Molt bon dia a tothom, un divendres remullat una miqueta, que ja convé, on encara estic astorat pel què vaig veure ahir a la Nova Jazz Cava..(ja fa temps que ho estic d'astorat, però ahir més).
Cavil·lacions d'un músic aficionat.
Doncs ahir hi havia la Jam dels dijous a la Nova Jazz Cava i resulta que hi havia un combo de l'Esmuc, el Combo Coltrane amb tota aquesta colla de nois i noies: Joan Mar Sauqué, trompeta; David Mallo, saxo alto; Marta Riba, saxo tenor; Ferran Jaumira, guitarra; Clara Lai, piano; Jon Unanua, contrabaix i Joan Moll, bateria. Un magnífic combo que ens va mostrar de quina manera treballen i com toquen, ells i ella, tan jovenets. De fet havia portat el saxo alto, llançat com vaig i amb ganes, i ahir veient el que veia, i escoltant el que escoltava, mica a mica se'm van anar marxant, les ganes. Primer pel fet de gaudir escoltant-los i després tot i cavil·lant de quina manera havia de participar jo en aquella moguda, i mica a mica, anava comprenent que no m'hi havia de ficar. Perquè no t'hi fiques em deien els amics? I jo pensava.... però és que no us adoneu què està passant? No veieu de quina manera ho estan fent? 
Com puc posar-m'hi i no fer el ridícul més absolut? Ja sé que ningú m'ho mostraria de manera explícita però l'hauria fet i jo ho hauria sabut. I això que darrerament he estat força atrevit tocant aquí mateix (jam del 35è festival) i a la WTF del Jamboree, però van ser altres circumstàncies i d'altres companys. Ah? és això doncs....sembla que per a un músic aficionat tocar amb gent més o menys de la seva edat li sigui més fàcil que tocar amb joves? Doncs no ho sé....fa 6 anys que organitzo el Festival de Jam Sessions amb combos similars de cinc de les millors escoles de casa nostra i quasi cada any hi participo. És clar que en organitzar-ho també m'hi obligo i aquesta és la excusa. Ahir, no ho organitzava ni res de res. Allà veia i escoltava i se'm van marxar les ganes. Quan saps que no tens ni tècnica suficient ni llenguatge que a algú li recordi el Jazz, dius, què collons foto jo aquí? De quina manera es pot prendre l'aficionat que està escoltant el fet de la intervenció d'un músic aficionat que de cop i volta ensorra el castell musical que fins ara s'estava construint? Doncs com a mínim amb resignació, i també amb bona voluntat, tot i pensar en el seu si, que millor que no s'hi hagués ficat. Tot i que pugui semblar que em vaig deprimir, no va ser així. La voluntat de tornar a participar en alguna jam encara la tinc viva, tot i entendre tota aquesta "veritat" que ja fa temps que sé. L'assumpte és què, amb la gran quantitat d'alumnes i no alumnes, músics joves en formació o ja formats que hi ha i que van a les jams, no sé quin espai hi ha pels músics aficionats, veient alhora, que cada vegada hi ha menys d'aquests músics en les diferents jams. Llavors?
Bé, a la Jam d'ahir hi van participar joves cracs també com en Jofre Alemany, alumne també, però havent-lo vist algunes vegades a la Nova Jazz Cava i sempre fotent-ho tan bé, com ahir...Recordo que li va dir al Xavier Figuerola (que també va tocar)..."després podríem fer el "Softly as in a morning sunrise" (crec), i així investiguem"....o similar..al final però, no el van fer...Qui també va tocar va ser el guitarrista intitulat de superior, en Rai Paz de Casacuberta, el qual va omplir de delicadesa el racó i espai de les jams...D'altres també van participar en el combo de la jam com el contrabaixista Xavi Castillo (acompanyat a la bateria d'un seu amic i conegut meu tot i no recordar-ne el seu nom), i d'altres dels quals tampoc els he sé i que també ho van brodar.Llavors? Anar-hi anant.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada