1.- Concert de David Viñolas Trio
Doncs tot i que ja fa dies sense poder actualitzar el blog, ara ja toca fer-ho....la feina s'està amuntegant sobre la taula i al final no recordaré massa coses dels concerts, o sigui que ara mateix m'hi poso.
Abans però i per anar fent boca, us poso l'enllaç per poder escoltar el concert mentre llegiu aquestes curtes quatre ratlles.
El 15 de gener vam fer el primer concert de Jazz del 2016, que va ser també el primer Concert-Jam. L'àudio ja fa dies que el podeu escoltar i ben bé que va sonar la proposta d'aquest músic-bateria i magnífica persona en David Viñolas. Un trio que presentava el projecte liderat pel bateria acompanyat per dos altres grans músics. Si us haig de ser sincer, (em sembla recordar que sempre ho soc) del saxofonista Albert Bartolomé no en sabia res, exceptuant la seva participació en el disc del líder que vam posar en un llunyà programa de ràdio. L'assumpte és que no l'havia vist en directe ni sabia com s'ho remenava dalt de l'escenari. La sorpresa va ser majúscula en veure'l en total desimboltura i total control sobre els seus instruments, saxo alto i soprano, a la vegada que ens va agradar força el seu so i més encara el seu fraseig i llenguatge jazzístic. Més ho vam gaudir en la seva participació a la Jam, on es va mostrar segur i feliç de col·laborar-hi.
Del contrabaixista ja en sabia algunes coses pel fet d'haver-lo vist en diverses actuacions acompanyant, em sembla, el projecte de Toni Vaquer. l'Aleix Forts es va mostrar eficient i contundent amb el seu contrabaix, amb una pulsació precisa i molt bona compenetració amb el líder i bateria, la única secció rítmica. Els seus solos van estar farcits de molt bones idees a banda de ser també força melòdics, mostrant-se, com la resta de companys, content i concentrat en les seves interpretacions. Una conjunció que el va fer estar-se quasi tota l'estona dalt l'escenari excepte un parell de temes que va voler descansar per la manca de substitut a la Jam. Es notava que s'ho va passar força bé, que s'ho van passar força bé.
En David Viñolas, bateria del qual li vaig fer la broma en la presentació tot i dient que potser no s'hi veuria gaire pel fet d'haver tastat massa estona el bon vi del priorat que vam veure en el sopar, va estar magnífic. Concentrat com pocs, va mantenir la sessió del concert seriós però somrient pel gaudi. Els temes van anar sorgint de l'escenari amb un quasi total astorament per part de la no massa audiència. Temes nous, alguns no gens fàcils, que d'entrada costen d'assumir per part de l'audiència. En el meu cas, i després d'escoltar tot tipus de projectes, no se'm fa gens difícil "entrar" en els temes nous. Em limito a deixar-me portar i seguir la melodia, per més estranya que em sigui. Valoro les interpretacions dels músics, el seu so, el ritme, a vegades la manca de ritme, i sobretot el fet que siguin composicions pròpies. És aquí on jo no hi tinc res a dir. Els músics són tots ells molt diversos i crec que els hem d'escoltar els seus projectes per més estranys que siguin. Amb tot això no vull que s'interpreti que els temes seus van ser estranys, no, no va ser així i la prova la teniu en l'àudio del concert.
Per acabar aquesta petita crònica del concert d'en David Viñolas Trio, aquí teniu la llista dels temes que van tocar.
Trois gimnopedies - Erik satie
Siempre se hace lo que se puede - David Viñolas
Redibuixant el camí - Albert Bartolomé
Impro a la Vicentina - David Viñolas Trio
La Felicitat de Sadie - David Viñolas
I Let a Song Go Out of My Heart - Duke Ellingtong
El primer tema "Trois Gymnopedies" de Erik Satie és una peça magnífica i delicada, tema clau en l'obra d'aquest músic. Les Gymnopédies són tres obres per a piano compostes per Erik Satie publicades a París el 1888. El nostre trio va iniciar la seva intervenció amb aquest tema, gens fàcil si pensem en l'òrbita del Jazz, ja que ve de l'època modernista de ara fa dos segles, (collons). El so del saxo alto va omplir l'espai d'aquesta delicada música a un tempo força suau, fent-nos concentrar als oïdors per la proposta. A mi em va semblar perfecte aquesta entrada amb aquest tema tan emblemàtic i ben interpretat. El so, ja cap el final del contrabaix amb l'arc, saxo i bateria va ser fantàstic. Un tema llarg, de prop de 10 minuts que a mi, particularment, em va deixar estorat i satisfet de la música que escoltàvem.
El següent tema, "Siempre se hace lo que se puede", de David Viñolas va resultar ser un tema força viu amb una melodia força viva i un ritme persistent, trencat i per tant complex. El solo de l'Albert va iniciar la sessió de la creativitat pel trio de músics en un tema que va acabar de cop. El següent tema, "Redibuixant el camí" va ser un tema iniciat per un solo llarg del líder del trio amb les masses, tot i amortint el so més sec de caixa i timbales. Els tocs als plats també hi van ser, però més com si de passada incidint més en els redobles sobre els timbals...després d'una estona va ser el saxo soprano de l'Albert qui va incidir melòdicament en el tema, lent, i precís. Son d'altres indrets ens sonaven tot i que no massa llunyans, magnífic el so del soprano d'aquest músic Osonenc com el bateria, mentre que del Vallès Oriental el contrabaixista que va deixar-nos un magnífic solo al contrabaix en aquest tema eteri i fins i tot oníric i que ens va deixar a tots en un estat de màxima atenció i silenci.
La "Impro a La Vicentina" va seguir just després del "Redibuixant el camÍ". Els altres dos temes van seguir per així acabar el seu magnífic projecte després de quasi 1 hora de música i donar pas a la jam tot i fent el darrer tema, un estàndard de Duke Ellington per començar a situar-nos a la Jam Session.
La "Impro a La Vicentina" va seguir just després del "Redibuixant el camÍ". Els altres dos temes van seguir per així acabar el seu magnífic projecte després de quasi 1 hora de música i donar pas a la jam tot i fent el darrer tema, un estàndard de Duke Ellington per començar a situar-nos a la Jam Session.
2.- Jam Session amb D. Viñolas Trio & friends
Mentre escoltàvem el concert d'aquest trio, quasi tothom anava valorant positivament el projecte del líder a la vegada que les intervencions dels mateixos músics.
La Jam va ser una de les més boniques i amb més músics dalt l'escenari. Haig de dir que la participació de la parella Isabel Martin & Ronny Burke van omplir l'escenari des de quasi el primer tema, el preciós "How Insensitive" amb la l'Isabel, veu; Ronny, guitarra; Toni "Pato", saxo baríton; un amic del Josep Mª Martí al fiscorn, jo mateix al saxo alto, l'Albert Bartolomé, saxo alto; Aleix Forts, contrabaix i David Viñolas, bateria. Un tema que va sortir rodat amb la participació de tots, que per començar la Jam va anar força bé. Després en Ronny va començar amb els primers acords de la cançó de borratxos, "The days of wine and roses" amb el preciós so de la flauta d'un incondicional, en Sergio del Campo i la veu càlida de la Isabel. Un altre dels incondicionals va ser el Juan Carlos "Speedey" al saxo alto i el seu potent so al saxo alto. Aquesta vegada però ja amb el Josep Maria Martí a la bateria, i en Toni "Pato" al saxo baríton i el seu so greu i potent, sempre acompanyat per la secció rítmica amb l'Aleix al contrabaix i els acords d'en Ronny. Solos posteriors del Sergio, delicat sempre i el del cornetista també força dolç, van deixar pas al solo a la guitarra d'en Ronny Burke, solo majestuós i força ben trenat, per acabar el tema amb la càlida veu de la Isabel.
Després vam iniciar un altre tema i va ser el magnífic "Just friends" iniciada al saxo alto el primer chorus de la melodia per mi mateix i després seguida la melodia per la veu de la Isabel. Sergio del Campo va omplir la Sala Xica dels delicats sons de la seva flauta en un magnífic solo. l'Albert Bartolomé va seguir amb el seu magnífic so del seu alto en un solo carregat de groove i bones maneres. El del cornetista va seguir la tònica delicada i gens estrident que sonava a la Sala Xica. Un company que esperem veure en properes Jams acompanyat del sempre fidel Josep Mª Martí i d'un altre company al saxo alto. Jo vaig seguir la tanda de solos en un tema que m'agrada força i on sembla que va sonar bastant, bastant bé. En Ronny va seguir amb la seva demostrada professionalitat i gust estilístic, a l'"americana", diria jo. I el ritme no parava, el swing, el groove no parava sempre amb la secció rítmica amb el Josep Mª Martí & Aleix Forts. Després va ser la Isabel qui va acabar el tema tornant a la melodia.
El següent tema va ser el "There will never be another you", iniciada la melodia per mi mateix amb el saxo alto, i un trosset del solo tot i esperant la intervenció de la cantant, la qual va cantar el tema amb una lletra seva en català. l'Albert Bartolomé va ser el primer en iniciar els solos amb un de brodat i gran fraseig, per seguir-lo el del Sergio, ben construït i sempre delicat, mostrant-nos una vegada més el saber d'aquest jove músic de Castellò establert entre nosaltres, impartint classes al Taller de músics i participant en totes les Jams que pot, i sempre que pot, a les del JCLV. Després vam poder escoltar de nou el magnífic so del baríton del Toni "Pato" en aquest tema tan trempat i divertit. El so potent i brillant del saxo alto del Juan Carlos va omplir literalment l'espai de la Sala Xica, tal és l'energia que li extreu. Després va ser el so més delicat del saxo alto amic del Josep Mª del qual malauradament no en recordo el seu nom com tampoc el del seu amic cornetista. Quan ho sàpiga ja els hi posaré.
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada