Homenatge a la Conxita (Jam Session) amb la presència del Joan i els màsters Valentí Grau i Lluís Coloma, encarregat de tots els músics. Diumenge 4 d'octubre a la Nova Jazz Cava.

El dia del seu 62è aniversari

No sé ni per on començar....
Avui, diumenge 4 d'octubre i a la Nova Jazz Cava de Terrassa s’ha produït un esdeveniment que mai oblidarem els qui hem tingut la sort de compartir-lo. L’homenatge a la Conxita Alemany del Jam Session. Una idea del Lluís Coloma en honor a la persona (desapareguda fa uns mesos), ànima compartida amb el Joan Recolons, d'una vida dedicada a la música i al jazz en particular.


Ells dos havien portat les regnes d’un reducte musical a Sabadell dedicat a la música en viu des de fa força anys. Per allà hi ha passat quasi tothom, per no dir tothom. Músics que ara són un referent hi van anar quan tot just començaven i allà, la Conxita i el Joan, els hi van donar la oportunitat de presentar els seus projectes. Jam sessions quasi diàries, i concerts diaris tot lluitant contra els elements, que sovint els posaven pals a les rodes del swing.

Amb paraules d’en Joan, la música els hi va donar els millors moments i les institucions, que mai els van ajudar, els hi van posar els pals, portant-los també quasi a la ruïna. Multes inadmissibles a gent que només vivia per la música, intentant acabar amb la paciència i fent-los quasi plegar. Però no, ells dos van continuar a pesar de les institucions que no els van considerar de cap de les maneres. Lleis, lleis i lleis, amb caps quadrats al darrere, sense veure més enllà d’un pam de nas. El final del Jam Session acabaria només pel trist decés de la Conxita. I com el Jam Session sense la parella Conxita-Joan no seria res, en Joan va decidir tancar-lo.

Arribar a la Nova Jazz Cava i trobar-la plena de gom a gom ja m’ha donat la magnitud del que aviat Valentí Grau començaria a explicar. Joan ha estat convidat a pujar a l’escenari per Valentí i no ha pogut contenir la emoció. Ja ens havia dit que ploraria, segurament. El record de la Conxita, la millor parella de la seva vida, la millor dona, la que més va estimar, és present i quasi palpable. La veu trencada i algunes llàgrimes així ho han fet palès. 

Aquí podeu escoltar la primera part del concert homenatge:

http://www.ivoox.com/1era-part-homenatge-conxita-jam-session-4-d-octubre-audios-mp3_rf_8867782_1.html

Lluís Coloma ens ha explicat com aniria tot plegat i així ha estat com ell i els components del seu trio han començat amb un tema que agradava força a la homenatjada. Coses que passen, i em van passar a mi, així doncs va resultar que els dos primers temes del Lluis Coloma Trio no els vaig enregistrar. Em vaig oblidar de prémer la tecla. Ho sento Lluis.
Manolo Germán i Marc Ruiz, contrabaix i bateria, respectivament, han acompanyat al líder, gran pianista i millor persona en el primer tema de la nit.

Els primers convidats han estat en Joan Pau Cumelles i Sergio del Campo harmònica i flauta respectivament en un altre tema que li encantava a la Conxita, “Georgia on my mind”. Un tema interpretat amb el màxim sentiment pels dos solistes convidats i acompanyats per un trio sòlid i implicat, que els hi ha donat el suport adequat.



El següent convidat ha estat un altre dels habituals al Jam Session, en Big Dani Pérez, en un altre tema que emocionava a la Conxita el profund “Harlem Nocturn”. Un altre músic que ha donat tot i més el que podia donar en la seva “sentida” i “emocionant” interpretació. Un altre, com tots els que sortirien posteriorment, que s’estimava  a la Conxita, que s’estima al Joan.

I els convidats han anat pujant i ara els hi ha tocat a dos grans mestres de l’escena, el cantant i guitarrista Erwyn Seerutton i el millor dels trompetes de Terrassa, Josep Mª Farràs acompanyats del trio base, en un tema cantat en francès, (m’ha semblat) anomenat, més o menys, “Return la casse miss Dady”.





Qui no podia faltar en aquest esdeveniment és qui s’ha segut davant del piano, un home referent per a tots els amants del jazz a casa nostre, un home de casa nostre, ara per ara el més gran i qui lidera a tota la fornada que el segueix, en Pere Ferré. Un trio dalt l’escenari amb un altre convidat de luxe, l’entranyable Adrià Font fent parella rítmica amb el més simpàtic dels contrabaixistes, l’inefable Manolo Germán.

I ara li ha tocat a un dels amics més íntims del Joan i segur que també de la Conxita, al gran Ronny Burke, guitarrista americà, de Sant Diego, establert a casa nostra de fa anys i panys i que podem veure sovint tocant la guitarra en molts dels espais on s’hi fan Jam Sessions i per tant, un assidu a les Jam Sessions del Jam Session. L’han acompanyat en Pau Bombardó, bateria i Jordi Gabarró, saxo tenor, amb el més gran dels pianistes i el més catxondo dels contrabaixistes en un Blues marca de la casa Burke.


La companya d’en Ronny, la Isabel Martin ha pujat a cantar el “The Days of wine and Roses” de Henry Mancini, amb en Joan Martí al contrabaix i amb el mateix suport de piano, guitarra i bateria.

I en Lluís ens ha presentat els següents convidats, el magnífic Jaume Vilaseca Trio amb Dick Them, contrabaix i Ramón Díaz, bateria, i en Jaume al piano. Aquest ha recordat de quina manera els van ajudar la Conxita i Joan en tirar endavant els seus projectes dedicats a l’obra de Gènesis en clau de Jazz, Jazznesis, tot i agraint al Joan el suport donat en aquells els seus moments inicials. Hem pogut cantar (al menys jo) un dels temes de Gènesis que tant havíem escoltat, això sí, en clau de jazz, com il faut.



Després del tema de Gènesis, Jaume ha presentat una cantant, la Montse Franco que ha cantat un tema que segons ella havíen assajat tot venint amb el cotxe, el magnífic “My funny Valentine”. Tema interpretat per aquesta cantant, atípica i alhora càlida i sentimental, d’una manera que a mi, particularment, m’ha captivat. Jaume ha desenvolupat un preciós solo que ha servit per continuar el tema amb la magnífica veu i acabar-lo també amb les sinceres explicacions i agraïments de la Montse.

El mateix Jaume ha presentat a una altra cantant que feia temps que no vèiem, inclòs ell mateix, la magnífica Ángela Suárez. Una dona potent, de veu i presència, atrevida per dins i per fora, la qual ens ha explicat de quina manera la Conxita l’havia aconsellat en dir-li l’Ángela que s’anava a casar. Crec que ens ha dit que la Conxita li va fer una mena de mocador o similar (ja em corregireu). Jo diria que l’Ángela va tenir primer un fill, i després tres de cop, i així ens ho explicava. L’amor brollava des de l’escenari a cada paraula que la cantant pronunciava i el tema no podia ser res més que un bolero, el “Toda una vida”, dedicat com tots a la Conxita

Un tema que ens ha mostrat a una cantant en plena forma, i amb tot el sentiment. Aquí m’esplaio en les explicacions pel fet que ha estat una actuació que m’ha colpit, a mi, a tothom i més al mateix Joan, el qual en acabar l’ha anat a abraçar, i allà hi era jo per captar-ho. Abans però, l’Ángela ha anat acabant el tema suaument tot cantant “Ay Conxita, ay Conxita....”. De pell de gallina.

Lluís Coloma ens ha marcat una pauta similar a la d’un descans previ a la segon part, i en l’entreacte, la seva companya Anna Caixat, ens ha fet cantar amb aires i sons del més llunyà est, i enlairat dalt de l’Himalaia. Nan, nari nan, nari naaan...Nan nari nan, nari Non....Amb els llums encesos, i mentre els dos tècnics de la Nova Jazz Cava anaven preparant el nou background, l’Anna ens ha situat en el més enllà per trobar-nos en el més aquí.


La segona part la iniciat el canvi estilístic musical de la mà del gran Pere Soto en solitari, tot i interpretant un tema composat per a la ocasió. Un tema del qual n’ha portat unes quantes partitures per si de cas alguns dels músics participants en volien alguna còpia. Sembla que han volat de les seves mans, això m’ha dit tot i portant-lo a Badalona. Un tema, un Blues, tot i les gens fàcils variacions rítmiques i melòdiques, on el genial compositor i guitarrista ha improvisat sobre la base harmònica de la seva única composició.

En Pere s’ha assegut sol, acompanyat de tot un reguitzell de cadires buides les quals s’acabarien omplint amb tota una colla de guitarristes de l’estil Manouche, amb un clarinet central interpretat per Philippe Colom, i amb en Joan Pau Cumelles, Pere Soto, Lluís Gómez, Valentin Moya, Walter Coronda, Albert Bello, Pep Casadó i Diorama Jazz. Aquesta magnífica formació ha interpretat tres temes d’aquest estimat estil acabant la seva actuació amb el grandíssim tema “Nuages”, interpretat a un tempo i amb un swing força delicat, com el mateix tema és.

Després d’aquesta selecció de temes Manouche per tota la colla d’especialistes entre els quals alguns amics, ens va arribar una altra de les sorpreses de la nit amb un altre canvi estilístic musical el qual, i a mi en particular i a molta gent que ho va viure, em va impressionar molt. Escoltar la música dels The Shadows de la mà d’un quartet de casa nostra em va transportar a la meva llunyana primera adolescència, on els havia escoltat força conjuntament amb Cliff Richard. Anys de descobriments musicals quasi previs a la revolució Beatles, època en la qual escoltàvem de tot el que ens venia de fora. Poder escoltar el tema emblemàtic Apache conjuntament amb una mena de Medley em va quasi emocionar. Ja veus la música el que té, oi?. Una formació amb gent de casa, enamorats de les Ombres, les mateixes Sombres.

Després d’aquests magnífics records hem entrat de nou en el Blues ara de la mà de dos grans artistes i amics, l’Amadeu Casas i August Tharrats acompanyats del Marc Ruiz, bateria, un baix elèctric i en Carlos Shelly, guitarra. Un Blues cantat en català anomenat  “Quan te’n vas no brilla el sol”. Un tema dedicat a la Conxita i el Joan, cantat amb la màxima emoció per l’Amadeu, a més d’ampliar-la amb el seu magnífic i delicat solo.

Després d’aquesta magnífica formació va aparèixer en Maurici Morera, harmònica i veu; veí de Sabadell el qual va dedicar unes paraules als artífexs del Jam  Sessiom, Conxita i Joan. Una formació presentada pel Lluís amb    Miguel Ballester, bateria; Carlos Shelly, guitarra; Abel Moya, baix elèctric i August Tharrats. Un altre Blues, aquest una mica més boogie-woogie que el Blues lent anterior. Un Blues vital, anomenat “Oh Baby, you don’t miss me when I’m gone”, títol prou evident pel record a la Conxita.

Després del Blues vam tornar al Jazz amb una formació farcida d’amics entre els quals Nuri Palet, veu; Carles Pineda, saxo alto; Pere Soto i Toni González, guitarres; Ignasi González, contrabaix i  Adrià Font, bateria. Tots presentats per l’incansable Lluís Coloma el qual es va “currar” tota la moguda de contactar amb els músics a més a més de presentar tots els músics.

Nuri va presentar el tema i el Carles va afegir-hi unes paraules més en el tema “The Sunny side of the Street”. Per fi escoltàvem un saxo alto i amb quin so més preciós i delicat en aquest emblemàtic tema en una llarga “intro” que donaria pas a la veu de la cantant. Després de la melodia cantada per la Nuri seria el Carles amb el seu solo, magnífic: el també delicat solo del Toni, i després amb el del Pere que no se’n volia perdre ni una.

Després d’aquesta delícia, va pujar una cantant que també havia anat sovint a les Jams del Jam Session, i ja anàvem arribant al final...amb Antonia León a la veu, i acompanyada del Carles, Pere, Ignasi i Marc en un tema preciós anomenat “Corcovado”: una delícia interpretada amb el màxim sentiment i amor vers la persona estimada, la persona estimada per tothom qui la va conèixer, i que tothom va constatar. Una Bossa, que era la que faltava, interpretada per aquests mestres amb l’Antonia, segur que una de les moltes aficionades i aficionats que hi anaven a cantar i tocar. Pere va tornar a  mostrar-nos la seva gran versatilitat i seguretat a l’hora de fer el solo d’un Pa de Sucre amb la màxima delicadesa. Veu de l’Antonia i final de tema i aplaudiments com en tots els altres.

Ens quedava ben poc i els qui van pujar van tocar un tema de Pat Metheny. Un trio, on el baix elèctric, en Pipo Vidal¸ baix elèctric era un assidu al Jam Session. En Lluís va agrair a tots els presents l’assistència però també a tota la gent de Jazz Terrassa per fer-ho possible, als tècnics de la Nova Jazz Cava en Marc i Oriol per desfer-se literalment per fer que tot sonés a la perfecció. El trio liderat pel Pipo amb el Iol Cases¸ bateria i Oest Stv, guitarra.

I ara ja com a tema final en Lluís Coloma  va tancar el tema, en Valentí Grau li va agrair tota la seva feina i els acompanyants van anar pujant entre els quals el Sergio del Campo, Joan Pau Cumellas, Ronny Burke, Jordi Gabarró, veu; Pere Soto, Manolo Germán, Marc Ruiz, i Lluís Coloma, melòdica, en un tema força trempat “When the Saints go marchin’ in”. Al final tots ens vam posar a picar de mans, la majoria però en el 1 i el 3 i uns quants en el 2 i 4, ai, ai, ai...Solos diversos van enriquir el fi de festa amb tota la gent dempeus i amb cara de joia, alegria i emoció.

En Valentí va fer pujar al Joan que emocionat va agrair a tots els presents la presència i participació en un acte únic que recordarem força temps. Gràcies a tots per fer-ho possible...Una abraçada Joan i un record permanent Conxita.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari