Joan Sanmartí Quartet al Molí dels Frares, 31 de març de 2017

I ara ja ens tocava a nosaltres gaudir a casa nostra amb una magnífica proposta liderada per un "gran" dels nostres músics, en Joan Sanmartí, guitarrista, compositor, educador i immiscit en la direcció compartida del Jazz Granollers des de fa força temps. Un quartet que interpretaria el seu projecte, el del Joan, els seus temes, amb gent del nivell de Marc Cuevas, contrabaix; Joan Vidal, bateria  i la inclusió del joveníssim pianista / vibrafonista Roger Santacana. 

Va ser un primer concert al Molí dels Frares i per tant, sempre que hi ha canvis, envoltat per la incertesa pel que fa a la compareixença dels aficionats. Si hi afegim les quatre gotes que van aparèixer moments abans de començar, entendreu quin era el meu estat nerviós, ben a prop de la desesperació. Afortunadament, el temps va ser indulgent i la gent va anar venint tot i trobar-ne molts en falta. Agrair-li al jove Regidor de Cultura, Miquel Àngel Camacho la seva presència ben acompanyat també de companys de consistori. Ja és bo i necessari un recolzament des de les institucions i encara més amb la presència de qui valora tan bé les propostes de qui això escriu. Aquestes actituds encoratgen encara més i animen a tirar endavant aquest i d'altres projectes relacionats amb la música, amb el Jazz, que portem a terme en aquest poble des de fa només 8 anys, que tampoc és massa però deu ni do.

El concert que ens va presentar en Joan Sanmartí va estar relacionat en quasi tota la seva totalitat, en un treball enregistrat el passat setembre i encara no editat, anomenat "Codi Personal". Van començar amb un tema que es deia "Cruïlla" en un disc eminentment acústic. Passats un parell d'anys va decidir fer un projecte nou motivat, perquè els músics sempre busquen excuses per fer projectes nous, en aquest cas pel fet d'haver adquirit un instrument nou, molt diferent del que havia utilitzat darrerament, una guitarra nova. "Codi Personal" sorgeix doncs d'una revisió de músiques anteriors. El següent tema va ser "Dolç equilibri", iniciat delicadament a solo de guitarra a mode de Intro, i que ben aviat va esdevenir en un dolç balanceig a ritme de bolero amb una melodia preciosa a càrrec del duet guitarra i vibràfon. Contrabaix i bateria li varen fer el seguiment de la manera més suau possible, amb el Joan picant de mans suaument i Marc polsant delicadament les quatre cordes de la "berra". Un tema íntim, tot i que revisitat elèctricament però amb acurat control de mitjans electrònics, i amb l'afegitó del prístin so del vibràfon. El solo del líder ens va situar de nou en el seu univers personal, amb un so contingut i greu a voluntat, i una harmonia força ben construïda seguint clarament les progressions d'acords i canvis en la seva estructura, i tot això a ritme cadenciós de bolero. Magnífic. Vam tornar a gaudir amb la magnífica sonoritat del vibràfon, tocat per un jove crac de vint anyets, en Roger Santacana, el qual ens va demostrar el perquè va poder acompanyar a Perico Sambeat al Jimmy Glass de València formant part d'un grup de músics catalans. Solo i de nou melodia ens anaven situant ja cap el final del tema, preciós tema del Joan, màster en molts aspectes. 

I com a mostra un botó, en un tema enregistrat en vídeo....bolero, bolero..

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207316485305053/

Sense quasi interrupció, Joan va encetar de nou un altre tema a solo de guitarra introduint-lo per així anar-nos preparant en la seva escolta. Una llarga i delicada introducció que sí, requereix de la màxima atenció i silenci, la qual cosa es va produir car tots els assistents estaven immiscits en l'espai i com hipnotitzats per la música. El tempo es va accelerar i esdevenir més viu alhora que la inclusió del vibràfon i els demés elements rítmics. Tot i això, el volum era contingut, la qual cosa s'agraeix del tot. El solo del líder es va desenvolupar també amb total pulcritud i controlada sonoritat alhora que mestria interpretativa, car no oblidem que Joan Sanmartí és un dels professors de guitarra Jazz a l'Esmuc, i que no només per això i sí per com demostra amb les seves interpretacions el seu domini de l'instrument. De nou el jove crac Roger Santacana ens va meravellar amb el seu vibràfon i el seu magnífic solo, rítmicament parlant i melòdica. Un tema que tenia, com els altres anteriors, els seus canvis dinàmics alhora que rítmics. Amb una intervenció novament del líder, van anar encarant el final del tema amb un punt de clímax final, com ha de ser.

El tema següent, va dir, no és meu però m'hauria agradat molt que ho hagués estat. No va dir el títol en anglès per mor del desconeixement per part nostra, i així és que ens vam situar en un altre bolero que seria "Cuando vuelva a tu lado", tema on en Roger ens va mostrar la seva mestria al teclat elèctric, amb un so similar al Rhodes i que ens va fer flipar i de quina manera. El Joan també, portant el ritme picant amb les mans per amortir el so de caixa i demés i Marc desenvolupant un magnífic solo al contrabaix. El nostre amic Marc Cuevas, vell amic nostre de força concerts a la Sala Xica amb diversos projectes. Joan Sanmartí va seguir desenvolupant els solos amb la seva magnífica Fender i so "apagat" a voluntat, so més Jazzero que una estratocaster, per exemple. El final, a mode de "turnaround" va enriquir encara més aquest preciós tema, una cançó històrica com totes les del seu estil i que mai deixarem d'escoltar. Després d'aquest tema, ens va explicar que s'estava fumant un gran puru i amb la seva nova guitarra a les mans, aquesta Fender, i va començar a escriure una cançó que s'havia de dir, evidentment, "Molt millor que mai". Tema iniciat de manera rítmica però molt suau. Tal i com sonava, podia ser ben bé un tema de Heavy Metal amb el tempo més viu i els volums eixordadors habituals en aquest estil de música. Els nostres herois s'estaven gronxant dolçament en el ritme i nosaltres amb ells, tot i escoltant les variacions musicals de la cançó, magnífica, i ben "construïda" cançó. La cadència rítmica anava balancejant-nos dolçament alhora que la melodia dolçament ens feia volar. El final, amb intervenció solista del líder, se'ns en duia poc a poc amb la mateixa persistència rítmica per acabar suaument.

La presentació dels companys, tot i explicant el com, quan i potser perquè, el va iniciar amb el jove pianista el qual va conèixer amb només 18 anys i quan aquest es devia presentar per primer cop a l'Esmuc, en Roger Santacana. Al Marc Cuevas el va conèixer anant en bicicleta i d'això ja fa molts anys, sense entrar en més detalls. Al Joan Vidal també el va conèixer de jove, car encara ho és, si més no, no tant com en Roger. Dir-vos que amb el Joan comparteixen tasques de gestió de la programació dels concerts que organitzen ells dos i alguns més com el Lluís Sitges a Jazz Granollers. El darrer tema, abans del bis, va ser la preciosa cançó "Bésame mucho" en versió de Wes Montgomery, tema encetat per la guitarra melòdica del líder i amb una secció rítmica volcada però continguda. El solo del líder va seguir a la seva interpretació de la melodia, tan coneguda i interpretada per tothom que es digni dir-se músic. Tema al qual li pots donar el "color" que vulguis, i que en aquest cas és el Jazzístic. Roger ara anava a les mans del vibràfon per portar-nos a tots a bon port. Haurem de tenir al Roger ben present car serà, ja quasi ho és, un referent i el veurem en mil i un projectes. Marc Cuevas ens va demostrar perquè és un dels contrabaixistes més volguts en projectes de diversa índole, perquè és un màster en això d'acompanyar però també en la resolució melòdica dels seus solos. Després d'ell, el líder va encetar els "vuits" compassos compartits amb el bateria Vidal i participant-hi ell a la guitarra i el jove vibrafonista. Després de la intervenció  de Joan a la bateria, el líder i el jove vibrafonista van encarar de nou la melodia per així cloure un magnífic concert...però encara faltava el bis, que evidentment va venir.

Van fer el bis de l'anterior disc "Cruïlla" amb una foto de l'amic Joan Cortès i el tema seria "Cruïlla en G" dedicada a l'amic Antonio Sánchez i amb alguna referència "irreverent" al "Georgia on my mind". I sí, la irreverència va venir de la mà dels sons electrificats del blues més profund del Mississipi amb els sons profunds del contrabaix i guitarra. Un motiu principal ens captava tota l'atenció tot i relacionant-lo amb això, el deep Blues. Tot i això, la melodia es perfilava alliberada de cap etiqueta i es desplaçava dolçament per sobre de l'estructura. El tarannà íntim del projecte va seguir fins el final i ben bé ho va poder plasmar el jove vibrafonista i el seu magnífic so, delicat i pulcre, net, en definitiva. Un gran solo del Marc va acabar-ho de "quadrar", melòdic tot i seguint l'harmonia, cavalcant sobre el ritme manegat pel gran bateria i també amic nostre, en Joan Vidal LLobet. Els sons electrificats del Mississipi van tornar a sorgir i l'heretgia vers el tema referència, aquell que va fer famós a Ray Charles es consumava de manera fefaent, acabant el tema i concert de manera magistral i sense fer escarafalls. Un concert ponderat, equilibrat, on el gust pels temes escollits, el tempo i dinàmiques a la vegada que el volum general va fer que el poguéssim gaudir des del principi fins el final. Enhorabona Joan i demés companys per una feina tan ben feta i gràcies a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts pel seu suport.

Miquel Tuset i Mallol.