Petites Cròniques de les WTF amb Guillermo Calliero Quartet; més que petita.

Val més tard que mai....no fa gaire.... però ja podeu entrar al blog per escoltar els àudios de la WTF de dilluns 19 de novembre on hi va participar el Guillermo Calliero Quartet amb el Federico Mazzanti Perez, Martin Laportilla i Santi Colomer. També hi ha l'àudio de la Jam Session on hi van participar Claudio Marrero Santana, Tomàs Fosch, Matias Miguez Mastrarrigo, Àlex Fortuny, Oriol Bagès, Joan Casares Alcobé, Apel·les Carod i Greg Blair.   

Dir d'aquesta WTF que va ser de gran qualitat, on el quartet del Guillermo Calliero va brillar des de la primera nota i va mantenir-se així fins la darrera, que va ser la primera de l'Aurelio. Els estàndards van ser diversos i alguns de coneguts, tot i no recordar el nom del tema, cosa que em passa sovint, mencionar les grans intervencions de tots quatre, amb magnífics solos de tots ells. Federico Mazzanti es va estrenar a la WTF mentre que el Martin Laportilla n'és un asido i en Santi Colomer s'hi deixa caure de tant en tant.

Després de la primera part hi van anar pujant alguns dels habituals de cada dilluns com són ara Claudio Marrero Santana, Tomàs Fosch, Matias Miguez Mastrarrigo, Àlex Fortuny, Oriol Bagès, Joan Casares Alcobé, Apel·les Carod i Greg Blair. Tots ells van estar a un gran nivell, tan els joves com els no tan joves. Alguns d'ells aviat encetaran la WTF encapçalant el cartell...som-hi en la crònica....

El primer passe, el concert, del Guillermo Calliero Quartet va estar dedicat als "estàndards", alguns més coneguts que d'altres. Un concert que va començar un pel fred, pel que feia fora i pel que feia dins, ja que fins i tot va mancar l'escalfor de la gent que mica a mica va anar venint. Els habituals ja hi érem, amb el Josep Tomàs a punt de deixar-ne constància gràfica, com fa des de una pila d'anys. 

El primer tema que van tocar va ser el "It could happen to you", tema del gran Jimmy Van Heusen amb lletra de Johnny Burke i que han cantat multitud de cantants i interpretat encara més músics amb els seus instrument com són ara Chet Baker, Red Garland, etc...i que els nostres herois van interpretar de manera magistral. Primer van començar fent la melodia del tema de la mà del líder de la formació. Guillermo, trompetista argentí que va deixar-se caure a casa nostra fa uns cinc anys,  va iniciar-la amb una gran delicadesa i de la mateixa manera va iniciar el seu solo ple d'inventiva i qualitat. Un solo que sempre va estar acompanyat de la secció rítmica liderada pel Federico Mazzanti, i amb el Martin Laportilla i en Santi Colomer. Un gran solo que va deixar pas al primer solo que Federico feia al Jamboree. Vell amic nostre i gran persona, aquest pianista argentí establert a casa nostra d'ençà ja fa uns anys, ens va meravellar amb la seva interpretació plena de swing i de modernitat. Aplaudiments dels presents per deixar pas al solo d'en Martin Laportilla, argentí també, i assidu a les WTF dels dilluns on el veiem sempre amb el seu baix elèctric participar a les Jams i sempre fent-ho amb una gran solvència. Després d'ell, s'hi van posar a fer els "quarts" amb en Santi Colomer, qui amb  la seva particular suavitat fa fer tots una sèrie de redobles acompanyats d'un magnífic swing, mostrant-nos el que ja sabíem, el seu domini de l'instrument. Després d'ell, Guillermo va fer la"coda" final per anar acabant el tema mentre la resta l'acompanyava, acabant-lo finalment entre els aplaudiments del públic que ja havia anat arribant. 

El segon tema va ser el "The Cat", un tema amb un ritme més "funky" recordant aquells que havia composat el gran Horace Silver i interpretat també per l'orgue del magnífic Jimmy Smith Tema iniciat amb la melodia per deixar pas al primer solo aquesta vegada del Federico. Un so nítid aconseguit amb la mà dreta mentre l'esquerra l'omplia amb magnífics acords. Després d'ell s'hi va posar en Guillermo qui va fer una sèrie de magnífics arpegis de gran dificultat. Un gran músic que tindrem al Jazz club La Vicentina de cara a la primavera del 2013. Solo de gran dificultat i tocat amb gran solvència i que va deixar constància del gran nivell d'aquest músic argentí. El va seguir en Martin Laportilla amb el seu baix elèctric. També va refermar el seu bon nivell fent la seva part amb una gran inventiva i tècnica, sempre amb la seva particular manera d'interpretar i mirar-se el seu baix. Després d'ell, altra cop amb el tema amb el so de la trompeta d'en Guillermo i així el varen acabar.

Van continuar amb un altre estàndard el "Black Nile??". En aquest tema ens vam situar ja en un ambient Hard Bop amb un magnífic swing de la mà de la secció rítmica. La curta melodia va deixar pas immediatament després al solo del líder Guillermo qui va tornar-nos a enlluernar amb el seu saber. Després dels aplaudiments, va ser en Federico qui va fer la seva secció de solo, ben interpretat i ben refermat per la resta de companys, un sòlid Martin i un més que magnífic Santi. Després d'ell van encetar la tanda de "quatres" per deixar al bateria fer la seva participació, que va ser magnífica. En acabar van tornar-hi amb la melodia per després acabar-la entre aplaudiments, ja molt més càlids.

Ara li va tocar al Federico iniciar el quart tema, preciós tema que va resultar ser una dolça balada anomenada "I Fall In Love Too Easily", tema interpretat entre d'altres per Chet Baker, tema de 1944 composat per Jule Styne amb lletra de Sammy Cahn, introduït per Frank Sinatra el 1945 a la pel·lícula "Anchord Aweigh". Guillermo  va començar ell mateix el tema fent la "intro" per deixar pas al tema a la trompeta d'en Guillermo. Va ser ell mateix qui ens va embadalir amb el seu magnífic so en aquesta magnífica balada continuant amb el tema. Després d'ell, el pianista va desgranar una magnífica melodia en la seva part de solo. Llarg i delicat  solo que va deixar pas al del Guillermo seguint en la mateixa tònica de delicada harmonia i melodia, balada increïble d'una gran tendresa. Gran solo d'en Guillermo , llarg i delicat on vam poder-lo escoltar abastament per reafirmar-nos en el convenciment que és un dels grans bufadors actuals.

El cinquè tema va ser molt més mogut, amb molt de swing i blues, tema anomenat "C.T.A." tema interpretat per Lee Morgan entre d'altres. Una petita intro de la melodia feta pel Guillermo va deixar pas a la mestria d'en Federico qui va començar amb gran força rítmica gràcies també al recolzament del baix del Martin i de la bateria d'en Santi. Una vertadera màquina de fer ritme estava en marxa, al capdavant de la qual el pianista, el qual estava vertaderament imbuït de ritme i melodia en el seu solo. Després ja ser el líder de la formació qui va seguir-lo, mentre al darrera de la mateixa manera la secció rítmica seguia "a tota hòstia". Gran solo d'en Guillermo que va deixar pas al del Martin Laportilla qui amb la seva solvència el va executar de manera magistral, mostrant-nos de nou el seu gran domini de tècnica i instrument. Aplaudiments que van deixar pas als "quatres" típics entre el bateria i la resta de músics, moment d'esbarjo i gaudi per a tots els bateries. Santi Colomer va gaudir i ens va fer gaudir a tothom, a tota la sala que ja es veia amb un magnífic aspecte. Després d'ell hi van tornar amb el tema i ja per acabar-lo.

El següent va ser el tema "Street of dreams", balada d'origen, i interpretada per Chet Baker en el disc homònim, on li sobren les cordes, i també cantada per Doris Day per exemple, sí sí, Doris Day que a més de ser una actriu de comèdia abans ja havia estat una força bona cantant. Ells però el van reconvertir en una magnífica bossa-nova a un ritme prou trepidant començant-lo el Guillermo amb un magnífic solo, aquesta vegada amb el Fiscorn, amb un so molt més ple i profund. Tot i tocar un instrument més "pesat" a l'hora de fer els solos, ell el va tocar amb una gran lleugeresa. Després d'ell el Federico va seguir-lo amb la mateixa lleugeresa, ben entès que em refereixo a la manera "fàcil" com toquen els instruments, quan tots sabem el difícil que és. Gran solo d'en Federico que va deixar pas al del Martin amb la complicitat sonora del bateria que va baixar el volum per així poder-lo gaudir. En acabar el Martin  s'hi van posar en la tanda de "quatres" on en Santi va tornar a lluir, ara amb molta més suavitat fent uns magnífics solos, suaus, amb toquets al canto de la caixa, i amb la caixa esmorteïda i ajudat pel xarles. Després s'hi va tornar a posar el Guillermo fent la coda per acabar el tema suaument entre forts aplaudiments.

El darrer tema d'aquesta primera part va ser el conegut "You don't know what love is", tema  de Gene de Paul estàndard com el que més interpretat per quasi tothom, i que ells van fer amb un tempo entretallat i a ritme de vals. El va iniciar el líder de la formació fent-ne la melodia mentre la resta de músics gaudia mantenint aquest "estrany" ritme. Tema interpretat pel Guillermo després del qual va ser el Federico qui va iniciar-ne el magnífic solo amb algunes "perles" melòdiques i rítmiques. Un solo ple de recursos diversos que ens va fer gaudir d'allò més i així deixar pas al líder del quartet qui va encetar el seu. Mentre, al darrere, la secció rítmica mantenia una magnífica pulsió que va permetre al líder lluir-se encara més. Guillermo va mantenir en tot moment un nivell altíssim de imaginació i tècnica, interpretant de manera increïble amb molt de "gust" i sensibilitat mostrant-nos sempre un magnífic "llenguatge" jazzístic. D'aquesta manera varen anar acabant, fent ell, al final de tot, un "lick" d'un dels grans boleros.

Ara va ser el moment de pujar a l'escenari al gran Aurelio Santos qui es va encarregar de tornar a presentar als músics amb la mateixa gràcia de sempre. A partir d'ara va començar la Jam Session amb alguns dels músics habituals. 

El primer músic a pujar a l'escenari va ser l'habitual a les WTF i gran saxofonista tenor, el canari Claudio Marrero i el primer tema a interpretar va ser el conegut "There will never be another love". Tema on en Claudio es va lluir a la primera de canvi compartint part de la melodia i fent la primera part del solo. Molt bon solo executat amb solvència, tocant com sol fer, amb un so prou contundent i "estripat" quan així ho creu convenient. Després d'ell, el líder va continuar amb la mateixa tònica interpretativa de gran qualitat. Federico també va seguir-lo de la mateixa manera amb igual dedicació i solvència. Martin va fer-ne la seva part acompanyat del silenci de la resta de companys,volum rebaixat, que li va permetre comunicar millor i a nosaltres escoltar millor. Després d'ell va venir la tanda de "quatres" on tots i van participar i més encara al bateria que ens va deixar anar uns magnífics redobles tocats amb gran suavitat a l'estil dels bons, sense marcar massa el bombo i acaronant la bateria. En acabar-los hi van tornar amb el tema fent-lo ambdós vents per així acabar-lo de manera suau. Ara va ser el moment de deixar descansar al Federico fent pujar al també habitual Tomàs Fosch. El tema que van interpretar va ser el "blues" del gran Thelonious Monk el "Straight no chaser", Després d'iniciar la melodia ambdós vents, va ser el Guillermo qui es va encarregar de fer el seu solo, fent uns magnífics "licks" repetitius de gran dificultat. Un magnífic solo en el més pur estil "bop" tocat a un tempo força viu ideal per aquest tipus d'interpretacions. Després d'ell i ja amb molta més suavitat "volumètrica" va ser el jove Tomàs Fosch qui es va estrenar en aquesta jornada al capdavant del yamaha mitja cua del Jamboree. Va fer-nos un solo molt interessant ple d'inventiva i tècnica i també sensibilitat. Després d'ell s'hi va ficar el mateix Claudio qui va encetar-lo també a un volum reduït permetent-lo "pensar" i així poder plasmar millor les idees que li anaven sorgint. Un magnífic solo que ell mateix es va encarregar d'anar-ne incrementant el clímax fins arribar a cotes de gran altura emotiva. Aplaudiments per deixar pas al baixista Martin Laportilla qui amb la seva demostrada solvència va fer-lo, també amb prou quietud, permetent-lo mostrar el que tots ens esperàvem. Després d'ell, dos cors del tema i punt i final. Per fer el següent tema l'Aurelio va deixar descansar al Martin Laportilla per cridar al Matías Miguez i també convidar al guitarrista Alex Fortuny i a la trompeta al jove "Terrassenc" l'Oriol Bagès, jove habitual a les Jams de la Nova Jazz Cava i jove de gran present i millor futur. El tema que van tocar tots plegats va ser el preciós "Stella by starlight", interpretat a tempo suau un pel passat a "bossa". Melodia iniciada pel Claudio i compartida després pel Guillermo qui va ser l'encarregat d'iniciar la tanda de solos. Gran tema interpretat de manera excel·lent i amb un solo de gran factura fet per l'encara líder de la formació, músic solvent dalt l'escenari, on manté la prestància del líder accentuada per la seva gran personalitat. Després d'ell va ser l'Alex Fortuny qui es va encarregar de suavitzar el tema, ja que aquesta és la manera com toca ell, amb acords jazzístics i un "punteig" nítid i clar, acompanyat d'imaginació i tècnica. Ara va ser el més jove de tots, l'Oriol jove "crac" qui va deixar-nos uns magnífics "licks" i arpegis de gran nivell tècnic, passant per escales disminuïdes i fent-nos gaudir a tots. Claudio va ser-ne el següent iniciant-lo ben suau, amb "licks" repetitius ben emmarcats harmònicament. Es va anar engrescant i va semblar que les idees li sorgien d'una gran font, aconseguint arrodonir un magnífic solo, un dels millors que li he escoltat, i així mateix li ho vaig dir després. Ara va ser el Tomàs qui va continuar en la tanda de solos, mostrant-nos la part millor d'aquest jove pianista que aviat encetarà una de les WTF. Va estar brillant, melòdicament i harmònica, i així deixar que el Matías es lluís al baix elèctric. Aquest, és també dels habituals a les Jams de les WTF, on sempre que surt ens fa gaudir d'allò més. Tècnica i inventiva varen anar acompanyades de la mà del Matías. En acabar ell van tornar a compartir la melodia tots plegats per així fer-ne una roda i acabar aquesta magnífica balada a ritme de bossa suau. Seguidament va descansar en Santi Colomer per deixar pas al jove Joan Casares entrant també el violinista Apel·les Carod, ambdós joves "cracs". Van tocar un parell d'estàndards per finalitzar aquesta Jam Session, descansant en Tomàs Fosch i pujant Ataches? i també el jove americà també habitual el Greg Blair. El darrer tema va ser el conegut "All the things you are", tema que te una progressió d'acords per intervals de quarta i que és també un dels més interpretats a les Jams. Els solos es van anar succeint en aquesta recta final, i realitzats amb la mateixa "serietat" i solvència de cadascun dels grans músics amb els quals vam gaudir aquesta magnífica vetllada. Bé, i aquestes "quatre ratlles" han estat escrites força dies després en un matí i tarda de diumenge. Ja són ganes ja, però és que els nostres músics es mereixen el reconeixement i per això en quedarà constància en aquest blog dedicat en cor i ànima al JAZZ JAÇ. Miquel Tuset.