Magnífic Concert-Jam Session amb Juan de Diego Trio & friends

Juan i Dani

Aquest divendres vam gaudir, els pocs que hi vàrem assistir, d'una gran mostra de saber fer música, una música diversa amb el denominador comú de la qualitat i evidentment el Jazz. També hi va haver d'altres estils, segons el tema que tocaven, i així vam poder escoltar una magnífica guitarra distorsionada del Dani en un espectacular solo.

El motiu d'aquest concert és la mini gira que han fet aquest cap de setmama. Primer al Jazz Club La Vicentina, el dissabte al Jamboree i el diumenge al vestíbul de l'Auditori de Sant Cugat. Juan de Diego es va retrobar amb els companys d'un projecte que van començar fa uns 10 anys. El motiu, la vinguda del Joe Smith d'Alemanya, on viu. Dani Pérez és l'altre mestre que completa aquesta formació atípica de trompeta, guitarra i bateria, sense contrabaix ni piano.

Joe Smith

Tot de temes propis van conformar una hora de música on el groove sempre hi va ser, ja que aquest sembla que és el sant-i-senyal del Juan i els seus projectes. En Juan ens va meravellar amb el seu magnífic so de la seva trompeta, plena de vitalitat i imaginació. La creació sense fronteres, seria el leit-motiv de la proposta i de la música del Juan. Molts dels temes feien  referència a successos passats de les injustícies i barbaritats viscudes a la Guerra Civil. Juan és un home d'esquerres i sempre que pot ho reivindica. Un basc convençut que les coses i situacions que vivim no són el millor pels demòcrates. Dani a la guitarra va ser un perfecte acompanyat fent la tasca d'omplir l'espai sonor d'harmonia i marcant també en alguns casos la línia de baixos. El seu control de l'electrònica és total i mai va estar superat per la mateixa controlant-la en tot moment. Els seus solos van ser precisos, farcits de licks i motius jazzístics de collita pròpia. Joe a la bateria va fer una magnífica feina, marcant el ritme com a únic referent de la maquinària rítmica. A vegades aquests ritmes eren d'un component beat ben marcat i a vegades eren més subtils amb canvis rítmics diversos, manats per la composició del Juan.

Toni, Joe, Juan, Dani i Valentí

Una vegada més, els músics no es van veure massa ben acompanyats per la gent. Un concert gratuït que va veure com a la sala xica s'hi deixaven caure una vintena de persones, tirant llarg, entre els quals, alguns dels músics que després participarien a la Jam Session, com el mateix Toni Pato, saxo tenor, profe de l'Escola de Música Sant Vicenç i amic de fa anys del Juan.

En Toni va ser el primer en estar convidat a tocar a la Jam, però n'hi va haver d'altres com el Valentí Tuset, guitarra que va poder tocar amb en Dani el qual li havia fet de professor durant no masses dies. El tema va ser el Four de Miles Davis, acompanyat dels tres mestres a més a més del Toni, l'altre mestre. La Noèlia White, veu i el seu home, el Pep Casadó, ells dos habituals com també ho és el Juan Carlos Speedy, saxo alt, van compartir escenari amb els músics. 

Alfred, Joe, Toni, Dani i Juan

Em fa goig comentar-vos la presència de l'Alfred Via, saxo tenor, el qual va compartir l'escenari de la sala xica per primera vegada amb el seu profe de saxo, en Toni Pato, a més a més de fer-ho amb el trio original i fer-ho la mar de bé amb el tema Wattermelon Man.

Vam tenir la visita per primera vegada d'un altre Toni, aquest però va baixar de Torrelles amb l'Alfons, ja quasi habitual. Diguem doncs que en Toni es va atrevir a tocar la bateria en alguns temes, considerant que aquest és un instrument que ell tenia abandonat però que ara sembla que el torna a recuperar, i a la Sala Xica ben bé que ens ho va demostrar. També ens va demostrar la seva personalitat tot i deixant de tocar en un tema determinat..segons ell, els companys ho farien millor sense ell...La Noèlia va proposar un tema que ningú coneixia, però que en Dani va fer tocant a vista els acords primer, per després fer-ho en el solo. Quin mestre.

Joe, Noèlia i Dani

Juan va demostrar la seva vessant més divertida tot i començant a tocar temes festius amb molta trempera en una vertadera Jam Session, on els mateixos músics es divertien tocant qualsevol tema que un altre suggerís. Pep Casadó també va tocar abans que passés tot això darrer, que va ser quasi al final, pràcticament amb ningú de públic, excepte el mateix Alfons i el Toni i la Mireia de Rubí. En Gustau ens va tornar a acompanyar amb les seves màquines, fent fotos i vídeos de HD, com també va fer el passat divendres amb el magnífic concert d'en Fèlix Rossy Quintet. Quan les tingui ja en posaré algunes aquí, tot i que de moment en poso alguna de les que vaig fer jo mateix. Gràcies Gustau.Miquel Tuset i Mallol.

Marco Mezquida solo, al Jamboree...sensiblitat, delicadesa, energia, imaginació, llibertat...

Marco, by Antonio Narváez

Tot i arribar una mica tard per culpa del tren, no ho he fet a misses dites, i he pogut emocionar-me, com tothom que hi era, al Jamboree Jazz, amb la música tan excelsa i la manera desenfrenada, lliure, com ell es dóna, com ell s'entrega a la seva pròpia interpretació per a gaudi propi i aliè. Les sessions de Free Jazz amb el Ramon Prats al 23 Vintitres Robadors Robadors, han conformat un músic complet, on la tradició hi és perquè la va estudiar, i també perquè segur que li agrada interpretar aquells magnífics temes, els estàndards, però també hi ha la modernitat, la contemporaneïtat, la llibertat d'escollir el so que seguidament sonarà a part del so característic de les tecles del piano. Sons del piano barrejats amb els de les cordes i bordons tocats amb les ungles dels dits. 

Marco, by Antonio Narváez

El so de les fustes de separació de l'estructura interna del piano barrejat amb el de la pandereta o els d'una mena de caragols o similars. Quan he arribat, estava fent-lo sonar a la màxima intensitat, tot i picant-lo amb tota la força, controlada, i amb les dues mans. Així s'ha passat una estona, buscant diferents sonoritats amb aquesta insistència. Poc després, els silencis s'acompanyaven d'algunes notes, després, una reiterativa persistència en el teclat més agut, amb el so de la corda barrejat amb el so de la fusta, com si volgués presentar-nos i dir-nos....nois, els sons són tots aquests, no només els més purs de les cordes. Seguiria comentant, perquè estic recordant, però les quatre ratlles s'acaben amb la imatge clara d'un dels bisos, el "Creciente", dedicat a la lluna, on l'emoció que he sentit, he viscut, (i jo diria que més gent també la deu haver viscuda) m'ha fet entendre el perquè m'agrada tant la música, i per això aquesta emoció s'ha traspuat en quatre gotetes que han caigut dels meus ulls, Marco Mezquida. Miquel Tuset i Mallol

Programa 195 dedicat a Moonjune Records amb Dusan Jevtovic, Dewa Budsana i Moraine

Aquest dimecres i dijous a partir de les 22h, dedicarem el Programa 195 a l'editorial Moonjune Records, dedicada al Jazz-Rock-Progressiu, amb el darrer treball del Dusan Jevtovic, "Am I Walking Wrong?"; l'ultim també del Dewa Budsana, gran guitarrista indonesi, "Surya Namaskar" i acabarem amb el també darrer treball del grup Moraine i el seu "Groundswell"....Ara ja ho podeu veure i escoltar tot al blog del Jazz Club de Nit, a l'adreça següent:

http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2015/02/programa-195-moonjune-records-amb-dusan.html

Stèphane Belmondo Trio al Jamboree

Stèphane, Thomas i Jesse  by Antonio Narvaez.

Doncs aquest passat dimecres vam poder gaudir de manera extraordinària amb la proposta que ens va presentar en Pere Pons de la música de Chet Baker, o que aquest havia interpretat però ara de la mà del trio liderat pel gran trompetista (trompeta i fiscorn) Stèphane Belmondo, Thomas Bramerie i Jesse Van Ruller. Una formació de metall, contrabaix i guitarra que ens va mostrar la música delicada que feia el gran Chet Baker i a més a més, vam poder gaudir d'allò més amb les magnífiques interpretacions dels tres solistes, que van tocar a un nivell extraordinari. De manera particular, assenyalaria primer al líder, per la proposta i per venir tant ben acompanyat, i després als qui el van acompanyar, especialment al gran guitarrista Jesse Van Ruller. 

Stèphane, Thomas i Jesse  by Antonio Narvaez.

Un mestre de la suavitat, de la interpretació al més pur estil jazzístic de Kenny Burrel, per anomenar només el primer que em ve al cap. Una proposta delicada, on sense piano ni bateria, la sonoritat individual de cadascun d'ells va sonar un xic més neta. Pere va fer de mestre de cerimònies, i com sempre va donar les explicacions precises per entendre millor el concert que tot just escoltaríem. Un més dels magnífics concerts que es poden veure a la ciutat, i on el Jamborre encapçala les millors propostes internacionals. Stèphane Belmondo es va mostrar distès i satisfet, després de fer les seves interpretacions a solo, tot i escoltant lo bé que ho feien els seus companys, i de manera particular el Jesse Van Ruller. Aquest és un músic amb un historial força ampli i se'l pot escoltar amb els seus dos projectes propis que te penjats al seu blog però molt més en força vídeos mitjançant youtube. Magnífica mostra d'un instrumentista europeu que res ha d'envejar als músics americans. Les fotos són de l'Antonio Narváez, de qui sinó? Miquel Tuset i Mallol

WTF Casares Bros & Fumero, dilluns 16 de febrer de 2015

Horacio Fumero

Doncs avui dijous ja, i després d'haver fet el programa de ràdio setmanal, sembla que ja estic amb les ganes de deixar anar unes ratlles d'aquesta magnífica WTF del Jamboree que van encetar l'Horacio Fumero amb els germans Casares, Lluc i Joan. Una formació típica de trio amb vents, contrabaix i bateria que ells tres varen brodar.

Lluc va interpretar la majoria de temes amb el saxo tenor, excepte alguns com aquest darrer comentat que ho va fer amb el clarinet. Lluc, ja amb el títol de Grau Superior a la butxaca, ens mostra sempre que l'escoltem la seva constant progressió. Els seus solos són cada vegada més precisos i melòdics, tot i emprar la tècnica de fer-los amb els acords, també es passeja per les escales, essent llavors més diguem-ne assequibles.

La secció rítmica de dos va estar genial en tot moment, evidenciant-se les hores emprades de mestre-professor en els diversos combos de l'Esmuc. De l'Horacio no caldria dir gaire res, excepte el que tots ja sabem, que és un dels millors contrabaixistes europeus, mestre de molts, ell que va acompanyar al nostre gran Tete Montoliu. La seva concentració és total i se'l veu sempre amb un mig somriure als llavis mentre toca, i sobretot quan els companys fan la feina ben feta, com va ser el cas. Joan està cada dia més impressionant a la bateria i és força bon comunicador. S'explica la mar de bé, i sense massa concessions al públic, essent simpàtic però no pallasso. El "punch" que te és bestial, i el swing és descomunal.

Afegeix

Els estàndards es van revisitar i algun tema de l'Horacio va caure com el magnífic "Caranxo" dedicat a un gran ocell, gens àgil pel terra però grandiós en el seu vol, ocell del seu gran país. 

El primer tema per començar la sessió va estar marcat per un  potent Bop, mentre que el segon va ser-ne un a tempo de mitja balada de Hancock.  Caranxo va ser el tercer tema que van tocar. Tema iniciat a contrabaix solo amb un silenci sepulcral que va donar pas a la melodiosa tonada interpretada al clarinet pel Lluc. Un tema que la part rítmica és força important amb una mètrica bastant complexa d'un temps complex. Lluc amb el clarinet ens va fer un magnífic solo, a moments doblant el tempo, i després, fent un lick repetitiu amb l'Horacio, van potenciar el posterior solo del Joan. Magnífic solo amb bon control dels redobles, xarles, plats i bombo. Un solo força aplaudit que va cedir el pas al lick de l'Horacio per anar tancant el tema amb en Lluc fent un solo en el turnaround del final acabant-lo de cop.

Oriol Vallès i Horacio

Després d'aquest tema de les terres de l'Horacio, Lluc va començar la lentíssima balada de Duke Pearson, "You Know I Care" amb el saxo tenor, preciosa i lleugerament acompanyada pel Joan amb les escombretes, mentre que el "master" del contrabaix anava desgranant les soltes notes de l'harmonia. Seguidament s'hi va ficar amb el seu solo, silenciós solo de contrabaix i retalls sonors de bateria fregada amb delicadesa. Després un preciós solo del tenor del Lluc on ja el swing va intervenir amb un walking del contrabaix, i en Joan ja amb llibertat sonora amb les baquetes. Després, de nou el lentíssim tempo de la balada amb la melodia i acabant el tema. El tema següent, un blues de Cedar Walton anomenat "Cedar's Blues"  va estar marcat per un tempo rapidíssim i també per un motiu melòdic descendent de la melodia principal, que va donar pas al desfermat solo del Lluc, mentre Joan i Horacio el van acompanyar desfermats també. Joan va participar amb un magnífic solo també, i després el motiu principal a contratemps entre saxo tenor i contrabaix amb bateria. Un turnaround que va permetre acabar el tema amb en Lluc fent un magnífic solo. Després d'aquests magnífics temes ja van encarar el final tot i comentant que hi hauria participacions diverses dels seus amics, però abans van tocar una altra balada d'un jove holandès interpretada al clarinet pel Lluc i delicadament acompanyada pel profund so del contrabaix i les escombretes del Joan. Un tema, la suavitat del qual interrompuda per algunes persones xerrant massa la qual cosa em va fer intervenir demanant silenci. 

Lluc al piano

Després d'aquesta suavitat, el proper tema va ser una mena de rock-and-roll, si més no un R&B típic a un tempo viu que ens va animar a tots i de quina manera amb un llarguíssim solo al saxo tenor del Lluc, mentre Joan gaudint a tope amb el seu swing i quasi un permanent solo acompanyant, l'Horacio fent un walking, després parant de tocar i incitant-nos a picar de mans, i posterior ell mateix fent servir el contrabaix com un element més de la percussió, tot i acompanyant al Joan en la seva intervenció, el qual va utilitzar una pandereta a més a més de les baquetes i demés estris. Després dels grans aplaudiments del públic vers aquest jove i gran bateria, Lluc i va tornar amb la melodia carregada de canya rítmica, ideal per acabar aquesta gran sessió i donar pas a la Jam Session.

Xavi Castillo i Irene Reig

La Jam Session va iniciar-se amb l'Oriol Vallès i Guillermo Calliero a la trompeta, Irene Reig al saxo alto, la mateixa formació anterior però amb en Lluc al piano. Uns magnífics solos dels dos metalls van deixar pas al gran solo de la Irene. Quin nivell que està agafant aquesta jove crack, estudiant com el Joan a l'Esmuc i amb formacions compartides. Mentre la secció rítmica anava a tot drap, els metalls deixaven anar espurnes curtes. Llavors va ser quan en Lluc ens va deixar a tots bocabadats intervenint al piano, primer iniciant el seu solo com si l'estigues temptejant, però no, estava seguint l'harmonia a la perfecció i fent un magnífic solo amb un gran llenguatge. És clar que si el tens per tocar el saxo, si t'apanyes al piano, doncs també et sortirà un bon solo amb llenguatge. Haig de dir que per a mi va ser una agradable sorpresa, donat que no l'havia vist mai al piano. Horacio va continuar amb la seva participació, sempre magnífica. Els metalls van encetar una tanda de "Quarts" entre ells i la fusta de l'Irene, per després tornar al tema fent la melodia tots tres, i ja acabant el tema a l'estil Clifford Brown, no endebades aquest era un tema en el més pur estil Hard Bop. Seguidament van fer un altre estàndard a mig tempo, ja amb el Xavi Castillo al contrabaix i en Jordi Pallarès a la bateria, descansant els tres músics inicials. 

Nicks, Guillermo i Matías

En aquest tema s'hi va afegir a la guitarra en Nicks Herrera, sempre tant seriós i concentrat i tocant amb la seva particular sonoritat, la de la seva magnífica guitarra de caixa. Oriol a la trompeta és un dels músics als quals he vist la seva gran progressió, d'ençà uns cinc anys que fa que el segueixo més o menys. Irene segueix creixent en tots els aspectes, madurant el so i la tècnica i també la seva personalitat. Una jove crack que tindrem al JCLV en un concert-jam on ens presentarà el seu projecte amb d'altres companys també de l'Esmuc, on segur que hi tindrem al mateix Joan Casares, tot i poder-me equivocar. Nicks va iniciar el seu magnífic solo, només acompanyat per contrabaix i bateria, fent-nos una demostració important del seu saber. 

Matías i Anton

Després ja amb l'Oriol i Irene fent el turnaround final per anar acabant el tema...Posteriorment un altre estàndard amb els dos metalls a la vegada i la canya de l'Irene, mantenint-se la secció rítmica. Després, ja amb el Gilles Estopey, piano; Matías Míguez, baix elèctric, l'Anton Jarl, bateria, el mateix Nicks i Guillermo i amb la participació del saxo alto Alan Himar, van interpretar un magnífic "Caravan".

Després d'aquest gran tema, va pujar una jove cantant anomenada Laura Lloreta, la qual, acompanyada d'en Rodrigo G. Pahlen a l'harmònica i alguns dels músics anteriors van interpretar un preciós "Chega di Saudade". Aquesta primera part va acabar amb la intervenció d'una cantant aficionada, guiri per més senyes, la qual es va atrevir amb el "You don't know what love is" a tempo de balada però que l'Anton Jarl es va encarregar de doblar o quadriplicar-ne el tempo per fer-la més bopper i amb  més sentit jazzístic que l'inicial. Després d'aquest tema vaig donar per acabada la meva participació com quasi cada dilluns, fent les fotos presencials i enregistrant el concert amb el meu senzill estri Zoom H4, res a veure amb la maquinària que porta el Josep Tomàs quan vol enregistrar el concert. Josep, a més a més és qui fa les fotos artístiques de debò, mentre jo les faig només com a constatació de la presència dels músics. 

Laura Lloreta

Al so i llums hi vam tenir a l'Àlex Monsoliu, mentre que a la barra hi vam tenir primer al Ramon i després a una maquíssima jove també força simpàtica. Sense l'Aurelio, és el David, "El Anónimo" qui s'encarrega de fer les presentacions i controlar la situació de l'escenari i prou bé que ho fa. Doncs res més, recordar-vos que això passa cada dilluns al Jamboree i que aquest qui us escriu i sol anar quasi sempre i us incita a venir-hi. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 194 a Jazz Club de Nit. Ildefons Alonso, Miguel Fernández i Sébastien Joulie Group featuring Walter Smith III

http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2015/02/programa-194-ildefons-alonso-sebastiene.html

“METRINOVA VOL 0”, Ildefons Alonso

Gravat a Encarnació 2 el 13 i 14 de Setembre per Ildefons Alonso (8 Pistes Tascam TSR-8 cortesia de Dani Comas i l'RME Octamic II cortesia de Roger Tarragó).
Lucas Martínez Membrilla - Saxo
Dani Comas Castañer - Guitarra
Marc Cuevas Admetlla - Contrabaix
Ildefons Alonso Valls – Bateria
 

“GREEN WAVES”, Sébastien Joulie Group feat. Walter Smith III

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 448

Enregistrat el 16 i 17 de febrer de 2013 per Olivier Biffaud.

Produït per Sébastien Joulie

Productor executiu Jordi Pujol

Sébastien Joulie, guitarra

Brice Berrerd, contrabaix

Charles Clayette, bateria

Amb la col·laboració de Walter Smith III, saxo tenor.

“AFRIKAN BLUES”, Miguel Fernández

Editat per Sax On              CD 001
Enregistrat el 24 i 25 de gener de 2013 per Michael Marciano al System Two Studios, a New York.
Produït per Miguel Fernández, Leo Genovese i José Pascual
Miguel Fernández, saxo tenor
Jason Palmer, trompeta
Leo Genovese, piano
Chris Lightcap, contrabaix
Joe Hunt, bateria
 
Jazz Club de Nit, els dimecres a les 22h i els dijous en diferit a la mateixa hora a Ràdio Sant Vicenç 90.2, i per online a : https://enacast.com/iframe_directe/3/?theme=standard

Marco Mezquida...Un Crowfunding pel seu darrer projecte Amateur i la seva prolífica aventura.

Benvolguts i benvolgudes,

La plataforma Compartte vinculada a la sala Artte de Barcelona presenta avui a les 19h els 4 projectes que ha escollit per impulsar un crowfunding o micromecenatge.

Tinc l'honor i el compromís de que hagin escollit el meu nou projecte de disc de piano sol,
AMATEUR, que gravaré aviat.

Mai he fet un crowfunding per ser una mica reaci a la idea, però està de moda per lo costós de fer un disc i els nuls ajuts de les discogràfiques en decadència. Diuen que és el futur...

Fins ara no he parat d'invertir en fer discos i així seguiré perquè durant el 2015 sortiran 7 discos autoproduïts dels meus projectes: 2 pianos sols, 4 duets com a mínim (el segon disc amb la Celeste Alías, el primer amb el contrabaixista Manel Fortià, amb en Félix Rossy, Marc Miralta, Jaume Llombart, Pablo Selnik!); 2 trios (el segon disc de My Friend Marko i un nou trio que he format recentment). També treuré amb Ramon Prats i Johannes Nästesjö el primer disc de free del Robadors Quartet (Chant-Prats-Nastessjo-Mezquida). I Sortiran com a mínim uns 8 discos més on sóc sideman, per tant serà un any molt prolífic si tot va bé...
(Gabriel Amargant quintet, M. Fernández quintet, Giulia Valle Trio, Marceŀlí Bayer quartet , Luis Verde Quintet, Carlos Falanga Quartet, Gonzalo del Val trio, Juan Pablo Balcazar Quartet, Juliàn Sánchez quartet, ...)

Res, que després dels discos que he fet fins el moment http://marcomezquida.com/discos-i-grups/ inicio el primer crowfunding per publicar Amateur al juny.

 La vostra col·laboració ajudarà a finançar part del nou projecte per exemple "comprant el disc per avançat" per 15 euros. Aquest disc se us enviarà a casa sense més despeses.

El tràmit és senzill en aquest link. S'agraeix la compartició:
http://es.ulule.com/marco-mezquida/

 

Només puc dir que en aquest disc hi posaré tot lo bo que puc oferir (com en cadascun dels que he fet però cada vegada millor) i que espero us faci passar molt bones estones.

De pas, aprofito per convidar-vos el 24 de febrer al proper concert doble de piano sol que faré al Jamboree de Barcelona, on tindré unes quantes còpies del nou Live in Terrassa, el concert d'una hora ininterrompuda de música a piano sol que vaig fer al Festival de Jazz de Terrassa al 2014 presentant La hora fértil.

Gràcies i fins aviat!! 

Marco Mezquida.

Joan Vidal Sextet & Orquestra de Cambra de Granollers

Al Festival de Jazz Granollers a l'estrena del magnífic treball de Joan Vidal Llobet primer amb el sextet i després amb l'orquestra de cambra de Granollers. Ha estat perfecte. A la primera part ha preparat un popurri dels seus treballs anteriors, Depford Suite, Zaratustra i algun tema de Illusionry Rythms. Una primera part a sextet on hem pogut recordar aquelles magnífiques peces. Després del descans ha sortit l'orquestra a la qual hem aplaudit, i cosa que m'ha emocionat molt ha estat que s'han posat dempeus quan ha tornat el sextet amb el Joan al capdavant. La música que hem escoltat ha estat a un nivell altíssim. A estones era melòdica, a estones rítmica, però sempre tenia una gran bellesa. Les dinàmiques han estat sublims i els crescendos i minuends han farcit de riquesa tota l'obra. Joan ha dirigit i tocat la bateria com quan ha fet el solo compartit amb el gran percussionista de l'orquestra, aquest, ple d'elements els quals ha sabut tocar en tot moment, anant però literalment de bòlit, amunt i avall. 

Aquí hi teniu unes magnífiques fotos fetes pel Joan Cortés....

A moments era el sextet sol qui interpretava, d'altres en Marco Mezquida al piano només amb la guitarra sempre etèria de l'Adrià Plana Gallego. Els preciosos moments compartits pel Martí Serra Boixaderas amb el Gabriel Amargant Marzo, amb els saxos tots dos i sovint amb el clarinet el darrer, i la subtilesa del so del Miguel Serna i el seu contrabaix. Una suite anomenada Coleridge's dream suite que en Joan no va imaginar en somnis com sí d'altres creadors però que sí que ens farà somniar-la a tots nosaltres durant força temps. Han acabat tots plegats interpretant un gran tema d'un compositor de la ciutat, en Josep Mª Ruera i el tema, Tocs de Festa, i recordo que els amics del Jazz Granollers han dit que n'estaria forç content de com aquests grans músics han interpretat la seva obra. Un darrer comentari que sembla que no només jo li ha dit al Joan, és que aquesta magna obra hauria de veure la llum editada en format d'àudio i fins i tot perquè no, amb vídeo. I aquí podeu veure el vídeo del darrer tema d'en Josep Mª Ruera, Tocs de Festa:

Miquel Tuset i Mallol

Concert-home amb Josep Maria Balanyà & Ramon Prats

Alguns moments del Concert-Home amb Josep Maria Balanyà i Ramon Prats, a cal Balanyà. Una sessió de comiat temporal del Josep Maria que torna a Alemanya. Uns quants vam gaudir de l'esdeveniment culinari-musical. Molta llum a la sala, fatal pels mòbils, tot i segur que a l' Antoni Robert li hauran sortit més bé....aviat l'àudio estarà penjat al blog del JCLV....I un retrobament especialment emocionant per a mi amb el Cesc Martí, líder de "Carretera i Manta", amb qui vaig col·laborar allà pels finals dels 70s com a tècnic i enregistrant un disc a La Orquídia de Gràcia amb Macromassa...yeah

La mestria del Josep Maria es va veure enriquida per la participació per primera vegada a cal Balanyà d'un instrument de percussió, bateria, a les mans d'un dels més grans i recentment triplement guardonat en Ramon Prats. El silenci inicial en començar la sessió el va "trencar" Josep Maria amb les primeres notes "falses" del seu magnífic Yamaha de 3/4. La concentració habitual del Ramon es va fer palesa en la seva expressió tot i esperant el moment adequat per intervenir. La comunicació entre ambdós músics va ser permanent i les seves elucubracions acústiques van ser extraordinàries. La senzillesa en l'exposició de la proposta es va veure enriquida per la imaginació dels dos músics, aconseguint sons de les pedres i d'altres estris que Josep Maria tenia preparats sobre les cordes del piano. Ramon va jugar amb els sons diversos dels elements de la bateria a base de fregar la punta de la baqueta per la campana d'un dels plats, a més a més d'aconseguir sons profunds amb les masses tot i picant les timbales i bombo. El silenci es veia sovint pertorbat per una gran afluència de sons a un volum respectable, i sovint el retorn a la delicadesa acústica s'acompanyava  dels sons de les escombretes i el d'alguns elements sonors que feia anar en Josep Maria. El so del magnific Yamaha ens va impressionar moltes de les vegades de manera persistent sobre una o diverses notes. 

La sessió va consistir de dos "temes" entremig dels quals només hi va reeixir el silenci del final d'un i el del principi de l'altre. Concentració per deixar la primera proposta, i el mateix per afrontar la segona. El silenci a la sala va ser total i tota la colla d'amigues i amics d'en Josep Maria vam gaudir d'allò més amb la seva proposta. És, realment, un mestre d'aquest tipus de "perfomances", sovint a piano solo, havent enregistrat diversos treballs entre els quals un del 1997 d'Edicions Nova Era, disc anomenat "Ultramarinos 451" i un darrer del 2007 produït per Radio Bremen anomenat "Un peu à gauche".

Miquel Tuset i Mallol.

Programa 193 a Jazz Club de Nit. Azzango, Paolo Tomaselli i David Viñolas Trio.

http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2015/02/programa-n-193-azzango-paolo-tomaselli.html

Retorn a la WTF de Rodrigo G. Pahlen Trio & Friends

L'esperat retorn de l'amic i gran music Rodrigo G. Pahlen de les seves estimades terres no s'ha fet esperar i aquest passat dilluns el vam tenir entre nosaltres al Jamboree. L'Aurelio el tenim precisament d'on en Rodrigo ha vingut, més o menys, o sigui que uns van i els altres tornen. Rodrigo va presentar una formació consolidada d'amics d'allà i d'aquí, amb l'Oriol Roca al contrabaix i Nicolás Correa, bateria. Un trio que va començar tocant un parell d'estàndards per després encetar un tema propi, moment en el qual Rodrigo va fer les primeres presentacions. Van seguir estàndards i temes propis amb col·laboracions de luxe amb el guitarrista brasiler Jurandir Santana, i amb ell mateix tocant l'harmònica. Guillermo Carrizo, guitarrista argentí va ser el segon convidat de la nit a compartir escenari. Un primer passe divers on les músiques del con sud van ser però les protagonistes. La Jam Session va tenir també un "color" del sud amb Guillermo Calliero a la trompeta, Martín Laportilla, Fender Jazz Bass, Matías Míguez, baix elèctric de 5 cordes, i també hi van participar Joao Silva, violí; un guitarrista anomenat Johan i la sempre impressionant Paula Grande. 

Els temes de la Jam varen ser però estàndards entre els quals un "Donna Lee" a tempo brasiler fantàstic. La desimboltura dels músics i en concret la manera de tocar relaxada de Guillermo Carrizo, assegut al terra amb les cames creuades i un permanent somriure, van fer que la sessió fos quasi familiar. Un públic atent i distès va aplaudir els músics en tot moment, i moltes vegades incitats per l'amic David, "el anónimo", que va fer de mestre de cerimònies. Leo Bianchi al so i llums va fer que tot sonés a la perfecció i a la barra vam tenir com sempre el somriure amable dels dos companys, primer en Ramon i després l'Òcar. Josep Tomàs com sempre va fer les fotos on l'art gràfic sempre hi és present, mentre que jo només faig les fotos presencials. Faltaria parlar una mica més dels temes però potser ja és suficient i del que es tracte és que escolteu la música en directe, o sigui que sortiu de casa i aneu a escoltar Jazz en directe, i els dilluns al Jamboree a la WTF. Miquel Tuset i Mallol.

Un dijous "total", Free Jazz a 23 robadors i l'Anton Jarl Coltrane Quartet al Campari Milano

Josep Mª i Àlex

Avui ha estat un dijous total..A les 19h45m ha començat la Free Jazz Session a 23 Robadors amb un sextet increïble amb Josep Maria Balanyà, piano; Ove Volquartz, clarinet baix; Tom Chant, saxos tenor i soprano; Iván González, trompeta; Àlex Reviriego, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Una formació, la dels de sempre, que s'ha vist incrementada per aquests dos grans músics arribats de més enllà de la France, i que ens han fet gaudir d'allò més. La compenetració dels músics que no han tocat mai junts (em refereixo al Josep Mª  i a l'Ove) ha estat sorprenentment total, aconseguint ja de primeres les sonoritats adequades al context i intervenint quan cadascú li ha semblat fer-ho. Les dinàmiques d'aquests concerts són d'agrair, passant del quasi silenci absolut a l'esbojarrada i desinhibida manifestació sonora amb tots els músics desmadrats tocant a tot drap. Fa goig veure lo bé que s'ho passen, i sobretot, quan veus que un somriu escoltant de quina manera hi participen els altres. L'Ove va mostrar en alguns moments "clau" aquesta manifestació de lo bé que s'ho passava ell i la resta. Els sons que extreu el Tom dels seus saxos tenor i soprano sembla que vinguin de l'altre món, alguns, i els més, d'aquest. Balanyà es va passejar pel piano (és un dir) a base de cops de dits, colzes i talons de les sabates. Bé, concretament la sabata dreta. Iván va extreure sons estranys de la seva trompeta a la vegada que també vàrem escoltar com eren els sons de la seva respiració, així com també la del Tom.

Tom, Vicent i Anton

Àlex afegeix diversos estris al seu instrument aconseguint que el seu so canviï ostensiblement. Amb la corda fregada també n'aconsegueix alguns de diversos, i sovint hi posa agulles d'estendre pinçant les cordes. Ramon està en tot moment (com la resta) a l'aguait del què i com tocar els elements de la bateria i sempre hi participa amb la màxima concentració. En definitiva, aquest és ja un projecte súper consolidat després de molts anys d'activitats a la mateixa "cova", i tot de manera voluntària i altruista, deixant que  la resta de la penya hi col·labori amb la Voluntat.

Dir-vos que vaig anar després al Campari Milano a escoltar un magnífic quartet que no es prodiga massa amb aquest projecte. Un quartet amb l'Anton Jarl, que ha estat el líder de la formació i és l'ànima del projecte on hi ha tres pesos pesants de l'escena del Jazz, pesants com ell mateix. Vicent Macian Pla, saxos tenor i soprano; Albert Bover, piano, Thomas Kent Jr. Warburton, contrabaix i el mateix Anton, bateria han estat els responsables de fer-nos gaudir a cotes estratosfèriques. 

Albert,Tom i Anton

Malgrat la xerrameca d'algunes i alguns, hem pogut escoltar aquest projecte dedicat a Trane amb molts dels temes que ell mateix ens va deixar. Delicades balades com Naima, peces magistrals del Love Supreme, i acabant amb el bis de rigor amb el Bessie's Blues han estat només tres petites mostres del què hem escoltat. Cadascun dels músics ha estat superb en les interpretacions a solo, i també en format col·lectiu, no endebades continua essent una banda amb unes grans individualitats. He trobat a faltar gent..De fet em semblava que trobaria més gent coneguda, ara bé ens hem trobat amb l'Alex Calderon, l'Alejandro Di Costanzo, l'Ariel Vigo.....continuarà.
Miquel Tuset i Mallol.