 |
| Marco, by Antonio Narváez |
Tot i arribar una mica tard per culpa del tren, no ho he fet a misses dites, i he pogut emocionar-me, com tothom que hi era, al Jamboree Jazz, amb la música tan excelsa i la manera desenfrenada, lliure, com ell es dóna, com ell s'entrega a la seva pròpia interpretació per a gaudi propi i aliè. Les sessions de Free Jazz amb el Ramon Prats al 23 Vintitres Robadors Robadors, han conformat un músic complet, on la tradició hi és perquè la va estudiar, i també perquè segur que li agrada interpretar aquells magnífics temes, els estàndards, però també hi ha la modernitat, la contemporaneïtat, la llibertat d'escollir el so que seguidament sonarà a part del so característic de les tecles del piano. Sons del piano barrejats amb els de les cordes i bordons tocats amb les ungles dels dits.
 |
| Marco, by Antonio Narváez |
El so de les fustes de separació de l'estructura interna del piano barrejat amb el de la pandereta o els d'una mena de caragols o similars. Quan he arribat, estava fent-lo sonar a la màxima intensitat, tot i picant-lo amb tota la força, controlada, i amb les dues mans. Així s'ha passat una estona, buscant diferents sonoritats amb aquesta insistència. Poc després, els silencis s'acompanyaven d'algunes notes, després, una reiterativa persistència en el teclat més agut, amb el so de la corda barrejat amb el so de la fusta, com si volgués presentar-nos i dir-nos....nois, els sons són tots aquests, no només els més purs de les cordes. Seguiria comentant, perquè estic recordant, però les quatre ratlles s'acaben amb la imatge clara d'un dels bisos, el "Creciente", dedicat a la lluna, on l'emoció que he sentit, he viscut, (i jo diria que més gent també la deu haver viscuda) m'ha fet entendre el perquè m'agrada tant la música, i per això aquesta emoció s'ha traspuat en quatre gotetes que han caigut dels meus ulls, Marco Mezquida. Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada