Veure qualsevol de les propostes de Gabriel Amargant és sempre tot un plaer. L'evolució constant d'aquest jove músic, ja amb una sòlida trajectòria, amb només 5 o 6 anys de professional, és evident i es fa palesa en cadascun dels concerts que realitza, propis o com a convidat. Des del seu primer First fins el seu segon And now for something completly different han passat prou anys, experiències i multitud d'actuacions com a líder i com a sideman d'altres companys a més a més de participacions amb la Vicens Martin Dream Big Band. Un bagatge sòlid que es fa dia a dia també acompanyant a Santiago Auseron i acompanyant cantants i balladors de flamenc, no endebades Biel és obert a totes les mogudes musicals, ja què en definitiva, ell és músic.
Aquest darrer projecte el va estrenar al JCLV ja deu fer un parell d'anys en primícia abans d'enregistrar-lo en disc i ja ens va emocionar. Gabriel és un dels músics que més es deixa la pell dalt l'escenari. És tot cor, però també cap. Sentiment a dojo en cadascuna de les seves interpretacions és el que desprèn quan toca el saxo tenor, soprano i clarinet i ahir ben bé que ens ho va tornar a mostrar. Un Jamboree ple en els dos passes, (potser més en el segon que en el primer) va aplaudir al líder de manera particular (presentava el seu projecte) però també a la resta de companys, la majoria habituals.
Ahir remenant el contrabaix no hi havia el Miguel Serna, resident ara a Alacant sinó que ho feia un dels grans músics canaris que ens acompanya de fa alguns anys, en Martín Leiton. Músic d'una contrastada qualitat i que ha participat i participa de molts dels projectes que s'estan coent ara mateix. A la vegada, és un assidu a les WTF del Jamboree, tot i que ara se'l veu una mica menys. La resta de companys són els habituals de la formació estable del seu quintet amb Marco Mezquida, piano; Adrià Plana, guitarra i Gonzalo del Val, bateria. Què podem dir d'aquests altres monstres de l'escena de casa nostra que ja no sapigueu, oi?
Doncs això, ja us podeu imaginar quin tros de concert que vam tenir ahir al Jamboree. Dir-vos que els discos van desaparèixer del mostrador, de la barra, havent-hi persones com el Joan Recolons (Jam Session, Sabadell) que se'n va endur un parell. El so i fresques va estar controlat pel gran Leo Bianchi acompanyat ahir del Pol i que l'amabilitat a la barra va tenir de nou la simpatia de l'estimat Òscar de Pombo.
Ahir remenant el contrabaix no hi havia el Miguel Serna, resident ara a Alacant sinó que ho feia un dels grans músics canaris que ens acompanya de fa alguns anys, en Martín Leiton. Músic d'una contrastada qualitat i que ha participat i participa de molts dels projectes que s'estan coent ara mateix. A la vegada, és un assidu a les WTF del Jamboree, tot i que ara se'l veu una mica menys. La resta de companys són els habituals de la formació estable del seu quintet amb Marco Mezquida, piano; Adrià Plana, guitarra i Gonzalo del Val, bateria. Què podem dir d'aquests altres monstres de l'escena de casa nostra que ja no sapigueu, oi?
Doncs això, ja us podeu imaginar quin tros de concert que vam tenir ahir al Jamboree. Dir-vos que els discos van desaparèixer del mostrador, de la barra, havent-hi persones com el Joan Recolons (Jam Session, Sabadell) que se'n va endur un parell. El so i fresques va estar controlat pel gran Leo Bianchi acompanyat ahir del Pol i que l'amabilitat a la barra va tenir de nou la simpatia de l'estimat Òscar de Pombo.
Finalment, dir-vos que aquest és un disc Fresh Sound New Talent i que en aquest enllaç hi podeu trobar tota la informació que necessiteu, a banda de dir-vos que el podeu trobar a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant Gervasi.
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada