en David continuant la seqüència de solos, fent-lo amb una gran sensibilitat mantenint la dolçor del tema, "Mentre dorms". acabant-lo així amb una total suavitat. Tema on ben bé podríem imaginar-nos al compositor observar la seva estimada mentre dormia i així composar el tema.

Després d'aquesta preciositat en va venir una altra, el "I don't know", aquesta vegada composició aliena però amb la magnífica veu de la Yasmina, qui ens va mostrar el seu potencial, cantant amb molta tendresa, amb una veu força càlida i mostrant-nos també la tècnica del "VoiceCraft", arribant a registres prou alts. Gran tema que va deixar pas al tema que dóna títol a l'àlbum, "Punt i seguit". Tema amb un punt de força rítmica en estil "Funky" ben marcat per la secció rítmica, bateria d'en Xavi i baix elèctric de l'Iñaki. Aquest darrer es va encarregar de fer un magnífic solo, força aplaudit, per deixar pas al solo del compositor i líder de la banda. David va fer un fantàstic solo acompanyat per la secció rítmica incidint amb el so elèctric del teclat. Després hi van tornar amb la melodia del tema, afegint-s'hi la Yasmina fent una mena de cors, arrodonint-lo i aconseguint forts aplaudiments del respectable.

Yasmina, Iñaki i David by Gustaf Soldevila

Després d'aquest tema ens van sorprendre amb el format de veu i guitarra acústica en un tema del Javier Rubial, tema d'autor doncs. "Para llevarte a vivir" va resultar ser una cançó preciosa cantada en castellà, evidentment, on Yasmina va aconseguir deixar-nos clavats i ambdós músics, fer que només se sentís el "rum rum" de la nevera, ai, ai. Una guitarra que deixava anar poques notes, les justes per harmonitzar la melodia que la cantant cantava de manera magnífica, una melodia que ràpidament se'ns va enganxar i que tots interiorment segur anàvem cantant. 

Després de llargs aplaudiments van continuar en format acústic ara però amb la col·laboració de l'Iñaki també a la guitarra amb un altre tema, música d'en David Sánchez, i lletra de Rusó Sala, el "Tot està per venir". Una balada cantada en català per la Yasmina  i on les dues guitarres acústiques van sonar amb una gran suavitat. Un tema melancòlic amb una melodia preciosa que amb la veu de la Yasmina ens va fer estar totalment atents, totalment en silenci, com sempre fa el públic del Jazz Club La Vicentina. 

Ara havia de venir el darrer tema, aquest però amb la música d'en David però amb lletra de la Yasmina, El tema va ser "Sorra i aigua", una altra tema suau amb una melodia maca i que encara va millorar en el canvi harmònic, la "B", el pont. L'orgue d'en Rubén sonava amb suavitat així com els "licks" a la guitarra d'en David. Tema on la veu, a mode de cor, que va fer Yasmina enaltien encara més l'ànim, mentre David ens feia un altre dels seus grans solos. Altre cop a la melodia del tema, ja acabant-lo, amb uns aguts magnífics de la "veu", per acabar-lo poc després delicadament.

Quan et diuen que és el darrer tema és quan et toca presentar-te davant l'escenari i sol·licitar-los el "bis", ara bé, el públic és qui l'ha de demanar i així ho va fer entre forts aplaudiments i demanant-ne una altra.

Acabant el concert i demanant-los un BIS  by Gustaf Soldevila

Aquest, ara sí darrer tema, va ser el "On&On" de Erykah Badu, tema cantat en anglès, seguint la dinàmica "groove", va resultar ser un tema relaxat també, seguint la dinàmica del concert, suau, poc sorollós, amb tots els estris controlats, aconseguint una bona conjunció entre modernitat elèctrica i músiques càlides. David va fer-nos un altre dels seus magnífics solos, melòdics i ple de missatge poètic. Després d'ell, baix elèctric i guitarra, a la vegada, van fer-nos uns acords entretallats, mentre Yasmina cantava com a "background" de tot el grup. Aquest darrer tema va ser un bon exemple, una mena de resum del què havíem escoltat, i tots nosaltres ho vam agrair mostrant-los-els amb llargs i forts aplaudiments.

De fet, és d'agrair la proposta musical presentada pel David i la seva gent, ja que, essent com era d'elèctric el format amb un clar "groove", van incloure temes acústics, balades i d'altres temes prou suaus, ara bé, el què va fer en David Sánchez va ser presentar-nos el seu projecte, ell i la seva música, i tota aquesta amalgama de sons diversos, balades i no balades, que tant ens van agradar és la seva música, fins i tot podríem dir que és ell mateix, sinó del tot, una part molt important d'ell. Com sempre, les fotos les va fer en Gustaf Soldevila , que quan me les doni, en penjaré algunes al blog entre aquestes ratlles, i totes en un àlbum al Facebook. Miquel Tuset.