Petita Crònica del Tomàs Fosch Trio a les WTF del Jamboree

Benvolgudes i benvolguts amic dels Jazz Club La Vicentina. Amb una setmana de retard i poques lletres per comentar la darrera Jam Session de dilluns passat a les WTF  del Jamboree. Ens va acompanyar el Tomàs Fosch Trio fent una primera part sòbria i perfecte amb temes del propi Tomàs. El primer va ser el "Brunch Time", preciós tema amb un pont a un ritme diferent de la "A", on varen explorar una altra tonalitat. El següent va ser el "Alhoa Shrts", o "Camises de flors", d'aquelles que hi ha al Pacífic...tema amb reminiscències properes al "funk" i al "soul", amb un interludi on el ritme es canvia a un "drum&bass" i també passa d'una tonalitat menor a una de major. Després, el Tomàs va convidar a un amic seu i guitarrista, en Guillem Callejón i van fer un tema a 3/4 el "MeatBalls", on el Guillem va participar-hi amb un magnífic solo. El quart tema va ser-ne un basat en acords de "sexta napolitana" anomenat "El barbero napolitano", dedicat a un saxofonista amic del Tomàs, l'Alvaro Barbero, mort darrerament. En el cinquè tema ens van delectar amb una magnífica balada anomenada "Martinez's Portrait". Ja quasi acabant aquesta primera part van tocar un tema força complicat rítmicament parlant en un 7/4 i amb una estructura harmònica moderna, més modal, anomenat "Sant Moritz", en clara referència a la "nostra" marca de cerveses, 100% catalana, la cervesa Moritz, la qual sempre ha demostrat està al costat del poble català. I ja aper acabar, en Tomàs Fosch  va convidar a pujar a  l'amic Claudio Marrero, saxofonista habitual de les WTF  i amb qui van tocar un tema de Wayne Shorter, el magnífic "Black Nile"./

Tomàs Fosch by Josep Tomàs

La Jam va comptar amb una bona quantitat de músics, els quals anaven pujant en funció de les sol·licituds de l´Aurelio Santos qui els va anar cridant.

El primer tema que va fer el trio, amb guitarrista  i saxo tenor, va ser el conegut Bye, bye blackbird un estàndard per anar fent boca. En el segon, el magnífic Invitation, l´Aurelio va donar-li un "break" al Guillem Arnedo i va cridar al gran Anton Jarl. Bateria que va mantenir una "marxa" increïble durant tota la seva actuació. No cal dir que els solos de tots els músics van ser excel·lents mantenint una gran compenetració. En el tercer tema, el Billie´s Bounce, va ser requerit el jove "crac del violí", l´Apel·les Carod. Violinista de gran tècnica i millor llenguatge jazzístic, que sempre que el veiem i l'escoltem, flipem. Ara l´Aurelio va cridar al poliinstrumentista Joan Rovira, dels Rovira de tota la vida....Va donar un break al baixista José López i va cridar a l'Ismal Alsina que va destapar el seu preciós baix elèctric de 5 cordes. També va pujar el jove americà Greg Blair amb el seu saxo tenor de tudell de fusta. 

Guillem Callejón by Josep Tomàs

El tema que van interpretar va ser el conegut "Isn't she lovely", tema que en Joan va cantar a la perfecció, amb una magnífica veu i un millor somriure. Després de les improvisacions de cadascun dels instrumentistes s'hi va posar el cantant i carall, de quina manera controla la improvisació en Joan. És clar que com saxofonista, pianista i ves a saber què més sap tocar, això de la improvisació ho te controlat del tot. l'Aurelio va donar un break al Tomàs Fosch i també al Joan Rovira i va cridar al Pedro Dalmau al piano. El tema que van tocar, a ritme de "funky" va ser el modal del Miles, l'"All blues". Realment va ser una passada la proposta, ja que el resultat va ser increïble. No sé a qui se li devia acudir la idea de tocar-lo amb aquest ritme, però la va encertar de totes, totes. Aplaudiments els van escoltar durant tota la nit, i ja per acabar la Jam van fer el "Caravan", del Duke. Un tema que, tot i ser tan i tan vellet, et fa vibrar cada vegada que l'escoltes, i parlo per mi. Aquella melodia aràbiga, a 6x8?, que et situa ben bé al mig de les mil i una nits, t'enganxa des de l'inici i ja no et deixa  mai. 

Joan Rovira by Josep Tomàs

El pont te un "swing" a 4x4 que et deixa clavat a la cadira mentre tot tu et bellugues i quasi t'aixeques per ballar.  Bé, això va ser tot musicalment parlant, per què humanament la cosa no va acabar així, ja que l'amic Pedro Dalmau, preguntat i requerit per l'Aurelio, en pocs minuts va fer un acte de sinceritat exposant de quina manera va començar amb això del Jazz, ell que venia del Clàssic, i com va haver de superar una entrebancada vivencial, la qual, una vegada superada li va permetre aprofundir en aquest, el nostre món, i gaudir-lo i fer-nos-en gaudir. Una petita crònica, molt petita, però que segur que val per animar als que se la llegeixin a venir a les WTF del Jamboree a gaudir amb tots nosaltres, els que hi anem. Un darrer apunt, aquesta vegada relacionat amb els àudios enregistrats; l'àudio de la primera part està penjat per error al blog del Jazz Club de Nit, mentre que el de la Jam Session està penjat aquí. Només heu d'anar als reproductors de l'IVOOX per poder-lo escoltar. Aquí teniu l'enllaç del programa de ràdio on hi ha el concert del Tomàs Fosch Trio. http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
Miquel Tuset.