Juan i Dani |
Aquest divendres vam gaudir, els pocs que hi vàrem assistir, d'una gran mostra de saber fer música, una música diversa amb el denominador comú de la qualitat i evidentment el Jazz. També hi va haver d'altres estils, segons el tema que tocaven, i així vam poder escoltar una magnífica guitarra distorsionada del Dani en un espectacular solo.
El motiu d'aquest concert és la mini gira que han fet aquest cap de setmama. Primer al Jazz Club La Vicentina, el dissabte al Jamboree i el diumenge al vestíbul de l'Auditori de Sant Cugat. Juan de Diego es va retrobar amb els companys d'un projecte que van començar fa uns 10 anys. El motiu, la vinguda del Joe Smith d'Alemanya, on viu. Dani Pérez és l'altre mestre que completa aquesta formació atípica de trompeta, guitarra i bateria, sense contrabaix ni piano.
Joe Smith |
Tot de temes propis van conformar una hora de música on el groove sempre hi va ser, ja que aquest sembla que és el sant-i-senyal del Juan i els seus projectes. En Juan ens va meravellar amb el seu magnífic so de la seva trompeta, plena de vitalitat i imaginació. La creació sense fronteres, seria el leit-motiv de la proposta i de la música del Juan. Molts dels temes feien referència a successos passats de les injustícies i barbaritats viscudes a la Guerra Civil. Juan és un home d'esquerres i sempre que pot ho reivindica. Un basc convençut que les coses i situacions que vivim no són el millor pels demòcrates. Dani a la guitarra va ser un perfecte acompanyat fent la tasca d'omplir l'espai sonor d'harmonia i marcant també en alguns casos la línia de baixos. El seu control de l'electrònica és total i mai va estar superat per la mateixa controlant-la en tot moment. Els seus solos van ser precisos, farcits de licks i motius jazzístics de collita pròpia. Joe a la bateria va fer una magnífica feina, marcant el ritme com a únic referent de la maquinària rítmica. A vegades aquests ritmes eren d'un component beat ben marcat i a vegades eren més subtils amb canvis rítmics diversos, manats per la composició del Juan.
Toni, Joe, Juan, Dani i Valentí |
Una vegada més, els músics no es van veure massa ben acompanyats per la gent. Un concert gratuït que va veure com a la sala xica s'hi deixaven caure una vintena de persones, tirant llarg, entre els quals, alguns dels músics que després participarien a la Jam Session, com el mateix Toni Pato, saxo tenor, profe de l'Escola de Música Sant Vicenç i amic de fa anys del Juan.
En Toni va ser el primer en estar convidat a tocar a la Jam, però n'hi va haver d'altres com el Valentí Tuset, guitarra que va poder tocar amb en Dani el qual li havia fet de professor durant no masses dies. El tema va ser el Four de Miles Davis, acompanyat dels tres mestres a més a més del Toni, l'altre mestre. La Noèlia White, veu i el seu home, el Pep Casadó, ells dos habituals com també ho és el Juan Carlos Speedy, saxo alt, van compartir escenari amb els músics.
Alfred, Joe, Toni, Dani i Juan |
Em fa goig comentar-vos la presència de l'Alfred Via, saxo tenor, el qual va compartir l'escenari de la sala xica per primera vegada amb el seu profe de saxo, en Toni Pato, a més a més de fer-ho amb el trio original i fer-ho la mar de bé amb el tema Wattermelon Man.
Vam tenir la visita per primera vegada d'un altre Toni, aquest però va baixar de Torrelles amb l'Alfons, ja quasi habitual. Diguem doncs que en Toni es va atrevir a tocar la bateria en alguns temes, considerant que aquest és un instrument que ell tenia abandonat però que ara sembla que el torna a recuperar, i a la Sala Xica ben bé que ens ho va demostrar. També ens va demostrar la seva personalitat tot i deixant de tocar en un tema determinat..segons ell, els companys ho farien millor sense ell...La Noèlia va proposar un tema que ningú coneixia, però que en Dani va fer tocant a vista els acords primer, per després fer-ho en el solo. Quin mestre.
Joe, Noèlia i Dani |
Juan va demostrar la seva vessant més divertida tot i començant a tocar temes festius amb molta trempera en una vertadera Jam Session, on els mateixos músics es divertien tocant qualsevol tema que un altre suggerís. Pep Casadó també va tocar abans que passés tot això darrer, que va ser quasi al final, pràcticament amb ningú de públic, excepte el mateix Alfons i el Toni i la Mireia de Rubí. En Gustau ens va tornar a acompanyar amb les seves màquines, fent fotos i vídeos de HD, com també va fer el passat divendres amb el magnífic concert d'en Fèlix Rossy Quintet. Quan les tingui ja en posaré algunes aquí, tot i que de moment en poso alguna de les que vaig fer jo mateix. Gràcies Gustau.Miquel Tuset i Mallol.
1 comentaris:
Felicidades Miguel por apostar tanto por la buena música
Publica un comentari a l'entrada