Doncs aquest va ser un esperat concert. Poder veure de nou a Giulia Valle Trio en aquest espai íntim i proper havia de ser quelcom extraordinari, com passa amb aquesta proposta i amb d'altres de similars on la dinàmica i els canvis rítmics són la clau de volta sonora, alhora que les magnífiques composicions. Un trio que ja havia vist a l'Ateneu de Sant Feliu també en un bon escenari, tot i que un pèl llunyà per a mi. Un concert que jo havia anunciat la mateixa setmana via Jazz Club de Nit i on, amb la Giulia havíem preparat una mena d'entrevista a fi i efecte de donar a conèixer entre la gent de Sant Vicenç dels Horts aquest esdeveniment que es feia a l'altre cantó del Llobregat.
Aquest dia del Jamboree doncs hi vaig anar amb quasi total coneixement de causa, car, ja els havia vist i també m'he escoltat el seu disc enregistrat a Sant Francisco algunes vegades, moltes. Tot i això, Giulia és imprevisible i també els seus excels companys, Marco Mezquida i David Xirgu, i per això és que van incloure un tema nou relacionat amb la vida d'un ratonet, el mig dia d'un dissabte en el Mercat de Sant Antoni. Així és que es van llençar a la piscina tocant aquest tema que l'havien tocat molt poques vegades. Va resultar un tema inquietant gràcies a la persistència rítmica i persuasius riffs de la líder al contrabaix alhora ajudada per un dels més cracs de les 88 tecles. Esdevingué quelcom de majestuós ja quasi al final, tot just abans del solo de la líder, aconseguit però per l'harmonia i amb el piano i contrabaix a base de notes llargues en crescendo i demés. Ja quasi al final, les tornes van canviar i la contundència rítmica del David a la bateria va iniciar un tema impressionant. Era evident que ens acostàvem al final, i així, amb aquesta potència ens havíem de quedar, sense oblidar els moments més onírics i íntims. Llarga intro del mestre de mestres de les baquetes el qual va obtenir de tots nosaltres uns bons aplaudiments. La incursió de Marco Mezquida en la melodia compartida per la líder, va fer que el clímax arribés quasi al final. Un motiu principal del tema on els canvis en el ritme el definirien com a difícil de seguir. Tot i això, jo diria que tothom estava flipant amb aquesta demostració d'ingeni compositiu i mestria interpretativa d'aquest, un dels més potents trios en aquesta concepció bàsica. El desenvolupament d'aquesta meravella els va portar a una situació de quasi "lliure improvisació" i sí, totalment de "Jazz Contemporani", on la imaginació desfermada de tots tres només havia de tenir l'aturador definitiu de voler tornar a la melodia inicial per acabar tema i actuació, car, donava la impressió que podien haver continuat indefinidament en la seva exposició, del "quadre sonor impressionista". El final, sol passar, va ser com el principi, amb un David Xirgu desfermat, donant pas al motiu principal a càrrec de piano i contrabaix, acabant de manera sobtada, de cop.
En aquest petit resum he volgut encabir les meves impressions del concert, la qual cosa només te la intenció de fer-vos-los conèixer, si no els coneixíeu, si no la coneixíeu a la Giulia i els seus projectes, i en aquest en format trio, amb dos dels millors puntals del moment, Marco Mezquida i David Xirgu. A més a més, per a mi va ser un dia especial de "retrobament" amb en Marco després d'uns dies estranys. Hi havia d'anar i així és que tot va ser meravellós.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada