WTF amb concert doble amb Mariano Camarasa, primer amb Joao Silva i després amb un sextet de figures, 28 de setembre de 2015.

El dilluns vam poder gaudir amb una WTF doble a càrrec del gran pianista/teclista Mariano Camarasa. El primer projecte presentat pel Mariano va ser el del seu duo amb el violinista portuguès Joao Silva. Aquesta parella d'amics van presentar alguns temes del seu primer treball a duo "Pasa Tiempo". Una música a cavall entre els clàssics i aspectes de la actual modernitat. Temes delicats amb grans interpretacions a càrrec dels dos solistes. Saudade, Aloe Vera i demés temes vans ser els què ens van enlluernar per la seva senzillesa i delicadesa. Concepció moderna en alguns d'ells per no oblidar-nos on estem, i classicisme de d'altres per no oblidar d'on venim. Una bona estona escoltant una meravellosa música amb un públic rendit als peus d'aquests dos joves músics. Familiars i amics n'hi havien,  és ben cert, però també públic que si bé alguns coneixien als músics, d'altres no en sabien res. Una WTF a càrrec de l'Aurelio Santos amb un so controlat pel gran Leo Bianchi, amb llums i encara  freds.  

Després de breus presentacions i que en Joao desaparegués momentàniament, van començar a pujar diversos músics entre els quals Paul Evans, trompeta; Melissa Bertossi, saxo alto; Raül del Moral, guitarra, acompanyats de Vicente Juan, baix elèctric i Gabriel, bateria. Una proposta a les antípodes de l'anterior mostrant-nos a tots els presents la versatilitat d'aquest músic adaptable a totes les mogudes. Temes amb marcat accent rítmic funk i demés estils van anar sonant l'un darrera l'altre. Gaudir escoltant a uns solistes tan bons com el mateix Mariano, fidel a les Jam Sessions de la vertadera WTF, el Paul Evans, trompeta titular als Catarres, i amb moltes ganes de tocar Jazz. La merescuda i reconeguda saxofonista Melissa Bertossi, la gran inventiva i creativitat d'un guitarrista que en aquesta jornada va brillar per dret propi i que també forma part de la súper banda de Llibert Fortuny per no parlar de la gran contribució de la secció rítmica del baix i bateria. En fi, que sense donar-nos compte vam estar escoltant un altre projecte nou que portava la ploma d'aquest gran pianista/teclista, de l'ona de l'Esmuc com el seu amic Joao Silva

Aquest és un projecte que aviat va passar a Jam Session, quasi sense adonar-nos-en, i sempre de la mà de Raül del Moral que va saber co-dirigir amb el Mariano a la vegada que aportar línies melòdiques i rítmiques que els demés seguirien i que en alguns casos ens apropaven al Rock-Blues americà.  En aquesta Jam hi va participar també Joao i un saxo tenor de les afores anomenat Lorenz, anglosaxó, probablement i que ho va fer la mar de bé.
Ja a les acaballes, les meves, i quan em disposava a marxar, vaig poder saludar a la Tamar Mc Leod i a un company italià, mentre escoltava com l'Aurelio  convidava a un altre dels músics que actualment estant en l'ona de la Escola Superior Jam Session del Luís Blanco, el Gilles Estopey. Aquests tres darrers, tot just venien de la Escola Jam Session de veure una "master class" d'un gran bateria que havia tocat amb Black Sabbath en Vinny Appice. Una escola que te un repte al seu davant que segur tirarà endavant amb tot l'èxit que es mereixen en Luis i la Elisabeth. Miquel Tuset i Mallol.                                 

0 comentaris:

Publica un comentari