Doncs ja tenia ganes que vingués el Guillermo Calliero Quartet entre nosaltres i així va ser que el vam tenir aquest passat divendres 29 de gener. Va venir però amb una formació de quartet que no és la "seva" típica, aquesta formada pel Federico Mazzanti, piano i Martín Laportilla, baix elèctric. El Guillermo Calliero New Jazz Quartet van ser ni més ni menys que un dels pianistes de Jazz més en forma no només a la península sinó també per Europa, Albert Bover.....(perquè sí nois i noies, nosaltres tornem a ser fora d'aquest concepte). Un altre mestre que va venir, el més gran dels qui remena el contrabaix, va ser el gran Horacio Fumero. Si afegim, ara sí, al bateria oficial del quartet, en Nicolás Correa, haurem acabat la composició d'aquest quartet amb el líder a la trompeta, una magnífica trompeta daurada.
Un quartet únic, en el primer concert que aquests músics es trobaven per fer la música proposada pel líder, i que tot just van assajar uns moments abans en algunes parts d'alguns temes. No compto que s'haguessin vist abans per assajar, tot i que sí què devien haver parlat de com fer els temes i dels temes mateixos.
L'assumpte és que van venir i els dos primers van ser l'Horacio i l'Albert abans que jo mateix. Tot i haver preparat la Sala Xica una estona pel matí i haver comprat el sopar, vaig arribar abans de les 20h amb la truita de patates i ceba i demés aliments i ja m'estaven esperant ells dos. Després de les salutacions i abraçades, vaig continuar la feina pendent que hi havia a la Sala mentre ells van muntar el contrabaix l'un i l'altre provar el piano, que tot i haver-lo fet afinar el mateix dia, a ell li va semblar que no estava prou bé. No era massa greu, però pot ser que la màquina ja no tiri més. Ho haurem d'anar seguint a veure com va d'afinació de cara el proper concert amb l'Ernesto Aurignac.
Després de no massa estona van arribar el Guillermo amb un seu amic, argentí com ell que em va presentar ja fa mesos al Fizz del carrer Balmes. Nicolás Correa va venir tot just després amb el temps justet per muntar la bateria i provar algunes "coses" d'alguns temes amb els altres dos, els mestres, que segurament inauguraven el repertori per primera vegada. En Nico és qui coneix més aquest projecte del líder i gran trompetista Guillermo Calliero, coneixedor el bateria de tots els "secrets" rítmics dels temes.
Una vegada acabats els assajos vam sopar tots plegats amb la truita de patates i cebes, un magnífic pernil i formatges amb pa amb tomàquet i un bon vi negre, i ai las, aquesta vegada va ser un Rioja i no un Priorat, gran pecat?
Van començar el primer set amb un magnífic tema de Richard Rogers el preciós "My Romance" a un tempo mig carregat de groove. En aquest tema ja vam poder escoltar la magnificència d'aquesta formació amb ells quatre com a màsters dels seus instruments, amb el magnífic so del líder amb la seva preciosa trompeta, mentre el swing no parava i ell solejava. Un gran mestre del metall ens estava deixant bocabadats. Després d'ell li va tocar a l'Albert engegar el seu, fet amb total mestria amb tot un farcit d'acords a dues mans després de solejar amb la mà dreta. l'Horacio va ser qui després s'hi va ficar de ple amb el seu so profund i potent del contrabaix en un solo de total control harmònic i "virgueries" diverses tot anant amunt i avall del mànec del seu magnífic contrabaix. Després van venir els "quarts" amb el bateria i així aquest va poder fer la seva aportació al tema. En acabar, de nou a la coda i fer la melodia d'aquest preciós tema, un magnífic estàndard de R. Rogers.
El següent va ser un tema del gran Enrico Rava anomenat "Theme for Jessica" un tema a ritmes ternaris viu i càlid a la vegada, amb una melodia força preciosa. Després d'ell, l'Albert ja s'hi va posar en la seva improvisació, magnífica, amb tot un reguitzell de demostracions de la seva gran mestria. El líder va seguir la tanda de solos amb una magistral intervenció i so, en aquest tema del mestre Rava que ves per on, havíem vist feia poc al Jamboree. Nicolás va seguir però ara tocant els timbals a la manera argentina amb aquells ritmes tan característics i propis de la terra del líder, que no la del bateria, què és uruguaià. Després, de nou el tema i melodia i acabar-lo amb un "turnaround" magnífic fins el final.
La balada havia d'arribar i ho va fer de la mà del bolero, en un estàndard d'aquells tan i tan preciosos de nom "Stardust", Pols d'Estrelles. Tema iniciat per piano i trompeta amb un total silenci a la Sala Xica mentre ells dos s'enlairaven amb aquesta melodia encara sense ritme aparent. Després d'aquesta preciosa "intro", van entrar bateria i contrabaix a ritme de Bolero reconvertint-la en quasi una altra cançó. Un magnífic so del líder, va deixar pas al del mestre de les 88 tecles, de les quals en falten algunes en el nostre piano, segons em va fer veure l'amic Lluís Coloma. L'Albert va brillar en aquest tema d'allò més amb calidesa i tècnica de la mà, tan de l'esquerra com de la dreta. Ja ens agradaria disposar d'un millor piano, ja, tot i sonar prou bé, la mecànica sembla que no està a l'alçada dels músics que el toquen, què hi farem. Un gran solo d'un dels mes grans al qual va seguir el del líder a la trompeta, càlid i farcit de recursos tècnics i amb el seu característic so. Solo seguit de tema de manera quasi imperceptible per encarar el final delicadament i així acabar-lo de la mateixa manera que l'han començat, magníficament. Els aplaudiments posteriors així ens ho van fer veure.
Van seguir amb un altre estàndard, aquest però ja força més viu amb una intro melòdica del tema curta que va donar pas ràpidament al solo de l'Albert. En aquest i de la mateixa manera ens va enlluernar per la precisió i control del ritme amb ambdues mans, a la vegada que la dreta anava dibuixant les línies mestres melòdiques. Un tema del qual no en sé el títol, tot i reconèixer-lo només escoltar-lo. Un tema magnífic per acabar el primer set amb un gran solo del líder, seguit del més gran dels contrabaixistes, l'Horacio Fumero en una altra demostració de tècnica i bon gust.
Aquest primer passe va acabar amb le cita del mateix Horacio que sembla li va sentir a dir al gran Dexter Gordon....."una pausita para una copita"....he..he.
Un descans del tot merescut i moment en el qual el personal del públic va poder fer petar la xerrada tot i refrescant-se i recordant els bons moments musicals que ens havien fet passar.
El segon passe va començar amb una deliciosa balada a 3x4 del mateix Horacio Fumero anomenada "Torcacita". Després van fer un tema de Carlos Gardel anomenat "Golondrinas" a ritme del Candombe uruguaià. Després van seguir amb un tango també de Gardel, el conegut "Volver" amb llarga i magnífica intro a piano pel mestre Bover que no Volver. Després un dels canvis rítmics i estilístics més brutals mai vistos ni escoltat amb el tema de Charlie Parker anomenat "Donna Lee". Van acabar el segon passe amb el tema "Cherokee" també a tutti bopper. Després d'uns llargs aplaudiments van fer una preciosa balada a mode de Bis anomenada "It could happen to you", tema de Jimmy Van Heusen i lletra de Johnny Burke un tema a un tempo mig amb el swing necessari per acabar de gaudir amb un dels millors concerts que hem tingut al JCLV.
Tots aquests temes van arrodonir un concert extraordinari on la música la van escriure amb totes les majúscules possibles, amb una bona assistència de públic vingut de diverses poblacions a banda de Sant Vicenç, com són ara Sant Cugat, Torrelles, Cervelló, Valldoreix, Igualada, Sabadell, SantBoi, i alguna més que em deixo, de ben segur. Agrair doncs la presència a tots, agrair també els amics col·laboradors sense els quals no podríem aguantar i per descomptat als mateixos músics, per la seva mestria i generositat.
Ara ja ens preparem pel proper concert, el del 12 de febrer, amb l'Ernesto Aurignac Quintet el qual ens presentarà el seu disc ANUNNAKIS.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada