Concert-home amb Josep Maria Balanyà & Ramon Prats

Alguns moments del Concert-Home amb Josep Maria Balanyà i Ramon Prats, a cal Balanyà. Una sessió de comiat temporal del Josep Maria que torna a Alemanya. Uns quants vam gaudir de l'esdeveniment culinari-musical. Molta llum a la sala, fatal pels mòbils, tot i segur que a l' Antoni Robert li hauran sortit més bé....aviat l'àudio estarà penjat al blog del JCLV....I un retrobament especialment emocionant per a mi amb el Cesc Martí, líder de "Carretera i Manta", amb qui vaig col·laborar allà pels finals dels 70s com a tècnic i enregistrant un disc a La Orquídia de Gràcia amb Macromassa...yeah

La mestria del Josep Maria es va veure enriquida per la participació per primera vegada a cal Balanyà d'un instrument de percussió, bateria, a les mans d'un dels més grans i recentment triplement guardonat en Ramon Prats. El silenci inicial en començar la sessió el va "trencar" Josep Maria amb les primeres notes "falses" del seu magnífic Yamaha de 3/4. La concentració habitual del Ramon es va fer palesa en la seva expressió tot i esperant el moment adequat per intervenir. La comunicació entre ambdós músics va ser permanent i les seves elucubracions acústiques van ser extraordinàries. La senzillesa en l'exposició de la proposta es va veure enriquida per la imaginació dels dos músics, aconseguint sons de les pedres i d'altres estris que Josep Maria tenia preparats sobre les cordes del piano. Ramon va jugar amb els sons diversos dels elements de la bateria a base de fregar la punta de la baqueta per la campana d'un dels plats, a més a més d'aconseguir sons profunds amb les masses tot i picant les timbales i bombo. El silenci es veia sovint pertorbat per una gran afluència de sons a un volum respectable, i sovint el retorn a la delicadesa acústica s'acompanyava  dels sons de les escombretes i el d'alguns elements sonors que feia anar en Josep Maria. El so del magnific Yamaha ens va impressionar moltes de les vegades de manera persistent sobre una o diverses notes. 

La sessió va consistir de dos "temes" entremig dels quals només hi va reeixir el silenci del final d'un i el del principi de l'altre. Concentració per deixar la primera proposta, i el mateix per afrontar la segona. El silenci a la sala va ser total i tota la colla d'amigues i amics d'en Josep Maria vam gaudir d'allò més amb la seva proposta. És, realment, un mestre d'aquest tipus de "perfomances", sovint a piano solo, havent enregistrat diversos treballs entre els quals un del 1997 d'Edicions Nova Era, disc anomenat "Ultramarinos 451" i un darrer del 2007 produït per Radio Bremen anomenat "Un peu à gauche".

Miquel Tuset i Mallol.

1 comentaris:

Antoni Robert Gadea ha dit...

L'Ultramarinos 451, un disc històric! Gran nit a la Fundació Joan Miró. Encara en conservo unes poquissimes còpies. I tinc una versió alternativa de un'altre sessió encara inèdita. Esperem amb ganes la propera visita del Balanyà!

Publica un comentari a l'entrada