WTF Casares Bros & Fumero, dilluns 16 de febrer de 2015

Horacio Fumero

Doncs avui dijous ja, i després d'haver fet el programa de ràdio setmanal, sembla que ja estic amb les ganes de deixar anar unes ratlles d'aquesta magnífica WTF del Jamboree que van encetar l'Horacio Fumero amb els germans Casares, Lluc i Joan. Una formació típica de trio amb vents, contrabaix i bateria que ells tres varen brodar.

Lluc va interpretar la majoria de temes amb el saxo tenor, excepte alguns com aquest darrer comentat que ho va fer amb el clarinet. Lluc, ja amb el títol de Grau Superior a la butxaca, ens mostra sempre que l'escoltem la seva constant progressió. Els seus solos són cada vegada més precisos i melòdics, tot i emprar la tècnica de fer-los amb els acords, també es passeja per les escales, essent llavors més diguem-ne assequibles.

La secció rítmica de dos va estar genial en tot moment, evidenciant-se les hores emprades de mestre-professor en els diversos combos de l'Esmuc. De l'Horacio no caldria dir gaire res, excepte el que tots ja sabem, que és un dels millors contrabaixistes europeus, mestre de molts, ell que va acompanyar al nostre gran Tete Montoliu. La seva concentració és total i se'l veu sempre amb un mig somriure als llavis mentre toca, i sobretot quan els companys fan la feina ben feta, com va ser el cas. Joan està cada dia més impressionant a la bateria i és força bon comunicador. S'explica la mar de bé, i sense massa concessions al públic, essent simpàtic però no pallasso. El "punch" que te és bestial, i el swing és descomunal.

Afegeix

Els estàndards es van revisitar i algun tema de l'Horacio va caure com el magnífic "Caranxo" dedicat a un gran ocell, gens àgil pel terra però grandiós en el seu vol, ocell del seu gran país. 

El primer tema per començar la sessió va estar marcat per un  potent Bop, mentre que el segon va ser-ne un a tempo de mitja balada de Hancock.  Caranxo va ser el tercer tema que van tocar. Tema iniciat a contrabaix solo amb un silenci sepulcral que va donar pas a la melodiosa tonada interpretada al clarinet pel Lluc. Un tema que la part rítmica és força important amb una mètrica bastant complexa d'un temps complex. Lluc amb el clarinet ens va fer un magnífic solo, a moments doblant el tempo, i després, fent un lick repetitiu amb l'Horacio, van potenciar el posterior solo del Joan. Magnífic solo amb bon control dels redobles, xarles, plats i bombo. Un solo força aplaudit que va cedir el pas al lick de l'Horacio per anar tancant el tema amb en Lluc fent un solo en el turnaround del final acabant-lo de cop.

Oriol Vallès i Horacio

Després d'aquest tema de les terres de l'Horacio, Lluc va començar la lentíssima balada de Duke Pearson, "You Know I Care" amb el saxo tenor, preciosa i lleugerament acompanyada pel Joan amb les escombretes, mentre que el "master" del contrabaix anava desgranant les soltes notes de l'harmonia. Seguidament s'hi va ficar amb el seu solo, silenciós solo de contrabaix i retalls sonors de bateria fregada amb delicadesa. Després un preciós solo del tenor del Lluc on ja el swing va intervenir amb un walking del contrabaix, i en Joan ja amb llibertat sonora amb les baquetes. Després, de nou el lentíssim tempo de la balada amb la melodia i acabant el tema. El tema següent, un blues de Cedar Walton anomenat "Cedar's Blues"  va estar marcat per un tempo rapidíssim i també per un motiu melòdic descendent de la melodia principal, que va donar pas al desfermat solo del Lluc, mentre Joan i Horacio el van acompanyar desfermats també. Joan va participar amb un magnífic solo també, i després el motiu principal a contratemps entre saxo tenor i contrabaix amb bateria. Un turnaround que va permetre acabar el tema amb en Lluc fent un magnífic solo. Després d'aquests magnífics temes ja van encarar el final tot i comentant que hi hauria participacions diverses dels seus amics, però abans van tocar una altra balada d'un jove holandès interpretada al clarinet pel Lluc i delicadament acompanyada pel profund so del contrabaix i les escombretes del Joan. Un tema, la suavitat del qual interrompuda per algunes persones xerrant massa la qual cosa em va fer intervenir demanant silenci. 

Lluc al piano

Després d'aquesta suavitat, el proper tema va ser una mena de rock-and-roll, si més no un R&B típic a un tempo viu que ens va animar a tots i de quina manera amb un llarguíssim solo al saxo tenor del Lluc, mentre Joan gaudint a tope amb el seu swing i quasi un permanent solo acompanyant, l'Horacio fent un walking, després parant de tocar i incitant-nos a picar de mans, i posterior ell mateix fent servir el contrabaix com un element més de la percussió, tot i acompanyant al Joan en la seva intervenció, el qual va utilitzar una pandereta a més a més de les baquetes i demés estris. Després dels grans aplaudiments del públic vers aquest jove i gran bateria, Lluc i va tornar amb la melodia carregada de canya rítmica, ideal per acabar aquesta gran sessió i donar pas a la Jam Session.

Xavi Castillo i Irene Reig

La Jam Session va iniciar-se amb l'Oriol Vallès i Guillermo Calliero a la trompeta, Irene Reig al saxo alto, la mateixa formació anterior però amb en Lluc al piano. Uns magnífics solos dels dos metalls van deixar pas al gran solo de la Irene. Quin nivell que està agafant aquesta jove crack, estudiant com el Joan a l'Esmuc i amb formacions compartides. Mentre la secció rítmica anava a tot drap, els metalls deixaven anar espurnes curtes. Llavors va ser quan en Lluc ens va deixar a tots bocabadats intervenint al piano, primer iniciant el seu solo com si l'estigues temptejant, però no, estava seguint l'harmonia a la perfecció i fent un magnífic solo amb un gran llenguatge. És clar que si el tens per tocar el saxo, si t'apanyes al piano, doncs també et sortirà un bon solo amb llenguatge. Haig de dir que per a mi va ser una agradable sorpresa, donat que no l'havia vist mai al piano. Horacio va continuar amb la seva participació, sempre magnífica. Els metalls van encetar una tanda de "Quarts" entre ells i la fusta de l'Irene, per després tornar al tema fent la melodia tots tres, i ja acabant el tema a l'estil Clifford Brown, no endebades aquest era un tema en el més pur estil Hard Bop. Seguidament van fer un altre estàndard a mig tempo, ja amb el Xavi Castillo al contrabaix i en Jordi Pallarès a la bateria, descansant els tres músics inicials. 

Nicks, Guillermo i Matías

En aquest tema s'hi va afegir a la guitarra en Nicks Herrera, sempre tant seriós i concentrat i tocant amb la seva particular sonoritat, la de la seva magnífica guitarra de caixa. Oriol a la trompeta és un dels músics als quals he vist la seva gran progressió, d'ençà uns cinc anys que fa que el segueixo més o menys. Irene segueix creixent en tots els aspectes, madurant el so i la tècnica i també la seva personalitat. Una jove crack que tindrem al JCLV en un concert-jam on ens presentarà el seu projecte amb d'altres companys també de l'Esmuc, on segur que hi tindrem al mateix Joan Casares, tot i poder-me equivocar. Nicks va iniciar el seu magnífic solo, només acompanyat per contrabaix i bateria, fent-nos una demostració important del seu saber. 

Matías i Anton

Després ja amb l'Oriol i Irene fent el turnaround final per anar acabant el tema...Posteriorment un altre estàndard amb els dos metalls a la vegada i la canya de l'Irene, mantenint-se la secció rítmica. Després, ja amb el Gilles Estopey, piano; Matías Míguez, baix elèctric, l'Anton Jarl, bateria, el mateix Nicks i Guillermo i amb la participació del saxo alto Alan Himar, van interpretar un magnífic "Caravan".

Després d'aquest gran tema, va pujar una jove cantant anomenada Laura Lloreta, la qual, acompanyada d'en Rodrigo G. Pahlen a l'harmònica i alguns dels músics anteriors van interpretar un preciós "Chega di Saudade". Aquesta primera part va acabar amb la intervenció d'una cantant aficionada, guiri per més senyes, la qual es va atrevir amb el "You don't know what love is" a tempo de balada però que l'Anton Jarl es va encarregar de doblar o quadriplicar-ne el tempo per fer-la més bopper i amb  més sentit jazzístic que l'inicial. Després d'aquest tema vaig donar per acabada la meva participació com quasi cada dilluns, fent les fotos presencials i enregistrant el concert amb el meu senzill estri Zoom H4, res a veure amb la maquinària que porta el Josep Tomàs quan vol enregistrar el concert. Josep, a més a més és qui fa les fotos artístiques de debò, mentre jo les faig només com a constatació de la presència dels músics. 

Laura Lloreta

Al so i llums hi vam tenir a l'Àlex Monsoliu, mentre que a la barra hi vam tenir primer al Ramon i després a una maquíssima jove també força simpàtica. Sense l'Aurelio, és el David, "El Anónimo" qui s'encarrega de fer les presentacions i controlar la situació de l'escenari i prou bé que ho fa. Doncs res més, recordar-vos que això passa cada dilluns al Jamboree i que aquest qui us escriu i sol anar quasi sempre i us incita a venir-hi. Miquel Tuset i Mallol.