Doncs el diumenge vam anar, com no podia ser d'una altra manera, a gaudir de nou a la plaça de la Vila de Gràcia amb un altre dels concerts dominicals, i ja seria el darrer d'aquest any. Un doblet de concerts com és habitual, però amb el desconeixement del primer projecte, els Avantbrass i el coneixement absolut del projecte de l'Eladio pel fet d'haver-me donat el disc, que presentava, en pròpia mà el dia de Festival de Jam Sessions a Can Comamala.
La sorpresa dels Avantbrass va derivar en una estranya sensació de gaudi superlatiu que es va anar incrementant mica a mica. Uns temes interpretats sense instrument harmònic i amb lligams fins i tot fins el llunyà New Orleans, això sí, amb importants matisos que el feien totalment actual. Composicions pròpies d'alguns dels membres de la banda com en Josep Tutusaus, trombó; Pol Padrós, trompeta i Guillem Arnedo, bateria. Temes tradicionals com "Rosó", "The Waltz" dels Art Ensemble of Chicago, i demés temes tots magníficament interpretats pels companys comentats i Iván González, trompa; David Parras, tuba i Aleix Forts, contrabaix. Una banda amb un primer projecte sota el braç d'una modernitat aclaparadora, en melodies i concepció d'estructures, i interpretacions solistes de gran volada. Crec però que impera l'esperit col·lectiu vers les individualitats. Fins i tot, i parlant de la primera època, ens recordarien aquelles primeres improvisacions col·lectives ara però amb una aclaparadora modernitat. Un disc anomenat Filum Terminate què em va donar el Pol després del concert i que jo li digués com ens havia agradat. Com no podia ser d'una altra manera, editat per la més discordant de totes les editorials, Discordian Records d'El Pricto.
Després de l'estoneta de descans per anar a refrescar-nos i xerrar amb músics i amics, ens vam preparar per gaudir amb la proposta, més reposada per l'estil i també amb temes coneguts, de l'amic Eladio Reynón dedicada a recordar alguns dels temes que més li han agradat. Una proposta diversa que recórrer diversos estils i compositors passant pel jazz més modern de Coltrane, a la resta de composicions, totes de l'Eladio amb ritmes de Boleros i Rumbas i d'altres temes en Latin Jazz. No hem d'oblidar que aquest Sr. i mestre te editats diversos discos, un amb Big Band, amb el gran master Bebo Valdés. Algú més ho pot dir, això?. No, que jo sàpiga. Qui domina el Latin Jazz aquí a casa nostra és l'Eladio. No vull oblidar el projecte del Guim Garcia, Colors que també és un referent. Bé, aquest gran mestre anava acompanyat del seus amics Jordi Gaspar, contrabaix; Matthew L. Simon, trompeta; Jaume Llombart, guitarra i David Xirgu, bateria.
Un quintet de Masters al servei de la causa de revisitar els temes estàndards interpretats però amb la mestria que els caracteritza. Cadascun dels temes va seguir la seqüència de solos de cadascun dels companys, poden apreciar d'aquesta manera les seves particulars visions musicals dels diferents estils. Una proposta acompanyada de disc, com he dit abans, anomenat "Misceladio", editat per A sense of music, JazzTones que us recomano de totes, totes. Temes com el Countdown de Coltrane interpretat a un tempo força més suau que l'enriquia de sonoritats més dolces, La rumba de las mil flores seran temes que podreu escoltar en aquest disc que aviat, quan acabi la seqüència dels Jazz From Catalonia posaré al Jazz Club de Nit. El mateix li passarà al disc d'Avantbrass que també sonarà al programa, conjuntament amb tots els altres que m'estan arribant a casa o que jo compro en alguns dels concerts on tinc la immensa sort d'assistir. Miquel Tuset i Mallol
 |
| L'Antonio Narváez, yeah. |
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada