Petites Cròniques del Jazz i Jazz-Funk

Ahir, divendres 22 de desmbre al Cafè Marula, o Marula Cafè que va dir la Belen, vam poder gaudir d'una alenada d'aire fresc i català. Hi vaig anar amb el Carlos Sampietro Pardina, del Club de Jazz Sant Cugat i vam anar a veure i escoltar als Fam de Funk, al capdavant dels quals i amb la màxima il·lusió possible hi ha en Lluís Pasqual des de ja fa una colla d'anys. Ahir hi havia una alegria sobrevolant per la sala que tenia un nom, Jubilació. El Cafè és una lloc que darrerament s'ha transformat en un àmbit on s'hi pot escoltar Jazz, Jam Sessions amb el Vicenç Solsona Belmonte en format trio, i el concert d'ahir, un concert de Jazz Funk. De fet, la majoria o tots els músics que hi havia dalt l'escenari són músics que els podem veure en diverses formacions Jazzístiques. 

http://youtu.be/iu8Qs1mYwl0

Foto de la Banda no en el Cafè Marula

Comencem doncs pel mateix Lluis Pasqual, trombonista que havia format part de la BJO allà en els seus inicis. Matias Miguez Mastrarrigo, baixista que participa de diverses mogudes i que el podem veure molt sovint a les WTF de l'Aurelio Santos els dilluns al Jamboree. La Gloria Torres, saxofonista que de la mateixa manera es belluga per aquest món. L'Albert Cruz, substitut temporal de l'amic Guillermo Calliero, (bon voyage Guillermo) viu també en aquest món. A ell i a la Gloria se'ls va poder escoltar en magnífics i diversos solos i haig de dir que amb un "so" fantàstic de cadascun dels seus instruments. En Toni Solà, saxofonista i gran amic, veïns que som l'un de l'altre del Baix, amb el seu característic so Texà, quan vol estripat, va fer tot una colla de solos d'aquells als quals ja ens te acostumats i dels quals vam gaudir d'allò més. Eugeni Gil a la guitarra ens va demostrar que l'experiència va acompanyada de la qualitat. Ell, músic de diversos estils, i de diversos sons. Joan Carles Capdevila, compositor i arranjador dels temes de la Banda, amb un llarg historial docent al darrera i experiència televisiva, va acompanyar a la cantant en alguns temes. Ell, bàsicament teclista, va acompanyar perfectament a la resta de companys fent també algun solo. El bateria original de la Banda és en Daniel Levy, però ahir no em va semblar que hi fos ell. De totes maneres, qui va ser-hi ho va fer força bé. Ja finalment comentar que la primera imatge d'una banda amb veu és la pròpia veu, la veu de la Belen Alonso. Una noia lleidatana que canta la mar de bé i que te la simpatia com a primera presentació. Ahir la vam veure bellugant una crossa i incitant al personal a ballar, a cantar, en definitiva a participar. Com ha de ser la Belen ballant i cantant dalt l'escenari.....una mena de Tsunami amable però amb la mateixa energia d'aquest. En definitiva un projecte divertit, alegre amb una molt bona orquestració i músiques originals, la majoria, i a més a més cantats en Català Occidental. Què més es pot demanar per recolzar aquest país? No hi va faltar el tema dedicat al moviment 15-M, el moviment i tema dels indignats, demostrant també el seu vessant polític i de compromís. El Cafè Marula es va veure ple d'amics i aficionats que vam anar-hi per acompanyar a la Banda i en particular a Lluís Pasqual en la nova etapa vital.

Nicolás i Fred

El dijous però, vaig tenir el plaer d'anar convidat a la 2ª festa de Urbaanjazz convidat pels organitzadors, la Patricia Irigoin i en Nicolas Point. Una festa al Cafè Royale Live al capdavant del qual hi ha un altre incombustible, en Fred. Lloc carismàtic, que s'ha dedicat a extraure el millor de les músiques avantguardistes relacionades amb el Jazz. Lloc per on hi passa de manera habitual Marc Ayza amb la seva formació; Raynald Colom amb la seva i d'altres músics experimentals i no. 

Afro Blue

A la festa hi va haver els Afro-Blue Latinjazz, amb la seva particular moguda i simpatia, acompanyada de la gran qualitat dels seus músics, del magnífic Guim Garcia-Balasch, del sobri i solvent Xavier Figuerola Monzonís, del sempre comunicatiu i excel·lent músic Xavier Algans, del sempre concentrat Ricard Grau i del gran baixista Pepo Domènech. 

Patricia Irigoin i Marc Armengol

Una formació estable i super conjuntada que ens va fer gaudir escoltant tots i ballant alguns els temes més emblemàtics de la Banda. El que hagi de dir dels Afro Blue és prou conegut de tots vosaltres, del seu magnífic i divertit Latin Jazz, ara bé, potser el que no sabeu és que presenten el seu darrer disc a l'ABI de Montcada, carrer Colom nº 4 o 5, prop de l'estació de la Renfe, esdeveniment organitzat pels amics Miquel Angel, i Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, a més a més d'una colla més d'aficionats. Això serà el dia de Nadal 25 de desembre a les 22h. Mentre tot això passava, els organitzadors van fer de perfectes amfitrions rebent al personal i parlant amb tothom amb la seva particular gràcia i simpatia. Va aparèixer el Jose Alberto Medina amb la seva parella i vam fer-la petar una estona mentre hi havia el canvi d'instruments. 

Raynald Colom

Després dels Afro Blue va agafar el micro l'amic Nicolas per presentar la formació liderada pel Raynald Colom  i en particular el nou disc d'aquest. Una formació co-liderada podríem dir també pel Marc Ayza, i amb el Mark Aanderud i en Martin Leiton. La música va canviar, no però la qualitat interpretativa que va ser la mateixa. Raynald va presentar el seu nou disc anomenat "Rise" del qual només vaig poder escoltar un parell de temes. Un disc que haurem d'adquirir i escoltar amb cura i deteniment. Raynald ha esdevingut l'estendard de la investigació musical, de la fusió amb el flamenc i de l'avantguarda del Jazz a casa nostre. 

Raynald, Guim i Martin

La seva tècnica no fa més que millorar i evolucionar de la mateixa manera que ho fa ell com a persona, que "creix" com a persona. Doncs res, que l'haurem de comprar. Vaig haver de marxar a buscar a la filla que cantava amb l'Andreu, abans però vaig poder saludar al Roger Blàvia, al Marco Mezquida i a l'Aurelio Santos que també s'hi van deixar caure com segur que molts més que no vaig poder veure. Miquel Tuset.